Indignació, rebuig i ràbia dels treballadors d'Agama per l'actitud de la Conselleria d'Agricultura davant el tancament de la fàbrica a Palma. Així ho ha explicat el portaveu dels treballadors de la lletera mallorquina, Jesús Ávila, a l'ARA Balears. "Fa tres mesos que no ens volen rebre", ha assegurat Ávila. Segons lamenten els treballadors, des que es va anunciar que es truncava el projecte cooperatiu, intenten reunir-se amb el conseller Joan Simonet sense èxit, tot i que la fàbrica ja ha tancat.

El Govern no exigeix ser ramader per optar a la subvenció per fer tancaments per a animals, tal com es desprèn del Butlletí Oficial de les Illes Balears del 9 de desembre del 2025, on s’especifiquen els requisits per accedir a aquesta convocatòria. Per aquest motiu, un pagès que prefereix mantenir l’anonimat ha denunciat a l’ARA Balears que “es pot optar a ajudes per fer tancaments sense tenir animals”.

A diferència dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera, el de Mallorca encara no té les competències d’agricultura, ramaderia i pesca, ni tampoc la de transports terrestres. MÉS per Mallorca ha presentat una moció al Ple del Consell de Mallorca per reclamar al Govern de les Illes Balears l’inici immediat del procés de traspàs de les competències en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i desenvolupament rural. La formació ecosobiranista denuncia que el Govern del Partit Popular ha incomplert la Llei agrària del 2019 –que establia un termini de cinc anys per fer efectiu el traspàs— i, a més, ha eliminat aquesta obligació del nou avantprojecte de llei agrària 2025. Per la seva banda, el Govern incompleix la Llei de consells insulars, la qual dictamina que en un any des de la seva entrada en vigor (el 2022), l’Executiu havia de completar els traspassos de les funcions que s’indiquen a l’Estatut d’Autonomia.

Aquest dissabte passat el BOIB publicà l’aprovació de la modificació de les normes subsidiàries a l’Ajuntament de Sineu per tal d’incloure una regulació més específica de la ramaderia intensiva dins del terme municipal. Ara hi ha un període de 30 dies per presentar-hi al·legacions.

Tot i la preocupació entorn del futur d'Agama després que l'empresa hagi comunicat als ramaders que el 2026 ja no els comprarà llet, fa menys de dos anys el Govern va declarar el projecte de la central lletera com a estratègic. El consell de Govern va decretar l'1 de desembre del 2023 la importància del projecte que en aquell moment proposava l'empresa propietària d'Agama, Damm S.A. Pel que fa a la producció lletera, la proposta, que s'esperava que pogués rebre finançament dels fons europeus Next Generation, preveia actuacions de millora "i la consolidació de la planta de processament de productes lactis d'Agama a Palma".

La crisi al sector lacti mallorquí continua creixent i ara ha sorgit un nou focus que pot posar en perill la viabilitat econòmica de les vaqueries de l'illa: Agama, que pertany al grup Damm, ha anunciat que no els comprarà més llet a partir de l'any que ve. Així ho ha informat aquest dissabte el diari Última Hora, que detalla que Agama ja n'ha informat tres de les vaqueries més grosses de l'illa.

Els pagesos de les Balears han rebut 36,5 milions d'euros en ajudes directes de la Política Agrària Comuna (PAC) durant 2024, 900.000 euros més que el 2023. D'aquesta xifra, ja els han abonat més del 95% amb un ritme de pagament que és un 14% més ràpid que el de l’any anterior. 

Aenor ha comunicat aquest dimarts a la granja Avícola Son Perot la suspensió del certificat Welfair als ous de dos tipus –els de gallines en llibertat i els de sòl– de la instal·lació de Ses Cisternetes, a Llucmajor. En un comunicat recollit per Europa Press, Aenor ha explicat que les auditories fetes a les instal·lacions de la granja per a la concessió del certificat es duent a terme "rigorosament en tot moment", segons el que estableix el reglament de la certificació. A la granja de Llucmajor, Aenor audita cada any els principis definits per Welfair sobre el benestar animal per als dos tipus d'ous que s'hi produeixen. Fins ara, disposava de certificat vigent per a ous de tipus 1 (de gallines en llibertat) i tipus 2 (sòl).

28.500 hectàrees de superfície agrària i 1.700 explotacions pageses, aquestes són les xifres del que ha perdut el sector agrari illenc en una dècada, de 2013 a 2023, segons l'Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet pública aquest dimecres. Es tracta d'una minva del 16% tant pel que fa a sòl agrícola (16,1%) com a finques agrícoles i ramaderes (16,6%). L'any 2013 hi havia a les Illes 10.218 explotacions, i la superfície agrària que es feia servir era de 176.280 hectàrees. En canvi, el 2023 es varen comptabilitzar 8.520 explotacions i 147.743 hectàrees.

