El Dimoni de Sa Revolta de Vilafranca, el Boio, es retira després de 10 anys. Guillem Mas Barceló va fer dissabte el seu darrer replec a la Diada Revoltera i la matinada de diumenge 3 a dilluns 4 d'agost viurà la seva darrera Revolta com a dimoni.

L’Ajuntament de Montuïri, amb el suport del Consell de Mallorca, ha presentat al·legacions a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques contra el registre de la marca i la figura Banya Foc, feta per un veí de Llucmajor.

Els Dimonis Carboners de Caimari sortiran aquest dissabte de l'església Vella del poble, que per un dia tornarà un lloc infernal. Això serà a les set de l'horabaixa, quan els caimariencs i gent externa que hi vulgui assistir els esperaran a l'anomenada placeta Vella, el punt més antic del nucli. Això és al costat de les cases de possessió de Son Albertí, des d'on, segles enrere, s'originà tot l'entramat urbà d'aquest poble del municipi de Selva. Amb un espectacle dissenyat per l'Associació de Caparrots i Dimonis Carboners, la colla calarà foc al fogueró i, tot seguit, iniciarà un recorregut per ballar davant cadascun dels cafès de Caimari.

L’organització Mater ha celebrat Sant Antoni en una festa solidària al seu centre de Son Gotleu de Palma, amb la presència d'usuaris; professionals; germanes de la Congregació de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia; i algunes autoritats que s’han volgut unir a la diada tan especial: Catalina Cirer, consellera de Famílies i Afers Socials; Maria Francesca Rigo, directora insular de Persones amb Discapacitat; i Juanjo Caldés i Esther Luna, responsable i representant de Relacions Institucionals i Estalvi Ètic a Colonya Caixa Pollença.

La figura del dimoni ha estat sempre associada a la dolentia i la part més fosca i negativa de la realitat tant des d'un punt de vista religiós com per la cultura popular de les Illes Balears. Els infants, generació rere generació, s'han enfrontat a les festes de Sant Antoni, Sant Sebastià, correfocs o sortides dels dimonis pels municipis des de la dualitat entre la diversió i la por. Actualment, però, s'ha obert el debat de si realment els nins han de viure aquestes festes des del temor i quin paper juga la figura del dimoni en l'educació i creixement dels menors.

Expectació mediàtica, curiositat i més d’una rialla mig amagada en l’inici dels foguerons de Sant Antoni a Llucmajor. Tot era per veure el paper que faria en Banya Foc. El polèmic dimoni llucmajorer que els montuïrers han considerat una còpia malgarbada de Banya Verda. Al final, llendera en mà, la figura va passar indiferent entre la majoria dels vilatans que qui esperaven eren els dimonis de Sant Antoni de Llucmajor, els que ballen com la resta de dimonis de Sant Antoni i que no corren com pretenia fer Banya Foc.

Blai Llopis Aulet, creador d'en Banya Foc (el nou i polèmic dimoni de Llucmajor), l'ha registrat a través de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. Englobant-ho dins una activitat esportiva i cultural i definint-lo com a una part de l'Associació Cultural de Dimonis, l'autor ha iniciat el camí per protegir així la seva creació que està acusada de plagi des de Montuïri, on asseguren que el nou dimoni de Llucmajor és idèntic al seu, en Banya Verda, tant en la careta com en la roba.

La Comissió Especial dels Cossiers de Montuïri ha elevat al Consell de Mallorca la solució al polèmic plagi del nou Dimoni Banya Foc de Llucmajor i, amb aquesta, possibles futures usurpacions de la festa montuïrera. En una instància remesa al president de l’administració insular, Llorenç Galmés i a la consellera de Cultura i a la vegada presidenta del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional, Antònia Roca, la batlessa de Montuïri i presidenta de la Comissió Especial de Cossiers de Montuïri, Paula Maria Amengual, exposa els acords de la reunió de dilluns passat. Així, primer de tot sol·liciten al Consell de Mallorca que “adopti les mesures necessàries per protegir la festa dels Cossiers de Montuïri, especialment la figura del dimoni Banya Verda, evitant-ne qualsevol reproducció o apropiació indeguda de l'estètica o del seu paper dins la festa”.

Indignació, malestar i enuig a Montuïri per la recent presentació de Banya Foc, el nou dimoni de Llucmajor. Aquesta mateixa setmana s’ha presentat, amb tota solemnitat, una nova figura infernal. Però tot i la presentació solemne amb la presència de totes les autoritats de la vila del Migjorn, on ha tingut més repercussió, i no per bé, ha estat a la vila veïna de Montuïri.

