Una de cada tres criatures viuen en famílies pobres. És per aquests 470.000 menors que la Generalitat planteja reformar l'actual sistema de prestacions per tal d'augmentar el nombre de famílies que reben ajuts fins a cobrir el 44% de la població infantil. L'objectiu és reduir la taxa de pobresa infantil, "almenys" per equiparar Catalunya a la mitjana de la Unió Europea, segons ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la presentació aquest dilluns d'un pla que va formular ara fa un any l'executiu presidit per Pere Aragonès. Per a aquest any el Govern hi destinarà uns 700 milions d'euros.

Quan comencen el curs, els infants de primer de primària de l’escola Turó del Cargol de Barcelona s’han de familiaritzar amb una novetat, l’agenda escolar, que va i torna cada dia del centre a casa a les seves motxilles. És, a més, una agenda especial, que elaboren conjuntament vuit escoles del districte de Gràcia. Cada any, entre totes escullen un tema que cadascuna treballa internament. D’aquesta feina n’acaben sortint uns textos i dibuixos, fets per alumnes, que es reparteixen pels diferents mesos i setmanes de l’agenda i que, per tant, després poden veure els infants de tots els centres implicats.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha convocat ajudes per a escoles infantils, de manera que enguany es destinaran 494.880 euros a la xarxa pública d'escoletes i 256.000 a la xarxa complementària. La convocatòria de les dues línies d'ajuda, segons ha explicat la Conselleria, s'ha publicat aquest dissabte al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

Diana entrenava com a gimnasta rítmica onze hores a la setmana. Se sentia cansada, tenia blaus i mal a les articulacions. Serà per la competició, pel sobreesforç, pels exercicis als aparells, pensaven a ca seva. El mal de panxa no encaixava. L’esport no podia emmascarar-lo. I van començar les proves. Serà celiaquia? Negatiu. “Em van telefonar a les 9.07 del matí. No ho oblidaré mai. Em van dir que havíem de repetir l’analítica urgentment per uns valors alterats. Aquí va començar l’odissea”, relata, emocionada la mare de Diana, Beatriz Casado, recordant aquell 7 de març de 2023.

“El meu fill tenia quatre anys i no volia aixecar-se del llit, només plorava”. Encara que ha passat més d’una dècada des d'aquesta situació, Alba diu la frase i se li humitegen els ulls en recordar-ho. El petit Jordi, entre sanglots, preguntava pels plans del dia i la seva mare li avançava que anirien una hora al parc o a l'extraescolar de dansa. No feia efecte com a motivació. Jordi es cobria el cap amb el coixí i responia simplement: “No”.

El ple extraordinari a l'Ajuntament de Pollença va aprovar aquest dimecres, per unanimitat de tots els grups municipals, la gratuïtat del servei d'escolarització bàsica del primer cicle d'Educació Infantil, de 0 a 3 anys, a través del conveni específic de col·laboració entre el Govern i el Consistori. L'acord té una vigència de quatre anys, amb la possibilitat de prorrogar-se quatre anys més, i un cost total de 1.026 milions d'euros.

Des del “Mi mamá me mima” —la típica frase que feien repetir als infants per iniciar-los en la lectura fa més de cinquanta anys— fins a l’actualitat, els mètodes i els recursos per aprendre a llegir han anat variant. Però ¿és un ensenyament homogeni el que hi ha ara? Segons explica Montserrat Fons, professora del departament de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Barcelona (UB), abans es parlava de mètode analític (reconeixement lletra-so) o de mètode global (reconeixement de la paraula). Però ara, en ple segle XXI, apunta a dues visions: una diu que primer s’ha d’ensenyar a llegir per components: consciència fonològica, relació so i grafia, traç de les lletres, etc., amb la concepció que s’aprenen separadament i que, després, els infants ja els ajuntaran. L’altra, però, reconeix que llegir i escriure és complex i que hi ha aspectes cognitius que no van sols, sinó que es relacionen amb altres de socials i afectius. “Si llegir, fonamentalment, és comprendre, no entenem que hi hagi, des d’aquesta perspectiva, cap recurs, tècnica o activitat en què s’aïllin els elements. Sempre hi ha una activitat comunicativa, comprensiva i significativa que ens fa entendre com es llegeix i com s’escriu”.

Una de les grans notícies d'aquest estiu és que els de Filmin han decidit fer-nos un regal: torna Pippi Langstrump!  El 17 de juny la plataforma va estrenar la sèrie que, inspirada en el llibre d’Astrid Lindgren, es va estrenar a la televisió l’any 1969. Com que Pippi i la sèrie (i també nosaltres) ja tenen una edat, Filmin n'ofereix una versió remasteritzada. Són els tretze episodis que integraven la sèrie original (només tretze i encara en parlem!), més dos llargmetratges, Pippi a l’illa de Taka Tuka i Pippi ho passa pipa, dividits en vuit episodis. Filmin va anunciar la tornada de Pippi amb una il·lustració minimalista: unes trenes pèl-roges. Quin greu que no es pugui sentir en català!

El nombre sol·licituds de plaça a escoletes públiques i també de la Xarxa Complementària s'ha incrementat un 39,9% en el procés d'admissió 2023-2024, en relació amb el del curs anterior. Enguany un total de 3.626 famílies mallorquines han demanat plaça, enfront de les 2.592 de l'any anterior. D'aquestes, 2.636 (72,7%) han aconseguit plaça a la seva primera preferència; el 8,9% (323) a la segona i un 18,4% (667) han quedat sense plaça, segons les dades aportades per la Conselleria d'Educació i Cultura.

