Després de mesos de pressió en públic i en privat, el govern català ha aconseguit que la taxa de referència de dèficit per a les comunitats autònomes amb vista al 2023 es flexibilitzi. Segons ha pogut confirmar l'ARA amb fonts dels executius espanyol i català, aquest límit, que havia de ser del 0,1% el 2023, serà finalment del 0,3% del PIB, un fet que s'aprova aquest dimarts en el Consell de Ministres, quan es tirarà endavant el sostre de despesa de l'any vinent.

L'Estat incrementarà les ajudes autonòmiques per a les Illes Balears per al període 2022-2027. La Conselleria d'Hisenda i la Conselleria de Fons Europeus han informat que aquestes ajudes tindran una inversió subvencionada de prop de 80 milions d'euros. Segons les primeres estimacions del Govern, aquesta millora a les Balears pot duplicar el nombre de projectes beneficiats i augmentar el volum d'ajudes un 800%, fins a 16 milions anuals.

La Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors ha llançat els nous crèdits Isba per a aquest 2022. El finançament per a enguany és de 70 milions d'euros destinats a ajudar empreses i autònoms. De fet, segons ha explicat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, els dos darrers anys de pandèmia aquests crèdits han ajudat més 3.000 empreses i autònoms de les Balears.

Unes 300.000 persones són les que representen aproximadament la població flotant que tenen les Illes Balears i que el Govern pretén que el Ministeri d'Hisenda tingui en compte en el càlcul de població ajustada, una de les peces que formen el sistema de finançament autonòmic. La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha anunciat aquest matí que l'Executiu ja ha remès a Madrid les al·legacions sobre aquesta part del model de finançament, entre les quals figura la inclusió dels costos derivats d'aquesta població no censada.

La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha estat present aquest dijous a la seu de la Unió Europea, a Brussel·les, en la presentació dels reptes per la cohesió dels territoris de l'Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM). El motiu no era un altre que presentar el full de ruta 2021-2030 d'aquesta agrupació formada per les Illes, Catalunya i Occitània davant la comissària europea de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira i altres autoritats.

El Govern augmentarà un 15% el finançament dels consells insulars fins a arribar a 430 milions d'euros el 2022, una xifra que no s'havia assolit mai. Aquest augment serà de 56 milions d'euros en total, 39,8 dels quals seran per al Consell de Mallorca, que l'any que ve es finançarà amb 304,5 milions d'euros. El Consell d'Eivissa rebrà 60,6 milions d'euros, 7,7 més que el 2021, mentre que el finançament del Consell de Menorca augmentarà 7,5 milions d'euros, fins a arribar a 55,6. En el cas de Formentera, el Consell rebrà un milió més que el 2021 i disposarà de 9 milions d'euros.

La delegada del govern espanyol a les Balears, Aina Calvo, ha valorat aquests dijous l'impacte que els pressupostos estatals del 2022 tindran a les Balears i ha lamentat que hi hagi veus crítiques amb el tracte que reben les illes per part de l'executiu de Pedro Sánchez. "Pensar que l'Estat tracta malament les Balears és tenir una mirada desenfocada i incompleta", ha dit, a més de qualificar els comptes de l'Estat com a "esperançadors" i generadors "d'estabilitat i confiança".

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres el sostre de despesa no financera més alt de la història de les Balears i que servirà perquè el Govern elabori els pressupostos del 2022. L'Executiu disposarà de 5.176 milions d'euros per als comptes de l'any que ve, encara que ha perdut el suport d'alguns aliats que sí que va tenir l'any passat. Aquest és el cas de Ciutadans: el partit taronja va votar a favor del sostre de despesa del 2021, però enguany ha optat per l'abstenció. El PP, El Pi i Vox s'han mantingut com l'any passat i hi han votat en contra, mentre que el PSIB, Podem, MÉS per Mallorca i Més per Menorca hi han votat a favor. Cal recordar que el sostre de despesa, que ha passat el tràmit parlamentari amb 30 vots a favor, 21 en contra i quatre abstencions, s'ha incrementat amb 450 milions d'euros respecte del 2021, un 9,5% més.

La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha comparegut aquest dimarts davant el ple del Parlament per donar les explicacions oportunes sobre el factor d'insularitat que l'Executiu va acordar amb el govern espanyol a finals de setembre i que suposarà que hi hagi una partida de 183 milions d'euros per a les Balears en els pressupostos estatals de 2022. Però, més que parlar del que s'ha aconseguit, els partits han recordat a Sánchez durant el debat que manca el règim fiscal per completar el REB, i tant oposició com socis de Govern –llevat de Podem– han aprofitat per retreure a Sánchez que aquest projecte de llei és en un calaix del Ministeri d'Hisenda des de febrer del 2019, quan l'Estat va aprovar part del REB mitjançant un decret llei.

Mentre que el PSIB ha qualificat aquest dijous com a "dia històric" per haver aconseguit que s'incloguin 183 milions d'euros del factor d'insularitat del REB en els pressupostos estatals de 2022, l'oposició no s'hi ha mostrat gaire entusiasmada, encara que ha reconegut que es tracta d'una bona notícia.

