La Unió de Pagesos de Mallorca ha iniciat aquesta setmana una campanya dirigida a tots els ajuntaments de l’illa amb l’objectiu de defensar el sector primari en un moment crític. L’entitat ha presentat una moció que insta els consistoris a plantar-se davant els efectes de l’acord comercial amb Mercosur, a exigir compensacions per la nova PAC i a simplificar l’accés a les ajudes per als pagesos professionals.

Unió de Pagesos de Mallorca, Asaja Baleares, UPA-AIA i Cooperatives Agro-alimentàries defensen que la futura llei agrària balear serà “una eina del sector i per al sector” i han criticat que altres àmbits “vulguin marcar” el futur dels agricultors, ramaders i cooperatives de les Illes. Cal recordar que aquesta normativa permetrà fins a 10 places turístiques a cada explotació.

Una vintena de pagesos de diferents punts de Mallorca han presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei agrària de les Illes Balears, que es troba actualment en exposició pública, i n’exigeixen la retirada immediata. Consideren que el text “suposa la renúncia definitiva a una activitat agrària digna i funcional” i denuncien que, sota una aparença de llei verda, “obre la porta a més urbanització encoberta, especulació i usos no agraris al sòl rústic”.

Unió de Pagesos ha recordat al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural que "el sòl rústic s'ha de dedicar a la producció d'aliments i tot allò que no sigui així, en serà un ús impropi". El sindicat agrícola ha reaccionat així després que Simonet asseguràs a una entrevista de l'ARA Balears que no creu "en la prohibició sistemàtica de plaques solars i xalets".

La Comissió Europea ha proposat reduir la Política Agrària Comuna (PAC) 86.000 milions d'euros per al període entre el 2028 i 2034, un fet que a les Balears es podria traduir en una "pèrdua pròxima als 15 milions d'euros a l'any", segons va assegurar el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet. Els pagesos de les Balears estan preocupats per la proposta de retallada "bastant greu" de l'ajuda europea, segons el president de l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), Miquel Coll.

Unió de Pagesos (UP) assumirà a partir de l'1 d'agost la gestió de l'espai de productors de Mercapalma, conegut com el 'situat', un mercat de fruites i hortalisses que se celebra cada dimarts, dijous i divendres dins de les instal·lacions de l'empresa. Ho farà a través d'una entitat pròpia: Unió de Pagesos de Mercapalma.

El sindicat agrícola Unió de Pagesos ha denunciat aquest dilluns que "un 70% dels pagesos professionals que varen demanar subvencions per a inversions a les explotacions agràries el 2024 han quedat sense dret a cobrar-les". L'entitat ha criticat que "entre set empreses s'enduen el 35% del total de les subvencions, mentre que els 72 pagesos restants s'han de repartir el 65% que queda" –s'han atorgat subvencions a 79 expedients.

Unió de Pagesos, l'Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) i Pimem han reclamat que part de la inversió que el Govern fa en promoció turística sigui per fomentar el producte local. Els pagesos demanen que la Conselleria de Turisme ajudi els petits establiments a comprar producte local. "El 2025 hem de fer les coses diferents i el Govern s'ha de replantejar donar ajudes directes per incentivar el consum de producte local", ha exposat el president de Pimem, Jordi Mora, qui creu que hi ha marge per a aquesta iniciativa malgrat que l'Executiu ha hagut de prorrogar els pressupostos.

Aquest any el govern espanyol celebra els "50 anys d'Espanya en llibertat". És a dir, el mig segle de la mort del dictador Francisco Franco. El dictador va morir al llit, però malgrat la repressió ferotge sempre hi va haver qui li va plantar cara. Els últims anys de la dictadura hi va haver violència, hi va haver por i, sobretot a Catalunya, hi va haver milers de ciutadans que van sortir al carrer defensant les llibertats, l'Estatut i justícia social. L’ARA vol recordar tots aquells que van pertànyer al moviment antifranquista, i ho fa començant per la pagesia.

Unió de Pagesos reclama una etiqueta que identifiqui de manera "senzilla i molt visual" els productes agroalimentaris de les Balears perquè el consumidor pugui identificar de manera clara i senzilla el producte local. "Existeixen exemples d'etiquetes que fan veure l'eficiència energètica dels electrodomèstics i l'aportació nutricional dels aliments. En aquest sentit, cal un referent per identificar correctament la relació de l'article amb la producció agroalimentària de proximitat o amb l'elaboració i transformació", assenyala el coordinador del sindicat, Joan Gaià.

Les grans superfícies compren els productes als pagesos i després ho venen quatre vegades més car, segons ha informat el portaveu de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), Jaume Bernis, qui s'ha basat en l'Índex de Preus en Origen i Destinació dels aliments (IPOD) de juny. La funció de l'IPOD és "demostrar a través d'un índex rigorós com es produeixen abusos de poder, concretament al sector agrícola i ramader" a través de la comparació del preu d'origen i el de destinació. De fet, COAG i Unió de Pagesos han presentat aquest dilluns la comparativa entre el que es paga a agricultors i ramaders i el preu final de mercat dels aliments.

