El negoci de la prostitució va moure 71 milions d'euros a les Illes, 40 dels quals, a Palma, segons les dades de 2023 de la Memòria de la Xarxa d'Atenció Directa a persones en situació de prostitució de Palma. Enguany, entre les tres entitats que formen part d'aquesta iniciativa impulsada per Cort –Casal Petit, Creu Roja i Metges del Món– s'han atès a Palma 1.390 usuaris, dels quals un 54% són casos reoberts, mentre que el 46% restant fa referència als nous. De les persones ateses, Creu Roja va tractar-ne 685 (un 45%), Casal Petit, 474 (un 31%) i Metges del Món, 358 (un 24%). Un 71% dels casos gestionats el 2023 es relacionen amb salut física i mental.

Clandestina, opaca, hermètica. La prostitució xinesa és la més desconeguda, tant per les entitats com pels cossos policials, encara que la seva presència hagi deixat de ser anecdòtica des de fa uns anys. A Palma, els pisos o locals on les dones exerceixen estan escampats per gairebé tots els barris –des de Santa Catalina fins a Pere Garau– i es calcula que poden superar la vintena en total. Però la barrera de l’idioma, les diferències socioculturals i les cases privades on es concentra la seva activitat construeixen un mur inaccessible entorn d’aquestes dones. Recentment, la vinculació d’un pis ubicat a Inca amb una xarxa de prostitució de la Península va permetre a la Policia Nacional fer-hi una entrada administrativa, prendre fotografies i parlar amb les dues dones que exercien allà. El seu cas aporta algunes dades més d’aquest col·lectiu i n’esbossa un perfil: tenien 46 i 51 anys, estaven en situació irregular i gairebé no sortien de l’immoble, perquè hi havia un home que gestionava el pis. Com que varen dir que exercien de manera voluntària, la policia no va poder actuar i continuen la seva activitat allà mateix.

La prostitució deslocalitzada –la que s'exerceix fora dels espais tradicionals (un 56% del total el 2021)– és de cada vegada una realitat més estesa a Palma, fet que complica la feina de les entitats que atenen les persones que es troben en aquesta situació. El WhatsApp o el Telegram han esdevingut eines essencials per a associacions com Metges del Món, segons ha afirmat la seva coordinadora autonòmica a les Balears, Belén Matesanz, avui, divendres. Juntament amb Casal Petit i la Creu Roja, l'Ajuntament de Palma ha presentat aquest matí la memòria del 2021 de la Xarxa d'Atenció a Persones en Prostitució (Xadpep), que depèn de l'àrea de Justícia Social, Feminisme i LGTBI.

L'Institut Balear de la Dona (IBDona) ha renovat aquest divendres el conveni de col·laboració amb l'entitat Casal Petit per donar assistència integral a les dones en situació de prostitució. Concretament, l'acord inclou una dotació econòmica de 123.000 euros per atendre les usuàries i la cessió temporal gratuïta de tres habitatges públics de l’Ibavi per acollir aquestes dones i facilitar-los un nou projecte de vida.

La regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de Palma, Sonia Vivas, ha presentat aquest dilluns les dades de l'any 2020 de la Xarxa d'Atenció a Persones en Situació de Prostitució (Xadpep), que integren les entitats Casal Petit, Creu Roja i Metges del Món. Aquestes xifres revelen, entre altres qüestions, que "les situacions de vulnerabilitat i precarietat d'aquestes persones s'ha agreujat", segons la sociòloga de l'Ajuntament de Palma, Lourdes de la Cruz. "La competència i el fet de tenir menys possibilitats de consumir prostitució han fet que les prostitutes hagin davallat els preus i que hi hagi hagut més conductes de risc", ha advertit De la Cruz durant la roda de premsa de presentació.

L'Institut Balear de la Dona i el Casal Petit han signat un conveni per prorrogar un any més la subvenció a les Germanes Oblates, amb 123.000 euros, i donar suport al seu projecte Lausana, destinat a atendre dones en situació de prostitució. La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha assistit avui a la signatura del conveni i ha defensat que el projecte "és essencial per poder donar resposta a les dones que volen abandonar la prostitució i recuperar el seu projecte de vida, lluny d'abusos, de violència i d'explotació".

L'Ajuntament de Calvià ha signat un conveni amb tres entitats de caràcter social que ofereixen atenció directa a dones en situació de prostitució. Es tracta de les entitats Casal Petit - Hermanas Oblatas, Metges del Món, i Creu Roja, que dotarà d'un total de 24.000 euros. Cada entitat rebrà 8.000 euros.

A la presentació de l'informe del 2018 de la Xarxa d'Atenció Directa de Persones que Exerceixen la Prostitució (XADPEP), el regidor d'Igualtat i Drets Civils ha destacat com una molt "bona notícia" que per primera vegada s'ha atès dones d'origen asiàtic. Belén Matasanz, coordinadora de Metges del Món, ha explicat que ha estat gràcies a l'aplicació MDM Iris per a mòbils, "ja que ens ha permès explicar en xinès l'oferta que tenim per atendre les dones en situació de prostitució". Aquesta app va començar a funcionar el mes d'abril de l'any passat.

Un 22% de les prop de dues mil dones ateses a Palma per la XADPEP (Xarxa d'Atenció Directa a Persones que Exerceixen la Prostitució) no disposa de targeta sanitària, un percentatge "altíssim", ha subratllat el regidor d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma, Aligi Molina, que també ha destacat la “desigualtat de gènere" que hi ha en aquest col·lectiu, ja que “el 98% són dones, de les quals un 2% són transsexuals”.

La Xarxa d'atenció directa a persones que exerceixen la prostitució a Palma (XADPEP) va atendre l'any 2016, 1.815 persones, una dada lleugerament superior a la de l'any anterior, que romp amb la tendència descendent dels darrers anys. Així es desprèn de la memòria anual que el regidor d'Igualtat de Cort, Aligi Molina, ha presentat aquest dematí, juntament amb representants d'algunes de les entitats que conformen la xarxa.

Dues terceres parts de les persones que exerceixen la prostitució a Palma ho fan en clubs o en cases i pisos particulars. És precisament en aquest darrer espai on les entitats que treballen amb dones que es dediquen a la prostitució han detectat un increment entre el 2015 i l'any passat, i és també una dada que els preocupa: passar del carrer a una casa suposa allunyar-se de l'atenció psicològica i social que aquestes persones poden rebre.