Samantha Hudson i Zahara han publicat aquest divendres la seva 'Liturgia', un videoclip en què totes dues col·laboren, entre hàbits i crucifixos, i es banyen per expel·lir dimonis, interns i externs, en un cant per la llibertat creativa i en contra dels moralismes. "Té una part de crítica a les detractores de passar-s'ho bé i que tenir una opinió personal que se surti de la norma sigui vist com una provocació. És un canvi de posició pel fet que no hi ha escàndol sense una societat que s'escandalitzi", explica Hudson, després de subratllar que no ha buscat l'"ofensa": "Encara més, si la verge Maria baixés a la terra, estic segura que seria la nostra fan i que vindria a veure'ns".

María Zahara Gordillo Campos (Úbeda, 1983), coneguda artísticament com a Zahara, s’ha acomiadat del disc Puta, però n’ha mantingut l’esperit reivindicatiu a Rave, un espectacle que conjuga la música electrònica amb un missatge polític especialment contundent. L’any passat va publicar l’àlbum Reputa, en què col·laboren artistes com La Oreja de Van Gogh, Alizzz, Rodrigo Cuevas i Carolina Durante. Ara, dos anys després d'un catàrtic concert de presentació de Puta a Barcelona, hi torna per actuar el 15 de juliol a l’Alma Festival Jardins de Pedralbes del Poble Espanyol. 

Aquest dimarts arranca a la sala Gran del teatre Principal de Palma la iniciativa de concerts 'Els principals', que pretén promoure el talent musical de les Balears i mostrar quin és el batec del panorama: divers, ampli, eclèctic. Així ho han explicat el director del teatre, Josep R. Cerdà, i el responsable d'IB3 Música, Joan Trias. El cicle durarà tot l'any, però aquest dilluns se n'han anunciat les primeres quatre actuacions. Els que donaran el sus seran Donallop, que pujaran a l'escenari amb un power trio, una proposta diferent als acústics que han anat fent durant l'estiu. Els acompanyaran _juno, una proposta de Martí Perarnau (Mucho) i Zahara, que també conjuguen els universos digital i analògic el el seu disc debut, _BCN626.

Puta és un disc important pel que explica i per com ho transmet. L’artista andalusa Zahara remena el fons de l’olla dels abusos i ho converteix en pop d’ànim ballable fugint dels codis de la cançó d’autor i perseguint la catarsi a través de l’electrònica. “És molt emocionant per a mi haver vomitat tota la merda que he tingut guardada durant dècades, haver-la transformat en cançons i que hagi connectat amb vosaltres”, va dir Zahara divendres durant el concert al Festival Jardins de Pedralbes; per cert, amb les entrades exhaurides per un públic que no va dubtar a l’hora de posar-se dret per acompanyar aquest exorcisme amb final feliç. Era cap a la meitat de l’actuació, just abans d’interpretar TAYLOR, una de les cançons que constitueixen el moll de l’os del disc.

Zahara (Úbeda, 1983) ha fet un viatge al fons del malestar, i allà ha estirat el fil dels abusos, l'assetjament i el maltractament. De l'experiència personal viscuda en la infantesa, del paternalisme amb què la va tractar la indústria discogràfica i de la indignació davant la toxicitat masclista en surt el disc Puta, un treball de pop electrònic a estones crispat on Zahara s'emmiralla en Fiona Apple i Taylor Swift per expressar-se sense embuts. Aquest divendres el presenta al Festival Jardins de Pedralbes.