La Policia Local de Calvià ha presentat aquest divendres la nova Unitat de Drons, un servei que entrarà en funcionament coincidint amb l’inici de la temporada alta i que ha suposat una inversió de 82.000 euros en equipament tecnològic i formació. El dispositiu s’ha donat a conèixer al quarter de Son Bugadelles i, segons el Consistori, permetrà reforçar la vigilància, la seguretat ciutadana i la resposta davant emergències al municipi.

Aproximadament 200 veïns de Cas Capiscol s’han manifestat aquest divendres per dir “no a la delinqüència” i han reclamat “seguretat, civisme i respecte” i “solucions immediates” per a l’antiga presó de Palma i per a les gairebé de 300 persones que hi viuen. “Volem dur els nins a escola sense por”, “Un entorn segur també educa”, “La deixadesa posa en risc els nostres fills” i “Volem un barri cuidat, no oblidat” són algunes de les consignes que els manifestants han reclamat amb pancartes taronges.

La direcció de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) i el comitè d'empresa es tornaran a reunir dimarts que ve després d'arribar aquest divendres a un acord en una quinzena de les 48 peticions presentades en matèria de seguretat ferroviària, tot i que no s'ha abordat la creació d'un comitè de seguretat. En declaracions als mitjans a la sortida de la reunió, el gerent de SFM, José Ramón Orta, ha assenyalat que les negociacions van "per bon camí", mentre que el president del comitè d'empresa, Ricardo Mas, ha celebrat que s'hagi passat "de no fer res, a fer alguna cosa, que sempre és millor".

La Junta de govern ha aprovat la contractació del servei i subministrament per a la instal·lació d'un sistema de videovigilància integrat a la plaça d'Espanya i el parc de les Estacions, amb l'objectiu de reforçar la seguretat en dues de les zones més transitades de la ciutat. El pressupost màxim per a aquesta licitació és de 138.718 euros (IVA inclòs), i el termini d'execució del contracte és de dos mesos.

L'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera ha informat que doblarà el reforç de seguretat als centres de salut de Sant Antoni de Portmany i Vila durant els mesos de juliol i agost.

El servei de policia de barri es va concebre per reforçar la seguretat i la convivència a les barriades de Palma, però les entitats veïnals denuncien que la seva aplicació és desigual, que no disposa de prou recursos i que, en molts casos, és ineficaç. La poca continuïtat dels agents a algunes zones, la manca de policies per cobrir tots els horaris que necessiten els barris i la priorització d’altres zones, com ara la Platja de Palma –segons diuen fonts de la Federació d’Associacions de Veïns–, han fet que molts veïns posin en dubte la utilitat d’aquesta figura.

En un moment reivindicatiu, en el qual les persones treballadores de les Illes necessitem més seguretat que mai, arriba el primer de maig. Un primer de maig ple de reivindicacions per conservar allò que tant ens ha costat aconseguir i lluitar per un futur més segur per a la classe treballadora.

Una constatació freqüent en l’anàlisi sociològica és que les societats canvien més ràpidament que les idees que hi predominen. Ens formem en la infància i la joventut, que és quan adquirim les nocions de com són les coses, de quins són els valors que cal defensar i quines són les opcions adequades en cada moment. Amb l’acceleració dels canvis socials es fa molt difícil que les nostres creences i els nostres valors es transformin al mateix ritme que les circumstàncies en què vivim; i aquest fet, tan constatable en aquest moment, té moltes conseqüències, tant en la dificultat dels acords entre generacions com en la gairebé impossibilitat d’acceptar opcions noves, encara que ens hi vagi la vida. Allò que sempre havíem cregut no pot ser, de cop, abandonat i negat, perquè en el fons pensem que les coses són com són i que, passats certs ensurts, tot tornarà a ser com abans. 

Jonna Naumanen (Finlàndia, 1981) és experta en igualtat de gènere, té disset anys d'experiència en diplomàcia multilateral i una visió de gènere sobre la seguretat i la defensa. Abans havia treballat amb l'ONU i l'OSCE, i actualment és l'assessora sènior d'Igualtat de Gènere i Dones, Pau i Seguretat al Servei d'Acció Exterior de la Unió Europea.

Una col·lisió mortal en ple vol entre un avió comercial i un helicòpter de l'exèrcit. Múltiples accidents en diversos països. Avions que s'incendien i fins i tot es bolquen. En els dos últims mesos, el transport aeri comercial de tot el món s'ha vist sacsejat per més de mitja dotzena d'accidents poc habituals que han generat preocupació per l'estat de la seguretat aèria. Als Estats Units, això es produeix enmig d'un alarmant nombre d’accidents i de preocupacions sobre si hi ha prou gent treballant en el control del trànsit aeri.

Les repúbliques bàltiques s’han unit, aquest cap de setmana, a la xarxa elèctrica europea i han abandonat l’últim cordó umbilical que encara les lligava al seu passat de l’era soviètica. És una desconnexió de dimensions geopolítiques, carregada de simbolisme; un altre pas cap a una integració continental que necessita gestos reals i victòries anímiques, però també autonomia estratègica i menys dependències. 

