El mercat immobiliari de les Illes Balears continua avançant cap a un escenari de màxima tensió sense que cap indicador no hi permeti intuir el més mínim canvi. Segons les dades del Col·legi de Registradors sobre els preus reals declarats a les compravendes corresponents al tercer trimestre del 2025, el preu mitjà de l’habitatge a les Illes ja se situa en 4.096 euros per metre quadrat, el segon més alt de tot l’Estat, només superat per la comunitat de Madrid. A més, l'acumulat dels primers nou mesos del 2025 també en confirma la tendència: Amb 4.000 euros el metre quadrat, les Illes tenen, de mitjana, el segon preu més car de tot l'Estat.

Després que el PP de Marga Prohens guanyés les eleccions a les Balears, va quedar clar que la llei d’habitatge quedaria sense efecte a les illes. El PP balear troba aquesta llei "intervencionista" i considera que "desprotegeix els propietaris i protegeix els okupes". I si bé els okupes són el cavall de força per justificar la decisió, el cert és que algunes problemàtiques derivades de la no aplicació de la llei no les podrà atenuar ni la més treballada de les demagògies.

Després de la convocatòria electoral de Pedro Sánchez per al 23 de juliol, podem preguntar-nos: ¿què passarà amb la llei d'habitatge? Posem-nos en el cas que la tan esperada llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a un habitatge digne es manté en vigor. Seguiria havent-hi interrogants: ¿què passaria amb els lloguers? ¿Podríem llogar el nostre habitatge al preu que volguéssim o hauríem d’aplicar les limitacions que marca la llei?

El secretari general de CCOO a Espanya, Unai Sordo, ha admès aquest dijous a Palma que la llei estatal d'habitatge "va ben encaminada, encara que és insuficient per a les Balears". Per part seva, el líder del sindicat a les Illes, José Luis García, ha demanat polítiques "més agressives i ràpides". En aquest sentit, ha assenyalat que s'han de "donar incentius als propietaris perquè posin els habitatges buits en el mercat i així poder fer front al principal problema, que és de l'accés a l'habitatge. No pot ser que hi hagi treballadors vivint en autocaravanes perquè no es poden permetre una casa".

Després del 2008 va esclatar una veritat coneguda a mitges: que els materials amb què s'havia construït l'accés a l'habitatge a Espanya eren molt febles. La sortida de la crisi va implicar un augment de les persones que viuen de lloguer i també va consolidar la consideració de l'habitatge com a bé d'inversió premiat per l'Estat amb tota mena de prebendes fiscals i prerrogatives per als propietaris. La llei que està a punt d'aprovar-se s'ha venut com un intent de solucionar el gravíssim problema d'accés a l'habitatge –recordem, un dret constitucional–, però ha acabat sent més declarativa que una eina que estigui a l'altura del problema. No només no aborda les grans pujades de les hipoteques aquest últim any, sinó que tampoc farà baixar els preus del lloguer en un moment en què estem assistint als primers signes d'una agudització de la crisi d'habitatge permanent en què vivim.

Desitgem que la primera llei d’habitatge pugui representar alguna diferència real en la vida de tantes persones excloses del mercat pels preus impossibles dels pisos, tot i que en tenim algun dubte raonable, a jutjar per les queixes de les entitats que més la van reclamar, perquè creuen que el text fa curt.

El Congrés de Diputats ha donat llum verda a la primera llei d'habitatge de la democràcia espanyola, després d'anys d'impuls des de la societat civil i gairebé una legislatura de negociacions entre el PSOE, Unides Podem i els seus socis d'esquerres a la cambra baixa: Esquerra i EH Bildu. Aquestes han estat les formacions, juntament amb Més País i Compromís, que han permès que la norma tiri endavant i passi la setmana que ve al Senat per al seu vistiplau definitiu. En canvi, els partits de dretes hi han votat en contra, sigui per la seva oposició a l'intervencionisme en el mercat o al·legant invasió competencial de les comunitats autònomes, tal com han denunciat Junts, PDECat i PNB. Per la seva banda, la CUP també ha optat pel no perquè veu la llei insuficient i assegura que tornarà a presentar al Parlament de Catalunya la que el Tribunal Constitucional va tombar. Han sigut 176 vots a favor, 167 en contra i una abstenció.

