El delegat del govern central a les Balears, Alfonso Rodríguez Badal, ha reclamat "consens" i ha reivindicat els "grans pactes" davant reptes que "interpel·len tothom, com l'habitatge", durant el discurs a l'acte institucional del Dia de la Constitució, celebrat aquest dissabte al palau de l'Almudaina de Palma. Les principals autoritats de les Illes han assistit a la commemoració del 47è aniversari de la Carta Magna.

Retornar als noms castellans a tots els municipis d'Espanya. És una de les fites que fa temps que es va marcar Vox, que hi continua insistint amb iniciatives com la que recentment va intentar aprovar al Congrés dels Diputats. Fins ara, la majoria plurinacional –i l'abstenció del PP– sempre li ha aturat els peus, però l'extrema dreta no defalleix. L'última iniciativa pretenia que Catalunya i Galícia imitessin el camí del País Valencià o Navarra, que tenen la doble toponímia. Vox va presentar, el maig del 2024, una segona la proposició en la qual diuen que la toponímia s'ha convertit un "camp de batalla" i una "eina per construir discursos amb finalitats polítiques". Per això demanaven una regulació de les lleis estatals que "han esborrat de l'ordenament jurídic topònims castellans d'ampli ús com Gerona o Orense". En el text, els ultres afirmaven que "aquest intent d'aniquilació de la llengua" va en contra de l'article 3 de la Constitució espanyola. En aquest sentit, la toponímia en llengües vernacles va en contra de la carta magna?

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha defensat aquest divendres, Dia de la Constitució, la necessitat de garantir el benestar dels ciutadans i afrontar reptes com l'accés a l'habitatge, alhora que ha reivindicat la Carta Magna com a marc per millorar el finançament autonòmic: "No permetré que es tracti pitjor aquesta comunitat que una altra".

Un dels arguments recurrents de l'unionisme per desacreditar l'independentisme ha estat que Catalunya va votar sí a la Constitució massivament el 6 de desembre del 1978. Amb vora el 68% de participació, els vots afirmatius van superar el 90%. 

El finançament singular pactat entre ERC i el PSC-PSOE estipula que a l'Agència Tributària de Catalunya li correspondrà “la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya, llevat dels de naturalesa local”. És un acord de gran transcendència que hem de procurar que arribi a bon port. No està garantit.

Per tercer cop des de la seva aprovació fa 45 anys, el Congrés ha aprovat un retoc de la Constitució. La d'aquest dijous és, com ja va passar el 1992 i el 2011, una reforma molt limitada que, en aquest cas, s'ha circumscrit a l'article 49 i que ha tingut com a únic objectiu canviar el terme disminuït pel de persones amb discapacitat. El PP i el PSOE han fet pinça, un cop més, per evitar encetar el meló d'una modificació més àmplia. Els populars ho van posar com a condició per pactar aquest canvi reclamat des de fa temps per col·lectius de persones amb discapacitat i els socialistes han acceptat repetir el mateix procediment emprat l'última vegada, fa més de 12 anys.

Carol Mir és funcionària pública i autora de dos llibres que s'ha autoeditat. Diu que la seva és una vida plena i feliç. I té una discapacitat intel·lectual que en alguna ocasió li ha valgut algun insult. "De petita els nens em deien subnormal o disminuïda", explica aquesta dona de 43 anys, casada amb un "home sense discapacitat". En aquella època la societat tenia molt assumides paraules com subnormal o mongòlic, que en molts casos ni tan sols es rebien com a mostres de menyspreu. "Era normal que fins i tot la família parlés de tu com a pobreta, invàlida o paralítica", afirma Maria Zurita, de 63 anys i nascuda amb l'espina bífida.

Des del moment que va acabar el Procés, després d’aquell octubre del 17 viscut amb un helicòpter al cap i l’ai al cor, i durant els anys de llaços grocs, del judici al Suprem, de la sentència i del Tsunami, l’opinió pública catalana ha hagut de suportar tota mena de lliçons sobre la ingenuïtat de pensar que era possible derrotar l’estat espanyol sense uns plans de contingència que anessin més enllà del cens universal del referèndum.

