Les famílies de Ferreries que volien escolaritzar els seus fills a l'escola pública (CEIP Castell de Santa Àgueda), però que, per manca de places, la Conselleria d'Educació les ha derivades a l’escola concertada religiosa (CC Sant Francesc d’Assís), no es rendeixen. Només sis d'11 (54%) han cedit i acceptat la plaça adjudicada, mentre que la resta esperaran al setembre per veure si troben una alternativa educativa que els satisfaci més. Fonts pròximes a les famílies afectades per la decisió asseguren que, de les que sí que han anat a la concertada religiosa, n’hi ha que acceptarien un canvi de centre si se’ls oferís.

Les camisetes verdes han envaït la plaça de París de Palma. Més de 200 persones (500, segons l'organització), entre familiars, docents i alumnes, s’hi han concentrat convocades per la plataforma ‘La pública no es toca’, amb l'objectiu de protestar contra la desaparició progressiva de places escolars impulsada per la Conselleria d’Educació. “No es pot jugar amb l’educació i el futur dels infants i joves. No volem que hagin d’anar a escoles massificades. Tenen dret a anar a l’escola del seu barri. No volem que les famílies es vegin obligades a dur-los a escoles privades que no han triat, amb idearis que no comparteixen. Tenen dret a una educació pública de qualitat, i l'Administració té l’obligació de garantir un sistema educatiu de qualitat i amb l’equitat entre tot l’alumnat”, han reclamat els concentrats. En la mateixa línia, han exigit una xarxa educativa pública “forta, propera i suficient" per donar resposta a les necessitats socials d’escolarització de cada zona, “com obliga a l’Administració educativa l’article 104 de la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB)”.

El conseller d'Educació, Antoni Vera, ha presentat l'avantprojecte de construcció de l'IES Son Ferriol, amb la intenció que estigui operatiu el curs 2028-2029. L'IES Son Ferriol ha estat concebut com un centre complet, modern, versàtil i preparat per oferir estudis d'ESO, Batxillerat i cicles formatius, amb un total de 1.247 places escolars. La nova infraestructura acollirà l'alumnat i professorat d'ESO i Batxillerat de l'IES Nou Llevant, que passarà a ser un centre integrat de Formació Professional (CIFP). El centre se situarà en la parcel·la 137 del polígon 31 de Son Ferriol, dins l'àmbit de l'Hospital Universitari Son Llàtzer, en el terme municipal de Palma. La parcel·la té una superfície global de 70.967 m². La infraestructura, reivindicada per la comunitat educativa de Son Ferriol des de fa més de 30 anys, tindrà un pressupost aproximat de 20 milions d'euros.

El CEIP Castell de Santa Àgueda (Ferreries) ha rebut 31 preinscripcions per matricular infants el curs vinent a 3 anys. S'ha superat la ràtio de 20 alumnes per classe. És per això que 11 famílies han quedat excloses de la que és l'única escola pública i laica del municipi. "Tot i que el centre està disposat a obrir una aula addicional per donar cabuda a totes les sol·licituds, entenent la particularitat de la situació del poble, la negativa de Conselleria persisteix". "Estam xerrant d'una opció que no requereix cap tipus addicional de recurs i ens demanam, sense obtenir cap resposta, quin és el problema real darrere una solució fàcil on ningú surt perdedor", denuncien les famílies afectades, que no volen que els seus fills acabin a una escola religiosa. Per intentar revertir la situació, han iniciat una recollida de firmes.

25 de juny, a les 18 h, a la plaça de París de Palma. És la data escollida per fer la primera concentració de la legislatura en defensa de l'escola pública i en contra del seu progressiu desmantellament. "Volem una escola pública de qualitat i propera als barris". És la intenció de les famílies i els membres de la comunitat educativa que han creat la plataforma 'La pública no es toca' per defensar l'educació de qualitat. "Les decisions que està prenent la Conselleria d’Educació generen una gran preocupació, perquè a la zona del CEIP de Pràctiques, al barri de l’Escorxador i el de La Femu, s’hi estan construint més de 200 habitatges nous i ja hi ha una clara falta de places escolars públiques, per la qual cosa era molt necessària l’ampliació de l’oferta amb les tres línies del nou CEIP Tramuntana", exposen.

