El conseller de Turisme, Jaume Bauzà, ha fet referència aquest dimecres a la queixa del GOB i Terraferida, que varen demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, el 27 de juliol i encara no han rebut cap mena de resposta. "Les agendes són complicades", ha assenyalat a un acte a la biblioteca de Can Sales, a més d'assenyalar que s'atendrà les entitats en algun moment, segons ha informat Europa Press.

Les detencions de dues activistes acusades de fer pintades contra cinc immobiliàries de Santa Maria han elevat la tensió a les portes de la manifestació contra la massificació turística convocada per aquest diumenge 26-J a Palma. El GOB considera que l’actuació contra les dues dones va ser "desproporcionada" i adverteix que el cas "encén més els ànims", tot i deixar clar que les pintades no s’haurien d’haver fet.

La batalla pel futur del Parc Natural del Trenc i el seu entorn té noms concrets. Particulars i empreses que fa anys intenten evitar que es consolidi una franja de protecció al voltant d'aquest espai protegit, tal com va consagrar el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) l'any 2023. Un és el camp de polo de Sa Barralina, impulsat per la societat Es Figueral Gran, que va presentar un dels quatre recursos judicials contra el pla d'ordenació del Trenc del 2023. Com els altres propietaris, no volien que l'àmbit del parc, ja delimitat el 2017 amb la Llei que el va declarar, s'ampliàs encara que fos senzillament com a àrea d'influència. Perquè llavors consideraven que perdien oportunitats de dur a terme activitats, com poden ser aparcaments i, fins i tot en alguns casos, restauració. Són el bessó del conflicte que ara mateix gira al voltant del parc natural, després que el Govern s'hagi reservat la possibilitat de modificar-lo directament.

Les entitats ecologistes GOB i Terraferida, promotores de la manifestació contra el turisme massiu del 26 de juliol a Palma, s'han desmarcat aquest dimecres del manual publicat aquest passat dimarts per la plataforma Menys Turisme, Més vida a través dels seus perfils a les xarxes socials.

El GOB, Terraferida i la Plataforma Menys Turisme Més Vida han convocat una protesta el 5 de juliol sota el lema 'es Trenc NO es toca' (la trobada serà a les 10 hores a l'aparcament del Club Nàutic de la Ràpita). Els participants formaran una cadena humana al Trenc en defensa dels espais protegits de l'illa, afectats per les disposicions que el PP ha incorporat a la Llei òmnibus. Les tres entitats han tornat a alertar que aquesta norma reduirà la protecció dels espais naturals del litoral de les Balears, especialment a zones com el Trenc, a més de flexibilitzar els usos de la costa.

Les entitats Sineu en Bici i a Peu, Vianants Mallorca, l'Associació d'Usuaris del Tren (AUT) i Terraferida han valorat la nova llei de regulació de l'afluència de vehicles aprovada pel Consell de Mallorca, però consideren que la norma, per si sola, no servirà per descongestionar l'illa. En un comunicat conjunt, reclamen que el Consell i el Govern deixin d'anunciar estudis i grans infraestructures futures i impulsin millores immediates en el transport públic.

Terraferida ha presentat una denúncia davant la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern perquè investigui el consum de recursos hídrics que genera una finca de Manacor i una altra de Llucmajor que disposen de sengles camps de golf d’ús particular.

Tota l'illa de Mallorca acabarà sent una gran ciutat. Ho vaig sentir per primera vegada fa una trentena d'anys, i no podria precisar de qui. Qualque portaveu del GOB? Qualque professor del departament de Ciències de la Terra de la Universitat? Qualque militant del PSM? Tant és, ara.

L'organització ecologista Terraferida ha denunciat aquest dimarts el procés d'urbanització rural que sofreix Mallorca, on s'han urbanitzat 15 quilòmetres quadrats entre el 2015 i el 2025, una superfície equivalent a tot l'arxipèlag de Cabrera.