Unió de Pagesos ha exigit aquest divendres al Govern que compleixi amb la llei de canvi climàtic i afavoreixi la reducció del nivell d'emissions de gasos d'efecte hivernacle als criteris pels processos de contractació pública. En aquesta línia, ha demanat a l'Executiu que revisi aquests criteris per garantir la presència d'aliments produïts a les Balears a hospitals, escoles, residències i serveis socials. En un comunicat, l'entitat ha assenyalat que la crisi estructural que pateix el camp mallorquí amb la competència permanent dels productes que venen de fora "es veu agreujada cada vegada que l'administració fa un concurs de compra pública i no aplica criteris que permeten participar a les empreses d'aquí amb garanties d'èxit".

La Unió de Pagesos ha fet una actuació aquest dimarts a l'escola pública de Santa Maria. Ha repartit aproximadament 500 quilos de fruita i verdura de Mallorca per denunciar que "l'alimentació del menjador escolar no inclou producte local", després que una empresa de València hagi guanyat la concessió per proveir de verdures i fruites les escoles de Mallorca.

Moltes generacions de pastors dels Pirineus han baixat els ramats a les planes amb menys altitud durant l'hivern per buscar pastures verdes i abeuradors d'aigua amb temperatures més agradables. És part del moviment de transhumància de la ramaderia extensiva que, coincidint amb el canvi d'estacions, porta el bestiar a cotes baixes els mesos de fred i després els torna a les muntanyes quan comença la calor.

Les organitzacions del sector primari a les Illes Balears -Asaja, Unió de Pagesos i UPA- es mobilitzaran per reclamar un pla de xoc per al sector. Joan Company, president d'Asaja Balears, explica que les tres organitzacions ja han parlat i estan d'acord amb el que s'ha aprovat a l'àmbit estatal: "Ho podrem concretar la setmana que ve, però de tractorada n'hi haurà".

Els pagesos no han notat cap efecte de la llei que obliga els establiments turístics a incorporar un mínim del 3% de producte local als menús que ofereixen. La norma, que el Pacte va batiar com a Llei de sostenibilitat i circularitat, fixa l'obligació de disposar d'aquest 3% de productes agrícoles, ramaders i pesquers de les Illes des del 2022. Ara bé, segons ha denunciat aquest dimecres el secretari general d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, "no consta, no hi ha cap dada" sobre l'increment de consum que hagi pogut tenir aquesta llei en el sector turístic. "La llei explicita que n'han de tenir un percentatge concret, però a hores d'ara pensam que no s'està complint la norma i, per tant, no s'està ajudant el sector primari tal i com pretenia la llei", ha dit.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural presentava la setmana passada les primeres dades provisionals sobre sol·licituds presentades a la campanya de la Política Agrària Comuna (PAC). Hi havia molta expectació, ja que es tracta de la primera convocatòria amb el factor d'insularitat incorporat. El conseller Joan Simonet va explicar que en total hi ha sol·licituds per valor de 36,9 milions d'euros, cosa que suposa gairebé 10 milions més que el 2022.

La caiguda del preu de la garrova era la crònica d'una mort anunciada, segons pagesos i processadors: "Nosaltres ja vàrem avisar el setembre passat que el mercat no aguantaria aquests preus", explica Margalida Sureda, gerent de l'empresa que produeix la goma de garroví (Carob SA) a Mallorca. El sobrepreu de la garrova ha fet caure en picat la demanda dels productes derivats d'aquest fruit, que havia augmentat considerablement durant els dos darrers anys.

MÉS per Mallorca ha traslladat aquest dijous el seu suport al Pacte de la Pagesia, reclamat per associacions del sector primari per aconseguir la revitalització del sector. Representants d'Unió de Pagesos de Mallorca, l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) i la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA-Balears) han comparegut per primer cop al Parlament, concretament en la Comissió d'Economia d'aquest dijous.

El 2014, amb 26 anys, Pau Barnés va fer un tomb a la seva vida: va deixar la feina de lutier per seguir l’estela de les dues generacions anteriors i ser pagès. Els seus pares li van traspassar la granja familiar, Can Gimferrer, a Caldes de Malavella, amb un centenar de vaques lleteres. Però el seu projecte il·lusionant i engrescador ben aviat es va convertir en un malson per l’augment dels costos de producció. Primer van ser els cereals –que van començar a pujar fa un any i s’han disparat per la guerra d’Ucraïna, que n’és un dels productors principals d’Europa–, i després van seguir la llum, el gasoil i els fertilitzants –que s’han incrementat també pel conflicte bèl·lic: Rússia n’és un dels majors exportadors.