El Govern balear "valora positivament" la intenció de l'executiu espanyol de davallar el llindar per considerar un propietari gran tenidor a la nova llei d'habitatge. Així ho ha afirmat el portaveu de l'Executiu illenc, Iago Negueruela, després dels acords del Consell de Govern d'aquest dilluns, que ha demanat que la normativa s'aprovi com més aviat millor.

La nova llei d'habitatge no s'aprovarà al Congrés aquest any, però quan s'aprovi, tal com està redactada, tampoc no solucionarà el problema de l'habitatge a Espanya ni contindrà els preus inflats dels lloguers. Se sol assenyalar els fons d'inversió com a culpables, però darrere del lobi immobiliari no només s'hi amaguen els poders financers, sinó també àmplies capes de la població que tenen actius immobiliaris com a mitjà fonamental d'estalvi, inversió i obtenció de rendes. Aquesta és una de les tesis centrals del recent llibre de Pablo Carmona La democracia de propietarios: Fondos de inversión, rentismo popular y luchas por la vivienda (Traficantes de Sueños, 2022).

Amb la polèmica de la llei del només sí és sí encara cuejant, a Irene Montero el PSOE li obre un altre front: la llei trans. La pressió, per tant, torna a recaure en el ministeri d'Igualtat després que el departament hagi estat en l'ull de l'huracà durant els últims dies, arran d'un degoteig constant de rebaixes de penes a agressors sexuals. PSOE i Unides Podem van tornar a exhibir diferències, sobretot en l'àmbit discursiu. Una discrepància que va quedar més o menys enterrada a finals de setmana davant de l'últim atac masclista de Vox contra Irene Montero. Llavors tot el govern en bloc va tancar files amb la ministra. La imatge d'unitat, però, ha durat poc. La llei trans ha fet aflorar unes divergències que s'havien tancat en fals fa un any quan el consell de ministres va aprovar la normativa.

Es parla aquests dies de En los márgenes, la primera pel·lícula de Juan Diego Botto. El film és un homenatge a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i s'atreveix a tocar un tema perillós per als professionals del cinema: la violència social de les polítiques neoliberals. A tots els que l'han vist, la pel·lícula els emociona. Évole l'ha elogiat a Twitter i els ministres del PSOE que van ser convidats a la preestrena (Iceta i Rodríguez) en van sortir molt commoguts.

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, va anunciar la setmana passada que es presentarà a les eleccions del Consell d’Eivissa, un any i mig després d’assumir dues de les carteres més importants de les Illes. Tot i la problemàtica que suposa l’accés a l’habitatge, Marí presumeix de la feina feta des del Govern: “Hi ha un abans i un després a partir del primer Pacte del 2015”, afirma. En matèria de mobilitat, “faria esforços” per mantenir algun tipus de descompte en el transport públic a partir del gener, quan s’acabi la gratuïtat actual, i anuncia que “aviat tindrem alguna notícia” respecte de la nova línia ferroviària de Llevant.

MÉS per Mallorca esmenarà en el Senat la llei d'habitatge que s'està tramitant per limitar-ne la compra per part dels no residents. Així ho ha anunciat aquest dimarts el senador ecosobiranista per designació autonòmica, Vicenç Vidal, en la seva pregunta de control a la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez. "L'any passat, la compra d'habitatge per part de no residents va ser d'un 30%, el percentatge més alt de l'Estat", ha destacat.

