SEO BirdLife ha sol·licitat al Consell de Mallorca la suspensió cautelar de l'activitat cinegètica en un vedat de caça de Santanyí després de la troballa de dues milanes reials mortes.

A Mallorca no només venen turistes a ‘caçar’ el sol de les platges sinó també les seves cabres autòctones. És el que es coneix com a turisme cinegètic, paraula que deriva del grec kyōn (‘ca’) en al·lusió a l’animal que va a la recerca de la presa abatuda. Els grups animalistes sempre s’hi han mostrat en contra. Guillem Amengual, president del partit Progreso en verde, n’exposa els motius: “Hauria d’estar prohibit. No és una cacera per controlar la població caprina, sinó per simple diversió. I el més denigrant és que es faci amb finalitats lucratives i exhibint els trofeus a internet”.

El Consell de Mallorca ha declarat per segon any consecutiu l’emergència cinegètica temporal de tudons i coloms per regular les poblacions d’aquestes espècies davant els danys que provoquen en l’agricultura, la ramaderia i als nuclis de poblacions de l’illa. La resolució, publicada avui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i adoptada pel Servei de Caça, dependent del Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, en permetrà la caça dins vedats durant un període extraordinari del 3 al 31 d’agost.

A l'illa de Fanalei, a la llum de la lluna, sis caçadors de dofins es dirigeixen a l’església del poble. El sacerdot resa una pregària en veu baixa, una veu inaudible pel soroll de les onades. Ja estan preparats per sortir al mar. A quilòmetres de la costa i després d’hores escanejant l’horitzó, Lesley Fugui, un dels caçadors, veu com emergeix una aleta i alerta els altres amb un pal de bambú de tres metres amb un tros de tela. Truca a la seva dona: ha trobat dofins, la cacera comença.

“Si t’agrada Ca l’Enric, has d’anar al Lera”. Això m’ho diu un senyor que seu al meu costat mentre degustem el famós menú de becada de la família Juncà. No som a la vall de Bianya, sinó a les Nits Màgiques que organitza Montagud Editores, que, a banda de fer llibres gastronòmics de col·leccionista, també té un espai al carrer Enric Granados on fa àpats en petit comitè amb cuiners reconeguts. Hi pot anar qualsevol, tot i que cal estar atent a fer la reserva perquè les places volen. El dilluns, 4 de novembre, per exemple, hi ha un quatre mans de Borja Sierra, de la Granja Elena, i Javi Estévez, de la Tasquería de Madrid.

Ja fa anys que els elefants són un problema a Botswana. Més enllà d'escàndols com el del rei emèrit espanyol, la creixent població d'aquests animals dificulta la vida d'algunes comunitats del país. És per això que els líders polítics d'aquest estat del sud de l'Àfrica es mostren cada cop més contraris a les polítiques conservacionistes d'Occident.

La revista local de Montuïri, Bona Pau, va organitzar una taula redona amb el títol de Quina fira volem? En la taula hi van participar representants de cada un dels tres partits polítics que hi ha en representació a la Sala, Maria Elena Jaume (PP), Miquel Miralles (MÉS) i Toni Miralles (PSOE); el president de la Societat de Caçadors, Tomeu Andreu, i un representant dels empresaris de la vila, Miquel Verger (Bigmat Verger). La taula redona la moderà el subdirector de la revista, Joan Socies.

A primera hora, quan en Manel posava les taules de la terrassa, va entrar el caçador a la cafeteria. Encara tot just clarejava, perquè en Manel era dels que obrien prest. D’aquesta manera s’hi aturaven, devers les set, obrers que anaven de camí a la feina, jubilats matiners i alguns joves que podien ser mecànics del taller que hi havia dos portals més amunt, estudiants o professors de l’edifici universitari del darrere, o bé –sobretots els divendres– els que tornaven d’una nit de festa i s’aturaven a prendre la darrera abans d’anar al llit. Homes i dones de totes les edats: alguns ja volien berenar d’unes torrades, una pasta de forn o un pa amb oli; d’altres, amb un cafè (o un cafè amb llet; en Manel no deia “cafè sol” perquè li pareixia una beneitura), ja passaven; alguns que començaven el dia amb un rebentat de cassalla. La primera hora, en tot cas, era una hora ben animada, i en Manel no passava pena d’obrir perquè hi acudia, a la cafeteria, tota casta de gent i es feia un bon calaix.

Palma no és només el municipi de Mallorca que torna a tenir més hectàrees de terreny lliure (àrees de rústic sense vedar) per caçar –amb prop de 3.000. També és el que, per com s’organitzen els caçadors i per la distribució de les parcel·les, permet menys control de l’activitat cinegètica. A diferència de la majoria dels pobles on està permesa aquesta pràctica en parcel·les obertes –moltes d’elles, de finques de propietat privada–, i els caçadors s’associen repartint-se aquests terrenys, a Ciutat no és així. A Palma, com que no estan associats, difícilment es pot anar a encalçar ningú si es produeix un incident. Això suposa un risc tant per a les edificacions properes –i qui les habita– com per a la biodiversitat. Senzillament, qualsevol persona amb llicència d’armes i el permís del Consell de Mallorca ja pot sortir a caçar –els dijous i els dissabtes fins a gener– als terrenys lliures ubicats, entre d’altres, a Gènova, Son Gual, Puntiró, na Burguesa, Xorrigo i el pla de Sant Jordi.

