Pere Duran tornarà a ser, si no hi ha res de nou, el candidat de Nou Ordre a les pròximes eleccions municipals a Manacor. Rompuda l'aliança amb Unió Mallorquina, ens fa cinc cèntims dels desitjos del partit i dels vídeos a les xarxes que l'han fet viral.

El projecte d’Avícola Son Perot per construir una explotació de 80.000 gallines ponedores a la finca de Son Brau, a Manacor, ha rebut tots els informes desfavorables de l'Ajuntament de Manacor. Els tècnics en qüestionen aspectes urbanístics, ambientals i de mobilitat. La resolució de l’autorització ambiental integrada correspon, ara, al Govern.

Miquel Oliver Gomila (Més-Esquerra) deixarà de ser batle de Manacor aquest dijous, després de més de set anys al capdavant de l'Ajuntament, per preparar la candidatura a la presidència del Consell de Mallorca a les eleccions del maig del 2027. El fins ara regidor de Cultura, Ferran Montero, el rellevarà. Oliver, que fa 17 anys que és regidor, continuarà a l’Ajuntament i assumirà l’àrea de Cultura amb dedicació parcial.

El rumor que corria insistentment pels passadissos de les oficines municipals finalment s’ha confirmat. 07500 ha pogut saber que el fins ara batle de Manacor, Miquel Oliver (Més-Esquerra) ha decidit partir més de mig any abans que acabi aquesta legislatura. Ho fa per preparar les futures eleccions com a candidat al Consell de Mallorca per MÉS i per deixar via lliure al seu substitut, el fins ara regidor d’Educació i Cultura, Ferran Montero, que agafa així un relleu que, en teoria, s’havia de fer efectiu a finals del mes de maig si Més-Esquerra aconseguia revalidar la confiança dels manacorins.

L'Apima del CEIP Mitjà de Mar de Portocristo, en representació de les famílies del centre, ha presentat una reclamació formal davant la Conselleria d'Educació per la demora en la reparació i substitució de la claraboia de l'edifici, que va quedar afectada per les tempestes de finals d'octubre de l'any passat i que ha provocat d'ençà diversos problemes de seguretat i renou, tant per a l'alumnat com per a la comunitat educativa.

El ritme neix a l'Àfrica. Convé començar per aquí abans de demanar-nos què és el jazz. Perquè encara hi ha qui l’imagina com una música de clubs foscos, copes cares i una certa litúrgia cultural reservada als iniciats.

El torrent que travessa Manacor forma part inherent de la història i les desgràcies de la ciutat, i fins i tot hi ha una avinguda sencera que en duu el nom. Una zona inundable 'de tota la vida' a la qual els veïns temen, de la mateixa manera que ja hi estan acostumats i han après a viure amb el risc, periòdic, d'una possible torrentada com la que ja va deixar el desastre el setembre del 1989, ara fa 37 anys. El que ha agafat per sorpresa ara l'Ajuntament és la comprovació que el desviament fet a posta per fora del nucli urbà, entre el 1994 i el 2004, no funciona com cal i deixa un terç de Manacor en zona de risc d'inundació.

L'exbatle de Manacor Rafel Muntaner ha mort aquest divendres. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha traslladat el seu condol als seus familiars, amics i companys en un missatge publicat a xarxes socials. “Era referent de la vida esportiva, social i cultural de Mallorca”, ha escrit.

Ferran Montero Sitges, actual regidor de Cultura i Educació, serà el pròxim candidat a la batlia de Manacor per MÉS-Esquerra, partit que es converteix així en el primer a mostrar públicament les seves cartes i fer oficial la cara per a les eleccions de maig de 2027. En parlam una estona.

Ara fa poc més de quatre mesos que el pont que passa per damunt el torrent de Son Caules i que uneix les dues branques del camí de les Pedreres, a Manacor, va haver de ser tancat indefinidament. El pas continuat de vehicles inadequats de gran tonatge per a la petita infraestructura va acabar provocant el debilitament de bigues i maresos i l’aparició d’un gran forat. Ara, i sense una solució efectiva, els veïns de la zona han recollit signatures per reclamar una resposta a l’Ajuntament, que a canvi els ha habilitat una ruta alternativa per dins el torrent, "un tram insegur, ple de clots i que quan plou es fa impossible que puguem passar i, per tant, quedam aïllats", explica la portaveu dels afectats, Cati Valls.

“Demanam a l’Ajuntament de Manacor i al Govern que frenin aquesta aberració que, entre altres coses, produirà vuit tones de fems diàries. Quan plogui intoxicaran tots els aqüífers que arriben a la ciutat”, ha denunciat aquest dimecres capvespre Sílvia Llull, una de les afectades per la macrogranja de 80.000 gallines ponedores que l’empresa Avícola Son Perot vol construir a la finca manacorina de Son Brau.

