L’Ajuntament de Manacor ha decretat aquest dimarts el desallotjament immediat d’un edifici situat just devora la plaça de la Bassa, en ple centre de la ciutat, davant el risc imminent de col·lapse de la seva estructura, afectada pels cruis i la humitat des de fa anys.

El Fòrum de la Societat Civil ha alertat que la transició cap a un model més equilibrat, equitatiu i sostenible a Mallorca és “pràcticament inexistent”. És una de les principals conclusions de l’informe 'Indicadors clau de les transicions de 2025', que alhora apunta un “estancament” dels elements que haurien de fer possibles les transicions social, ambiental i econòmica. L’estudi, presentat aquest dijous a l’Estudi General Lul·lià en el marc de les activitats de l’Acadèmia del Clima, ha permès identificar un creixement progressiu de la pressió humana i una crisi de cada vegada més preocupant d’accés a l’habitatge a l’illa, segons ha informat Europa Press.

El sindicat d'infermeria Satse ha denunciat que els hospitals públics de les Balears sofreixen un "greu col·lapse" per "la falta de previsió i planificació de l'IB-Salut davant l'increment de la demanda assistencial" provocada per la campanya de la grip i altres patologies respiratòries pròpies d'aquesta època.

Les Balears tindran més jutges i jutjats a mitjà termini per fer front a l’increment constant del nombre d’assumptes, que el darrer any ha superat per primer cop els 200.000. De poc ha servit la major capacitat resolutiva dels 143 jutges i magistrats que ara mateix exerceixen a les Illes, a un ritme de 1.332 causes per cap, ja que els 190.549 casos resolts el 2024 estan encara per sota dels que entren als jutjats.

El trànsit de vehicles que entren i surten de Sóller ha augmentat l'estiu del 2025 respecte del 2024, que ja havia batut els rècords de l'any anterior, segons les dades del servei de trànsit del Consell de Mallorca. Tot i que la pujada no arriba al 2%, els mesos de juny i juliol –n'hi ha registres complets–, les xifres confirmen que l'estiu d'enguany Sóller ha tingut més cotxes que els anteriors, que varen fer botar les alarmes.

Les Balears fa temps que han tocat sostre, però el Govern de Marga Prohens insisteix a construir-hi una planta més, per dir-ho de qualque manera. Amb la nova Llei d’habitatge i amb el pacte que ha fet amb Vox per a l’aprovació dels pressupostos i de qualque cosa més, amb la regularització de construccions il·legals obre la porta a més edificació en sòl rústic i amb l’anunci de 20.000 nous habitatges només a Palma, l’Executiu fa mans i mànigues per continuar inflant una bombolla que ja no pot créixer més sense rebentar.

El Consell de Mallorca ha posat en marxa aquest dimarts el monitoratge dels aparcaments de Sóller, la Calobra i Cala Tuent. Segons ha explicat el president de la institució insular, Llorenç Galmés, aquest projecte té com a principal objectiu "donar una solució a tres indrets que durant l'estiu pateixen una gran saturació de vehicles i on els estacionaments queden col·lapsats".

Per entendre el que Elon Musk i companyia volen fer amb el món és útil saber com s'imaginen la fi d'aquest món. I més quan el que ha passat amb DeepSeek aquesta setmana és un exemple perfecte de les pors i els somnis de Silicon Valley. Per més excèntric que pugui semblar a vegades, Musk és un tipus amb una filosofia pensada i complexa que, com sol passar als homes que assoleixen aquests nivells de poder, actua guiat per una visió més semblant a una doctrina religiosa que a un manual de negocis. La guerra de l'Iraq no es pot entendre sense considerar la base teològica de l'administració Bush que unia liberals i neoconservadors en una mateixa fe redemptora que era poc més que cristianisme secularitzat: la humanitat dividida entre el bé i el mal, la croada per escampar la democràcia com si fos la paraula de Déu, la creença messiànica en el progrés moral, etcètera. De la mateixa manera, a Silicon Valley avui es parla molt sovint de la imminència de l'Harmagedon, però l'esperança de salvació aquesta vegada no es diposita en l'adveniment d'una democràcia global, sinó en la tecnologia.

