Aquest dimecres matí parteix cap a la Península el darrer camió de gallines de la granja que Avícola Son Perot explota a Llucmajor. Amb això, segons ha assegurat el propietari, Onofre Ballester, a l’ARA Balears, la granja avícola de Llucmajor hauria acabat amb el pla de desescalada que li ordenà el Govern a l'agost. L'Executiu va fixar com a data límit el 31 de desembre perquè la granja avícola de Llucmajor sacrificàs gallines fins a reduir el cens a 40.000 a causa de l'expedient obert contra la granja per denúncies dels veïns i també d'una sèrie d'organitzacions animalistes que publicaren vídeos amb imatges d'aus en mal estat.

El propietari d’Avícola Ballester, Onofre Ballester, ha explicat a l’ARA Balears que ha demanat fins a quatre vegades per reunir-se amb el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, però lamenta que no ha rebut “cap resposta”. En els darrers anys el Govern ha sancionat i també ha expedientat l’empresa per les granges que té en funcionament. Tot i això, el propietari ha presentat diferents al·legacions i, fins i tot, ha demanat la rectificació d’actes que va obrir l’Executiu.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi natural ha confirmat aquest dijous la troballa del primer niu de tortuga marina d'aquesta temporada a les Balears, concretament a la platja de Can Pere Antoni, a Palma. Es tracta del segon episodi de nidificació, després del primer cas registrat el 2023.

Unes 80 persones s’han concentrat aquest dissabte a Llucmajor per exigir el tancament de la granja avícola denunciada. El portaveu de Satya Animal, Enrique Gimeno, ha recordat que la concentració d’aquest dissabte es va convocar després de la denúncia interposada per aquesta entitat i per CREMA davant la Fiscalia contra una granja avícola situada a Llucmajor (Mallorca) per, suposadament, tenir els animals convivint amb rates, cadàvers i una brutícia extrema.

El preu dels ous més barats del supermercat, de categoria M, ha pujat un 25,2% en només un mes, d'entre 2,07 i 2,10 euros per dotzena al febrer a 2,60 euros al març, segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Pel que fa a l'ou de categoria L, l'import ha pujat de mitjana un 15,4% respecte a l'abril del 2024. Aquest increment ja ha alertat els consumidors i els sectors de l'hostaleria i la indústria alimentària, on l'ou és considerat un dels aliments fonamentals.

Els ous de gallina són un dels aliments elementals de la dieta actual. Als supermercats se'n poden trobar de diverses mides, marques i preus, però, segons un estudi recent de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la qualitat varia poc i acostuma a ser alta, tant pel que fa als ecològics com als que no ho són.

Les patates i els ous són dos productes humils, que a la cuina, fregits, aixequen passions, però no és així a les cuines dels restaurants. Molts cuiners sostenen que és una preparació que exigeix infraestructura i equip, per una banda. Per l'altra, l’oli d’oliva té uns preus elevats i els fregits no estan en el seu millor moment nutricional. Així que, posats a pensar en cartes, millor decantar-se per altres preparacions. Les excepcions en els fregits, però, acostumen a ser les croquetes. A aquesta preparació tubular no hi ha argument que l'abati, però avui no parlem de croquetes.

El sector avícola català –dedicat a la producció tant de carn de pollastre com d'ous de gallina– afronta "amb tranquil·litat" el futur immediat, la qual cosa el converteix en una excepció en un sector primari afectat molt negativament per l'encariment de les matèries primeres i l'energia i pels efectes de les altes temperatures i la sequera. Superada l'escalada de costos de producció, les empreses avícoles gaudeixen de "preus sostinguts en el temps de manera molt equilibrada" i un "consum molt correcte per a la producció" actual, explica a l'ARA Joan Anton Rafecas, president de la Federació Avícola Catalana (FAC), la patronal del sector.

El cuiner del restaurant Via Veneto de Barcelona, David Andrés, revela com fer a casa una pizza que no necessita farina, perquè la base la prepara amb ous. El resultat és una preparació que alguns cuiners també anomenen truita oberta, i que és tan senzilla de preparar com de menjar-la.

La primera posta d'ous de tortuga marina –una espècie catalogada com a vulnerable– registrada mai a l'illa de Mallorca s'ha trobat aquesta matinada a la platja de Can Pere Antoni, a Palma. El niu conté 106 ous, 26 dels quals ja han estat traslladats al Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) del Govern, on seran tractats amb incubació artificial, segons ha informat el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) aquest dijous.

A les Illes Balears hi havia 241.471 gallines ponedores d’ous el 2022, segons el cens ramader anual que es pot consultar a la pàgina web de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. D’aquestes, 132.237 (el 54%) són gallines que passen tota la seva vida tancades dins d’una gàbia, en unes condicions de patiment que la UE ha demanat que s’acabin. La Comissió Europea estudia el camí a seguir perquè el 2027 ja no hi hagi gallines en gàbies, a la vegada que s’ajuda els ramaders a adaptar-se a la nova situació –la comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides va assenyalar que la proposta legislativa estarà llesta a final del 2023.

El Dijous Gras o Dijous Llarder és el primer dia del Carnaval, quan creurem en els manaments d'un rei, Sa Majestat Carnestoltes, que viurà intensament però ho farà pocs dies, perquè el Dimecres de Cendra ens el menjarem en forma de sardina. Com en tota bona festa, el menjar hi té un paper protagonista. Us expliquem com cuinar a casa alguns dels plats més identificatius del Carnaval, i també us en detallem l'origen històric.

Les Balears registren la caiguda més gran de producció d'ous de tot l'Estat. La producció d'ous a les Balears es va reduir un 28% el 2021 respecte de l'any 2020, segons l'informe El sector de l'avicultura de posta en xifres, publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i analitzat per l'Organització Interprofessional de l'Ou i els seus Productes (Inprovo). Després de les Illes, les comunitats on ha caigut més són Cantàbria, on ha disminuït un 13%, i Extremadura, un 12%.

Ada Parellada, del restaurant Semproniana, revela els trucs perquè la truita quedi o bé melosa o bé cuita.

El pagès Francesc Font sosté que “llaurar la terra és una pràctica degenerativa, malgrat que, per a la pagesia, llaurar sigui genètic”. Ho diu amb seguretat com a militant de l’agricultura regenerativa, que l’ha portat de l’Empordà a Austràlia i ara a Menorca, des d’on estén la llavor del coneixement amb l’exemple de les finques que dirigeix, Son Felip i Algaiarens. “Deixar de llaurar també em va portar a enfrontar-me a la meva família, en què represento la novena generació”, diu.

Menjar ous és beneficiós. Si durant molts anys eren els dolents de l’alimentació perquè menjar-ne dos suposa ingerir 385 mil·ligrams de colesterol, xifra que és més que el que s’ha considerat que s’havia de prendre al dia (300 mg), els estudis actuals han demostrat que la ingesta ni d’un ni de dos al dia l’augmenta. A més, l’ou conté colina, que el cos aprofita i converteix en acetil colina, que és un neurotransmissor que permet al cervell donar les ordres dels moviments de detall, de precisió, i que actua en la funció de memorització. Dit amb altres paraules, menjar ous, sobretot el rovell, beneficia la psicomotricitat fina i tenir més memòria.

1.

Truita de patates

]]>

1.

Ous ferrats amb carxofes i pernil

]]>