Fa 40 anys, el Parlament balear aprovava la Llei de normalització lingüística. Quaranta anys després, si bé és ben cert que no s’ha normalitzat la situació del català com a llengua pròpia i cooficial de les Illes, també ho és que massa sovint l’anormalitat s’acompanya de diagnòstics apocalíptics. Hi ha motius perquè la situació preocupi: el català perd presència en molts d’àmbits i els joves, sobretot en les relacions informals, es comuniquen cada vegada més en castellà. Ara bé, si només miram el tassó mig buit, deixam de veure una part de la realitat que és igualment significativa.

40 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística (LNL), podem afirmar que la llengua catalana a les Illes Balears no pateix per manca de lleis, sinó per manca de voluntat política. Aquesta és la idea central que emergeix quan analitzam el recorregut d’una eina que, en el seu moment, va ser imprescindible. Aquella norma va establir el marc legal necessari per fer efectiva l’oficialitat del català i va permetre avenços innegables en àmbits com l’administració, l’educació i els mitjans de comunicació. Però, sobretot, va néixer d’un consens polític unànime que avui, quatre dècades després, sembla gairebé un miracle. Un consens polític que va anar acompanyat d’un moviment cívic, encapçalat per l’OCB i que reclamava un marc legal de regulació i protecció per a la llengua catalana del qual ja disposaven altres territoris i altres llengües de l’estat espanyol. 

Aquest mes d’abril vinent farà 40 anys que es va promulgar la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears, feta a semblança de les que pocs anys abans (1983) s’havien aprovat a Catalunya i a València (aquí denominada ‘Llei d’ús i ensenyament del valencià’). Pareixia un gran pas endavant per a afavorir que la llengua pròpia d’aquestes illes, la catalana, es convertís també en la llengua d’ús normal dins tots els àmbits de la societat, després de més de dos segles de marginació i de 40 de feroç persecució política. De fet, l’aprovació de la llei va crear aquesta il·lusió en tots els sectors socials que estaven preocupats per aquesta qüestió, que esperaven que a partir d’aquell moment l’actitud de les institucions i de la societat en general respecte de la llengua canviàs. Teníem un estatutet d’autonomia que permetia fer una acció decidida i continuada a favor de la llengua, si n’hi havia voluntat, i teníem ja l’eina legal per a fer-la. Passats els 40 anys de la llei, però, la desil·lusió absoluta ha substituït la il·lusió inicial: la llengua catalana no només no s’ha normalitzat gens, sinó que en realitat ha empitjorat en la consideració i presència social, perdent proporcionalitat d’ús entre la població i sent causa de conflicte constant, no per si mateixa, sinó pel menyspreu amb què és vista per gran part dels nous habitants de les Illes, majorment (però no únicament) pels arribats d’altres contrades –pròximes o llunyanes– i per nascuts aquí que no la tenen com a pròpia. Què ha passat perquè aquella llei tan il·lusionant hagi estat tan poc efectiva?

L’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) ha presentat un recurs d’alçada contra el plec de condicions de la licitació municipal per renovar la retolació viària d’Eivissa. L’entitat reclama que tots els rètols siguin redactats exclusivament en català, tal com estableixen la Llei de normalització lingüística i l’Estatut d’Autonomia.

L'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE) ha expressat el seu malestar per l'"incompliment reiterat" de la Llei de normalització lingüística per part del Consell d'Eivissa, especialment en la retolació oficial dels topònims a les línies del servei insular d'autobús.

L'Ajuntament de Calvià normalitzarà els noms de 314 places, carrers i platges del municipi. El ple aprovà dijous passat la proposta municipal de refer les plaques amb una doble intenció: per corregir errades ortogràfiques i per passar al català aquelles que encara estaven en castellà. Quant als noms propis d'origen castellà, es mantindran en aquest idioma. El pressupost per a aquesta actuació és de 16.869,82 euros, 9.000 dels quals seran aportats pel Consell de Mallorca.

El ple telemàtic de l'Ajuntament de Maó ha aprovat aquest dijous de manera inicial que la fórmula catalana de Maó s'instauri com a denominació oficial en compliment de la Llei de Normalització Lingüística. La proposta de l'equip de govern, que arriba després del requeriment de la Direcció General de Política Lingüística del Govern balear, ha estat aprovada gràcies als vots favorables del PSOE i Ara Maó (12). Per contra, el Partit Popular i Ciutadans (9) han rebutjat la iniciativa.

