S'anaven a menjar el món i, no en tingueu cap dubte, aquest divendres els de Quim Carandell s'han menjat Londres a la Scala, al cor de la capital anglesa. I els de Lluís Gavaldà quasi ha sigut com si toquessin a casa: "En veig molts de Tarragona!". Uns i altres han tocat Una estona de cel, literalment i metafòricament: la cançó dels de Constantí ha fet de transició de La Ludwig Band, molt més que uns teloners, als Pets en una Scala plena a vessar, amb el sold out penjat feia mesos. 850 fans dels dos grups han tenyit la sala Scala de pop-rock català de dues generacions. Dos grups en perfecta comunió, dues èpoques agermanades gràcies a la promotora Bona Gents.

La Ludwig Band no para de fer concerts cada vegada més multitudinaris arreu de tot Catalunya. Entre bolo i bolo, però, els músics de la banda nascuda a Espolla també troben temps per dedicar-se a altres projectes personals i artístics, amb menys focus i repercussió, però igualment interessants. És el cas de Los Bongos, un grup de versions de boleros que formen Quim Carandell, Andreu Galofré i Pau Esteve, de La Ludwig Band, juntament amb el percussionista Roger Calduch i la cantant Paola Licari. Actuen de tant en tant, aproximadament un cop al mes, en concerts de petit format, i la seva pròxima cita serà el divendres 22 a l’Ateneu Popular de Salt. 

"Sota aquesta terra mullada hui descansa la mare, la filla, el marit, l'amant... Tantes veus ofegades que mai més no podran dir la paraula precisa. El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia! Avui, mentre els estornells migren i creixen ravenells al bancal, el poble s'alça empunyant les pales i les graneres de carrer", així comença el manifest de la iniciativa Som València escrit per l'artista valenciana Sandra Monfort. L'ha llegit una de les seves companyes al trio Marala, la santcugatenca Selma Bruna aquest dilluns a La [2] de l'Apolo durant un dels molts concerts organitzats arreu per ajudar els afectats per la DANA. Ha sigut el moment més emocionant de la nit, sobretot quan la indignació ha amarat les paraules de Monfort recitades per Bruna: "Serem la veu de cadascun dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia! Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot... I eixe dia ha arribat". Monfort no era a Barcelona. "Necessita descansar", ha dit Bruna, i tothom a la sala ha entès l'extenuació de la gent que està entomant la catàstrofe natural i política a l'Horta Sud. Com havia dit una estona abans la mallorquina Júlia Colom, sempre impecable: "Volem dimissions, no només una".

Un tram final apoteòsic ha fet memorable l'homenatge a la sala Zeleste programat a l'avinguda de la Catedral de Barcelona dins de les Festes de la Mercè. En el record, Víctor Jou (1939-2023), impulsor d'aquell oasi contracultural a tocar de Santa Maria del Mar que als anys setanta va ser epicentre de la música laietana i terra de promissió per a Sisa, Pau Riba, Gato Pérez, l'Orquestra Plateria, l'Orquestra Mirasol, Toti Soler, Música Urbana i la Companyia Elèctrica Dharma. Tots han tingut espai en aquest homenatge, menys la Dharma, un lapsus incomprensible per part de l'organització, atès que és l'únic grup que s'ha mantingut en actiu des de la fundació de Zeleste el 1973.

"Ha vingut tot Déu o què? Hi ha penya banyant-se a la platja i tot. Mireu, mireu, la penya d'allà darrere arriba fins a Andorra", bromejava el cantant d'Oques Grasses, Josep Montero, cap a la mitjanit d'aquest divendres, assenyalant una massa de públic que s'estenia per tota la platja del Bogatell de Barcelona. No li faltava raó: milers i milers de persones, tantes que fins i tot feia mitja basarda, van acostar-se a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm de la Mercè per acomiadar l'estiu amb eslògans com "que sigui èpic", "vull petar-ho" i "jo gossejo sola". Després del comiat de Zoo, Oques Grasses és l'únic grup català de la dècada del 2010 que es manté dalt de l'onada, que ha convençut les generacions que pugen al ritme de la música urbana sense deixar enrere els seguidors més avesats a les trompetes d'Un dia no sé com (2012) i You Poni (2016). I amb el concert de divendres la nit, per ara el més multitudinari de les festes de la Mercè, els osonencs van demostrar que no només no han perdut gens de pistonada, sinó que, de fet, són més populars que mai.

La cançó La Marina sta morena dels Figa Flawas té més d'onze milions de reproduccions a Spotify. El grup Oques Grasses va ser capaç d'omplir el Palau Sant Jordi i aquest estiu ha sigut cap de cartell de festivals com el Cruïlla. Amb aquests arguments, és fàcil preveure que Figa Flawas i Oques Grasses protagonitzaran un dels concerts més multitudinaris de la Mercè: serà el divendres 20 de setembre a la platja del Bogatell, a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm. I de franc, com tots els concerts de la festa major d'estiu de Barcelona.