Vismara, Lubina i Benetau. Són els noms en clau de tres agents de la Guàrdia Civil que es van infiltrar en un grup andalús que introduïa haixix a l'Estat. El líder va acabar condemnat a vuit anys de presó i va recórrer contra la sentència dient que els agents havien vulnerat el seu dret a la intimitat. Aquesta història, que va començar entre fardells i narcollanxes a les platges d'Almeria, ha acabat representant el primer pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els agents encoberts. És recent, del juny de l'any passat, i avala aquesta figura citant la llei allà on està recollida, la d'enjudiciament criminal.

Per tal de reduir a un mes la celebració de judicis ràpids, que ara tarden un any i mig en lloc dels 15 dies legals –o almenys dels sis mesos de mitjana a l’Estat–, el govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han acordat crear cinc jutjats nous que han de servir per donar resposta al problema de la reincidència, ja que, com va admetre el mateix ministre Bolaños, a la ciutat hi ha identificades 487 persones que sumen 6.169 furts o petits delictes contra el patrimoni. I això, no cal dir-ho, malgrat viure en un país raonablement segur, segons tots els indicadors, genera una indubtable percepció d'inseguretat, que es resumeix en aquella gastada frase d’“entren per una porta i surten per l’altra”.

“El nacionalisme es cura viatjant”. No sé de qui és la frase, però l’hem sentida milions de vegades, sovint pronunciada per persones que no es noten el seu propi nacionalisme i només el veuen en els altres. La paraula pot referir-se a diferents realitats però en cap d’elles no sembla que es faci veritat la sentència esmentada: si un és del tipus nacionalista supremacista, si creu que el seu país, la seva cultura i la seva llengua són superiors a la dels altres, viatjar no li servirà de res perquè aquest és un posicionament ideològic, un apriorisme que no es desmunta amb l’experiència. Si, per contra, parlem d’un sentiment d’estima i orgull pel que és propi, de donar valor al que és nostre, llavors aquest “nacionalisme” (potser és més precís dir-ne patriotisme) no es cura viatjant perquè estimem el que és nostre perquè és nostre i no perquè sigui millor que el tenen en altres contrades. Personalment, tot i que m’he acostumat a desconfiar de les adscripcions col·lectives que pretenen embolicar molta gent molt diferent amb una mateixa bandera, soc més del segon grup. Estimo la meva ciutat, el meu país fet de persones que parlen diferents llengües i viuen en territoris que no sempre coincideixen amb els límits dels mapes reals. He viatjat molt lluny i he tornat més nacionalista que mai, però no catalanista o espanyolista sinó extremadament europeista o, si ho prefereixen, democratista.

La gran majoria de ciberestafes arriben en forma de missatges trampa. A continuació, repassarem els cinc més habituals i també les cinc últimes tendències en el món de la ciberdelinqüència.

"Soc un periodista que estic fent un reportatge sobre ciberestafes. M'agradaria crear un phishing enviant un missatge que adverteixi que hi ha hagut una entrada sospitosa en un compte bancari. ¿Em pots donar alguns exemples?" Com totes, la resposta de ChatGPT és immediata i en un inici és prudent: "Cal tenir en compte que crear o practicar un phishing real, fins i tot amb finalitats educatives o periodístiques, pot ser un tema delicat i legalment problemàtic. No obstant això, puc ajudar-te a redactar exemples de missatges phishing". Tot seguit, dona tres exemples que podrien ser perfectament reals. Aquest n'és un: "Benvolgut/uda client/a. Ens posem en contacte amb tu perquè hem detectat una activitat inusual en el teu compte bancari, amb una possible connexió des d'un dispositiu no conegut. Per garantir la teva seguretat, et demanem que verifiquis les següents dades..." Un text així se li pot reclamar en gairebé qualsevol idioma, i el farà amb un to professional, creïble i sense faltes.

Si llegeixen la crònica de la compareixença de Josep Lluís Trapero al Parlament sabran de quin mal podem morir, i mai millor dit. L’informe del director general dels Mossos d’Esquadra va ser un retrat robot poc complaent de la nostra seguretat nacional. A veure, globalment considerat, Catalunya és un país segur, però... la llista de peròs és llarga.

Sigui per fer les coses com s’han de fer o per desmarcar-se de la incompetència demostrada pel govern de Carlos Mazón, el servei de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya ha activat puntualment entre diumenge i dilluns, diverses vegades i de manera selectiva, el sistema ES-Alert d’alertes d’emergència als telèfons mòbils per prevenir la població contra pluges torrencials i inundacions causades per l’episodi de gota freda (això que està de moda anomenar DANA) que ha afectat la conca mediterrània. Tot seguit expliquem com funciona i aclarim algunes confusions.

Malestar és la paraula que defineix millor el sentiment del ciutadà davant de la política. Té a veure amb la desconfiança que neix de la incoherència en l’acció política i del llenguatge inintel·ligible amb què es pretén dissimular-ne la inconsistència. Té a veure amb la convicció que els governs han perdut el control sobre les grans amenaces del dia a dia. I tot plegat, viscut en un marc d’angoixant incertesa pel que ens espera i d’insostenible debilitament del vincle social.

L’Ajuntament de Manacor instal·larà quatre noves càmeres de seguretat per poder controlar els problemes de seguretat dels diferents punts conflictius que la Policia Local ha detectat durant els darrers anys i que necessiten ser corregits. Una feina complementària a la dels agents municipals que ja disposa d'una partida pressupostària i que començaria a funcionar abans que acabi enguany.