La singularitat de l'antic dimoni de Lloret anava més enllà de la seva màscara i vestimenta, el seu apel·latiu, Cocodimoni, també era únic dins Mallorca. Tal vegada aquesta denominació derivi del bovo o boio, que sí que sabem que s'anomenaven els dimonis de la contrada. La figura del dimoni, antany rebutjada o menyspreada i que moltes persones no volien assumir pel seu significat social, avui és un personatge que ha capgirat aquesta situació i representar la figura del dimoni és tot un honor.

“De petita sempre he volgut fer de Dimoni dels Cossiers”. Algaida tindrà per primera vegada una dona en el paper de Dimoni dels Cossiers. Qui portarà el vestit, la carota i la barrota del dimoni algaidí és Elionor Serra Oliver (Algaida, 1989). Aquesta jove algaidina és llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de Lleida, el que es coneix popularment com a INEF. Ara com ara Serra Oliver treballa de professora a l’institut de Son Rullan, a Ciutat. Allà forma alumnes del cicle de Grau Mitjà de Tècnic de guia de muntanya i temps lliure. Fa classes de tres mòduls diferents. A més d’això, ha crescut en el si d’una família molt vinculada a la cultura i el teixit associatiu d’Algaida, és filla de Miquel Serra i Jerònia Oliver. El 2016 el col·lectiu de Cossiers d’Algaida va obrir les portes a la incorporació de nous balladors; cercaven homes per fer de Cossier i una dona per al paper de la Dama. A aquest darrer s’hi presentaren tres al·lotes i Serra fou elegida per sorteig. Debutà com a Dama per les festes de Sant Jaume de 2018. Han passat sis anys per poder complir el seu somni d’infantesa, fer de Dimoni.

Aquest dimarts, dia de Sant Honorat, amb el rotle de Cossiers d’Algaida una dona interpretarà el paper de Dimoni per primera vegada en la història. No serà una persona aliena als Cossiers, serà una de les dames de l’agrupació, Elionor Serra Oliver, una jove que ja entrà a l’agrupació dels Cossiers reivindicant que volia ocupar el paper de Dimoni.

Magdalena Pérez, la primera dona a vestir-se de dimoni en la història de les festes pageses de Manacor, tonarà a sortir a ballar per Sant Antoni. I aquesta vegada ho farà durant els dos dies més importants de la celebració, 16 i 17 de gener, i no tan sols en el primer ball d’aquest dimarts a vespre a la plaça de Ramon Llull. De fet, ironies de la vida, avui no podrà formar part dels dimonions que secunden el sant i el Dimoni Gros per problemes d’agenda laboral. “Per mala sort no he pogut arreglar-ho a la feina i enguany no hi podré participar”, confirma.

T'has demanat mai què fa un dimoni de les Balears la resta de l'any? Les seves tasques principals, que solen coincidir amb dies festius per a la resta de mortals, són molt importants i vistoses, però s'emmarquen en dates molt concretes. Juntament amb el foc i les torrades, són els protagonistes indiscutibles de les festes de Sant Antoni a Manacor o a sa Pobla, per exemple. A Muro, durant la celebració de les Beneïdes, fins i tot, se'ls ha vist essent beneits per sant Antoni. A més, participen en nombroses festes arreu de tota la geografia illenca. Però què fan la resta de l'any? Què fan quan no estan amb la seva colla ballant i espantant els infants amb la resta dels seus companys? Això és el que s'ha demanat el fotògraf Biel Ribot, que ara inaugura una exposició per intentar explicar el dia a dia d'aquests personatges amb banyes tan característics de les Balears.

Els carrers d'Artà s'omplen de gom a gom per viure el primer ball dels dimonis en el retorn a la normalitat de la festa de Sant Antoni. Després de dos anys en què la festa ha estat marcada per la pandèmia i les restriccions sanitàries, enguany les aglomeracions i el descontrol han estat els protagonistes de les primeres hores i el primer ball dels dimonis.

Després de passar per ciutats com vic, reus, gandia i andorra la vella, el Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània arriba a mallorca per explorar la relació entre el dimoni, el foc i la festa

'Dimonis, del món clàssic a l’actualitat' és una conferència a càrrec d’Antoni Janer Torrens, periodista i professor de cultura clàssica. L’inframon de la cultura judeocristiana es bastí de molts elements del món clàssic. Els Camps Elisis foren identificats amb el Cel i el Tàrtar amb l’Infern. Al segle XVI Miquel Àngel s’atreví a pintar per primera vegada el rostre de Déu a la Capella Sixtina, inspirant-se en Zeus, el patriarca olímpic. El seu antagonista, Satanàs, també agafaria elements de Pan, déu selvàtic.