La nit de la Mare de Déu d'Agost, Guillem Gisbert i La Ludwig Band van protagonitzar, un darrere l’altre, un doble concert fantàstic al Festival de la Porta Ferrada. Com no podia ser d’una altra manera, a més d’interpretar per separat les seves cançons, van preparar una sorpresa conjunta per compartir escenari. Va ser al final de la primera actuació de la nit, després que Gisbert brindés sol al piano les notes d’Ai Yoko, quan els músics de La Ludwig Band, amb el seu posat habitual, espontanis i cofois, van pujar a interpretar amb Gisbert Les aventures del general Lluna, tal com passa en el disc del cantant de Manel. La peça, llarga i narrativa, semblant a la història mítica de Jo competeixo, encadena una cantarella folk i aires guitarrers que casen molt bé amb l’estil animat de la banda empordanesa. "Per a un escriptor de cançons que està buscant una banda per fer una estètica dylaniana, La Ludwig Band és un regal", explicava Gisbert a l'ARA fa uns mesos.

Els Pets i La Ludwig Band actuaran a la sala Scala de Londres el divendres, 29 de novembre. El concert l'organitza la promotora catalanoanglesa Bona Gents, que ja va muntar el de The Tyets i Julieta a la mateixa sala de King Cross el desembre del 2023. És a dir, després d'acostar les noves músiques urbanes catalanes a Anglaterra, ara es tracta d'oferir en un mateix espai i dia dues propostes de generacions diferents, però totes dues compromeses amb la cançó. "Un maridatge únic per connectar generacions a través del pop-rock català", diuen Bona Gents.

La glosa és una forma de cançó oral antiquíssima que consisteix a improvisar estrofes enginyoses al voltant d'una mateixa tonada, respectant una estructura fixa de rima i mètrica. Avui dia, a Catalunya, aquesta vella tradició, lluny de perdre's amb el pas dels anys, està de moda i desperta cada vegada més afició. Sobretot entre les noves generacions, que viuen el glosat no com un costum caduc i obsolet només propi dels avis, sinó com una activitat lúdica, atractiva i alegre, que diverteix i crea comunitat. Arreu del país, per exemple, nombrosos grups de joves es troben regularment per improvisar rimes en bars, centres cívics o ateneus, mentre que a moltes comarques s'organitzen anualment trobades, mostres o combats de cantadors que arriben a convocar audiències multitudinàries. Tot plegat ha contribuït a revifar la música i els versos de gèneres populars catalans com les corrandes de la Garrotxa, els garrotins de Lleida, les nyacres de l'Empordà, les jotes de Terres de l'Ebre, o les perdiuetes dels Pirineus, que havien quedat silenciades durant el franquisme.

El cantant i compositor principal de Manel, Guillem Gisbert (Barcelona, 1981), s'estrena al marge del grup amb el disc Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024). Mitja dotzena de productors l'ajuden a presentar-se en solitari, però les cançons respiren bona part del mateix aire que Gisbert ha escampat pels discos de Manel. Després de quatre cançons d'avançament, aquest divendres arriba l'àlbum sencer, el material amb què sortirà de gira a partir del mes de maig amb nova companyia: Jordi Casadesús (baix i sintetitzadors), Arnau Grabolosa (guitarra i teclats) i Glòria Maurel (bateria). I només el temps dirà quan tornaran els Manel. De tot plegat, en parlem a la redacció de l'ARA.

"Treballar de cambrer és una putada", diuen els músics de La Ludwig Band. Ja se'n queixaven fa uns mesos a la cançó Manela, no vull currar per vostè, i ara hi tornen amb un nou espectacle del Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant, la companyia teatral que Quim Carandell, Lluc Valverde, Roger Cassola i Gabriel Bosch comparteixen amb Laura Roig, Helena Barba, Louise Good, Désirée Gómez, Paloma Lambert i Marian Vélez. Artemi, el cambrer abstemi, que es podrà veure del 7 al 24 de març al Teatre La Biblioteca, a la Biblioteca de Catalunya, és una comèdia musical sobre un home que treballa en un bar servint begudes. "És la feina de merda preferida de la nostra generació –diu Lluc Valverde–. Vens la teva felicitat per un sou míser, i treballes mentre la gent s'ho està passant bé".

Artistes i grups amb tres dècades de trajectòria han sorprès amb obres majúscules, justament en un any de noves revelacions i de consolidació de promeses. Manen les solistes, algunes de les quals es projecten des de la música de ball, però també hi ha bandes, trios i duos. Temàticament, 2023 ha sigut prou variat: continuen fent via les cançons sobre desastres sentimentals, i alhora hi ha espai per a fantasies, històries terribles i una interessant dosi de denúncia. Així és la tria de discos del 2023 de l’ARA.