La caça ha tornat als terrenys lliures de Palma aquest dijous, després de vuit anys de prohibició. Segons ha informat el president del Club de Caça i Tir de Palma, José Antonio Boned, aquesta primera jornada ha conclòs sense incidents i sota la supervisió dels guardes del Consell de Mallorca. Boned mateix ha visitat diverses parcel·les i ha confirmat que “tothom tenia permisos”. 

Llum verda a la caça en els terrenys lliures de Palma. Després que el ple de Cort aprovàs la proposta de Vox perquè es tornàs a permetre la pràctica cinegètica, aquest dimarts "el batle de Palma, Jaime Martínez, ha signat la comunicació de l'Ajuntament per acollir-se al Pla Marc d'Ordenació Cinegètica en els terrenys d'aprofitament comú (o terrenys lliures)" del Consell de Mallorca, segons ha informat el Consistori.

Si no hi ha cap novetat, a partir de dijous que ve, dia 2 de novembre, es podrà tornar a caçar als terrenys lliures de Palma, que en total sumen prop de 3.000 hectàrees, després de set anys de prohibició. El ple de Cort a aprovat, amb els vots a favor del Partit Popular i Vox, la proposta del partit d'extrema dreta amb què insta l'equip de govern a tornar a permetre "l'activitat cinegètica" a les zones lliures de Ciutat. Ara, la següent passa és que el Consell confirmi que ha rebut la petició de l'Ajuntament per tornar a adherir-se al Pla Marc d'Ordenació Cinegètic perquè entri en vigor. 

Vox proposarà en el proper ple d'octubre que es pugui caçar "a les zones lliures de Palma". Així ho reflecteix una de les propostes que el partit d'extrema dreta ha presentat aquest dimecres. Amb el text, pretenen que "el ple de l'Ajuntament de Palma insti l'equip de govern a permetre la pràctica cinegètica a les zones lliures de Palma a totes les persones amb llicència en vigor".

Indignació entre els caçadors de Mallorca després de rebre un vídeo a través de WhatsApp en el qual es pot veure que l'autor de les imatges dona als seus cans un cabrit de molt pocs dies perquè el devorin viu. Aquests fets han tingut lloc a la serra de Tramuntana. El vídeo recull imatges extremadament cruels que poden ferir la sensibilitat. Alguns caçadors que han demanat preservar la identitat han fet arribar aquestes imatges a l'ARA Balears amb la voluntat de denunciar aquestes conductes que consideren inacceptables. Les mateixes fonts apunten a una persona concreta, coneguda per molts d'ells i que ja ha estat implicada en accions que li han suposat la retirada de la llicència de caça i diverses sancions.

El GOB ha animat aquest dimarts els propietaris de finques rústiques a declarar-les refugis de caça. Actualment, l'entitat ecologista ha ajudat a tramitar 58 refugis de fauna a l'illa, en concret, un total de 1.926 hectàrees protegides com a zones en les quals està prohibida la caça. Segons han recordat, diumenge es va iniciar la temporada de caça, amb la qual, a més dels conills, que ja es podien caçar des del 22 de juny, es poden matar amb escopeta les guatlles i els tudons, mentre que les llebres també es podran caçar però només amb cans o falcons.

Fa només un mes, representants dels caçadors europeus varen lliurar al comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevičius, 360.000 firmes per “exigir a la Comissió Europea que treballi amb el sector i reconegui la contribució mediambiental de l’activitat cinegètica”. L’acte, organitzat a Brussel·les per la Federació Europea de Caça i Conservació (FACE), era el final d’una campanya que ha mobilitzat els darrers mesos els caçadors de tot Europa, que consideren que diferents normatives aprovades per la Unió Europea van en contra d’aquesta activitat i insisteixen en la seva contribució a la gestió i conservació del medi ambient. AMallorca, l’arribada del nou govern insular del PP i, sobretot, amb l’empenta de Vox planteja precisament el contrari:ampliar els llocs per poder caçar i donar suport a aquesta activitat. Els caçadors esperen amb il·lusió l’entrada del nou equip, i en especial la figura del vicepresident, Pedro Bestard, que va ser president de la Federació de Caça.

Parlo amb pagesos (viticultors, agricultors...). La majoria es queixen dels senglars. I en alguna columna els n’he parlat. Els senglars busquen aigua i menjar, entren als camps i acaben amb les collites en un instant. Raïm, cigrons, tomàquets, el que sigui. No serveix de res el vailet elèctric: el pare senglar empeny, trenca el filat, i la família nombrosa entra al darrere. Sap greu haver de bunqueritzar els camps, però si no, es pot perdre tot.

A les dones se les ha obviat fins fa poc a l'hora d'explicar la prehistòria. Era com si no haguessin existit o se les hagués relegat a un lloc secundari. És la tesi que defensa Marga Sánchez Romero (Madrid, 1971). Catedràtica de prehistòria de la Universitat de Granada, fa vint-i-cinc que es planteja preguntes sobre quin va ser el paper de les dones en una època de la qual no tenim fonts escrites. Les dones també guerrejaven i caçaven, però el més important, segons Sánchez Romero, era que també feien moltes altres coses que no s'han tingut en compte. El fet de ser invisibilitzades, segons Sánchez, té un impacte en la societat actual. Sí que hi eren i feien coses importants, ve a dir la catedràtica a Prehistorias de mujeres (Destino).

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha rebaixat, en una sentència, la sanció imposada pel Consell de Mallorca a un caçador per organitzar una cacera il·legal de cabres salvatges a la serra de Tramuntana. En concret, el 2016 es va iniciar l'expedient pel qual es va imposar al caçador una multa de 20.000 euros i la retirada de la llicència de caça durant un termini de quatre anys.