L'absència de la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha encès la polèmica en el Parlament, perquè precisament aquest dimarts havia de comparèixer a petició de Més per Menorca per explicar en quin punt es troben les negociacions amb l'Estat sobre el Règim Especial de les Balears (REB) i la dotació del factor d'insularitat als pressupostos estatals del 2022. El Govern ha sol·licitat un ajornament de la compareixença de Sánchez perquè és de viatge a Madrid per a una reunió al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, però endarrerir-la implica que la consellera d'Hisenda comparegui després de la reunió amb el Ministeri d'Hisenda de dijous, a la qual, segons ha explicat Francina Armengol, ja s'acordarà una quantitat i un mètode de càlcul per al factor d'insularitat.

El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) s'ha reunit, encapçalat per la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero. En la reunió amb tots els consellers d'Hisenda autonòmics, en la qual hi era present la consellera Rosario Sánchez, s'ha tractat el finançament i els fons extraordinaris que han de rebre els diferents territoris de l'Estat per al pròxim exercici. Una característica dels pressupostos per al 2022 serà que s'hi inclourà la liquidació dels ingressos pendents de l'IVA del 2017, que havia quedat pendent de ser abonada. Per a aquesta partida, el govern de l'Estat predisposarà de 3.100 milions de fons extraordinaris, dels quals les Illes Balears n'esperen rebre 78.

La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors del Govern, Rosario Sánchez, ha demanat afrontar els desequilibris de la insularitat en el nou Pla de recuperació enfront del repte demogràfic. Segons han informat en una nota de premsa, la consellera Sánchez ha defensat la necessitat d'afrontar els desequilibris derivats de la insularitat i la fragmentació territorial, el pes de la població flotant i l'augment de la població a les Balears les darreres dècades, en el nou Pla de recuperació enfront del repte demogràfic, document obert a incorporar noves propostes que s'ha tractat amb les comunitats durant la Conferència sectorial de repte demogràfic.

Les Balears rebran 581,89 milions del fons d'11.956,65 milions d'euros que el govern espanyol ha assignat a les Comunitats Autònomes pel primer trimestre del 2021, un 4,87% sobre el total, segons ha informat el Ministeri d'Hisenda en una nota. En concret, 487,25 milions corresponen al primer tram (venciments), 3,78 milions al segon (liquidacions negatives) i 91,46 milions al tercer (objectiu de dèficit del 2021).

PP, Ciutadans i El Pi han tornat a carregar aquest dimarts contra els pressupostos del Govern per al 2021 durant la compareixença de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, davant del Parlament per explicar els comptes de la seva àrea. Els ingressos inflats i la despesa desmesurada han estat les crítiques principals que ha rebut Sánchez, qui ha assegurat que no hi ha alternativa possible a l'increment de despesa per fer front a la pandèmia i a les seves conseqüències econòmiques i socials.

El finançament dels consells insulars serà el 2021 un 4% inferior al d'enguany, segons es recull en el projecte de llei de pressupostos del Govern. La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el president del Parlament, Vincenç Thomàs, han donat aquest dijous el sus a la tramitació parlamentària dels comptes de l'Executiu, que acabarà el 18 de desembre.

El Govern ha eliminat el plus de 22.000 euros als alts càrrecs amb residència fora de les Balears dels pressupostos del 2021 i el pagarà només als que tenen el seu habitatge a Menorca, Eivissa i Formentera. "La redacció que s'ha aprovat inclou un plus de 22.000 euros per a les persones que tenen les seves residències a les illes que no són la seu del Govern", ha anunciat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez. Els alts càrrecs procedents de la Península deixaran de cobrar aquesta quantitat, un any després de la polèmica que es va generar perquè el rebessin càrrecs amb la residència fora de les Illes.

El Parlament ha aprovat aquest dimarts el sostre de despesa no financera de 4.726 milions d'euros amb el qual el Govern elaborarà els pressupostos del 2021 –la intenció de l'Executiu és que estiguin en vigor l'1 de gener. Aquest sostre rècord servirà per "atendre una situació extraordinària" provocada per la crisi del covid-19. Els sostre s'ha aprovat amb 36 vots a favor (PSIB, MÉS per Mallorca, Podem, Més per Menorca i Ciutadans), 19 en contra (PP, El Pi i Vox) i cap abstenció.

El Govern ha presentat aquest dijous la previsió d'ingressos per al 2021, amb una caiguda del 34% dels impostos propis de les Balears, que són el cànon de l'aigua i l'impost de turisme sostenible. Pel que fa a l'ecotaxa, la Conselleria d'Hisenda ha assenyalat que l'any 2020 es cobraran aproximadament 36 milions d'euros, 92 menys dels 128 que es varen pressupostar per a aquesta temporada, que s'ha vist aturada per la crisi del coronavirus. Per al 2021 s'espera un lleuger repunt de recaptació fins als 57 milions d'euros.

El Govern ampliarà la renegociació del seu deute dels 650 milions previstos inicialment fins als 1.524 milions d'euros. La portaveu de l'Executiu i consellera de Presidència, Pilar Costa, ha explicat aquest dilluns que l'acord assolit per la Conselleria d'Hisenda i les entitats financeres permetrà cancel·lar operacions anteriors amb l'Estat i rebaixar el cost dels préstecs de la Comunitat Autònoma.