El conseller de Cultura de Menorca, Miquel Àngel Maria, ha sol·licitat aquest dimecres a la batlessa del Migjorn, Antònia Camps, que accepti la petició de 105 ciutadans que demanaven canviar el nom del camp de futbol municipal. La institució recorda que a la inauguració d’aquest equipament esportiu, l’any 1972, s'instaurà la denominació oficial en castellà "Los Nogales", de manera aliena a la voluntat del poble, perquè fins llavors els terrenys eren coneguts com a "Els Noguers".

L'Ajuntament de Palma ha posat en marxa un projecte per fomentar l'ús i el coneixement del català a la ciutat. El regidor de Normalització Lingüística, Llorenç Carrió, ha explicat que aquest dimecres la Junta de Govern nomenarà dos dinamitzadors culturals, que seran els encarregats de tirar endavant el projecte.

El regidor de Política Lingüística i Educació, Llorenç Carrió, ha presentat aquest dijous l'Informe sobre normalització lingüística a l'Ajuntament de Palma i els seus organismes autònoms dels mesos de març a agost del 2019, en el qual es revela que l'oposició del govern municipal incompleix les directrius respecte de l'ús del català. Segons Carrió, les mocions presentades en aquesta llengua pels partits PP, Cs i Vox "se situen sota mínims històrics".

Una carta emesa pel Partit Popular quan es trobava al govern municipal de Palma –a la qual ha pogut tenir accés aquest diari– demostra que la formació ha experimentat un canvi de posició respecte de l'ús del català els darrers vint anys. La regidora que estava al capdavant de Cultura i Joventut el 1997, Carme Feliu, va elaborar un document en què informava un altre regidor de l'incompliment del "reglament municipal de normalització lingüística". Actualment, en canvi, el PP dona suport a Vox en la seva demanda al govern municipal perquè "rectifiqui" la carta enviada als funcionaris en què se'ls demana col·laboració per garantir el compliment de la normativa sobre l'ús de llengües oficials.

El Govern i els consells insulars s'han reunit per posar en comú les principals línies d'acció en matèria de política lingüística i coordinar les actuacions. Aquestes trobades es volen convocar de manera periòdica itinerant per totes les Illes. El conseller Martí March ha destacat la necessitat de retornar a l'esperit que va propiciar l'elaboració de la Llei de Normalització Lingüística de 1986 i recuperar el consens polític, social i educatiu que la va fer possible.

El regidor d'Educació i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, ha enviat aquest dilluns una carta a tots els funcionaris de l'Ajuntament de Palma per "recordar-los la necessitat de reforçar la normalització lingüística", segons ha explicat a l'ARA Balears. El missatge, que s'ha tramès per correu electrònic i per la xarxa interna a tot el personal, demana "col·laboració" per millorar l'ús del català.

La tècnica del Servei Lingüístic de l’Ajuntament de Manacor, Isabel Andreu, ha participat en les I Jornades d’Intercanvi d’Experiències Lingüístiques, que han tingut lloc a València els dies 25 i 26 de febrer, i hi ha exposat el projecte 'Paraules amb arrels', que varen dur a terme els comerços manacorins l’any 2015 i que es manté en l’actualitat com a activitat per als escolars del municipi.

El portaveu d'El Pi, Jaume Font, ha carregat aquest dilluns contra les propostes del PP en matèria lingüística i la visita del president estatal del PP, Pablo Casado, el passat divendres, quan insistí a eliminar el català com a requisit d'accés a la funció pública i a fer del castellà la llengua vehicular de l'ensenyament.

L'Ajuntament de Maó ha reiterat al Defensor del Poble que el reglament intern d'usos lingüístics encaixa, en tota la seva integritat, a l'ordenament jurídic vigent. En la seva resposta, després del nou requeriment de Francisco Fernández Marugán, la institució governada per Ara Maó i el PSOE deixa clar que, en cap cas, s'està vulnerant la normativa. Cal dir que, a les últimes setmanes, el Partit Popular ha emprat el toc d'atenció del Defensor del Poble per criticar les formacions que mantenen el pacte de govern, especialment per pressionar el PSOE.

Vox supedita qualsevol pacte amb el PP o Ciutadans després de les eleccions autonòmiques de maig a la derogació de la Llei de normalització lingüística de 1986 i la seva substitució per una llei d'ús de les llengües oficials, segons ha informat l'agència Efe.