La sala de plens de l’Ajuntament ha acollit aquest dijous l’acte institucional de lliurament dels premis Ciutat de Palma 2025, que reconeixen obres d’arts visuals, narrativa, poesia, còmic, música, arts escèniques, audiovisuals, periodisme, gastronomia, investigació i arquitectura. La cerimònia substitueix la gala prevista per al 20 de gener al Teatre Principal, suspesa arran de l’accident ferroviari d’Adamuz.

La història d’un mallorquí, Joan Ribot, que va travessar el món darrer John Wayne ha duit un altre mallorquí, Jordi Nadal (Palma, 1992), a travessar-lo mig segle després per a reconstruir aquesta epopeia moderna al documental L’últim vaquer de Hollywood, reconegut amb el premi Ciutat de Palma Maria Forteza d’Audiovisuals 2025. “És cert que el feedback que vàrem rebre aquest estiu, després de les projeccions, havia estat molt positiu i que tot l’equip estava molt content amb la feina feta”, relatava aquest dilluns dematí Jordi Nadal en conversa amb l’ARA Balears, “però que el jurat hi hagi connectat i que ens hagin concedit un premi com aquest aquí, a casa, és realment molt emocionant”. 

“És una de les poques vegades que no em sent una intrusa en rebre un premi, que de vegades te’n donen com a artista i jo no m’hi consider. Jo som periodista, així que m’alegra molt rebre un premi en aquesta categoria”. Així es mostrava Marta Hierro poc abans de recollir el premi Miquel dels Sants Oliver de periodisme pel documental Torrelló davant la càmera, codirigit amb Núria Abad. “De vegades pensam que el periodisme és només premsa escrita, però els periodistes feim de tot: ràdio, documental, informatius, fotografia…”, afegeix, i qualifica el documental guardonat d'un “exercici metaperiodístic”, ja que el seu protagonista és un dels referents del fotoperiodisme a les Balears, Joan Llompart ‘Torrelló’. 

Quan fa tot just dos anys de la mort del cineasta Agustí Villaronga, que morí el 22 de gener de 2023 a 69 anys, el seu nom ha estat un dels protagonistes de la gala de lliurament dels premis Ciutat de Palma. El documental La cinta perduda d’en Villaronga, que recupera la història de la pel·lícula promocional que el director va rodar l’any 1986 per encàrrec de Foment de Turisme i que va quedar oblidada dins un calaix, ha rebut el premi Maria Forteza d’audiovisuals. “El documental és, per damunt de tot, un homenatge a Villaronga i a aquella Mallorca inèdita que ell va voler retratar, i per això ens fa especial il·lusió aquest reconeixement, que no deixa de ser un reconeixement a ells”, afirmen els directors de La cinta perduda d’en Villaronga, Joan Bover i Cati Moyà, periodista i col·laboradora de l’ARA Balears. 

Si bé el jurat del premi Bonet de Sant Pere de Música ha assenyalat que Huialfàs, treball de jazz-folk signat pel pobler Miquel Bennàssar Bonnin, “contribueix a recuperar les tonades de camp com a expressió popular de la música antiga mallorquina”, el guardonat té un matís important a fer a aquesta afirmació. “Jo no volia recuperar res perquè recuperar significa que ja no hi és, jo el que volia era valorar aquesta música. Com que prové de la classe humil i treballadora, durant molts anys no li hem fet cas, però ara que hi ha una tendència a tornar als trets identitaris de la cultura popular és possible que es perdin coses pel camí. No es tracta només de fer coses que encaixin en la cultura popular o que s’hi connectin. No és qüestió de fer-la, és qüestió de viure-la”, defensa el músic. 

“Començ a plantejar-me demanar la nacionalitat mallorquina, em tractau massa bé”. Així d’agraït i satisfet es mostrava el poeta Albert Garcia Elena poc abans de recollir el seu segon premi Joan Alcover de poesia pel poemari Vulneració de la nit, un guardó que rep poc més d’un mes després d’haver recollit el premi Mallorca per El pixelat del miratge. “A més que si em faig mallorquí no hauré d’agafar tants avions en tan poc temps”, afegia entre rialles. 

“És l’honor més gran que he rebut en tota la meva vida”, diu convençut Joan Moragues Roca. A només 26 anys, aquest professor de Muro ha estat guardonat amb el premi Llorenç Villalonga per la seva primera novel·la, Les estrelles no parlen. “Jo vaig estudiar Física i sé que això d’escriure no és molt comú tampoc entre els científics. No sé si em ve de ma mare, que és professora de català i m’ha inculcat aquestes ganes de llegir i conèixer des de sempre, però m’hi he posat no fa tant, a escriure”, afegeix. 

A més de les dues categories literàries en castellà que Cort va incorporar a l’edició de l’any passat, la de novel·la i poesia, enguany altres tres disciplines dels premis Ciutat de Palma han estat per obres en llengua castellana. Són la guanyadora del premi de Còmic, Gorda: el camino está lleno de curvas, de Rocío Vidal; el guardonat amb el premi a millor curtmetratge, Las personas que no fuman deberían ser ceniceros, de Pablo Borrego López Roso, i el treball que ha estat reconegut en l’àmbit de la investigació, La galería Pelaires: una historia social y cultural del contexto artístico de la ciudad de Palma en la década de 1970, de Juan Carlos García Reyes i Ester Gutiérrez Mecías. Si bé algunes d’aquestes categories ja havien premiat alguna obra en castellà en anys anteriors, enguany sis de les 12 categories –sense comptar gastronomia i arquitectura– tenen títol en castellà.

L'Ajuntament de Palma ha fet públics aquest divendres els noms dels autors i autores de les 10 obres finalistes de la nova edició del premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d’arts visuals. El guanyador o guanyadora del premi es comunicarà oficialment durant la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Palma, que tindrà lloc aquest dilluns, festivitat de Sant Sebastià, a partir de les 19 h, al Teatre Principal de Palma.

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Palma ha anunciat la composició del jurat dels Premis Ciutat de Palma 2022, el qual triarà els guanyadors de d'edició d'enguany d'entre els 1.173 treballs, que s'han presentat en les categories de novel·la, poesia, arts visuals, còmic, arts escèniques, música, audiovisuals, periodisme, investigació i gastronomia.

Durant el transcurs d'aquesta setmana s'han abonat les 980 primeres ajudes que es varen atorgar a la segona convocatòria de les ajudes per a autònoms i petites empreses de Palma. Així, 2.690 beneficiaris que han cobrat les ajudes directes de les dues convocatòries. Aquestes ajudes són el fruit de la coordinació entre l'Ajuntament de Palma, el Govern i el Consell de Mallorca per fer front a les conseqüències de la covid-19 en l'economia palmesana. Els fons els ha gestionat el Consell, però a través de la Fundació Mallorca Turisme. A més, aquesta setmana, amb l'abonament de les 980 ajudes esmentades abans, ja s'han repartit 5,5 milions d'euros sumant les dues convocatòries. El total a abonar són 7,6 milions d'euros.