L’Ajuntament de Palma ha presentat aquest dimarts el pla global d’actuació per a la Platja de Palma, una iniciativa que pretén abordar de manera integral la transformació d’aquesta zona turística emblemàtica. Segons el batle, Jaime Martínez, es tracta d’un projecte “real, viu i transversal”, que s’aplicarà per fases i que disposarà d'una inversió estimada d’entre 250 i 300 milions d’euros en deu anys.

L'Ajuntament de Palma presenta a la comissió del Centre Històric la segona fase del projecte de millora del parc de la Mar. Aquesta segona fase, que abasta la rehabilitació de 23.500 metres quadrats, tindrà un cost de 9.437.347 euros, finançat majoritàriament amb fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) corresponents a la convocatòria del 2024. D'aquest total, 6 milions van a càrrec de l'ITS i la resta, 3,4 milions, provenen de fons propis de l’Ajuntament. Les obres es duran a terme dins d'aquesta legislatura i solucionaran problemes de filtracions de l'aparcament públic, construït en els anys 70, a més d'introduir millores estètiques, d'accessibilitat i de manteniment de la vegetació.

Assegut a l’espigó artificial del final de la platja de l’Arenal, Rafael Ruiz, de 80 anys, pintor i picapedrer jubilat, mira cap als negocis de primera línia que se situen als dos costats de la desembocadura del torrent dels Jueus, i assegura: “Desgraciadament, cauran més coses”, en referència al tràgic succés del Medusa Beach de passat 23 de maig. Minuts abans, ha demanat a l’equip de l’ARA Balears que recorre la zona, “sou polítics”?, perquè té ganes d’advertir als responsables públics sobre la importància de què i com s’han fet les reformes i les obres els darrers 50 anys. Va arribar a l’Arenal l’any 1963, quan “només hi havia el San Francisco i algun hotelet familiar”. “En aquesta part més antiga, la de l’Arenal, s’han anat aixecant negocis damunt vells edificis, i els darrers anys m’he cansat de veure desastres, perquè crec que ja ningú no recorda que tot això no té fonaments”, adverteix.

La Gerència d'Infraestructures i Equipaments de Cultura del Ministeri de Cultura i Esport ha publicat la licitació del contracte per al servei de redacció dels projectes bàsic i d'execució per a la reforma de la secció d'arqueologia del Museu de Mallorca. El cost estimat és de 133.250 euros (més IVA).

El ple de l’Ajuntament de Manacor ha aprovat durant la sessió d’aquest dimarts una incorporació de 5.456.329 euros del romanent municipal que es destinaran a projectes de reforma de diverses places i carrers i obres a les voravies que actualment no compleixen les condicions mínimes exigides en matèria d’accessibilitat. A més, també s'ha aprovat incorporar un pressupost per a càmeres de control d'accessos a diferents zones del municipi, entre altres projectes a diferents nuclis del municipi.

"Reformes estructurals". El mantra de l'anterior crisi ha tornat, però aquest cop amb matisos i conjugat en futur. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha demanat al govern espanyol i al Congrés un programa urgent de reforma econòmica, tot i que ha deixat clar que caldrà oblidar la rebaixa del deute i el dèficit fins que l'economia no estigui un altre cop en creixement.

1. Miratges. Carles Puigdemont i Toni Comín es beneficien d’una decisió del TJUE sobre Junqueras, que es queda a la presó mentre ells prenen possessió del seu escó europeu. Pedro Sánchez proposa Dolores Delgado com a fiscal general. I la dreta crida a cor “Esto es de juzgado de guardia”. De la politització de la justícia hem passat a la desjudicialització de la política, la qual al seu torn comporta una politització de la justícia, com si tot plegat es tractés d’un embarbussament.

Des del 2013 fins ara s'han remodelat 742 hotels amb una inversió de més de 1.800 milions d'euros a Mallorca, segons dades aportades per la vicepresidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), María José Aguiló. Aguiló ha assegurat que a Mallorca s'han fet reformes integrals en diferents establiments i en totes les categories. El 62% dels hotels associats a l'entitat és de quatre o cinc estrelles.

Pedro Sánchez buscarà demà la confiança del Congrés per primer cop des del 28-A i després de 85 dies com a president del govern espanyol en funcions. Un període breu comparat amb els 316 dies que Mariano Rajoy va passar en la mateixa situació el 2016 -abans de la repetició electoral del 26-J- o els 541 amb què l’executiu en funcions a Bèlgica va assolir el rècord el 2011. Davant les dificultats del líder socialista per ser investit i formar govern, però, diversos partits han defensat recentment propostes de tot tipus per evitar o dificultar el bloqueig institucional a l’Estat. Propostes que implicarien des de canvis constitucionals més o menys ambiciosos a veritables reformes estructurals en les quals caldria repensar el sistema electoral espanyol. I totes tenen, tal com destaquen experts consultats per l’ARA, una cosa en comú: requereixen un consens difícil d’assolir.