Un dels perills per al voltor negre a Mallorca és la massificació dels seus hàbitats. A la Serra de Tramuntana, una de les zones on aquesta espècie cria "hi ha gent a tots els cims cada cap de setmana", exposa el coordinador del projecte Voltor Negre de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània (FVSM), Pep Tàpia. "Si hi ha algú, no passa res. El problema és la molèstia repetida, perquè el voltor percep la zona com a no segura i ja no torna. Nosaltres som un depredador per a ells", diu.

El Govern ha posat en marxa, amb el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, el sistema de retirada i destrucció de cadàvers d'animals de producció a Mallorca. "És una de les demandes més urgents de tot el sector ramader i un fet que esperaven des de fa anys", ha declarat el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández.

El 2023 la producció ecològica a les Balears es va incrementar un 10% respecte de 2022. De la mateixa manera, la superfície agrària inscrita en producció ecològica va arribar a les 46.845 hectàrees, segons anuncià el Govern a principis del 2024. Tot i la línia ascendent, el president del Consell Balear de la Producció Agrària i Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart, proposa cinc reptes “per fer créixer el sector ecològic” el 2025.

El febrer d’enguany el Govern va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) la declaració de sequera agrària, i encara ara continua. Les escasses precipitacions han provocat la falta d’aliment i els pagesos s’han vist obligats a comprar menjar a la Península. Una solució que proposa el sector que, a causa de la poca rendibilitat del camp té dificultats per fer front a despeses addicionals, és que s’aprofitin les terres abandonades: arribar a un acord amb els propietaris i conrear-les amb l’objectiu de produir aliment i tenir més terrenys perquè els animals pasturin. Perquè, “quin sentit té comprar menjar a la Península si en tenim a veïnat?”, demana el president del Consell Balear de la Producció Agrària i Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart.

Acord extraordinari per al sacrifici d'aus a l'escorxador d'Inca. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i la de Conselleria de Salut i l'Ajuntament d'Inca han arribat a un acord perquè l'escorxador obri cada dilluns, fins al 16 de desembre inclòs, amb la finalitat que els productors d'aus de Mallorca puguin sacrificar els pollastres per raons de producció i benestar animal. La Conselleria d'Agricultura ha impulsat aquest acord amb la resta de les administracions implicades en compliment del compromís adquirit amb els productors d'aus en la reunió del passat 1 d'octubre.

La llengua blava s'estén per les explotacions de les Balears i els ramaders tenen dificultats per fer front a les conseqüències. Les assegurances no cobreixen la mort dels animals per aquesta malaltia. D'aquesta manera, els pagesos no reben ni un euro per la defunció de les ovelles i han de fer front a grans pèrdues econòmiques. Segons han explicat alguns ramaders a l'ARA Balears, la compensació econòmica mitjana que donen les assegurances per morts a causa d'altres malalties és d'entre 90 i 100 euros per animal, però els pagesos asseguren que la pèrdua real s'eleva fins als 200. En el cas de la llengua blava, els ramaders perden aquests diners i no reben cap ajuda ni compensació.

La Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural ha declarat Mallorca zona afectada per la llengua blava. La malaltia ha tornat a l'illa "molt probablement pel vent provocat per la DANA que va entrar des del Mediterrani francès i català", i que han afavorit al trànsit de moscards , el principal transmissor del virus, segons ha justificat el conseller d'Agricultura, Joan Simonet. De fet, a l'illa hi ha cinc explotacions amb una prova PCR positiva –totes de la zona de Deià i Fornalutx i amb 22 animals morts– i tres de la mateixa zona “que tenen un 95% de possibilitats que el resultat ho sigui”, segons ha anunciat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández.

L'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) ha advertit que la macrogranja de Sineu consumirà més de 60.000 metres cúbics d'aigua potable a l'any i que el projecte "contrasta amb els esforços de l'administració i la societat per fomentar una agricultura de qualitat i de petites i mitjanes explotacions". També han apuntat que el pinso necessari serà importat principalment des de fora de l'illa i que incrementarà la petjada de carboni amb unes 6.000 tones de diòxid de carboni. Així ho ha assenyalat l'entitat en un comunicat recollit per Efe, en què ha expressat el rebuig pel projecte de construcció de la macrogranja perquè perjudica les petites explotacions agrícoles i "va en contra d'una agricultura i una ramaderia sostenible". El projecte preveu la instal·lació de naus per albergar-hi fins a 739.400 gallines, distribuïdes en 242.520 gallines de recria i 496.880 gallines adultes.

El municipi de Sineu tindrà una macrogranja per encabir prop de 750.000 gallines. L'empresa Avícola Son Perot ha projectat unes instal·lacions que, segons assegura la memòria del projecte, acolliran exactament 739.400 gallines, de les quals 242.520 seran de recria i 496.880 adultes. La ubicació és la finca de Son Venrell, un espai pròxim al nucli urbà i entre les carreteres de Muro i Llubí.