La Conselleria d'Educació va presentar el passat mes d'abril la nova convocatòria d'ajuts per a la creació de places públiques de 0-3 anys, corresponent als exercicis de 2023 a 2025. La convocatòria suposa un increment de dotació dels ajuts per plaça que passa dels 9.000 euros per plaça vigent, fins als 12.600. Les previsions amb les que treballava la Conselleria eren de 400 places. Si més no, una vegada acabat el termini de presentació, els ajuntaments i consells insulars han demanat 747. De fet, hi ha 15 municipis que han sol·licitat crear noves vacants a 16 centres, 9 dels quals són d'ampliació i 7, de nova creació.

Donar fruita a les criatures pot convertir-se en tot un repte depenent de l'edat de l'infant i, sobretot, de la cultura gastronòmica de la llar. Els primers purés a base de pera, plàtan i poma solen ser bastant fàcils d'introduir, però aconseguir que continuïn menjant-ne peces de manera habitual segons van creixent no és tan senzill ni evident. Segons aconsellen pediatres com Carlos González, en la conquesta de l'hàbit de menjar fruita cal, com en tota l'educació gastronòmica infantil, no forçar mai ni obligar les criatures per no obtenir l'efecte oposat de rebuig. Tampoc caure en suborns ni amenaces perquè el nen "sap molt bé què necessita".

Més dades han confirmat, aquesta setmana, el que molts professors i experts ja alertaven: el tancament de les escoles i les restriccions de la pandèmia han tingut un efecte negatiu directe sobre l'aprenentatge dels alumnes. Les limitacions durant aquell període han provocat la caiguda més important dels últims anys en l'aprenentatge, sobretot de matemàtiques i anglès i també –tot i que en menor mesura– de català. I això ja passa a tots els nivells, tant a primària com a secundària, tal com constaten els resultats de les proves de competències bàsiques a 6è i a 4t d'ESO.

"Gairebé quasi cap nen, però tampoc cap adult, porta un calçat correcte". L'afirmació és de la podòloga Neus Moya, que aprofita la xarxa social d'Instagram per fer pedagogia de com ha de ser un calçat respectuós. Els motius d'aquests errors són diversos: des de la dificultat de trobar aquest tipus de calçat en botigues convencionals fins al desconeixement de les característiques que ha de complir unes sabates ja siguin per a un infant o per a un adult. "Sabem com ha de ser una alimentació saludable, però no un calçat respectuós", apunta.

La meva filla comença I3 aquest curs. Com hem de gestionar el període d'adaptació? ¿És necessari si ja ha anat a l'escola bressol?

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns els decrets dels currículums d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat de les Illes Balears, adaptats a la nova Llei d'educació LOMLOE. El pròxim curs 2022-2023 es començaran a aplicar a tots els cursos d'Educació Infantil i als cursos senars de Primària, ESO i Batxillerat, i el 2023-2024 s'incorporaran a la resta de cursos.

Per primera vegada en quaranta anys, un pregonet serà la primera activitat del programa de la Fira del Llibre de Palma; una manera de donar als lectors més joves la importància que es mereixen. El farà Catalina Valriu, pionera en l’àmbit del contacontes i que ja fa 35 anys que amb el seu personatge, na Caterina Contacontes, fa ruta per pobles de Mallorca per explicar històries. “Són els lectors del futur”, va dir el president del Gremi de Llibreters, Àlex Volney, en la presentació de la Fira, que començarà divendres vinent, dia 27 de maig. 

Aquest dissabte arranca un altre Sant Sebastià agredolç, sense torrades ni concerts, però amb una vintena d'activitats que volen recordar i mantenir viu l'esperit de la festa de Ciutat. L'Ajuntament de Palma ha presentat aquest dimarts el programa, que s'allarga fins dia 30 de gener.

“Paf era un drac màgic que vivia al fons del mar. Però sol s’avorria molt i sortia a jugar. Hi havia un nen petit que se l’estimava molt...” Coneixes aquesta cançó? En saps la melodia? Sabries continuar-la? És un dels temes del CD Adeu, Paf, del grup de música folk Falsterbo, fundat fa més de 50 anys, que diu adeu als escenaris amb aquest disc i una gira que durà a terme l’any vinent per tot Catalunya. En la interpretació d’aquesta mítica cançó infantil, que sens dubte continuarà formant part del repertori popular, hi participen Andrea Motis i Ramon Mirabet –que també canta una altra cançó de les onze que inclou el CD: Postes de sol per algú.

La llei estatal per protegir la infància i l’adolescència contra la violència comença a ser una realitat. Després de dos intents fallits –el 2016 amb el govern del PP i el 2018 amb el del PSOE–, el Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous aquesta llei, a la qual ara només li faltarà el vistiplau del Senat per poder entrar en vigor. La també coneguda com a llei Rhodes, per la implicació que hi ha tingut el pianista i supervivent d’abusos sexuals James Rhodes, vol millorar la protecció dels menors amb noves eines.

El Govern balear destinarà més de 4,3 milions d'euros per sostenir els centres de la xarxa pública de les escoles d'infantil de primer cicle i ajudar les famílies més vulnerables amb l'escolarització dels menors, segons han informat en un comunicat. Aquesta partida, que s'ha aprovat aquest dilluns en el Consell de Govern, es complementa amb 420.000 euros per sostenir els centres privats i 420.000 euros d’ajuts a famílies per a l’escolarització en els centres de la xarxa complementària.