El Consell de Ministres ha nomenat Joan Groizard Payeras (Palma, 1989), fins ara director general de l'Institut de Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), nou secretari d'Estat d'Energia.

El Consell de Ministres ha nomenat aquest dimarts Joan Groizard com a nou director general de l'Institut d'Estalvi i Diversificació de l'Energia (IDAE), segons ha informat l'agència Efe. La proposta ha estat plantejada per la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i d'aquesta manera substitueix Joan Herrera en el càrrec.

L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) ha acordat encomanar les funcions de la direcció general al mallorquí Joan Groizard després de la recent renúncia de Joan Herrera per raons familiars i personals. Fins ara, Groizard exercia el càrrec de director d'Energies Renovables i Mercat Elèctric en aquest mateix organisme.

Un total de 56 projectes competeixen per obtenir els 40 milions que el govern estatal ha posat a disposició de les Illes per impulsar instal·lacions de plaques d'energia solar, segons ha explicat aquest dimarts en roda de premsa el vicepresident i conseller de Transició Energètica de la Comunitat, Juan Pedro Yllanes. L'execució d'aquests projectes permetrà passar del 2,5% al 10% el volum d'energia de les Illes provinent de fonts renovables.

Balears passarà de poc menys del 3% que produeix en energies renovables a més d'un 10% gràcies a la posada en marxa de 21 nous parcs fotovoltaics que rebran un fort impuls gràcies als 40 milions d'euros que el govern espanyol destinarà a les Illes provinents dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). La decisió de reservar una part per a la comunitat de les ajudes estatals que es dediquen a impulsar aquest tipus de producció energètica ha estat presentada aquest dilluns pel conseller de Territori, Marc Pons, i el director d'energies renovables del govern espanyol, Joan Groizard.

Un dels propietaris de Ceconat Menorca SL, l'empresa que projecta l'ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó a Ciutadella, Marcos Presa, assegura que la previsió és que la infraestructura entri en funcionament "poc abans que acabi el 2019". Cal recordar que aquesta iniciativa permetrà generar el 20% de l'energia que es consumeix a Menorca.

El fins ara director general de Canvi Climàtic del Govern, Joan Groizard, ha estat escollit, després d'un procés de selecció públic, director de l'Àrea de Renovables de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia.

El director general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern i membre de l'executiva de MÉS per Mallorca, Joan Groizard, és a una passa de formar part del govern espanyol. Groizard participa en un procés de selecció per incorporar-se a l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia (IDAE), que dirigeix l'exlíder d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) Joan Herrera, amb qui comparteix militància a IV-Equo.

El director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, Joan Groizard Payeras, va informar ahir a ARA Balears que l’executiu que presideix Francina Armengol va aprovar el 2017 un programa que preveu un pressupost de 400.000 euros “per a ajudes a entitats sense ànim de lucre que realitzin iniciatives que millorin la cultura energètica”. “D’aquests 400.000 euros, 200.000 es varen reservar per al 2017, i 200.000 més s’han reservat per al 2018”, va afegir.

La futura llei de canvi climàtic, l'esborrany de la qual sortirà a exposició pública a mitjan desembre, obligarà les companyies de 'rent a car' a introduir, de manera gradual, cotxes elèctrics en la seva flota. Aquesta regulació entrarà en vigor el 2020, quan el Govern preveu que el 10% de la flota que operi a Balears sigui elèctrica. A partir de llavors, cada empresa haurà de substituir, cada un any, un 10% de la flota de vehicles de benzina per enginys elèctrics. D'aquesta manera, s'assolirà l'objectiu d'arribar al 100% el 2030.

Ja s'han efectuat els primers contactes del Govern amb la resta de grups parlamentaris per tal de començar a bastir la futura llei de canvi climàtic i transició energètica. El conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, acompanyat pel director general d'Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, ha estat l'amfitrió d'una trobada en la qual ha demanat la implicació de tots els grups polítics per confeccionar una llei que transcendeixi legislatures, ja que el seu horitzó és el d'emissions zero l'any 2050.

Onades de calor, precipitacions i ventades cada vegada més escasses però a la vegada més intenses, un lleuger augment de l'alçada de la mar... Un clima cada cop més tropical o caribeny que mediterrani, en definitiva, és el que hauran d'aguantar els ciutadans balears d'aquí a poc més de mig segle. És el diagnòstic que fa l'estudi de vulnerabilitat de l'Arxipèlag al canvi climàtic, una passa més amb vista a la redacció de la llei de canvi climàtic, que es preveu que es pugui aprovar a finals de 2018.

