La pel·lícula Lionel, de Carlos Saiz, ha estat la gran guanyadora de la 16a edició de l'Atlàntida Mallorca Film Fest, que aquest diumenge ha abaixat el teló després de registrar la seva edició més multitudinària. El festival també ha homenatjat el compositor francès Alexandre Desplat, guanyador de dos Oscar i distingit amb el premi Master of Cinema per una trajectòria que inclou bandes sonores com El gran hotel Budapest i La forma de l'aigua.

Javier Bardem ha defensat aquest diumenge a Palma que les persones amb projecció pública expressin la seva opinió sobre els grans debats d'actualitat. “Qui té un altaveu, que ho faci. No ho exigesc a ningú, però si pots, està bé fer-ho”, ha afirmat durant la presentació d'El ser querido a l'Atlàntida Mallorca Film Fest. L'actor ha justificat aquesta posició a més d'assegurar que “el silenci sempre anima els que perpetren crims”.

“Crec que puc ser la veu de la meva generació… O almenys una veu d’una generació” és la frase més icònica del personatge de Hannah Horvath a Girls, la sèrie escrita i protagonitzada per Lena Dunham i que ja és un dels millors relats generacionals de principis del segle XXI. En el cas de Mallorca, en plena dècada dels 2020, tot un cor d’artistes joves posen veu a la seva generació. Anna Picornell, Miquel Mas, Lluïsa Febrer, Josep Alorda i Mariona Jaume en són cinc. Amb la música, el teatre, el dibuix, el cinema i la dansa, respectivament, capturen el seu Zeitgeist (l’esperit d’una època, en alemany). El moment que els ha tocat viure –com a Hannah– els atorga aquesta dosi justa d’entusiasme, marcada per un realisme que no arriba a ser pessimista, i una necessitat de definir-se marcada per les xarxes socials.

Un escenari, un portàtil amb càmera web i una hora de xat en directe amb persones aleatòries. Amb aquests ingredients i la premissa d’adaptar la dramatúrgia i la coreografia en funció de les converses, Lluís Garau (La Torre, 1997) va crear La Carn el 2022, una performance interpretada íntegrament per ell. Les seves obsessions –internet i la identitat emmotllada en els algoritmes– l’han duit fins a aquest procés “dolorós” que és ficar-se dins la pell d’un addicte al cibersexe. Després de rebre reconeixements com el premi Óscar Wilde al Dublin Theatre Festival, va convertir La Carn en pel·lícula, per anar més enllà del cibercruising. Dirigit per Joan Porcel, aquest thriller documental acaba de guanyar dues Biznaga de Plata a Màlaga. A Mallorca es podrà veure per primer pic a l’Atlàntida Film Festival.

Mig centenar de persones han participat en la creació de L’últim dia de maig: els altres herois, un curtmetratge vinculat als fets del 31 de maig de 1550 i estrenat aquesta setmana a Pollença en el marc dels actes previs a la Patrona. La producció, dirigida per Martí Pallicer, recupera una part menys coneguda d’aquell episodi històric i posa el focus en personatges que, tot i haver existit, no formen part del relat més popular de la festa.

Magaluf ha acollit aquest cap de setmana la primera edició de l’AI Movie Awards (AIMA), un festival centrat en la relació entre la intel·ligència artificial i la creació cinematogràfica que ha convertit Calvià en punt de trobada de professionals del sector audiovisual arribats de Corea del Sud, Colòmbia, els Estats Units i diversos països d’Europa.

Toni Bestard (Bunyola, 1973) té una vintena de projectes audiovisuals a l'esquena, entre els quals hi ha les sèries Norats i Fúria i llargmetratges com Pullman, I Am Your Father i El perfecto desconocido. El 2017 va dirigir el curt documental El somni efímer, una peça que ara tanca l'exposició Palma, ciutat de cines, dedicada a les antigues sales de Ciutat, que es pot veure a la Misericòrdia. Amb motiu d'aquesta reestrena, conversa amb l'ARA Balears sobre cinema, memòria i nous projectes.

Els cinemes de Palma no sempre s’han promocionat amb pòsters impresos digitalment ni amb pantalles lluminoses. Durant dècades, a les façanes de moltes sales hi regnaven grans cartells pintats a mà que anunciaven les estrenes de la setmana. Darrere bona part d’aquelles imatges monumentals hi havia un mateix nom: Rafael Ruiz. Ara, la seva feina torna a la memòria amb l’exposició Palma, ciutat de cinemes, que es pot veure al centre cultural de la Misericòrdia. Entre altres documents històrics, la mostra inclou material original del cartellista i el documental El somni efímer, dirigit per Toni Bestard.

A Eivissa hi ha dos cines comercials en actiu, el cine Regio de Sant Antoni de Portmany, de propietat familiar, i el conegut com a ‘multicines’ de Vila, propietat d’Aficine, l’empresa més gran i quasi l’única d’exhibició de les Balears. És un balanç magre, alineat amb la reducció de sales i aforaments que es registra a Espanya des de fa anys. Totes dues empreses resisteixen com poden l’actual mediocritat de Hollywood i la pressió de les plataformes com Netflix. En canvi, si us posau a comptar festivals de cine, es diria que els eivissencs són uns fanàtics del setè art: Ibicine, Ibizacinefest, Ibiza Halloween Festival, Festival mal del cap, Mostra de curts de les festes de Sant Bartomeu... Sense incloure alguna altra mostra nascuda fora de l’illa, com el MECAL Air Ibiza, germanet petit del Festival internacional de curtmetratges i animació de Barcelona MECAL.

El cicle 'Inca té memòria' acull la projecció de La invasió dels bàrbars, del director Vicent Monsonís, una pel·lícula antifranquista que entrellaça passat i present per reflexionar sobre la repressió i la necessitat de reparació. És la primera vegada que el film es pot veure a Mallorca.

Les sales de cinema de les Illes Balears només varen programar 16 de les 114 pel·lícules i documentals rodats, doblats o subtitulats en català que es varen estrenar dins el circuit comercial durant el 2025. La xifra representa un 14% del total i situa les Balears com el territori de parla catalana amb menys presència de cinema en català, segons un informe de Plataforma per la Llengua.

Palma recupera la memòria dels cinemes que durant dècades varen marcar la vida cultural i social de la ciutat. El projecte 'Palma, ciutat de cinemes', impulsat pel Consell de Mallorca i desenvolupat íntegrament per l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca (ASIM), combina una exposició immersiva i una publicació que reconstrueixen la història de les sales que van convertir el cinema en un ritual col·lectiu.

La música sonava fort i arribava a totes les habitacions de la casa: de Raimon i Maria del Mar Bonet a Los Suaves, passant per Metallica i Scorpions. “Deu ser perquè teníem la música a tota hora que s’ha quedat amb els nostres gustos musicals, sobretot els de son pare”. Ho diu Antònia Artigues, mare del director de cine Jaume Carrió (Esporles, 1983). “A 12 o 13 anys vàrem anar a veure Los Suaves i li varen caure les llàgrimes enmig del concert. És un nin molt sensible. També plora al cinema. Encara avui, si anam a veure junts una pel·lícula i ell s’emociona i jo no, em mira i diu: Joder, mamà”.

El cineclub Inca i Comarca (ACIC) reprèn la seva programació dijous, 8 de gener, amb la projecció de la pel·lícula Fuerza Mayor, dirigida pel cineasta suec Ruben Östlund, guanyador de la Palma d’Or de Canes en dues ocasions i reconegut amb premis europeus per diversos llargmetratges.