Tota l'illa de Mallorca acabarà sent una gran ciutat. Ho vaig sentir per primera vegada fa una trentena d'anys, i no podria precisar de qui. Qualque portaveu del GOB? Qualque professor del departament de Ciències de la Terra de la Universitat? Qualque militant del PSM? Tant és, ara.

L'organització ecologista Terraferida ha denunciat aquest dimarts el procés d'urbanització rural que sofreix Mallorca, on s'han urbanitzat 15 quilòmetres quadrats entre el 2015 i el 2025, una superfície equivalent a tot l'arxipèlag de Cabrera.

Cinc xalets en rústic a la setmana entre 2021 i 2024: aquesta és una de les xifres que reflecteix la destrucció territorial de Mallorca i que ha fet pública aquest dijous Terraferida. L'entitat ha reprès la seva activitat i té previst fer una gira per pobles de Mallorca per conscienciar l'opinió pública sobre la gravetat de la situació. Una situació sense grans actuacions, perquè el procés urbanitzador és difús, però més destructiu que mai.

El col·lectiu ecologista Terraferida ha anunciat aquest dilluns la represa de la seva activitat pública gairebé tres anys després d’haver-la suspesa. Ho fa coincidint amb el desè aniversari de la seva fundació i amb la publicació imminent d’un estudi que, segons avancen, evidencia una “destrossa mai vista” del territori a Mallorca durant la darrera dècada.

El mapa de Mallorca puntejat amb els habitatges que s’han construït en sòl rústic en els darrers vuit anys –1.683, segons dades de Terraferida– i els que tenen llicència per poder edificar-se, però encara no ho han fet, que en són 1.260 més, ens situa davant la realitat i l’amenaça actuals que viu el camp. És el mapa on veure amb més nitidesa quina és la comarca que pot patir la transformació més bèstia en els anys vinents.

"Els darrers sis anys s'han edificat 1.002 xalets nous a fora vila". "Pagesos i ecologistes al límit davant l'allau de noves centrals fotovoltaiques". "La urbanització ha consumit onze quilòmetres quadrats de territori en sis anys". "La capacitat de creixement que contempla el Pla Territorial permet arribar a edificar prop de 3 milions de places". "Airbnb comercialitza més de 50.000 places il·legals a les Illes". Són alguns dels titulars que ens ha deixat durant aquests 8 anys d'activisme ecologista. Ara, Terraferida ha anunciat que fa una aturada, després d'aquest període en el que s'ha caracteritzat per la seva combativitat i la seva capacitat d'arribar a la població mitjançant les xarxes socials.

Terraferida ha anunciat que faran una aturada per "pensar què volem ser de grans". Després de vuit anys de lluita, han explicat, a través d'un comunicat, que han decidit fer un téntol davant la manca de personal i recursos econòmics per atendre "una allau tan gran de denúncies, informacions i peticions de persones i mitjans de comunicació", atendre les xarxes socials, les tasques burocràtiques i treballar temes propis. A més, destaquen que un altre dels factors clau que han provocat aquesta aturada és que els partits polítics de Mallorca i les institucions públiques "no volen fer polítiques ecologistes transformadores".

En els darrers sis anys, s'ha construït a Mallorca una superfície equivalent a 1.400 camps de futbol, segons ha calculat Terraferida en l'elaboració d'un estudi que radiografia la urbanització del territori a l'illa entre 2015 i 2021. L'entitat ha presentat les xifres aquest dimecres i ha alertat que en aquest període s'han urbanitzat fins a 11 quilòmetres quadrats (km²).

El parc fotovoltaic Fenix Energy, que ocuparà unes 50 hectàrees de sòl rústic repartides entre dues parcel·les dels municipis d'Inca i Selva, ha estat el primer que el Govern ha declarat com a projecte industrial estratègic, però n'hi ha set més que es tramitaran amb la mateixa figura jurídica, segons ha denunciat el GOB. De tots ells, el més gran és el parc Shams 1 Energy, de 49,99 MW, que també ocuparà una cinquantena d'hectàrees al municipi de Consell. Davant d'aquesta possibilitat, l'associació Amics de la Vall de Coanegra ha fet una al·legació general a aquest projecte, en la qual assenyala que l'objectiu d'assolir la sobirania energètica no justifica que "s'ocupi i se sacrifiqui una extensió descomunal de terres agrícoles fèrtils" i reclama una tasca pendent: "Que s'ocupin primer totes les cobertes de naus industrials, edificis públics, terrenys degradats no aptes per a la producció d'aliments, aparcaments de cotxes públics i privats, i espais morts i inutilitzats d'autopistes i carreteres".

La pressió urbanística a foravila creix any rere any. Entre 2015 i 2021 s'han construït 1.002 xalets nous i 1.052 s'han ampliat al sòl rústic de Mallorca –2.054 en total–, segons un estudi de fotografies aèries fet per Terraferida, presentat aquest dimecres. L'entitat ecologista calcula que la superfície urbanitzada per aquestes noves construccions en sis anys és de 4,1 km quadrats, l'equivalent a tres vegades el centre històric de Palma.

Terraferida ha convocat aquest dijous un grup de 20 persones per col·locar una cadena metàl·lica i un pany per tancar el camí de s'Algar, a Portocolom. Però aquest acte ha estat només simbòlic. Salvem Portocolom, entitat ecologista inclosa dins Terraferida, reclama que el camí –de 250 metres– quedi tancat definitivament per evitar la degradació d'aquest espai protegit a causa del trànsit rodat. Caravanes, quads, 4x4 turístics, jeeps de lloguer i cotxes privats han arrasat més de 4.000 metres quadrats de vegetació amb les seves rodes, segons aquestes organitzacions ecologistes.

A Mallorca es construeixen 880 piscines cada any, segons un informe de l'entitat ecologista Terraferida. Entre el 2015 i el 2021 s'han fet un mínim de 5.271 noves piscines a l'illa, una xifra que implica una mitjana de 17 piscines noves a la setmana.

Centenars de persones es concentraren aquest diumenge a Portocolom per manifestar-se contra la futura urbanització que preveu el nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) just devora el barri antic del port, coneguda com a Sa Capella. Les entitats Som Portocolom, Salvem Portocolom i Terraferida apunten que aquesta urbanització afectaria 4.000 metres quadrats de terreny agrícola, amb nous carrers i habitatges que podrien acabar sent de luxe i a les quals, "tanmateix, ningú del municipi podria optar", asseguren en una nota.

Les entitats Salvem Portocolom, Terraferida i la nova plataforma ciutadana Som Portocolom han convocat una manifestació per al diumenge 1 de maig. Assenyalen que el motiu és evitar una nova urbanització a Sa Capella, el nucli antic de Portocolom. Les entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx demanant que s'apostàs per la rehabilitació d'habitatges i la preservació del sòl rústic per evitar futurs creixements sobre sòls no transformats.

Salvem Portocolom, Terraferida i la nova Plataforma Ciutadana Som Portocolom han sol·licitat formalment a l'Ajuntament de Felanitx que descarti una nova urbanització a sa Capella, al nucli antic de Portocolom. Aquestes entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx (PGOU) i demanen que s'aposti per la rehabilitació d'habitatges i la preservació del sòl rústic, i que s'evitin futurs creixements sobre sòls no transformats.

Terraferida ha presentat un document amb 22 propostes de protecció del territori perquè siguin incorporades al Pla Territorial de Mallorca (PTIM). En una nota recorda que gairebé un 10% de la superfície de l'illa ja està urbanitzat i que els darrers seixanta anys s'ha multiplicat per set.