El síndic de comptes de les Illes, Joan Rosselló, ha presentat aquest divendres al Parlament el darrer informe de la institució, que analitza els comptes de la comunitat autònoma el 2023. En aquest any varen conviure els governs de Francina Armengol i Marga Prohens, que va guanyar les eleccions al juliol, encara que això, ha dit, no va fer cap diferència en els comptes. Tal com ha explicat, es va tancar l'any amb un superàvit del 0,35% damunt el PIB i una reducció del deute públic d'uns 290 milions d'euros. La principal despesa va ser de personal, que va suposar el 29% del total (i el 50% de la despesa que va fer l'IB-Salut).

El Consell de Mallorca ha donat llum verda als pressupostos del 2026 amb el suport del PP i Vox i el vot en contra de MÉS per Mallorca, El Pi i el PSIB. Els comptes de la institució insular que s'han aprovat aquest dimarts no preveuen els 50 milions (5 milions d'euros repartits en 10 anys) que el Govern ha de donar al Consell de Mallorca per compensar els sobrecostos del trasllat de residus d'Eivissa. A l'aprovació inicial dels pressupostos, fonts de la institució insular varen justificar a l'ARA Balears que aquesta xifra no s'havia incorporat als comptes perquè la importació de fems "no tenia cobertura legal" per dur-se a terme. Des de principis de desembre la importació de residus d'Eivissa gaudeix de cobertura legal, ja que l'Executiu va aprovar el decret que permet fer-ho. Però això no ha fet que la institució insular incorpori aquesta partida en els pressuposts aprovats definitivament.

La portaveu del PSIB al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha denunciat aquest dilluns que als pressupostos de la institució insular, que en principi s'aprovaran aquest dimarts, "els manquen com a mínim 45 milions d'euros", per la qual cosa ha considerat que els comptes presenten "risc d'incompliments i de bloqueig de partides". En el mateix sentit, la portaveu socialista ha opinat que els pressupostos del Consell de Mallorca "estan tenyits de xenofòbia", que "ataquen la llengua pròpia" i que "no solucionen els problemes dels mallorquins".

L’Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament aquest dilluns els pressupostos municipals per al 2026 en un ple extraordinari, amb els vots favorables del PP i Vox i el rebuig de la resta de grups de l’oposició.

"Absoluta tranquil·litat". Aquest ha estat el missatge del vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, davant la pròrroga dels pressupostos del 2026. Les negociacions amb Vox han arribat a punt mort, el Govern assegura que no renuncia a intentar un acord més endavant, però també ha assegurat que mantindrà el rumb malgrat que hagi de tirar endavant amb els comptes del 2025.

Maite de Medrano, la consellera negacionista de l’actual Vox, del canvi climàtic i dels Països Catalans, ha venut el seu vot trànsfuga, però decisiu, al Partit Popular per poder tornar a aprovar, tot i estar en minoria, els pressupostos del Consell de Menorca per a l’any que ve.

Malgrat que la caiguda del sostre de despesa i la pròrroga dels pressupostos del Govern no afecten el dia a dia de la ciutadania, sí que se'n deriven conseqüències polítiques. A hores d'ara, el Govern en minoria de Marga Prohens es troba més sol que mai: sense el suport de Vox, el seu soci preferent (així ho han manifestat representants del PP en múltiples ocasions) i sense possibilitat de negociar amb els partits de l'esquerra. L'eco de la situació a les Illes es fa sentir a Madrid, setmanes abans de les eleccions anticipades a Extremadura (21 de desembre), que la també popular María Guardiola va convocar, precisament, per la impossibilitat d'aprovar els pressupostos a la seva comunitat.

El ple del Parlament ha acabat sense sorpresa i ha tombat el sostre de despesa del Govern, malgrat els darrers intents per arribar a un acord amb Vox i malgrat la crida in extremis del conseller d'Economia, Antoni Costa, qui ha apel·lat a la "responsabilitat" dels diputats de tots els grups a qui ha acusat finalment de no ajudar al fet que els ciutadans "tinguin els pressupostos que es mereixen". Amb aquest revés de tots els grups de la Cambra, inclòs el soci d'investidura, l'Executiu es veurà abocat a prorrogar els pressupostos del 2025, una situació que el PSIB ha qualificat de "bloqueig". De fet, el portaveu dels socialistes, Iago Negueruela, ha reclamat durant la sessió de control a l'Executiu que la presidenta Marga Prohens convoqui eleccions anticipades.

La manca de sostre de despesa i de pressupostos ha estat un dels eixos de la sessió de control en el ple del Parlament d'aquest dimarts. El PSIB ha carregat contra el bloqueig d'un Govern que no tirarà endavant els comptes, malgrat que l'executiu de Pedro Sánchez no ha aprovat cap pressupost aquesta legislatura i prorroga els de la passada per manca de suport dels socis al Congrés. El portaveu dels socialistes, Iago Negueruela, ha reclamat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que convoqui eleccions anticipades davant d'aquesta situació, mentre que la cap de l'Executiu ha recordat que Sánchez no té intenció de fer-ho a Madrid.

L'Ajuntament d'Inca ha presentat el seu pressupost per al 2026, que arriba als 42,6 milions d'euros, fet que suposa un 2,02% menys que el d'aquest exercici. Fonts del Consistori han ressaltat que això consolida els comptes públics com a instrument fonamental per continuar "impulsant el progrés, el benestar i la modernització de la ciutat".

