Hi ha llocs que tenen ànima, esperit i força, però massa vegades oblidam que bona part d’aquesta ànima la posen les persones. Al massís de Randa –ja dins el municipi de Llucmajor– davall la bellesa de la roca majestàtica, hi ha el santuari de Nostra Senyora de Gràcia. Un espai que durant més de mig segle ha tingut dues cares que el defineixen: els algaidins Sebastià Amengual i Francisca Miralles, els donats de Gràcia.

El cens de l'antiga presó de Palma ha pujat fins a les 226 persones residents, després que se'n corregissin algunes errades, mentre l'Ajuntament esgota els terminis per executar el desallotjament de l'immoble. Ho ha explicat el batle de Palma, Jaime Martínez, a la roda de premsa posterior a la reunió de la Junta de govern municipal feta aquest dimecres i en què s'ha aprovat la modificació del recompte. Ja s'ha notificat del desallotjament la majoria d'aquestes persones i ben aviat es farà el mateix amb la resta. Paral·lelament, Cort està rebent i analitzant les al·legacions presentades per les persones afectades.

Part de la teulada de la Cartoixa de Valldemossa es va esfondrar aquest dissabte. Davant la situació, l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha criticat que demana "una preservació efectiva d'aquest conjunt monumental des de fa anys" i que la deixadesa i la manca d'inversions "ha estat una constant" i n'ha exigit la restauració. "Les teulades de l'església i de la Cartoixa no estan arreglades, algunes estan en vies d'arreglar-se i d'altres no", explica Concepció Bauçà, doctora en Història de l'Art i sòcia d'ARCA. El problema amb la Cartoixa ve de enrere. "Es fan coses puntuals, però no tot", lamenta. Segons ha recordat l'associació, aquest no és el primer esfondrament que s'ha produït al conjunt "a causa d'una conservació insuficient".

Com una “obra total”, un “concepte completament nou” i un “diàleg amb la creació artística contemporània”. Així ha definit Francesc Vicens, vicari episcopal de Patrimoni del Bisbat de Mallorca, la proposta d’intervenció a una missa de difunts que ha plantejat l’artista José María Sicilia i que s’estrenarà el pròxim divendres, 8 de novembre, a partir de les 19:30 h a l’església de la Santa Creu de Palma. Sota el títol Demasiado tarde, l’acte ajuntarà una part litúrgica –la missa, de fet, serà oficiada pel mateix Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull– i tota una sèrie d’elements lumínics, musicals i artístics que han estat intervenguts pel mateix artista. Entre ells, la casulla que lluirà Taltavull, que ha estat dissenyada per José María Sicilia i que remet als patrons típics de camuflatge amb tonalitats verdes, grogues i liles. Aquest element, de fet, va ser l’origen de tota aquesta proposta artística. 

El Bisbat de Mallorca ha emès aquest diumenge un comunicat on ha reconegut que Guillem Feliu, el capellà mallorquí que es va suïcidar a ca seva aquest divendres, havia estat apartat "recentment" de la professió eclesiàstica per presumptament haver abusat de dos menors "fa uns anys". El Bisbat, que no havia fet públiques les denúncies rebudes ni tampoc "les mesures cautelars" preses amb el rector, ara les ha ratificat "en resposta a la notícia publicada aquest diumenge en un diari local", segons es diu al comunicat. La institució eclesiàstica hi confessa que havia decretat "l'obertura d'una investigació prèvia". Tot i això, l'ARA Balears s'ha posat en contacte amb el Bisbat per esclarir si les denúncies dels menors s'havien duit o no a la Fiscalia, i la institució no ha volgut respondre més que no afegirien res al que diu a l'escrit remès als mitjans de comunicació.

El Bisbat de Mallorca ha interposat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS) contra la sentència de l'Audiència Provincial en relació a la propietat del Monestir de Santa Isabel i que determina que l'enclavament pertany a les monges Jerònimes. En un comunicat, la institució explica que ratifica així la seva postura en considerar que la sentència no s'ajusta a dret.

El santuari de Lluc funciona com a hotel tot i no tenir cap permís. Aquest dimecres el Bisbat de Mallorca ha confirmat que inspectors del Consell de Mallorca han obert un expedient sancionador per oferir-se com a allotjament sense disposar d'autoritzacions i permisos ni estar inscrit en el pertinent registre d'establiments. Ara, els bisbat té un període per presentar al·legacions.

Un crui lleu va ser el causant de l’esfondrament de gairebé tota la coberta de l’església rural de Son Negre (al municipi de Manacor) fa dues setmanes, segons el darrer informe fet públic aquest dimecres pel Bisbat de Mallorca, que ha avançat que després dels estudis fets per la seva arquitecta tècnica, "la causa plausible, sempre pendent de posteriors informes, és un col·lapse general de la volta antiga per un defecte estructural, només visible a través d'una esquerda longitudinal qualificada de lleu i que només necessitava vigilància”. L'arquitecta també sosté que “aquest col·lapse va arrossegar el sostre darrere d'ell”. 

Els primers estudis fets pels tècnics d'Urbanisme de l'Ajuntament de Manacor i de Patrimoni del Bisbat de Mallorca, indiquen que el despreniment de la coberta de l'església rural de Son Negre (en el terme municipal de Manacor) va ser derivat de problemes estructurals pel tipus de construcció, a finals del segle XIX. El col·lapse de tres dels cinc trams que componen la nau central del temple, ensorrats dimecres passat al voltant de les 13 hores, segons apunta el rector de les parròquies, Antoni Amorós, no era previsible per les intervencions fetes fa quatre anys, que ara s'han demostrat inútils.