Els professors del CEIP Camilo José Cela (Palma) i del CEIP Ses Rotes Velles (Santa Ponça) han denunciat la situació que viuen tant els equips docents com l’alumnat dels centres per la falta de calefacció des de l’inici del curs escolar, i més ara que les temperatures han baixat i han assolit valors propis de l'hivern. Durant l’estiu, es varen dur a terme obres a les dues escoles per canviar el subministrament de gasoil i instal·lar-ne un de gas natural. En ambdós casos, la calefacció no ha tornat a funcionar des de l’inici de les reformes. 

Entitats espanyolistes han demanat al Govern que elimini les subvencions nominatives i per projectes a les entitats en defensa del català o que destini les mateixes a les que defensen el bilingüisme en l'educació i Administració. ”Ens consideram de més interès públic que l’OCB perquè defensam les dues llengües oficials”, ha dit Julian Bravo, president d'Escuela de Todos. “Afavorir una ideologia política amb doblers públics és corrupció. No hi hauria d’haver subvencions per a cap associació, perquè cada associació representa els seus afiliats”. Les associacions que firmen el comunicat són Plis Educació, Societat Civil Balear, Fòrum Balears, Federació de Veïnats de la Ciutat de Palma, Sa Fundació, Mos Movem, Escola de Tots i Impuls Ciutadà-Balear.

Nadal, Tots Sants, Setmana Santa, Sant Antoni, la Jaia Quaresma... Són moltes les celebracions populars i tradicions d’origen religiós que marquen el calendari escolar. En molts casos, perquè coincideixen amb els períodes de vacances, però també perquè són èpoques que els centres empren per tractar qüestions relacionades amb la cultura popular de les Balears. La forma en què aquestes activitats es plantegen, en general, ha canviat al llarg dels anys per adaptar-se a la diversitat demogràfica i cultural de l’alumnat. “S’ha transformat moltíssim. Quan vaig arribar al centre fa 18 anys es feia un betlem vivent, imagina’t. Ara ja no.”, explica la directora del CEIP Son Anglada, Maria Àngels Portilla. “Pel que fa a la part musical nadalenca, la mestra tria cançons que no fan cap referència explícita a aspectes religiosos, sinó a les diferents cultures i a valors humans”, afegeix, una pràctica que fan moltes escoles.

El curs 2024-2025 és el primer que ha planificat el conseller d’Educació, Antoni Vera. Ha començat amb problemes, amb interins esperant fins a la matinada les adjudicacions i amb un GestIB que no ha respost correctament. Durant el darrer any el conseller ha nedat en una mar moguda. Vox ha pressionat per aconseguir que el castellà tingui més presència a les aules. Així va néixer el Pla pilot de llengua, que ha topat amb el rebuig dels centres. I la majoria de les famílies han volgut escolaritzar els seus fills en català. Però Vera, molt hàbil, ha sabut aprofitar el pressupost més alt de la història de l’educació a les Illes per impulsar mesures que han acontentat la comunitat educativa. I amb això, també ha reforçat l’escola concertada.

El sindicat UOB Ensenyament ha retret a la Conselleria d'Educació i Universitats que, durant els mesos de juliol i agost, hagi destinat una "ingent quantitat" de recursos públics a l'escola concertada i no a solucionar els problemes de l'escola pública. Segons ha recollit Europa Press, el sindicat ha considerat que la Conselleria "avança cap a la inexorable desaparició de l'escola pública i en català a les Balears".

El curs escolar començarà amb 161.088 alumnes (1.183 més), 14.005 professors als centres públics (688 més) i 81 més a la concertada, fins a arribar a 4.579. "És un nombre rècord de professionals", ha assegurat el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera. També s'ha augmentat el nombre d'orientadors educatius de la pública, fins a 435 (71 més). Enguany, el nombre d'auxiliars terapèutics (AT) dels centres públics ascendirà a 382 (61 més) i hi haurà 30 persones més als equips d'Atenció Primerenca.

L’inici del curs escolar ja s’apropa i les famílies preparen tot el material necessari per començar-lo en condicions. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la tornada a les aules s’ha encarit quasi 400 euros en només un any. En aquest context, l’escola pública fa esforços per reduir l’impacte econòmic de l’inici de curs en les famílies, mentre que la concertada no ho ha fet en la mateixa proporció. Les dades aportades per la Conselleria d’Educació són prou clares. Ara per ara, hi ha 290 centres acollits al programa de reutilització de llibres de text, dels quals 260 són públics i 30 concertats. Són el 89,6% i el 31% dels centres, respectivament.