L'Ajuntament de Palma ha aprovat de manera inicial els pressupostos per a 2026, de prop de 624 milions d'euros (un 2,25% més que enguany) i només ha incorporat les esmenes del PP per errades o qüestions tècniques. El ple municipal d'aquest dimarts ha rebutjat les esmenes a la totalitat i les més de 150 parcials d'Unides Podem, MÉS per Palma i el PSOE. Els comptes han tirat endavant gràcies als vots del PP i Vox.

Durant la tramitació dels pressupostos del 2025 de la institució insular, Vox ja va assegurar que el seu objectiu era deixar a zero les ajudes que reben les entitats que lluiten per la protecció i el foment del català. I ho ha aconseguit. El Consell de Mallorca ha eliminat les ajudes nominatives (directes) a l'Obra Cultural Balear (OCB) i a Joves per la Llengua per primera vegada en la història. Aquesta era una reclamació que Vox feia reiteradament als seus socis de govern d'ençà que va començar la legislatura. En els primers pressupostos, l'extrema dreta va aconseguir que els populars reduïssin un 25% aquestes ajudes a favor de les dues entitats. Cal recordar que, després d'haver acordat aquesta reducció, Vox va votar en contra d'aquestes subvencions, i l'esquerra, tot i no estar d'acord amb les retallades, va salvar les ajudes a les dues entitats que defensen el català en dues ocasions. Així, Joves per la Llengua va passar d'obtenir 60.000 euros i l'OCB, 50.000, el 2023, a rebre'n 45.000 i 35.000 euros, respectivament, el 2024.

L’Ajuntament de Calvià, governat pel Partit Popular i Vox, ha tancat l’acord per al pressupost municipal de 2026, que ascendeix a 121,57 milions d’euros –152 milions si es compta el pressupost consolidat amb empreses i organismes públics–, unes xifres similars a les de l’any anterior. El Consistori defensa que els comptes consoliden l’estabilitat financera i permeten planificar ja el proper exercici.

La inestabilitat interna de Vox ha tornat a tensionar el PP a les portes de l'aprovació dels pressupostos. L'extrema dreta ha esclatat en la seva enèsima crisi interna en la segona jornada de debat dels comptes. La brega que aquest dilluns varen protagonitzar la portaveu, Manuela Cañadas, i la diputada Idoia Ribas s'ha saldat, per ara, amb la sortida d'aquesta darrera del grup parlamentari. Ja és la tercera parlamentària que marxa del grup: en dos anys, Vox ha passat de tenir vuit diputats a tenir-ne només cinc. Mentrestant, els consellers del Govern han defensat el pacte subscrit amb l'extrema dreta dels atacs de l'esquerra, a qui han acusat de tergiversar i magnificar els seus efectes.

La primera sessió del debat de pressupostos del Parlament l'han oberta la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Estarellas, i el conseller de Turisme, Jaume Bauzá, que han defensat els recursos assignats als seus departaments. Estarellas, que s'ha trobat amb diversos treballadors del servei d'Emergències de l'112 reclamant millors condicions laborals, ha defensat la partida destinada a Emergències i altres mesures aprovades, com la retallada a la partida de memòria democràtica que ha denunciat l'esquerra.

El trencaclosques dels pressupostos autonòmics a Espanya amb els pactes entre el PP i Vox ha seguit un mateix patró: contra el pacte verd europeu i les polítiques migratòries i de repartiment de menors estrangers, i en els territoris catalanoparlants, contra el català. Malgrat la trencadissa dels executius autonòmics per part dels de Santiago Abascal al juny de l'any passat, tots dos partits ja han arribat a una triple entesa regional. A mitjans de març va ser el País Valencià, presidit per Carlos Mazón; el van seguir les Illes Balears, el 30 de maig, i Múrcia, dijous passat. Uns pactes a escala regional que contrasten amb les comunicacions tallades en l'àmbit estatal, segons confirmen diverses fonts. Però com ha anat l'embranzida balear i murciana? Com han estat les intrigues de les negociacions?

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha apuntat que "no veu cap drama" en l'aplicació de l'acord pressupostari entre el PP i Vox, ja que suposa una compensació als agricultors per les exigències mediambientals que marca la UE.

El PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca han registrat aquest divendres esmenes a la totalitat del projecte de pressupostos que s'està tramitant al Parlament. Els portaveus de les formacions han argumentat que són "idèntics" als presentats el novembre passat. "No modifiquen ni un cèntim", ha destacat el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, que ha considerat que el pacte per als comptes signat entre PP i l'extrema dreta "compra les fòbies de Vox" contra la immigració, el català a les aules, la lluita contra el canvi climàtic i la memòria democràtica.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha comparegut al Parlament aquest dimecres per presentar els mateixos pressupostos que va donar a conèixer el novembre del 2024. De fet, la seva primera intervenció ha estat pràcticament idèntica a la que ja va fer fa set mesos. La Conselleria gestiona enguany 1.416,5 milions d’euros de pressupost. Aquesta quantitat representa un increment del 4,7% respecte del 2024, amb 63,8 milions d’euros més, i un augment acumulat del 12,57% en comparació amb el 2023. Ara bé, els comptes no han centrat el debat, sinó que l’acord entre el PP i Vox —que permetrà l’aprovació dels pressuposts, que introduirà el castellà com a llengua vehicular i que exonerarà del requisit lingüístic docents que optin a places de molt difícil cobertura, entre altres mesures— ha estat la diana de l'oposició. “L’acord de modificar la Llei d’Educació de les Illes Balears per incloure el castellà com a llengua vehicular i l’ampliació del Pla de segregació lingüística és l’atac més clar que han patit les Illes des del TIL de Bauzá”, ha indicat la diputada del PSIB Amanda Fernández.