Ara fa poc més de quatre mesos que el pont que passa per damunt el torrent de Son Caules i que uneix les dues branques del camí de les Pedreres, a Manacor, va haver de ser tancat indefinidament. El pas continuat de vehicles inadequats de gran tonatge per a la petita infraestructura va acabar provocant el debilitament de bigues i maresos i l’aparició d’un gran forat. Ara, i sense una solució efectiva, els veïns de la zona han recollit signatures per reclamar una resposta a l’Ajuntament, que a canvi els ha habilitat una ruta alternativa per dins el torrent, "un tram insegur, ple de clots i que quan plou es fa impossible que puguem passar i, per tant, quedam aïllats", explica la portaveu dels afectats, Cati Valls.

“Demanam a l’Ajuntament de Manacor i al Govern que frenin aquesta aberració que, entre altres coses, produirà vuit tones de fems diàries. Quan plogui intoxicaran tots els aqüífers que arriben a la ciutat”, ha denunciat aquest dimecres capvespre Sílvia Llull, una de les afectades per la macrogranja de 80.000 gallines ponedores que l’empresa Avícola Son Perot vol construir a la finca manacorina de Son Brau.

Els darrers problemes i crítiques fetes públiques per usuaris que no han pogut enterrar el seu ésser estimat, per problemes de seguretat, a les sepultures familiars, han fet que l’Ajuntament hagi de fer front ara a la necessitat urgent de reformar la part antiga del cementiri municipal de Son Coletes, a Manacor. I és que tot i que fa anys que l’espai, reurbanitzat entre 1953 i 1957 després d’un ús primigeni durant la pesta, està en un estat de degradació evident pel pas del temps i la manca de manteniment, no ha estat fins a les darreres setmanes que el Consistori ha decidit posar fil a l’agulla.

Una reforma integral i milionària. Això és el que ha anunciat aquest dimarts l'Ajuntament de Manacor durant la presentació del Pla d'actuació i gestió del cementeri municipal de Son Coletes, una iniciativa que combina actuacions urbanístiques, inversions en infraestructures i una profunda modernització administrativa amb l'objectiu de garantir la seguretat, la conservació i la correcta gestió d'un equipament públic essencial per al municipi.

Esteve Sureda, portaveu de Vox a Manacor, no deixa indiferent ningú. Ni tan sols els del seu propi partit. Si fa dos mesos el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, va triar Sureda de guia per parlar en contra de persones i col·lectius que intenten guanyar-se la vida amb negocis com barberies i botigues a determinades avingudes de la ciutat, ara ha estat la portaveu del partit ultradretà també al Parlament, Manuela Cañadas, que s’ha desplaçat fins a Portocristo per parlar cara a cara amb Sureda.

L’Ajuntament de Manacor ha traslladat formalment a l’associació Ben Amics la seva voluntat d’acollir la celebració de l’Orgull al municipi, després de conèixer la cancel·lació de la revetla prevista a Palma. El Consistori ha seguit amb preocupació aquesta situació i es considera que, en un moment com l’actual, “fer passes enrere no és una opció”. 

Va fer el servei militar amb poc entusiasme. Estudià Informàtica de sistemes a la UIB. A 15 anys es va aficionar al vòlei amb tanta intensitat que, quan ja vivia a Palma, tornava a Manacor un dia a la setmana per entrenar. A només catorze mesos ja xerrava amb claredat. No era d’aquells infants que s’embullen amb la llengua de pedaç: ràpidament desenvolupà la capacitat d’expressar-se amb precisió. Ho conta Joana Gomila, mare del batle de Manacor, Miquel Oliver Gomila. Costa treure-li paraules, a Joana. Al final de la conversa en desvetlla el perquè: “Una mare, dels fills, sempre en parla bé. Què n’hem de dir, si no? I jo… no només vull tirar-li floretes”. N’hi haurà alguna, però tampoc tantes.

Que les sessions plenàries de l’Ajuntament de Manacor són una altra cosa és un fet demostrable amb els vídeos que el mateix Consistori penja cada mes al seu canal de Youtube. És clar que com tot bon ‘espectacle’, el ple té moments políticament avorrits i de tràmit administratiu; però en té d’altres, sobretot en arribar el torn de precs i preguntes, que l’emoció es dispara (i moltes vegades al peu).

Cales de Mallorca, la principal zona hotelera i per tant turística del municipi de Manacor, fa dècades que reclama ser recepcionada urbanísticament. Nascuda als anys 60 com a promoció privada d'apartaments i hotels per atendre la demanda del primer boom del sol i platja, ha anat incorporant d'ençà població estable que, tot i pagar tributs i taxes pels serveis municipals, no rep gairebé cap manteniment a canvi.