Els darrers problemes i crítiques fetes públiques per usuaris que no han pogut enterrar el seu ésser estimat, per problemes de seguretat, a les sepultures familiars, han fet que l’Ajuntament hagi de fer front ara a la necessitat urgent de reformar la part antiga del cementiri municipal de Son Coletes, a Manacor. I és que tot i que fa anys que l’espai, reurbanitzat entre 1953 i 1957 després d’un ús primigeni durant la pesta, està en un estat de degradació evident pel pas del temps i la manca de manteniment, no ha estat fins a les darreres setmanes que el Consistori ha decidit posar fil a l’agulla.

Una reforma integral i milionària. Això és el que ha anunciat aquest dimarts l'Ajuntament de Manacor durant la presentació del Pla d'actuació i gestió del cementeri municipal de Son Coletes, una iniciativa que combina actuacions urbanístiques, inversions en infraestructures i una profunda modernització administrativa amb l'objectiu de garantir la seguretat, la conservació i la correcta gestió d'un equipament públic essencial per al municipi.

Esteve Sureda, portaveu de Vox a Manacor, no deixa indiferent ningú. Ni tan sols els del seu propi partit. Si fa dos mesos el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, va triar Sureda de guia per parlar en contra de persones i col·lectius que intenten guanyar-se la vida amb negocis com barberies i botigues a determinades avingudes de la ciutat, ara ha estat la portaveu del partit ultradretà també al Parlament, Manuela Cañadas, que s’ha desplaçat fins a Portocristo per parlar cara a cara amb Sureda.

L’Ajuntament de Manacor ha traslladat formalment a l’associació Ben Amics la seva voluntat d’acollir la celebració de l’Orgull al municipi, després de conèixer la cancel·lació de la revetla prevista a Palma. El Consistori ha seguit amb preocupació aquesta situació i es considera que, en un moment com l’actual, “fer passes enrere no és una opció”. 

Va fer el servei militar amb poc entusiasme. Estudià Informàtica de sistemes a la UIB. A 15 anys es va aficionar al vòlei amb tanta intensitat que, quan ja vivia a Palma, tornava a Manacor un dia a la setmana per entrenar. A només catorze mesos ja xerrava amb claredat. No era d’aquells infants que s’embullen amb la llengua de pedaç: ràpidament desenvolupà la capacitat d’expressar-se amb precisió. Ho conta Joana Gomila, mare del batle de Manacor, Miquel Oliver Gomila. Costa treure-li paraules, a Joana. Al final de la conversa en desvetlla el perquè: “Una mare, dels fills, sempre en parla bé. Què n’hem de dir, si no? I jo… no només vull tirar-li floretes”. N’hi haurà alguna, però tampoc tantes.

Que les sessions plenàries de l’Ajuntament de Manacor són una altra cosa és un fet demostrable amb els vídeos que el mateix Consistori penja cada mes al seu canal de Youtube. És clar que com tot bon ‘espectacle’, el ple té moments políticament avorrits i de tràmit administratiu; però en té d’altres, sobretot en arribar el torn de precs i preguntes, que l’emoció es dispara (i moltes vegades al peu).

Cales de Mallorca, la principal zona hotelera i per tant turística del municipi de Manacor, fa dècades que reclama ser recepcionada urbanísticament. Nascuda als anys 60 com a promoció privada d'apartaments i hotels per atendre la demanda del primer boom del sol i platja, ha anat incorporant d'ençà població estable que, tot i pagar tributs i taxes pels serveis municipals, no rep gairebé cap manteniment a canvi.

L’Ajuntament i els equips directius dels col·legis públics i concertats de Manacor varen quedar fora de joc quan la Conselleria d’Educació els va fer saber que el municipi, fins ara dividit en quatre zones d’escolarització (Manacor, Portocristo, Son Macià i l’Illot), passava a ser zona única, com passa a la resta de termes de Mallorca tret de quatre: Calvià, Andratx, Selva i Santa Margalida.

Manacor reconeixerà enguany la trajectòria de Joves de Mallorca per la Llengua en el marc dels Reconeixements de Mèrits de l’Escola de Mallorquí, que tindran lloc el pròxim 11 de juny. Un guardó que “vol ser un homenatge a més de tres dècades de feina, i per això omplirem l’Auditori de Manacor per reconèixer aquesta tasca incansable per la llengua i la cultura pròpies”, afirma el batle de Manacor, Miquel Oliver, que recorda que dia 11 hi haurà un espectacle creat especialment per a aquesta fita.