“N’hi ha molts, i n’hi haurà encara més. N’estic ben segur”. D’aquesta manera explica Alberto Santos, psicòleg a l’Associació de Mares i Pares de Persones amb Discapacitat de les Balears (Amadiba), l’increment de casos d’autisme dels darrers anys a les Illes. En sis cursos escolars el nombre d’alumnes de Primària i Secundària amb aquest trastorn ha crescut un 143%. Així, el 2018-2019 hi havia 657 nins amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i 107 nines, mentre que en el curs actual, segons les dades provisionals de la Conselleria d’Educació i Universitats, són 1.523 i 339, respectivament.

Mentre Vox practica el canibalisme al Parlament de les Balears, i els seus socis del PP miren de treure-hi importància dient que això són coses seves però que no afecten el Govern, la societat civil s'organitza per respondre als despropòsits que, tan sols en mig any de mandat, ha causat l'executiu presidit per Marga Prohens, que fou investida presidenta en virtut de l'acord amb Vox (ara en devem haver de dir ex-Vox, tota vegada que el que queda del grup parlamentari de Balears ha estat descrit per Ignacio Garriga com “cinc subjectes” que han estat expulsats del partit).

El Govern Balear va aprofitar els darrers dies de festes nadalenques per modificar substancialment l'organigrama de la seva conselleria d'Educació. Hi ha introduït una nova direcció general dedicada a l'escola concertada, que es converteix oficialment, d'aquesta manera, en una de les prioritats del govern que presideix Marga Prohens en matèria educativa. Es dirà, com podem llegir a la notícia de Jaume Cladera a l'Ara Balears, direcció general de Personal Docent i Centres Concertats, i ha estat nomenat per dirigir-la Ismael Alonso, que va ser secretari general de la USO, sindicat majoritari de l'ensenyament concertat, de manera que tot queda a casa. De fet, el conseller de la matèria, Antoni Vera, ha decidit fer del suport a l'escola concertada una bandera de la seva gestió. Va assistir a un fòrum que duia un nom molt del gust del PP: Congrés de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament a les Balears. I allà va vindicar l'escola concertada com “la gran oblidada”, i la va presentar com ho fa sempre el PP amb allò que li interessa potenciar: com una víctima. Segons el conseller, és una injustícia que l'escola concertada (n'hi ha 106 centres, a les Balears) no rebi els mateixos ajuts que la pública. Una fal·làcia, perquè la concertada compta amb altres fonts d'ingressos que fan innecessària, i improcedent, l'equiparació de la inversió dels recursos públics que rep amb els que s'han d'invertir en la pública. Això, d'entrada. De sortida, tampoc el propòsit ni el plantejament educatiu de la pública i la concertada (i la privada) són els mateixos: la pública cerca formar ciutadans lliures i iguals; la concertada i la privada, membres d'unes elits compromeses amb elles mateixes. I tampoc, tot sigui dit, la qualitat és la mateixa: la de la pública acostuma a ser considerablement superior, a pesar dels problemes i limitacions que sovint pateixen centres i docents.

Aquests últims temps a les escoles i instituts hi ha una tendència de vegades desenfrenada i obsessiva per buscar etiquetes que defineixin el centre, amb l’objectiu de singularitzar-la i diferenciar-la de les altres. De tan estesa, gairebé no ens demanem el sentit d’aquesta tendència, i amb aquest escrit volia aportar uns elements de reflexió. Amb l’ajut inestimable d’uns companys i companyes n’hem trobat algunes que ara us reprodueixo:

És una situació que es viu cada any en moltes famílies quan arriba el moment de preinscriure el fill o filla a una nova etapa educativa. L'infant acaba la llar d'infants i ha de passar a l'escola o bé fa sisè de primària i ha de començar l'institut. Els pares fan la preinscripció als centres del barri que queden més a prop o que els recomanen des de la llar d'infants i, un cop fets tots els tràmits, aquest infant passa a ser un número en una llista llarguíssima. Encara no s'han donat els resultats definitius, però fent comptes i preguntant a les escoles, els pares ja veuen que les probabilitats que el seu fill tingui plaça als centres on han fet la preinscripció són gairebé nul·les. La mateixa situació es viu quan el canvi d'etapa és entre l'escola de primària i l'institut. El problema és que, tot i aquesta percepció dels pares, fins que no es publiqui l’oferta definitiva de places de cada centre no hi ha res concret a reclamar.