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts una Proposició de Llei (PL) presentada pel Grup Mixt-Més per Menorca amb la intenció de modificar la Llei d'arrendaments urbans i així proposar al govern la possibilitat de regular els preus del lloguer a les Illes. Durant la seva defensa en el ple, la diputada ecosobiranista Patrícia Font ha insistit que amb aquesta proposta "es demostra que MÉS continua prioritzant el treball parlamentari de garantir el dret a l'habitatge".

Un acord in extremis entre el PSOE i Esquerra ha permès al govern espanyol salvar la llei espanyola d'habitatge al Congrés. El compromís de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, de respectar el marc competencial de les autonomies ha comportat que els republicans votin en contra de les esmenes de devolució del text de l'executiu. Les majories a la cambra baixa han sigut de 161 vots a favor de tombar el projecte i 174 en contra, de manera que si els 13 diputats d'ERC haguessin optat pel sí en lloc del no la llei hauria decaigut. De moment, ni socialistes ni republicans han fet públic l'acord escrit, però han escenificat una primera reconciliació després del xoc per la reforma laboral.

MÉS ha criticat aquest divendres en una roda de premsa la manca de valentia del govern espanyol en la Llei estatal de l'habitatge, el retard de la qual ha obligat a prorrogar la moratòria dels desnonaments. En aquest sentit, s'han expressat la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de Palma, Neus Truyol; el senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, i el coordinador de MÉS - Estimam Palma, Miquel Àngel Contreras.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dijous l'informe crític amb la llei de l'habitatge del govern espanyol. Això no obstaculitzarà, però, que la normativa vagi al consell de ministres de dimarts vinent, un cop l'òrgan de govern dels jutges ja ha expressat el seu criteri, que no és vinculant. El procés s'ha hagut d'endarrerir perquè la primera proposta que va arribar al ple del CGPJ, el 14 de gener, va ser rebutjada. Ara l'informe redactat pels vocals José Antonio Ballestero (PP) i Enrique Lucas (PNB), que assenyalen que la norma vulnera competències autonòmiques i posa traves al dret de la propietat privada, ja ha reunit prou vots.

La presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha anunciat aquest divendres que els batles i batlesses del PP de les Balears no aplicaran la llei d'habitatge que vol aprovar el govern espanyol, que inclou la regulació dels preus del lloguer i l'increment del 150% de l'Impost de Béns Immobles (IBI) per a les cases buides. A més, Prohens ha assegurat que, si la norma està en vigor el 2023 i el PP governa, la deixarà "sense efecte a les Balears".

La Conselleria de Mobilitat i Habitatge, encapçalada per Josep Marí, va fer públic el 3 de març l’inici del procés d’expropiació temporal de 56 habitatges de grans tenidors. L’anunci es va fer pràcticament dos anys després de l’entrada en vigor del Decret 36/2019, la norma que va obrir les portes a aquesta mesura. Els bancs i fons d’inversió que tinguessin cases buides durant un temps mínim de dos anys n’haurien de cedir obligatòriament l’ús a l’Executiu, que les faria servir per a lloguer social. Idò, de moment, cap d’aquests pisos s’ha llogat encara.A més, ja no són 56, sinó 25, perquè els grans tenidors ja n’han venut o llogat més de la meitat. 

El portaveu d'El Pi, Josep Melià, ha reclamat aquest dimarts en roda de premsa que les Balears tinguin un concert econòmic amb l'Estat per gestionar els seus recursos i aportacions. "D'aquesta manera, nosaltres recolliríem els doblers, els gestionaríem i decidiríem la quantitat que enviam a l'Estat per a la caixa de solidaritat", ha dit Melià, qui ha comparegut al Parlament per explicar les esmenes d'El Pi a la Llei d'habitatge. "Amb el sistema actual estam sotmesos a l'arbitrarietat del govern espanyol i sempre en sortim perjudicats", ha afegit. El portaveu regionalista s'ha sumat a la petició de MÉS per Mallorca per reformar el sistema de finançament autonòmic actual, ja que "sempre tracta les Balears de manera injusta". "El millor seria un concert econòmic perquè les Illes gestionassin els seus doblers", ha insistit.