Set empresaris que han admès pagar diners per abusar de menors explotades sexualment no aniran a la presó, i només hi entraran els tres màxims responsables d'una trama que es va destapar el 2014 i no s'ha jutjat fins aquest any. Una dècada d'espera que la justícia ha compensat als acusats en forma de reducció de condemna. Aquesta sentència de l'Audiència de Múrcia que fa només dos mesos va escandalitzar arreu de l'Estat s'explica per una circumstància prou comuna als tribunals. Tot el temps que una causa passa aturada en un jutjat és un temps d’espera angoixant, per les víctimes que busquen un reconeixement i pels acusats que volen defensar-se. Esperar judici moltes vegades vol dir tenir la vida en suspens, i la llei preveu compensar-ho amb una rebaixa de la condemna, que s’aplica a través de l’atenuant de dilacions indegudes.

La plataforma SOS Sóller ha convocat una llençolada aquest dissabte 6 de juliol com a acció de protesta contra la massificació. Els membres de la plataforma han acordat escriure SOS Sóller sobre un fons blanc i amb lletres vermelles o negres. "Pot ser damunt un llençol, una cartolina, un cartó, una camiseta, el que tengueu a mà, i penjar-ho a un balcó o finestra que doni al carrer", han dit des de la plataforma. "Per favor, feis-ho extensiu al màxim de persones possibles. És el moment d'agafar acció!", han afegit per animar els veïnats a unir-se a la iniciativa.

L'arribada a l'aeroport de personal del servei d'inspecció de la Direcció General de Mobilitat contra l'intrusisme en el transport de viatgers ha desembocat aquest divendres en una protesta de minibusos que capten clients il·legalment i que, circulant molt lentament, han col·lapsat puntualment els accessos a Son Sant Joan. Segons ha recollit Europa Press, l'acció ha consistit en l'entrada i sortida continua d'aquests vehicles de l'aeroport ocupant tots els carrils. Això ha impedit al mateix temps l'entrada de taxis, el que ha provocat coes de viatgers a l'espera d'un d'aquests vehicles.

L'Ajuntament de Sóller ha començat a aplicar a partir d'aquest dilluns el primer paquet de mesures per fer front a la saturació turística de vehicles que pateix el municipi. La primera acció és que tots els conductors amb targeta d'ORA podran estacionar a qualsevol plaça de zona blava del municipi, sense les restriccions establertes pels sectors de l'ORA. El consistori vol facilitar l'aparcament als residents al centre del poble, sigui quina sigui l'àrea, durant tres mesos –els de major afluència turística– i serà aplicable al nucli urbà, excepte al Port de Sóller.

L'Ajuntament de Sóller, el Consell de Mallorca i la DGT han acordat mesures d'urgència contra la saturació de vehicles que pateix el municipi, un dels més turístics de les Balears, que durant les darreres setmanes ha protagonitzat imatges contínues de col·lapse. El primer tinent de batle del municipi, Carlos Darder, ha explicat que l'objectiu d'aquest paquet de mesures és "apaivagar el trànsit, reduir els nivells de contaminació i afavorir la qualitat de vida dels sollerics". Cal recordar que un grup de residents, convocats pel moviment SOS Sóller, va exigir en el ple de l'ajuntament solleric que s'aplicassin mesures de manera immediata per acabar amb "el caos i la saturació".

Canvis en les rutes de les ambulàncies per evitar l’embós de la via de cintura de Palma o increments de fins a un 40% de la flota per part dels transportistes per poder atendre el mateix volum de feina. Aquests són alguns dels exemples concrets de l’impacte que ja té sobre els serveis, les empreses i les persones el col·lapse circulatori que dia rere dia pateixen les carreteres de les Illes Balears. Les conseqüències afecten des de l’atenció sanitària fins a l’activitat econòmica; i les fa, en el millor dels casos, més difícils i costoses.

