Fins als anys 70, un de cada tres treballadors de les Balears es dedicava a la indústria. Les Illes fabricaven bona part del que feien servir i, fins i tot, exportaven a la Península i a l’estranger. Avui, les xifres són unes altres i constaten com aquest sector, considerat estratègic i imprescindible per a la creació d’ocupació de qualitat, és pràcticament anecdòtic en el conjunt de l’economia i continua perdent presència. El monocultiu turístic s’ha imposat de tal manera que, en el millor dels casos, la indústria representa el 5% de l’activitat econòmica. Segons dades del Govern, que fa servir paràmetres menys restrictius, hi ha unes 6.000 empreses. Segons la base de dades de la Fundació Impulsa, la xifra no arriba a les 700.

Damm ha anunciat que, després del tancament de la fàbrica d'Agama a Palma, farà tot el Laccao a Catalunya, però en mantindrà la recepta tradicional. A més, l'empresa també ha assegurat que no hi haurà cap mena de canvi pel que fa a la quantitat de producció d'aquesta beguda tradicional de les Illes Balears, ni tampoc en la comercialització, ni la distribució, simplement, l'únic canvi és que, a partir d'ara, Laccao, un dels productes estrella de la indústria illenca, serà un producte 100% català.

Agama, en mans del Grup Damm, va anunciar aquest dimarts el tancament definitiu de la planta de Palma i posà punt final a la darrera gran central lletera amb producció pròpia a Mallorca. L'impacte immediat, per ara, s’ha traslladat al camp. Tres explotacions ramaderes mallorquines, que depenien de la central com a principal comprador, queden en una situació d’extrema fragilitat. La reducció progressiva de comandes ja n'havia tensionat la viabilitat, i l’anunci del tancament certifica un escenari incert per a unes granges condicionades pels sobrecostos de la insularitat i per la competència de producte exterior a preus més baixos.

Fina Olives encara aguanta. Té 68 anys i ja és la quarta generació que manté amb vida la botiga de Can Candu, un dels negocis emblemàtics més antics de Menorca, juntament amb Ca na Genera (Ferreries) i Ca n’Hernando (Ciutadella), que, quasi 140 anys després, sobreviu als embats del comerç electrònic. Té el seu home malalt a casa, però cada matí, i cada capvespre, Fina s’apropa al nombre 38 del cèntric carrer del Ramal d’Alaior per vendre llençols, tovalloles i roba interior a una clientela tan fidel com gran. “I no només d’Alaior. Aquí ve també gent del Mercadal i del Migjorn Gran a comprar”, comenta. I això que, es queixa, els darrers canvis circulatoris impulsats per l’Ajuntament han reduït el trànsit rodat al centre i ja és més difícil que clients de fora puguin arribar i estacionar el cotxe ben a prop de la botiga. “Si troben els carrers tancats no m’ho posen gens fàcil, perquè només amb la gent d’Alaior que ve a peu em va justet”.

Majorica ja té nova directora general executiva. Es tracta d’Isabelle Aberman, que es converteix així en la primera dona a liderar la companyia manacorina des de la seva fundació el 1890. Aberman va assumir oficialment el càrrec el passat 1 d’octubre, segons ha informat l’empresa en un comunicat fet públic aquest dimecres, en el qual ha destacat la seva trajectòria professional, amb més de dues dècades d’experiència en el sector del retail i la moda.

Estudiants i treballadors impulsors de la campanya 'Carot, prou complicitat' demanen al rectorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que rompi vincles amb les empreses i entitats que tinguin llaços amb Israel i blanquegin "la seva campanya genocida contra el poble palestí".

Resistència. Implacable. Economia de guerra. Aquest era el panorama de la botiga de fotografia Joma, tot un clàssic del barri de Gràcia de Barcelona, amb l’arribada en tromba de les tecnologies digitals a un món, el nostre, tan sotmès a l’evolució tecnològica. Però hi va haver un clic, mai més ben dit, com el clic que fan els vells disparadors de les càmeres analògiques. I el clic està 100% relacionat amb els nous temps, amb els canvis de tendències, amb l’aparició de les xarxes socials. Tota una paradoxa, sí: la tecnologia analògica ha ressorgit amb força precisament gràcies a l’avenç dels temps, a la dictadura de les xarxes socials, a les ganes d’experimentar, d’explicar coses diferents, de posicionar-se en aquest món amb afany i personalitat vintage.

La periodista i comunicadora Candela Figueras (Montblanc, 1984) ha crescut al camp ajudant el seu pare a la granja i darrere del taulell de la carnisseria de la mare. “Vaig aprendre a comptar i tornar els diners amb les senyores de la botiga. Quan va entrar l'euro jo encara pensava en pessetes, perquè era molt petita i calculava amb pessetes". Amb l’exemple dels seus pares, va entendre ràpidament que les coses costaven de guanyar, que “els diners no cauen del cel”. “Volia la típica minicadena pels CD, els cassets i la ràdio. I els pares em van dir: «Si ho vols, estalvia». Vaig anar recopilant diners i m’ho vaig comprar al cap de dos anys i mig, que recordo que valia 60.000 pessetes”.

El Consell de Govern ha declarat projecte industrial estratègic la carnisseria de gran format Ca Na Paulina, en concret el seu projecte de trasllat i nova seu. Carnes y Alimentos Mas Crespo, que és el nom de la societat, preveu traslladar el seu obrador des les seves instal·lacions actuals del Coll d’en Rabassa al polígon de Son Morro. El trasllat, segons la informació aportada pel Govern en la justificació de l'elecció del projecte, "permetrà millorar la mobilitat, alliberar la producció d'una zona residencial, incrementar la plantilla de personal, donar resposta a l'elevada demanda i créixer de manera ordenada".