El diputat de Sumar MÉS al Congrés, Vicenç Vidal, ha defensat que "com a ciutadà amb una discapacitat visual" valora que "la iniciativa del PSOE i el PP de modificar l'article 49 de la Constitució per canviar el terme 'disminuïts' per 'persones amb discapacitat' fa possible "deixar de sentir-me insultat per la Constitució". Al mateix temps ha reclamat que "s'aprofiti aquesta finestra d'oportunitat per fer possible que Formentera pugui tenir el senador en representació insular que li correspon i que no té", per la qual cosa presentarà una esmena per aconseguir-ho la setmana que ve.

A l'estat espanyol només s'ha obert el meló de la reforma constitucional dues vegades: l'any 1992, per permetre als ciutadans estrangers residents a Espanya presentar-se com a candidats a les eleccions municipals; i el 2011, quan es va prioritzar el pagament del deute públic a altres necessitats. En els dos casos, eren reformes ordinàries de la Constitució que no requerien l'obligatorietat de convocar un referèndum. Segons l'article 167.3, només s'ha de convocar si ho sol·liciten una desena part de diputats o senadors. Ni l'any 1992 ni el 2011 es va demanar. Ara, el PSOE i el PP podrien pactar la tercera reforma constitucional de la història per modificar l'article 49 i substituir la paraula disminuït per persones amb discapacitat. Un canvi que fa anys que està pendent i que els populars es resisteixen a avalar perquè tenen por que hi hagi partits que utilitzin la reforma per anar més enllà.

Xile ha rebutjat aquest diumenge, i per segon cop consecutiu en poc més d’un any, una proposta de Constitució que pretenia enterrar definitivament la carta magna vigent, heretada de la dictadura d’Augusto Pinochet. Després de quatre anys, el país culmina sense èxit un procés constituent obert el 2019 per una revolta social que va aixecar massives protestes durant mesos.

En un col·loqui organitzat al Congrés per commemorar els 45 anys de la Constitució, Miquel Roca va recordar que el consens del 78 va ser “molt difícil” i que aquella experiència “podria ajudar els polítics a pensar que també són capaços de resoldre el que està passant ara”.

Les amnisties no són un tabú a Europa. Dels 27 estats de la Unió Europea, una quinzena l'esmenten a les seves constitucions. En són exemples la carta magna de França, Portugal, Itàlia, Grècia, Països Baixos, Àustria i Dinamarca, però també la de Croàcia, Romania, Letònia, Lituània, Bulgària, Finlàndia, Eslovàquia, República Txeca i Hongria. En paral·lel, hi ha hagut països que han aprovat amnisties sense tenir-les explícitament recollides a la Constitució, com Alemanya, Bèlgica i Suècia. Serà el cas d’Espanya si la llei d’amnistia al Procés registrada pel PSOE supera el tràmit parlamentari.

L'acte de celebració del Dia de la Constitució, que avui compleix 45 anys, al Palau de l'Almudaina ha estat un reflex de les tensions existents entre el Govern i l'executiu de l'Estat, coronat per l'absència destacada de Vox, que s'ha negat a assistir-hi com a protesta per la investidura de Pedro Sánchez. Els retrets creuats han estat la tònica dels discursos institucionals. La presidenta Marga Prohens s'ha referit de manera velada als pactes del PSOE amb la majoria plurinacional a Madrid, i ha denunciat que "mai abans s'havia amenaçat tot el que la Constitució representa". "Davant les amenaces a la separació de poders, hem de posar tots els recursos en la defensa del nostre estat de dret", ha advertit Prohens, i ha assegurat que el Govern (que estudia com impugnar la futura llei d'amnistia) "recorrerà a tots els mitjans al seu abast per defensar amb fermesa" el compliment del marc constitucional.