Els serveis tècnics d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor han anat aquest dijous dematí a Son Negre per fer una primera inspecció i conèixer l’abast de l’esbucament de la coberta de l’església del llogaret. El batle, Miquel Oliver, en nom de l’Ajuntament, s’ha posat a disposició del rector de Manacor, Antoni Amorós, per a allò que necessiti. 

El Bisbat de Mallorca i la parròquia han rebutjat una oferta de lloguer de 1.000 € mensuals feta per l'Ajuntament de Porreres pel lloguer del Centro.

Tot i que l'església de Sant Pere d'Escorca no està en venda, el portal Idealista inclou la imatge de l'ermita a l'anunci amb què publicita la possessió d'Escorca, la finca històrica que dona nom a tot el municipi. Es dona la particularitat que l'església, construïda al segle XIII i de la tipologia anomenada de repoblament (època immediatament posterior a la conquesta del rei En Jaume), és propietat del Bisbat de Mallorca.

Prohibició de fer missa a qualsevol lloc que no sigui ca seva durant tres anys i enviar una carta a la víctima demanant perdó pel dolor provocat. Aquest és el decret sancionador que ha imposat el Bisbat de Mallorca al capellà Julià Cifre Vanrell denunciat per abusos sexuals, una vegada conclòs el procediment canònic administratiu penal.

El Bisbat de Mallorca ha expressat aquest dilluns la seva "condemna" contra qualsevol tipus d'abús i violència, en relació amb la denúncia presentada per una dona l'any 2020 contra un prevere de la diòcesi de Mallorca i contra dos preveres membres de la Companyia de Jesús davant el tribunal diocesà de Mallorca. Ara, la denúncia ha estat presentada davant els tribunals penals de l’Estat. En aquest sentit, el Bisbat ha assenyalat la seva "ferma intenció" de cercar la veritat, acollir les víctimes i acompanyar-les.

Tbgha, "en al·lusió a la localitat d'Israel on Jesucrist va multiplicar els pans i els peixos", és el nom del xibiu de platja que el Bisbat de Mallorca ha inaugurat aquest dimarts a la platja de Portals Nous "amb finalitats benèfiques". Ubicat damunt la mar, l'establiment té una carta amb preus que oscil·len dels 9,50 € per un croissant de pernil i formatge als 415 € per un xampany Dom Perignon. Encara que la parròquia de Portals duu la gestió de l'establiment, el gerent és Pedro Suau, un empresari que ja té la seva pròpia marca a Palma i que era veí de Portals.

Les escultures de quatre profetes i dues sibil·les han tornat a Sant Nicolau de Palma, després que les hagin restaurades durant cinc anys als tallers del Bisbat. Es tracta d'unes peces del segle XVIII que pertanyien al convent de Sant de Domingo i que passaren a la parròquia propera el 1837, quan s'enderrocà l'antic edifici dels dominics. Són figures de mida gairebé humana i la peculiaritat és que estan fetes de tela encolada i pintades de color d'or i argent. Aquests materials fan que les escultures siguin tan lleugeres que una persona tota sola les pot moure. L'explicació d'aquesta lleugeresa és que la seva finalitat no era estar fixes al mateix lloc, sinó que eren les escultures que formaven part de la Casa Santa del Dijous i Divendres Sant.

“Jo no era creient, però un amic m’hi va convidar en un moment en què jo estava molt malament”, diu Cristina López, de 22 anys. Ara ja fa sis mesos que forma part de Hakuna. L’associació privada de fidels va sorgir en la Jornada Mundial de la Joventut al Brasil el 2013 i s’ha estès arreu del món fins a instal·lar-se també a les Illes. Ara bé, l’únic grup d’aquest moviment és a Palma. Aquí, uns 50 joves –al seu grup de WhatsApp són uns 200– d’entre 16 i 30 anys es reuneixen a la parròquia de Santa Catalina Thomàs. 

La dona acusada d'assaltar esglésies i assetjar capellans a Palma ha decidit acollir-se al seu dret de no declarar en el judici que ha tingut lloc aquest dilluns a la Secció Primera de l'Audiència Provincial. La Fiscalia ha demanat per a la processada penes que sumen sis anys de presó , 17 anys i mig d'internament mèdic i prop de 900 euros de multa per quasi una vintena de delictes.

Les entitats socials del Bisbat de Mallorca varen atendre un total de 852 persones sense sostre el 2021. En aquest sentit, han alertat que aquesta situació s'ha agreujat a causa de la pandèmia, el preu de l'habitatge i la inflació. "Necessitam que es multipliqui per 12 el nombre d'albergs per poder fer front a la demanda actual", ha indicat el director de la Fundació Social La Sapiència, Toni Moyà. Durant l'any 2021, les entitats socials van destinar 206.000 euros perquè altres 955 persones poguessin pagar el lloguer, la hipoteca, o el subministrament energètic.

"Esperat", però també "dolorós". Així ha descrit sor Natividad Sanz –presidenta de la Federació de monestirs de monges jerònimes de Santa Paula– la sentència que els reconeix el dret a la propietat del convent de Santa Elisabet, de Palma, després de set anys de plets. "Es tracta de quelcom tan escandalós com no arribar a acords entre membres de la mateixa església de Crist", ha lamentat. Ara que la justícia els ha donat la raó, miren cap al futur amb incertesa, perquè per conservar el convent necessiten trobar un relleu. L'opció de convertir-lo en hotel és una de les opcions que sobrevolen l'edifici, tot i que no és el que desitgen les monges.