Seria massa presumptuós dir que La Ludwig Band és el grup que necessitava la música catalana. En canvi, qui hagi anat a un concert d’aquesta colla sorgida del més gloriós no res segurament n’estarà convençut, que La Ludwig Band és justament el que necessitava perquè aquella nit fos única i especial. Tenen tot el que cal, i alhora: les cançons, la interpretació i la posada en escena. Són Pau Riba amb l'E Street Band, Sisa amb la Plateria i Bob Dylan amb banyador enfilat en un acord major. Després dels discos Al límit de la tonalitat (2020) i La mateixa sort (2021), després de cançons com S'ha mort l'home més vell d'Espolla i El fill del rei i de més d'un centenar de concerts, La Ludwig Band publica aquest divendres l'àlbum Gràcies per venir, editat conjuntament per The Indian Runners i Ceràmiques Guzmán, el segell dels Manel. Fa uns mesos ja n'havien avançat alguna peça, com les espectaculars El meu amor se n'ha anat de vacances i Manela, no vull currar per vostè, que ara arriben acompanyades d'altres cançons igualment sòlides.

Allau de moments memorables al Mercat de Música Viva de Vic. Hi ha hagut revolta artística, reparació, catarsi i eufòria amb Paula Valls, Clara Peya i La Ludwig Band, i l'alegria encomanadissa de la big band The Gramophone Allstars. Hi ha hagut també cançons acabades d'estrenar que ja fan olor de cim artístic, interessants dissenys escènics, una sonorització exemplar al Teatre L'Atlàntida i la màgia que només es produeix quan l'artista converteix els espectadors en protagonistes actius.

Un any més l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, a Barcelona, ha acollit la festa de presentació del Mercat de Música Viva de Vic. Set artistes i grups han ofert un tast musical del que presentaran del 13 al 16 de setembre a la capital osonenca: Paula Valls, Xarim Aresté, Eva Fernández, Maria Hein, La Ludwig Band, Los Sara Fontán i Marc Parrot, cadascú tocant una única cançó. “Cal agrair la generositat dels músics, que toquen una cançó per defensar el que presentaran a Vic”, ha dit el director artístic del Mercat, Marc Lloret, conscient de la fredor del format, fins i tot per a músics tan experimentats com Marc Parrot, que ha tancat la festa.`

Feia sis mesos que la Ludwig Band no pujava sobre l'escenari a tocar les seves cançons en directe. I, vist l'entusiasme, la diversió i la marxa d'aquest primer concert a l'(A)phònica de Banyoles queda clar que músics i espectadors tenien moltes ganes de retrobar-se. Durant aquest temps fora de sales de concerts i envelats, a banda d'estrenar un muntatge teatral al Maldà de Barcelona, el grup d'Espolla s'ha tancat a l'estudi per cuinar els temes del seu pròxim disc, Gràcies per venir, que sortirà a l'octubre. A l'estiu la banda farà molt pocs concerts i el festival banyolí va ser el primer tast musical per descobrir en viu algunes de les cançons d'aquest esperadíssim nou àlbum, coeditat per The Indian Runenrs i Ceràmiques Guzmán, la discogràfica dels Manel, que apunta a un aire més rocker i desenfrenat.

El pianista Marco Mezquida inaugurarà el 35è Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) amb la preestrena del disc Tornado, un projecte compartit amb el contrabaixista Masa Kamaguchi i el bateria Ramon Prats. Serà un dels prop de 60 concerts programats en l'edició que se celebrarà del 13 al 16 de setembre, un dels propòsits de la qual és aplegar més de 900 professionals de la indústria musical. Com és habitual, hi haurà dues línies de programació: una de més lligada a la part professional i a la presentació de nous discos i espectacles, però igualment oberta al públic, i una altra amb més vocació de festa major.

L'Heliogàbal continua sent l'Heliogàbal, però millor i més ample. I manté intacte el compromís amb "la cultura de proximitat i els concerts de petit format", tal com explica Albert Pijuan, propietari de la sala del barri de Gràcia, a Barcelona. Anys i panys d'esforços han culminat amb una reforma que eixampla l'espai. "Guanyem 20 metres quadrats d'escenari, perquè els artistes estiguin més amples, i 30 per al públic", diu Pijuan, i l'aforament passa de 123 a 150 persones. Semblem mesures petites, però són magnífiques per a un local amb gairebé trenta anys d'història i que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2012 per ser “un espai de creació de referència, motor i punt de trobada de l’escena musical catalana”.

Ja és aquí la nova cançó de La Ludwig Band, el primer avançament del disc Gràcies per venir, que publicaran el 20 d’octubre The Indian Runners i Ceràmiques Guzmán, la discogràfica dels Manel. "Ai, amor meu, estimar-se és una farsa", lamenta Quim Carandell a El meu amor se n'ha anat de vacances, una cançó marca de la casa, a l'altura de les que han consagrat La Ludwig Band com una de les formacions més interessants de la música catalana, aquí fent caminar de bracet Sisa i Bob Dylan. El tema l’ha enregistrat a Avinyonet de Puigventós, Vic i Bellvitge, amb producció de Joan Borràs (Oques Grasses).

Gràcies per venir és el títol del disc nou de La Ludwig Band, i el publicaran a la tardor Ceràmiques Guzmán, la discogràfica del grup Manel, i The Indian Runners, el segell amb què treballa habitualment la banda. Té tot el sentit aquesta aliança entre dos dels grups catalans que millor tracten les lletres de les cançons. Fins ara Ceràmiques Guzmán només havia publicat dels Manel.