"La solució més senzilla per repartir la riquesa és l'herència per a tothom". Així s'expressava fa un parell d'anys l'economista francès Thomas Piketty en una entrevista a Le Monde. Piketty, que ha estat i és un referent per a una bona part de l'esquerra –en el cas espanyol destaquen els vincles amb Podem i, després, Sumar–, defensava així la seva proposta d'herència universal.

Enmig del soroll pel xoc de trens entre les grans institucions a Madrid, està passant quasi en silenci un debat fonamental per a milions de persones a Espanya: quant hauria de pujar el salari mínim interprofessional, actualment de 1.000 euros? ¿Entre 46 i 82 euros al mes, com proposen els experts que han assessorat el ministeri de Treball? ¿Més, com els 100 que proposen els sindicats? ¿O menys, com desitjaria la patronal?

Escollida el 2017 degana del Col·legi de Treball de Catalunya, Conchita Peña lamenta que els professionals socials han quedat invisibilitzats durant la pandèmia, malgrat que han estat personal bàsic i s'han dedicat a tramitar les ajudes socials per combatre la cruesa econòmica de la crisi. Defensa que el seu col·lectiu fa molt més que treballar per la pobresa. A més, és coordinadora del Pla Social i Sanitari del Consorci Sanitari de Barcelona, format per la Generalitat i l'Ajuntament. 

Molt probablement dimecres s’aprovarà l’ingrés mínim vital (IMV), proposta ja recollida a l'inici de la legislatura en el programa pactat pel PSOE i UP. Una mesura que s’ha accelerat i pretén ser una xarxa de seguretat per a tots aquells que s’han quedat sense ingressos i fora dels principals ajuts atorgats en el marc de la covid-19, com els ERTO. En un país amb poques eines per atendre el risc general de pobresa, l’arribada de l'IMV és sens dubte una bona notícia, però dependrà del seu disseny que es converteixi en un instrument eficaç per pal·liar les elevades taxes de pobresa crònica que tenim.

No hi ha mesura més estrella del govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem que la renda mínima vital. La crisi econòmica provocada pel coronavirus ha accelerat la posada en marxa d’aquesta prestació, que atorgarà la Seguretat Social i que hauria de cobrir les necessitats més bàsiques de les famílies amb un nivell d’ingressos més baix.

Per primera vegada, el govern espanyol reconeix que la renda mínima garantida que està impulsant trigarà tres mesos a estar a punt des del punt de vista jurídic. Per atacar els problemes més urgents que provoca l'aturada econòmica pel coronavirus, la Moncloa ha pactat amb els sindicats i el tercer sector l'anomenat ingrés mínim vital pont, que servirà de flotador per a les rendes més vulnerables fins que estigui aprovada la renda mínima promesa.

Quan tocava remar per superar la crisi, era el paladí de les polítiques macroeconòmiques de contenció de la despesa del govern de Mariano Rajoy. Però ara, davant d'una crisi sanitària que provocarà, amb tota seguretat, un crac econòmic, es posa el vestit de defensor d'una mesura social d'esquerres. El vicepresident del Banc Central Europeu i exministre d'Economia amb el PP, Luis de Guindos, ha sorprès pràcticament tothom proposant la implantació d'una renda mínima per ajudar els més vulnerables mentre duri l'emergència pel coronavirus.

Alumnes de l'IES Emili Darder amb els ulls tapats caminen fent voltes a una casa feta de fusta i cartó, entre persones sense llar que mostren cartells amb frases com "Amb 426 euros on vaig?", o "No feina, no llar", o "Sense llar, no hi ha alimentació sana". Aquesta performança organitzada per Metges del Món pretén sensibilitzar la societat perquè conegui la realitat de qui no té casa. Eva Pons, treballadora social de l'entitat, explica que una persona sense sostre pateix agressions i condicions insalubres i "si entra en un alberg no pot cobrar ni la renda social garantida del Govern ni la renda mínima d'inserció del Consell".

Dona, de més de 55 anys, amb nacionalitat espanyola i estudis primaris. Aquest és el perfil majoritari dels receptors de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) i de la Renda Social Garantida (Resoga) a les Illes Balears. Així ho explica el darrer informe del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, que analitza el perfil de la ciutadania beneficiària de la renda mínima i d’altres ajudes d’inserció social a l’estat espanyol. Malgrat que els grups d’extrema dreta afirmen que la majoria d’ajudes són per als immigrants, aquestes dades demostren que menteixen.

La renda mínima garantida podria costar fins a un punt i mig del PIB espanyol. A Espanya hi ha entre 1,5 i 2 milions de persones que podrien cobrar la renda mínima garantida tal com s'ha avalat per una majoria parlamentària al Congrés de Diputats. Així ho ha calculat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ha presentat aquest dimarts una anàlisi sobre la possibilitat d'implementació d'aquesta iniciativa a Espanya. El president d'aquest organisme, José Luis Escrivá, ha presentat avui aquestes xifres, que situen el cost d'aquesta prestació entre un mínim de 6.000 i un màxim de 15.300 milions d'euros per a les arques públiques de l'Estat.

El Congrés ha aprovat aquest dijous començar al tramitació d'una ILP dels sindicats per a una renda mínima de 426 euros destinada als aturats de llarga durada que no rebin cap altra prestació. La iniciativa, convertida en proposició de llei i presentada pel PSOE, ha passat amb el suport de tota la cambra menys del PP i Ciutadans, que alerten del preu de la mesura. Tant CCOO com UGT defensen que es tracta d'una renda mínima, però en el fons és una prestació que està vinculada a la formació o recerca de feina un cop s'han acabat les ajudes per als aturats de llarga durada.

L'Administració estarà obligada a tenir empadronats els més de 400 sense sostre que hi ha a les Balears dia 1 de gener de 2018. És una de les mesures que inclou la II Cartera de serveis socials, que aquest dimecres ha estat posada en exposició pública.

La renda social aprovada enguany pel Govern serà inclosa en la nova cartera bàsica de serveis socials, que està previst que es comenci a aplicar a partir del novembre i fins al 2020, i que amplia el perfil de les persones beneficiàries.

El nombre de titulars de rendes mínimes d'inserció a les Balears augmentà 2.008 beneficiaris el 2014, és a dir, un 27% més que l'any anterior. Aquest fet suposa arribar als 9.434, segons la memòria socioeconòmica i laboral del Consell Econòmic i Social (CES) i que recull Efe.