Cinc xalets en rústic a la setmana entre 2021 i 2024: aquesta és una de les xifres que reflecteix la destrucció territorial de Mallorca i que ha fet pública aquest dijous Terraferida. L'entitat ha reprès la seva activitat i té previst fer una gira per pobles de Mallorca per conscienciar l'opinió pública sobre la gravetat de la situació. Una situació sense grans actuacions, perquè el procés urbanitzador és difús, però més destructiu que mai.

El col·lectiu ecologista Terraferida ha anunciat aquest dilluns la represa de la seva activitat pública gairebé tres anys després d’haver-la suspesa. Ho fa coincidint amb el desè aniversari de la seva fundació i amb la publicació imminent d’un estudi que, segons avancen, evidencia una “destrossa mai vista” del territori a Mallorca durant la darrera dècada.

El mapa de Mallorca puntejat amb els habitatges que s’han construït en sòl rústic en els darrers vuit anys –1.683, segons dades de Terraferida– i els que tenen llicència per poder edificar-se, però encara no ho han fet, que en són 1.260 més, ens situa davant la realitat i l’amenaça actuals que viu el camp. És el mapa on veure amb més nitidesa quina és la comarca que pot patir la transformació més bèstia en els anys vinents.

"Els darrers sis anys s'han edificat 1.002 xalets nous a fora vila". "Pagesos i ecologistes al límit davant l'allau de noves centrals fotovoltaiques". "La urbanització ha consumit onze quilòmetres quadrats de territori en sis anys". "La capacitat de creixement que contempla el Pla Territorial permet arribar a edificar prop de 3 milions de places". "Airbnb comercialitza més de 50.000 places il·legals a les Illes". Són alguns dels titulars que ens ha deixat durant aquests 8 anys d'activisme ecologista. Ara, Terraferida ha anunciat que fa una aturada, després d'aquest període en el que s'ha caracteritzat per la seva combativitat i la seva capacitat d'arribar a la població mitjançant les xarxes socials.

Terraferida ha anunciat que faran una aturada per "pensar què volem ser de grans". Després de vuit anys de lluita, han explicat, a través d'un comunicat, que han decidit fer un téntol davant la manca de personal i recursos econòmics per atendre "una allau tan gran de denúncies, informacions i peticions de persones i mitjans de comunicació", atendre les xarxes socials, les tasques burocràtiques i treballar temes propis. A més, destaquen que un altre dels factors clau que han provocat aquesta aturada és que els partits polítics de Mallorca i les institucions públiques "no volen fer polítiques ecologistes transformadores".

En els darrers sis anys, s'ha construït a Mallorca una superfície equivalent a 1.400 camps de futbol, segons ha calculat Terraferida en l'elaboració d'un estudi que radiografia la urbanització del territori a l'illa entre 2015 i 2021. L'entitat ha presentat les xifres aquest dimecres i ha alertat que en aquest període s'han urbanitzat fins a 11 quilòmetres quadrats (km²).

El parc fotovoltaic Fenix Energy, que ocuparà unes 50 hectàrees de sòl rústic repartides entre dues parcel·les dels municipis d'Inca i Selva, ha estat el primer que el Govern ha declarat com a projecte industrial estratègic, però n'hi ha set més que es tramitaran amb la mateixa figura jurídica, segons ha denunciat el GOB. De tots ells, el més gran és el parc Shams 1 Energy, de 49,99 MW, que també ocuparà una cinquantena d'hectàrees al municipi de Consell. Davant d'aquesta possibilitat, l'associació Amics de la Vall de Coanegra ha fet una al·legació general a aquest projecte, en la qual assenyala que l'objectiu d'assolir la sobirania energètica no justifica que "s'ocupi i se sacrifiqui una extensió descomunal de terres agrícoles fèrtils" i reclama una tasca pendent: "Que s'ocupin primer totes les cobertes de naus industrials, edificis públics, terrenys degradats no aptes per a la producció d'aliments, aparcaments de cotxes públics i privats, i espais morts i inutilitzats d'autopistes i carreteres".