D’ençà que les enquestes s’han convertit en part essencial de les tàctiques dels partits –degudament presentades pels mitjans de comunicació acostats a cada formació– les successives onades que es publiquen formen una selva de dades de la qual a vegades resulta difícil treure aguller. Tot i així, com que les empreses demoscòpiques fan bé la seva feina –en la seva majoria, almanco–, donen informació molt rellevant, al marge de com presentin els sondatges les capçaleres de cada trinxera política.

La seu del PP de Palma ha aparegut aquest dematí amb diverses pintades i un missatge clar: "Venuts". A més, els autors de l'atac vandàlic han tatxat també el logo del Partit Popular.

Els lectors que tinguin més memòria segur que recordaran la campanya impulsada a la plataforma Change.org per sol·licitar la posada en llibertat "per raons humanitàries" de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana. El que potser hauran oblidat és qui era el militant del PP que la va promoure. Es tracta de José Luis Bayo (València, 1982), que aquests dies ha estat notícia després d'anunciar que pretén disputar la presidència de la formació al gallec Alberto Núñez Feijóo.

El PP balear es mira el congrés estatal del partit convocat per Alberto Núñez Feijóo des d’una certa distància. La presidenta, Marga Prohens, va tenir pes a Madrid com a contrincant d’Irene Montero (Unides Podem) a la comissió d’Igualtat al Congrés. També va guanyar ascendent entre els seus en convertir-se en l’únic president autonòmic del PP que va aconseguir mantenir Vox fora del Govern. Però gairebé dos anys després d’accedir a la presidència de les Illes, Prohens s’ha centrat en l’Executiu i ha evitat participar més enllà de l’imprescindible en les qüestions de partit.

Una disparada de traques tradicional, la reproducció a tot volum de la cançó I will survive de Gloria Gaynor –el missatge de la lletra és inequívoc– i l'escalfor de centenars de simpatitzants i exdirigents del PP encara dolguts per haver estat apartats quan van ser investigats i, en alguns casos condemnats, per corrupció. Són les palanques que ha utilitzat aquest dissabte l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per redoblar el pols que manté amb l'actual direcció del PP per recuperar un lloc al partit. Si pot ser, la presidència autonòmica de la formació.

El fins ara batle de ses Salines, el popular Juan Rodríguez, ha renunciat aquest dimarts a la batlia per "motius familiars i personals", i tanca, d'aquesta manera, una etapa de sis anys al capdavant de l'Ajuntament. Rodríguez ha anunciat, però, que continuarà a l'equip de govern com a regidor d'Urbanisme del municipi.

Una regidora del PP valencià de Godella, municipi de l'Horta Nord, es va esbravar durant el ple consistorial de dijous passat insultant la memòria del poeta Vicent Andrés Estellés. Va ser com a resposta a una pregunta del grup de Compromís, que s'interessava per saber què s'havia fet d'un mural de ceràmica de l'artista Cuca Balaguer en homenatge al poeta, instal·lat l'any 2015 en un edifici municipal amb motiu de la XXVII Trobada d'Escoles en Valencià, i que més recentment fou retirat a petició de Vox, perquè els irritaven els versos que hi figuraven inscrits: “Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble”. Compromís s'havia ofert a custodiar els panells ceràmics del mural. Però la resposta de l'edil María Lurueña va ser rabiosa: “Estellés és el poeta de l'odi, l'ordinariesa i el catalanisme”. I va afegir: “Els panells els vam trinxar i els vam fer servir per tapar clots, i ja està”.

El Govern ha concedit la Medalla d'Or de la Comunitat a l'eivissenca María Luisa Cava de Llano, una política del Partit Popular que ha ocupat càrrecs amb el grup des del 1987. Cava de Llano va ser regidora de l'Ajuntament d'Eivissa, diputada del Parlament i diputada al Congrés, entre d'altres.

L'exconseller de Governació de la Generalitat Valenciana i exdelegat del govern espanyol al País Valencià Serafín Castellano (PP) ha acceptat aquest dimarts una pena de dos anys i set mesos de presó en reconèixer la seva participació en una trama per alterar l'adjudicació de contractes per a l'extinció d'incendis en el conegut com a càrtel del foc. En total, en el judici iniciat ahir dilluns a l'Audiència Nacional, han arribat a acords de conformitat amb la Fiscalia 12 dels 16 acusats.

El sí de les bases republicanes a la investidura de Salvador Illa alleuja la pressió que el PSOE arrossega des que es va fer seu el pacte entre Esquerra i el PSC per impulsar un “finançament singular” per a Catalunya. Poc després de saber-se els resultats de la consulta, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha celebrat la “política en majúscules” que ha permès arribar a un “gran acord entre diferents” perquè Salvador Illa sigui el pròxim president de la Generalitat. “Catalunya guanya, Espanya guanya”, ha escrit a X (en català). Les paraules de Bolaños contrasten amb el silenci en què encara es manté el PSC: cap dels seus dirigents ha sortit a celebrar la decisió de les bases republicanes, com tampoc no ho van fer durant la setmana quan es van fer públics els pactes amb ERC primer i amb els comuns després (a excepció d’uns tuits de la número 2 del PSC i negociadora, Lluïsa Moret).

Els cinc governs bicolor del PP i Vox a les comunitats autònomes s’han trencat aquest divendres després de l’aval del PP al repartiment de migrants. A Castella i Lleó, que va ser el primer govern del PP on va entrar Vox l’abril del 2022, s’hi van sumar ara fa un any el País Valencià, l'Aragó, Extremadura i Múrcia, amb la incògnita de fins a quin punt Vox podria arrossegar els populars cap a posicions reaccionàries. El balanç deixa retrocessos en diversos àmbits com la llengua, els drets feministes i LGTBI i la memòria democràtica.

