<![CDATA[Ara Balears - reflexió]]> 10 <![CDATA[El ‘cunyadisme’ és una secta i m’hi volen ficar]]>

Deia Neus Canyelles en la presentació del seu darrer llibre, que ella sempre duu una llibreta a damunt, per apuntar-hi les coses que li passen i, després, convertir-les en literatura, tal com fa a Sales d’espera. Això darrer no ho va dir ben bé ella, que em va sorprendre per la seva actitud mesurada, de paraules justes i proporcionades. Perquè ella pot dir que escriu com si li “estiguessin dictant” sense que soni presumptuós. Ella pot dir que no sap explicar com és de fàcil per a ella escriure, la manca total d’esforç que li requereix, sense semblar pretensiosa. La llegeixes i, tot d’una, ho entens.

]]> <![CDATA[L’esforç titànic de tornar a la realitat]]> Des de ben petita m’he acostumat a fugir de la realitat per diverses vies, perquè la realitat em ve grossa, em posa nerviosa, m’asfixia, em posa trista. En definitiva, el món real de vegades se’m fa tan hostil que no sé si ho podré suportar. Una d’elles és ben senzilla: somiar desperta, una recepta barata i eficaç.

]]> <![CDATA[Filosofia salvatge]]> La vida a vegades et fa regals. Aquest divendres, dia 19, tenia anotada a l’agenda la presentació d’un llibre que es feia a Inca, amb la llibreria Espirafocs d’amfitriona. M’ho havia apuntat perquè vaig veure que hi presentava llibre Xisca Homar. No la coneixia –ni la conec, encara, personalment–, però almenys, ara puc dir que ja li pos cara i que, quasi sense voler, he entrat un poc dins el seu món. Resulta que fa temps, per casualitat, i via Twitter, vaig topar-me un escrit de la Xisca dels que fa mensualment per aquest mateix diari. No sé dir quin, ni de què parlava, però em va tocar. De llavors ençà, l’he seguida i llegida sense saber qui era, però m’agrada com parla als seus articles periòdics de filosofia i com ho enllaça amb la quotidianitat i amb la realitat del món que ens toca viure, que a voltes ens supera. Així que tenia molta curiositat pel llibre i per l’autora.

]]> <![CDATA['Erosions': píndoles sobre la performança al casal Solleric]]>

El casal Solleric presenta Erosions, un petit cicle de dos dies –divendres i dissabte, 17 i 18 de desembre– pensat per experimentar i reflexionar sobre la performativitat. L’exposició de Diana Coca dona el marc conceptual per aprofundir en els llenguatges performatius i donar un espai a propostes locals que entenen l’art d’acció des de posicionaments diferenciats.

]]> <![CDATA[“El cos és un terreny de pas i d’arribada, pelegrinatge i santuari”]]>

És matèria i símbol, lloc i història, íntim i extern, actual i perenne. Sense dualitats: tot en un. El cos, sempre el cos, que cal mirar i pensar, que cal escoltar i viure. “Parlar del cos és parlar del món”, va dir David Le Breton. 

]]> <![CDATA[Obstinació de l'impossible]]> Al jove protagonista de The Ghost Writer (edició en castellà: La visita al maestro) li passa que allò que vol escriure i que conté tanta veritat en el seu cap, esdevé fals quan ho ha posat per escrit. És un dels drames més descoratjadors dels que no tenen eines literàries suficients per transferir pensaments i emocions sense perdre la veritat pel camí. Proliferen les persones que, ja que la seva vida és plena d’aventures, et diuen que aquesta vida “és una novel·la”.

]]> <![CDATA[El racó de pensar]]> Quan era petita solia portar-me bé. Els pares diuen que era tranquil·la, observadora, riolera. Als tres o quatre anys, just abans que arribés al món la meva germana Maria, ja m’agradava muntar-me pel·lícules, i ho feia d’una manera ben literal: així ho corroboren els vídeos i les fotografies en què aparec disfressada de caputxeta vermella a la sala d’estar, o vestida com si fos una ballarina, o simplement maquillada amb els llavis molt vermells i amb uns tocs de coloret exageradament intensos i circulars a les galtes. Quan es tractava d’explicar als pares com m’havia anat el dia, tampoc ho podia fer d’una manera sòbria, sinó que preferia muntar un fals plató d’informatius amb uns pufs quadrats fent d’escriptori i el comandament a distància a mode de micròfon. Només quan tot estava a punt, comentava les principals novetats de la jornada amb el posat solemne de qui es pren la feina molt seriosament; quan na Maria va tenir dos o tres anys, la vaig convertir en còmplice d’aquest telenotícies casolà, si bé aviat ens vam adonar que ella era més del perfil reportera-anàrquica-que-va-per-lliure. 

]]> <![CDATA[L'exprimer ministre italià Enrico Letta crida a fer front al "populisme" en un acte d'Unió]]> El president del consell nacional d'Unió, Josep Maria Pelegrí, ha assegurat aquest dissabte que el "revolta" l'actitud de l'Estat contra les aspiracions catalanes de decidir a les urnes el seu futur col·lectiu. En la inauguració de les jornades "Valors i política. Construïm", organitzades per l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), la fundació d'Unió, Pelegrí ha precedit en l'ús de la paraula a l'exprimer ministre italià Enrico Letta, que ha alertat del "populisme que està emergent a Europa" i que representa "el contrari de construir".

]]> <![CDATA[El president del Sant Andreu creu que "tots els clubs de Segona B hem de reflexionar sobre els sous"]]>

La bona trajectòria del Sant Andreu al campionat de lliga, amb la permanència virtualment assegurada, permet l'inici de la planificació del proper exercici. El president andreuenc, Manuel Camino, treballa amb una clara intenció de rebaixar encara més el pressupost. El dirigent creu que "tots els clubs de Segona B hem de reflexionar sobre els sous dels jugadors per adaptar-los a la realitat".

]]>