Costa dir si la proliferació de candidatures independentistes és un món que es mor o una esperança que neix. Aquest increment és una tendència epocal a Occident: per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu es parla molt de l’auge de l’extrema dreta, però no tant de la guerra acarnissada entre faccions que pot fer-la ingovernable. És una divisió gairebé perfecta entre les forces que han tocat poder als respectius països i s’han moderat –Giorgia Meloni com a cas paradigmàtic– i els grups que no han governat mai i mantenen el seu radicalisme retòric –com ara Alternativa per a Alemanya–. Ambdós partits van coincidir la setmana passada a Roma en una convenció de l’extrema dreta en la qual van escenificar-se disputes duríssimes, des de la postura amb Rússia i Ucraïna fins a la conveniència de donar suport o no a Ursula von der Leyen. Els partits es multipliquen i la pregunta és si aquesta multiplicació de veus correspon a una multiplicació de propostes genuïnes o a una cosa més fosca.

L'aeroport de Palma viu una nova jornada de caos als controls de seguretat en plena operació sortida per Setmana Santa. Aquesta situació ja es va produir divendres passat i, segons han avançat mitjans locals, fonts de l'aeroport confirmen una vaga de zel del personal de seguretat de Trablisa, fet que la mateixa empresa nega. Pel que fa al caos que viu Son Sant Joan aquesta jornada, l'accés als controls s'ha vist col·lapsat des de primera hora. Això no obstant, Aena ha informat que el pas pel control ja és "fluït" i que s'espera que continuï així durant el dia.

Els controls de seguretat de l'aeroport de Palma estan col·lapsats des d'aquest matí, coincidint de ple amb l'operació sortida per Setmana Santa. Segons han avançat mitjans locals, hi ha més de 45 minuts d'espera per accedir als controls i algunes fonts assenyalen una possible vaga no comunicada, tot i que Aena ha desmentit aquesta informació. En tot cas, podria tractar-se d'una aturada dels treballadors de la seguretat privada.

"Consultada l'agenda programada d'assenyalaments, es fixa la vista per al proper dia 23 de març de 2025". Un treballador públic que està pendent d'una interpretació normativa per resoldre el seu futur laboral i la discrepància que manté amb l'Administració haurà d'esperar un any i mig per poder explicar el seu cas davant d'un jutjat contenciós administratiu de Palma. Una dilació que li provoca la impossibilitat de progressar a hores d'ara en la seva carrera professional, i perdre oportunitats laborals a les quals ja no hi podrà accedir. Aquest cas real, del qual s'ometen els detalls personals, és un dels tants que es produeixen cada dia i que han duit la paciència dels professionals al límit. Els despatxos d'advocats reben citacions ja no per a l'any que ve, sinó per d'aquí dos anys, i lamenten que aquesta situació ja va més enllà del tradicional concepte de 'justícia lenta'.

CCOO ha denunciat aquest dimarts la situació de col·lapse que hi ha al servei d'Urgències de l'hospital Son Llàtzer aquest estiu, amb esperes dels pacients que poden arribar a les sis i set hores. "La manca de personal en totes les categories i l'escassedat de zones habilitades per als pacients que han d'esperar en un box han derivat en llargues esperes que poden perllongar-se fins a les sis o set hores", ha manifestat el sindicat mitjançant un comunicat. "És important destacar que molts pacients requereixen un lloc més còmode que una cadira de rodes", continua el comunicat, que també remarca que "les demores generen frustració en els pacients". "De vegades donen sortida al seu malestar amb el personal sanitari, que, per part seva, està sobrecarregat de feina", lamenta el sindicat.

La comunitat científica ha centrat l'agenda d'estudis sobre el canvi climàtic en els escenaris de menor augment de temperatura i en anàlisis de riscos simples, en gran part perquè les avaluacions més realistes i complexes del risc són més difícils de dur a terme. També perquè aquests escenaris de canvi climàtic estan alineats amb l'Acord de París, que busca limitar l'escalfament per sota dels 2 °C i, a més, perquè els científics majoritàriament intentem evitar l'alarmisme. No obstant això, els espectaculars augments de temperatura que estem tenint ara, tant al mar com a terra, els incendis forestals a gran escala, les sequeres prolongades i les inundacions, juntament amb la inseguretat alimentària, els enfrontaments civils i les migracions que aquest canvi climàtic genera, estan obrint els ulls, no només de la majoria dels científics, sinó també de la gent de tot el món, sobre la necessitat d’estudiar molt més del que ho fem els potencials efectes catastròfics de col·lapse dels ecosistemes i de la societat on ens pot dur el canvi climàtic.