L’Ajuntament i els equips directius dels col·legis públics i concertats de Manacor varen quedar fora de joc quan la Conselleria d’Educació els va fer saber que el municipi, fins ara dividit en quatre zones d’escolarització (Manacor, Portocristo, Son Macià i l’Illot), passava a ser zona única, com passa a la resta de termes de Mallorca tret de quatre: Calvià, Andratx, Selva i Santa Margalida.

Manacor reconeixerà enguany la trajectòria de Joves de Mallorca per la Llengua en el marc dels Reconeixements de Mèrits de l’Escola de Mallorquí, que tindran lloc el pròxim 11 de juny. Un guardó que “vol ser un homenatge a més de tres dècades de feina, i per això omplirem l’Auditori de Manacor per reconèixer aquesta tasca incansable per la llengua i la cultura pròpies”, afirma el batle de Manacor, Miquel Oliver, que recorda que dia 11 hi haurà un espectacle creat especialment per a aquesta fita.

El batle de Manacor, Miquel Oliver; el delegat d’Educació de l’Ajuntament, Ferran Montero, i la tècnica municipal d’Educació s’han reunit aquest dilluns capvespre amb el conseller d’Educació, Antoni Vera, per demanar explicacions sobre la implantació de la zona única escolar al municipi.

És una de les estampes més reconegudes de Portocristo. I, alhora, curiosament, una de les més desconegudes. El gran xalet de dalt de la costa d'en Blau (oficialment, carrer de Bordils) fa anys que resta abandonat enmig d’un pinar particular i les mirades de locals i turistes que baixen camí a la platja.

El retard en la construcció del nou Centre de Salut de Manacor ja no és només una qüestió administrativa: s’ha convertit en un dels principals fronts de pressió institucional sobre el Govern. El batle, Miquel Oliver, s’ha reunit amb la consellera de Salut, Manuela García Romero, per exigir solucions davant una situació sanitària que qualifica d’“insostenible” en el conjunt del Llevant.

L'Ajuntament de Manacor ha aprovat la modificació de les tarifes d'aigua corrent subministrada a partir de la SAM, l'empresa municipal que se n'encarrega de la gestió. La nova fórmula, més social, bonificarà les factures, per exemple, de les famílies nombroses, les monoparentals, les que tinguin una persona dependent a càrrec o en les que hi hagi una víctima de violència de gènere. Així, el Consistori estableix a partir d'ara un sistema de blocs de consum, a fi que s'implantin tarifes progressives i "perquè pagui més qui més consumeix", ha explicat el regidor de Medi Ambient i president del Consell d'Administració de la SAM, Sebastià Llodrà, que ha recordat que els preus de l'aigua no s'han tocat des del 1989, "però la situació climàtica, hídrica i poblacional ha canviat".

Fins ara abandonar o renunciar un animal domèstic al municipi de Manacor no tenia cap cost econòmic per al propietari i la recollida i assistència de l'animal era abonada exclusivament per l'Ajuntament. Ara, però, amb la modificació de l'ordenança municipal les coses canvien i serà el responsable qui haurà de fer front a una sèrie de taxes.

No hi haurà escull subaquàtic a l’entrada del port de Portocristo. El museu submarí amb rèpliques de vaixells antics que havia d’atreure turisme cultural i d’aventura al poble queda definitivament descartat. Així ho va fer saber aquest dilluns la delegada de Turisme de l’Ajuntament de Manacor, Júlia Acosta, que després de diverses reunions ha decidit renunciar a un projecte inicial de dos milions d’euros de pressupost, i que es va vendre la legislatura passada com la gran inversió amb fons europeus del municipi.

La moció presentada per Vox per prohibir l’entrada en dependències municipals de qualsevol persona amb el rostre tapat, una iniciativa que el grup d’ultradreta també va presentar als ajuntaments de Felanitx i sa Pobla amb la intenció de prohibir peces com el burca i el nicab, va acabar aquest dilluns amb un acalorat debat entre el portaveu de Vox, Esteve Sureda; la del PP, Maria Antònia Sansó i el batle de Manacor de Més-Esquerra, Miquel Oliver, que els va acusar de racistes.

L'Ajuntament de Manacor ha carregat aquest dimarts contra el Govern de les Illes Balears per haver trigat gairebé quatre anys a descartar uns terrenys cedits pel Consistori per a la construcció d’un nou centre de salut. El batle, Miquel Oliver, ha expressat la “profunda sorpresa i malestar” del govern municipal davant una decisió que arriba tard i que, segons denuncia, contradiu els criteris i informes que fins ara havien avalat el projecte.

A la fi la piscina municipal de Manacor serveix per contar una bona notícia. Després de quasi cinc anys clausurada per ordre judicial mentre no es resolgués el concurs de creditors i les distintes demandes de la concessionària cap a l’Ajuntament, la infraestructura la tornarà a controlar l’administració local en un període de 15 dies.