“El govern pot disposar de les forces armades per defensar les nostres fronteres i desplegar una sèrie d’embarcacions que impedeixin a les pasteres sortir al mar i que finalment arribin al nostre país”, ho ha dit Miguel Tellado, el portaveu del PP. L’exèrcit contra la immigració, no hi ha límits a les barrabassades en la lluita dins de la dreta per la bandera de la radicalització. Sense embuts: en l’imaginari social mobilitzar l’exèrcit vol dir guerra, vol dir assenyalar un enemic i vol dir que la sacrosanta pàtria està amenaçada. Un partit que ha governat i que tard o d’hora tornarà a governar no pot ser tan irresponsable com per jugar una carta tan miserable. És cert que des que el lideratge de Feijóo trontolla –dins i fora del partit– el PP va girant descaradament cap a l’extrema dreta, optant per fer seus els tòpics i mentides sobre els que s’ha instal·lat Vox. El PP els hi ha donat espai compartint governs autonòmics i assumint moltes de les seves exigències, però arribar a l’extrem d’amenaçar la immigració amb l’exèrcit és superar totes les línies vermelles. Instal·lar-se directament en l’autoritarisme postdemocràtic. Amb un agreujant: el PP posa en evidència la seva incapacitat de llegir els problemes dels ciutadans. O, dit d’altra manera, converteix la immigració en cap de turc per amagar les insuficiències que fan que hi hagi sectors socials que se senten desesperats.

L'exbatle de Felanitx Gabriel Tauler (PP) ha negat davant l'Audiència Provincial que manipulàs el concurs de platges per beneficiar l'empresa guanyadora. Durant la seva declaració ha defensat que en el concurs públic es va seguir "en tot moment" la normativa vigent, i ha afegit que els resultats d'aquesta empresa des que va guanyar el concurs han estat "molt favorables" tant per al Consistori municipal com per al poble.

Vox manté la pressió sobre el PP i no pensa afluixar-la: d’exigir l’elecció de llengua a les escoles ha passat a demanar la imposició del 25% de les classes en castellà a tots els centres. Però en negar, a més, que a les Illes es parla català ha tocat os. Malgrat les concessions que el PP ha fet fins ara a l’extrema dreta, el Govern de Marga Prohens ha deixat clar que el respecte a l’Estatut d’Autonomia és una línia vermella. No es qüestiona la unitat de la llengua. La mobilització dels batles del PP que participaren en els actes del Correllengua va ser el primer avís per a navegants dels populars, que també varen permetre, amb la seva abstenció, que el Consell de Mallorca reclamàs a Felip VI que retiri el títol de ‘reial’ a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà. Després de l’etapa de José Ramón Bauzá, quin és el reducte del regionalisme de Gabriel Cañellas que queda al partit?

"El port marítim de Madrid és el de València". Aquestes paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, dimarts passat en la cimera celebrada entre el govern valencià i el madrileny van inflamar l'ànim d'alguns representants polítics i cívics, que, com en el cas del PSPV, van acusar la política conservadora de tractar el País Valencià "com una colònia". Més enllà de la intencionalitat política de la declaració d'Ayuso, la seva afirmació reclama una anàlisi sobre els orígens i la dimensió de la relació econòmica entre el País Valencià i la Comunitat de Madrid, així com sobre si aquesta pot afeblir l'aposta del primer pel Corredor Mediterrani, les relacions amb Catalunya i les connexions amb la resta d'Europa.

Feijóo va anar al debat (és un dir) sobre la llei d'amnistia al Congrés a intentar seguir defensant la seva molt precària continuïtat com a líder del PP. Per fer-ho, havia de recitar almenys tres vegades el conjur que li havien preparat els assessors de Génova: “Aquesta és la tarda més trista i decadent que s'ha viscut en aquesta cambra des del 23-F”. És curiós que ho digui, perquè en dates ben recents, i com a resposta precisament a la llei d'amnistia, hem escoltat i llegit repetides crides a la insurrecció dels cossos i forces de seguretat (al colpisme, vaja) des de les files o els entorns de PP i Vox.

Els edificis històrics, si es conserven, són testimonis de la forma que adopta el món amb el pas del temps. Passi el que passi, continuen palplantats, inerts, davant la voràgine de l'exterior i les converses dins les seves parets. És el cas del palauet del marit d'Esperanza Aguirre, construït el segle XVIII pel Conde de Bornos. Aquesta casa al centre de la capital espanyola ha estat i és l'actual la residència de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid des que es va casar amb Fernando Ramírez de Haro, que encara té el títol de conde. Però els temps canvien i el que havia estat el lloc de trobada de la família Ramírez-Aguirre, ara es lloga per a festes d'expats.

Canvien els protagonistes, però es repeteix l'aliança. Vuit anys després, els governs valencià i madrileny tornen a unir forces per fer front a l'executiu espanyol ara que a Madrid i València coincideixen, de nou, dos presidents populars, i a la Moncloa, un de socialista. A la pràctica, es tracta de la reedició del batejat com a Eix de la Prosperitat que el 2004 van impulsar els exlíders valencià, balear i madrileny, Francisco Camps, Jaume Matas i Esperanza Aguirre. L'acord reneix ara de la mà de Carlos Mazón i Isabel Díaz Ayuso, però amb l'absència d'un govern balear que no té temps per teixir estratègies a causa de la polèmica aplicació de la llibertat d’elecció de llengua als centres educatius i una elaboració dels pressupostos llastrada per les difícils relacions entre el PP i Vox illencs.