Què tenen en comú empreses com el líder en robòtica ABB, la farmacèutica AstraZeneca, la tecnològica Ericsson, el gestor de mercats de valors Nasdaq, l’antic fabricant de cotxes Saab i l’emblemàtic proveïdor d’electrodomèstics Electrolux? Encara que pugui sorprendre, totes elles i moltes més estan controlades més o menys per una mateixa família sueca, els Wallenberg.

Michael Sandel (Minneapolis, 1953) és un dels acadèmics més reputats en l'estudi de les desigualtats econòmiques, les seves arrels i les conseqüències socials, culturals i polítiques que tenen. De discurs pausat en el to, però contundent en els arguments, Sandel atén l'Empreses a l'Hotel Casa Fuster de Barcelona per parlar d'Igualtat, què significa i per què importa (Edicions 62, traduït al català per Imma Estany), un llibre que plasma sobre el paper una conversa entre ell i l'economista francès Thomas Piketty –un altre dels referents mundials en l'estudi de la igualtat–, en la qual reflexionen sobre què cal fer per tenir unes societats i un món on la riquesa i la justícia social estiguin més equilibrades.

"Alemanya torna a estar en marxa", va proclamar el nou canceller alemany, Friedrich Merz, quan conservadors i socialdemòcrates van anunciar l'acord de coalició per governar la primera potència econòmica europea els pròxims quatre anys.

La Llibreria Catalana de Maó tanca. La seu de les antigues reunions clandestines del moviment socialista de Menorca en els primers mesos després de la mort del dictador ha dit prou. Miquel Llompart, fill de Santiago Llompart, cofundador del PSM i de la llibreria, ha decidit jubilar-se i vendre el negoci. Sense descendència ni relleu generacional, amb ell tanca una etapa de 49 anys que ha marcat els autors i les obres de temàtica menorquina, que sempre han trobat el seu espai de difusió en aquesta cèntrica cantonada del carrer de Sant Manuel amb el camí del Castell.

El primer trimestre de 2025 no només ha suposat un rècord en l'arribada de turistes a les Illes, sinó també un augment de beneficis per als hotelers balears, que en aquests moments negocien amb els sindicats el nou conveni d'hostaleria i la pujada salarial que s'hi inclourà. Les Illes varen rebre 810.045 turistes (un 3,6% més que el primer trimestre de 2024), que varen gastar 578 milions d'euros (un 10,1% més). De fet, les Balears varen ser la segona destinació que més ha incrementat l'ocupació, just per darrere de Benidorm, segons el Baròmetre Hoteler de STR i Cushman & Wakefield.

A començaments del 1993 va morir Pedro Masaveu Peterson, l’home que havia acumulat la fortuna més gran de la història d’Espanya, uns 350.000 milions de pessetes que, passat a euros i sense aplicar l’efecte de la inflació, en serien més de 2.100 milions. El seu nom resultava (i encara resulta) desconegut per a la majoria, i encara ho és més la seva imatge, perquè ningú no l’hauria reconegut pel carrer (se sap que era un home voluminós i que lluïa una barba decimonònica). Per fer-nos una idea del volum del seu patrimoni, cal saber que pocs mesos després de la seva defunció va morir un altre gran financer de l’època, Emilio Botín-Sanz de Sautuola i López, president del Banco Santander entre 1950 i 1986, i els seus hereus van haver d’abonar per l’impost de successions la meitat del que havien pagat els Masaveu. Una factura fiscal d’aquest import no podia passar desapercebuda a les administracions públiques, i per això les comunitats autònomes de Madrid i d’Astúries van estar més d’una dècada litigant per quedar-se el botí, en una lluita que finalment van guanyar els asturians.

Per als compradors de la generació Z als Estats Units, la guerra comercial del seu país amb la Xina ja no és només un titular. El 25 d'abril passat, Shein i Temu, els dos gegants xinesos més populars entre els joves, van anunciar que ajustarien preus als EUA. El cost d'alguns productes venuts per Shein es va disparar més d'un 150%. Temu ha afegit un "sobrecàrrec a la importació" que en alguns casos supera el preu del producte.

Una botiga de pernils i una acadèmia d'auxiliars de vol flanquegen l'entrada al carrer de San José de Calasanz, a Saragossa. Quan l'enfiles, de seguida veus clar que és un carrer secundari: breu, tranquil i un punt solitari. Tot i néixer de l'avinguda San José, una artèria plena de comerços, allà, el panorama és radicalment diferent. Hi regnen les portes de garatge velles i les persianes oxidades que protegeixen les plantes baixes on, dècades enrere, hi havia hagut tota mena de tallers. El 1947, Esteban Bayona i José María Lairla van instal·lar-se en un d'aquests locals. Estaven decidits a tirar endavant un negoci de fabricació de components elèctrics, en un temps en què el sector de l'electrònica estava a punt d'esclatar. De fet, aquell mateix any, dels Laboratoris Bell en va sortir el primer transistor de consum.

El que està succeint als Estats Units fa feredat en molts àmbits, però també en allò que afecta al món de l’empresa.

En quatre mesos, quan tot semblava que l’euro i el dòlar tindrien el mateix valor 1 a 1, el dòlar s’ha enfonsat fins a prop dels 1,15 euros. Encara que sembli que ens agafa ben lluny, té diverses implicacions per a nosaltres i podem dir que, per un cop, hem guanyat poder adquisitiu.