Els veinats de Marratxí han aconseguit ajornar la tala de pins protegits a l'estació de tren del Figueral. Els dos pins, que es calcula que tenen 120 anys, formen part del catàleg d'arbres singulars des de la seva aprovació i la posterior actualització del 2023. Ambdós formen part d'un conjunt singular on es troba el grup d'arbres més alts de tot el terme i potser de Mallorca.

Les papallones són clau per predir els efectes del canvi climàtic i totes les conseqüències que pot tenir en la biodiversitat. Per què? Doncs perquè són insectes molt sensibles als canvis de l'entorn. En el seu estat larvari depenen exclusivament d'un reduït nombre de plantes per sobreviure i, per tant, si desapareixen o n'hi ha menys, les papallones se'n veuen directament afectades així com quan les condicions del medi es modifiquen pel clima: pluges, sequera, temperatura o pol·lució. Per altra banda, són fàcils d'identificar i, a més, com que n'hi ha de moltes espècies engloben un espectre ampli d'hàbitats.

Quinze organitzacions ecologistes s'han reunit aquest dimecres amb la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, per presentar el document Acord marí entre organitzacions ambientals per a la protecció d'un 30% del Mediterrani espanyol, que inclou accions per avançar en la protecció efectiva del 30% de la mar Mediterrània i garantir que un 10% d'aquesta mar quedi sota protecció estricta.

Estem immersos en una crisi ambiental global en què la pèrdua de biodiversitat mereix una menció especial. L’extinció d’espècies, la degradació dels seus hàbitats i la pèrdua dels vincles que s’estableixen entre elles malmeten el teixit de la vida al nostre planeta a un ritme cada cop més accelerat. Aquest diagnòstic és clar i compartit, tant per la comunitat científica com per les iniciatives internacionals on estan representats la major part dels governs mundials. El problema és que la societat actual està desconnectada de la natura, ha decidit prioritzar el benefici a curt termini i el creixement econòmic, deixant de banda el manteniment de les funcions, les estructures i els processos naturals sobre els quals es fonamenta la vida al nostre planeta. 

Les poblacions de peixos de la reserva marina de l'illa de l'Aire de Sant Lluís han començat a recuperar-se, després de tres anys des de la declaració com a àrea protegida, segons posa de manifest l'informe sobre l'estat de conservació elaborat per l'equip científic de l'Estació d'Investigació Jaume Ferrer de la Mola i l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM).

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha informat avui que des de 2017 a les Illes Balears s'han protegit "més de 290.000 hectàrees terrestres i marines". La dada l'ha facilitada durant la seva intervenció en el Seminari Internacional de la Comissió Intermediterrània sobre la Llei europea de restauració de la natura, al Parc Bit. En cas que s'aprovi, serà la primera normativa de la UE que posi sobre la taula la necessitat de restaurar els hàbitats naturals d'Europa.

L'entitat ecologista GOB ha demanat aquest dilluns a la Conselleria de Medi Ambient i Territori que doti els illots de les Balears de la protecció suficient, perquè actualment és possible accedir lliurement i sense autorització a "més de la meitat" —un 55%— dels illots, un fet que posa en perill la seva biodiversitat. Així mateix, ha demanat a banyistes i navegants que s'abstinguin d'anar a aquests espais naturals. "Insistim a Medi Ambient sobre la necessitat i urgència de dotar els illots de protecció suficient", ha remarcat.

L'Ajuntament de Calvià i la Fundació Palma Aquarium han signat aquest dimecres un conveni de col·laboració amb l'objectiu de preservar i divulgar el patrimoni natural marí del municipi. Segons han detallat, a través d'un comunicat, durant la col·laboració treballaran per conservar i fer ús de manera sostenible del litoral de Calvià i dels seus recursos marins.

Fa només un segle, el 15% de la superfície de la Terra es feia servir per a cultius i ramaderia. Actualment, el 77% de la terra (sense comptar l'Antàrtida) i el 87% dels oceans ja han estat modificats per l'impacte directe de l'ésser humà. O dit d'una altra manera, només un 23% de la superfície terrestre i un 13% dels oceans romanen intactes, segons un estudi publicat el 2018 a la revista Nature. L'estudi científic ubicava sobre el mapa aquests espais, i partint d'això, amb motiu aquest divendres del Dia Mundial de la Terra, hem fet un recull d'imatges que en mostren alguns.

A la natura, molts animals són presa d’altres animals que se n’alimenten. Les relacions entre els depredadors i les preses són crucials per a l’equilibri i el bon funcionament dels ecosistemes. Per evitar ser detectats, la coloració de molts animals els permet camuflar-se amb l’entorn, la qual cosa fa que predominin els tons crus, terrosos i grisencs. Tanmateix, n’hi ha d’altres que fan tot el contrari: exhibeixen colors vius i brillants, molt contrastats, que són fàcils de veure. Aquests animals fan servir un altre mecanisme de protecció: fabriquen i acumulen substàncies tòxiques que poden provocar dolor i malestar a qui se’ls mengi, i fins i tot causar la mort als depredadors que s’atreveixin a caçar-los. En aquests casos, els colors llampants serveixen d’avís.