El 9% dels 602.219 immobles que hi ha a les Balears té unes condicions d'habitabilitat deficients. Segons un informe d'Habitissimo elaborat amb dades registrades per l'Intitut Nacional d'Estadística (INE), 1.378 immobles estan estat “ruïnós”; 6.051, en “mal estat”; i 46.243, en “estat deficient”.

El president del Partit Popular a les Illes, Biel Company, ha anunciat aquest dimecres que la seva primera mesura relacionada amb el turisme que durà a terme si governa després de les eleccions de maig serà recuperar els incentius per als hotelers que reformin els seus establiments amb l'objectiu de pujar de categoria.

El proper curs escolar començarà amb un nou centre. El CEIP Son Macià, a Manacor, estarà operatiu a partir del gener del 2017. També comença a funcionar el CEIP Ses Planes, a Sant Josep de sa Talaia, tot i que, ara per ara, els infants se situen en les aules velles de Sant Agustí fins que s'hi puguin traslladar. En total, aquest any es realitzen 27 obres –el període escolar obliga a executar-ne gran part a l'estiu– i s'hi han invertit, des de l'inici de legislatura, més de 10 milions d'euros: el mateix que invertí el PP durant el mandat anterior.

Tres mesos després de la presa de possessió del nou govern polonès, Brussel·les ja ha mostrat la seva preocupació per la deriva autoritària del nou executiu de la ultraconservadora Beata Szydlo, del Partit Llei i Justícia (PiS). La Comissió Europea ha decidit evaluar de forma “preliminar” si Varsòvia està atemptant contra l’Estat de Dret en el país, després d’haver aprovat lleis contràries a la llibertat judicial i de premsa.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha presentat avui els candidats del partit a les eleccions del 20 de desembre en un míting al poliesportiu Magariños de Madrid. En la seva intervenció ha dibuixat les línies mestres de la seva oferta política, que passen per les reformes estructurals. En l'economia, on segons ell no s'ha "aprofitat" la crisi per fer els canvis que Espanya necessitava, i també en l'estructura institucional.

El parlament grec ha iniciat aquest dimecres el debat en comissió del projecte de llei que recull el segon paquet de reformes acordat amb l'eurozona, com a pas previ a l'inici de les negociacions per a un tercer rescat. El text, que recull una reforma del codi civil i l'adopció de la directiva europea sobre sanejament de bancs, s'ha començat a analitzar en una reunió conjunta de les quatre comissions del Parlament i està previst que s'estengui tot el matí. Després, el projecte de llei passarà al ple i el debat acabarà amb la votació, que es preveu que s'allargui fins a la matinada.

El deute del govern espanyol és més elevat que el de les comunitats autònomes, el marge extra donat per Brussel·les se'l va quedar l'administració central, i la major part de desviació pressupostària correspon a Madrid, i no a les autonomies. Però, malgrat totes aquestes evidències, la Unió Europea continua veient en les comunitats autònomes el boc expiatori del forat en els comptes públics del Regne d'Espanya. És per això que els ministres d'Economia de la Unió demanen al govern de Madrid que faci un seguiment "més estricte" dels comptes autonòmics.

Pequín ha cessat Bo Xilai, prominent líder polític i alcalde de Xongquin, una ciutat de 40 milions d'habitants, i un dels candidats a formar part de la nova cúpula del partit comunista, informa l'agència estatal Xinhua. La decisió obre una crisi política que alguns analistes consideren la més greu que viu la Xina des de l'esclafament de la revolta estudiantil a Tiananmen.

El primer ministre xinès, Wen Jiabao, va fer un crida clara i urgent ahir a Pequín per un canvi real en la política xinesa. El líder xinès, en la seva última roda de premsa abans del congrés del Partit Comunista que s’ha de celebrar a l’octubre, va advertir que el país corre el risc de tornar al caos de la Revolució Cultural, llevat que no revisi urgentment la seva estructura de lideratge i no posi traves a una reforma econòmica.

El president francès i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, ha proposat aquest diumenge una profunda reforma d'Europa, en particular del Tractat de Schengen i del proteccionisme econòmic, durant el míting més concorregut de la seva campanya electoral, amb 50.000 simpatitzants del president.