El Consell de Govern aprovarà l'avantprojecte de llei de canvi climàtic el primer trimestre del 2018. Ho ha anunciat el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, qui ha subratllat aquest dilluns que aquesta “llei pionera a tot l'Estat” és un dels punts més destacats en l'agenda del nou curs polític. Ho ha dit durant la presentació de les conclusions del procés participatiu previ a la redacció de l'avantprojecte de llei.

El Govern preveu iniciar, de manera progressiva, el tancament de la central tèrmica del Murterar, a Alcúdia. La presidenta, Francina Armengol, ha anunciat, aquest dimarts, que la meitat de la icònica planta es tancarà abans de l'any 2020 i que la resta, en anys successius sense especificar-ne una data. A més, la planta de Maó canviarà de combustible: passarà de cremar fuel oil a consumir gas natural.

Una inversió a llarg termini beneficiosa per al medi ambient i, també, per al negoci. Això és el que posa sobre la taula la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat en el seu propòsit d'iniciar aquesta legislatura una autèntica transició energètica a Balears. El conseller, Marc Pons, ha anunciat aquest dimecres una nova línia de subvencions per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques: un total de 400.000 euros per a particulars i entitats que vulguin fer el salt a l'energia neta.

El Govern vol que l'any 2050 hi hagi, a les Balears, un 0% d'emissions de CO2. Es tracta d'un repte complicat, ja que, actualment, només el 2% de l'energia consumida a l'Arxipèlag ha estat produïda sense combustibles fòssils i, de fet, les Illes no compliran l'objectiu de reduir les emissions un 20% amb vista al 2020 (Menorca podria aconseguir-ho si s'aprova l'ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó).

El Govern deixarà d'emetre enguany 190.000 tones de CO2 a l'atmosfera pel nou contracte d'abastiment energètic, en marxa des de principi d'any. Utilitza energia 100% renovable per a tots els ens i les dependències de l'Administració i, a més, inclou la instal·lació de plaques fotovoltaiques a quatre depuradores de les Illes (les de Cales de Mallorca, Felanitx, Portocolom i Ciutadella) i a cinc centres sanitaris (el centre insular de salut d'Eivissa i els hospitals d'Inca, Mateu Orfila, Verge de la Salut i de Formentera).

El repte de la transició energètica a les Balears podria rebre un nou impuls de la mà del sector industrial. L'Associació d'Industrials de Mallorca (ASIMA) ha presentat aquest dilluns un estudi que conclou que si es col·locassin plaques solars als sostres de les empreses situades als polígons de Can Valero i Son Castelló, a Palma, es podria generar l'energia suficient per alimentar 32.100 llars. En total, una superfície de 50 hectàrees que generarien una potència màxima de 73 MW, una quantitat similar a la dels polèmics projectes de Santa Cirga, a Manacor, i el cap Blanc, a Llucmajor.

Ningú no dubta que la pobresa energètica és un problema de caràcter, sobretot, social que ha empitjorat arran de la crisi. Amb tot, hi ha un tercer vector -que se suma a les dificultats econòmiques i a les particulars característiques del mercat energètic- que sol passar desapercebut i que conté moltes de les claus que, si es canviassin, podrien resoldre la incidència del fenomen. Per dir-ho clar: la major part dels edificis a les Balears s’han construït de qualsevol manera, sense tenir en compte els criteris d’eficiència energètica. Més enllà de circumstàncies conjunturals lligades als cicles econòmics, hi ha una qüestió estructural que, si no s’aborda, no solucionarà mai el problema. “És com si l’aigua fos molt cara i intentàssim omplir tassons que tenen forats”, explica el coordinador de projectes de l’Associació de Ciències Ambientals, Víctor María Irigoyen. “Es posa molt el focus en la factura, que no deixa de ser el missatger, però hi ha un problema estructural de fons molt més complex”, hi afegeix.

Dia 12 d’octubre, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, va inaugurar el congrés Eurosun, coorganitzat per la UIB. En va tenir prou amb una breu intervenció per posar els pèls de punta als presents, majorment estrangers: “Un 3% de l’energia que consumim a les Balears és renovable”. A continuació, va afegir que, l’any passat, el 32% de l’energia elèctrica consumida a l’Arxipèlag es va produir amb carbó. L’astorament es va generalitzar.