Magaluf ha acollit aquest cap de setmana la primera edició de l’AI Movie Awards (AIMA), un festival centrat en la relació entre la intel·ligència artificial i la creació cinematogràfica que ha convertit Calvià en punt de trobada de professionals del sector audiovisual arribats de Corea del Sud, Colòmbia, els Estats Units i diversos països d’Europa.

Toni Bestard (Bunyola, 1973) té una vintena de projectes audiovisuals a l'esquena, entre els quals hi ha les sèries Norats i Fúria i llargmetratges com Pullman, I Am Your Father i El perfecto desconocido. El 2017 va dirigir el curt documental El somni efímer, una peça que ara tanca l'exposició Palma, ciutat de cines, dedicada a les antigues sales de Ciutat, que es pot veure a la Misericòrdia. Amb motiu d'aquesta reestrena, conversa amb l'ARA Balears sobre cinema, memòria i nous projectes.

Els cinemes de Palma no sempre s’han promocionat amb pòsters impresos digitalment ni amb pantalles lluminoses. Durant dècades, a les façanes de moltes sales hi regnaven grans cartells pintats a mà que anunciaven les estrenes de la setmana. Darrere bona part d’aquelles imatges monumentals hi havia un mateix nom: Rafael Ruiz. Ara, la seva feina torna a la memòria amb l’exposició Palma, ciutat de cinemes, que es pot veure al centre cultural de la Misericòrdia. Entre altres documents històrics, la mostra inclou material original del cartellista i el documental El somni efímer, dirigit per Toni Bestard.

A Eivissa hi ha dos cines comercials en actiu, el cine Regio de Sant Antoni de Portmany, de propietat familiar, i el conegut com a ‘multicines’ de Vila, propietat d’Aficine, l’empresa més gran i quasi l’única d’exhibició de les Balears. És un balanç magre, alineat amb la reducció de sales i aforaments que es registra a Espanya des de fa anys. Totes dues empreses resisteixen com poden l’actual mediocritat de Hollywood i la pressió de les plataformes com Netflix. En canvi, si us posau a comptar festivals de cine, es diria que els eivissencs són uns fanàtics del setè art: Ibicine, Ibizacinefest, Ibiza Halloween Festival, Festival mal del cap, Mostra de curts de les festes de Sant Bartomeu... Sense incloure alguna altra mostra nascuda fora de l’illa, com el MECAL Air Ibiza, germanet petit del Festival internacional de curtmetratges i animació de Barcelona MECAL.

El cicle 'Inca té memòria' acull la projecció de La invasió dels bàrbars, del director Vicent Monsonís, una pel·lícula antifranquista que entrellaça passat i present per reflexionar sobre la repressió i la necessitat de reparació. És la primera vegada que el film es pot veure a Mallorca.

Les sales de cinema de les Illes Balears només varen programar 16 de les 114 pel·lícules i documentals rodats, doblats o subtitulats en català que es varen estrenar dins el circuit comercial durant el 2025. La xifra representa un 14% del total i situa les Balears com el territori de parla catalana amb menys presència de cinema en català, segons un informe de Plataforma per la Llengua.

Palma recupera la memòria dels cinemes que durant dècades varen marcar la vida cultural i social de la ciutat. El projecte 'Palma, ciutat de cinemes', impulsat pel Consell de Mallorca i desenvolupat íntegrament per l’Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca (ASIM), combina una exposició immersiva i una publicació que reconstrueixen la història de les sales que van convertir el cinema en un ritual col·lectiu.

La música sonava fort i arribava a totes les habitacions de la casa: de Raimon i Maria del Mar Bonet a Los Suaves, passant per Metallica i Scorpions. “Deu ser perquè teníem la música a tota hora que s’ha quedat amb els nostres gustos musicals, sobretot els de son pare”. Ho diu Antònia Artigues, mare del director de cine Jaume Carrió (Esporles, 1983). “A 12 o 13 anys vàrem anar a veure Los Suaves i li varen caure les llàgrimes enmig del concert. És un nin molt sensible. També plora al cinema. Encara avui, si anam a veure junts una pel·lícula i ell s’emociona i jo no, em mira i diu: Joder, mamà”.

El cineclub Inca i Comarca (ACIC) reprèn la seva programació dijous, 8 de gener, amb la projecció de la pel·lícula Fuerza Mayor, dirigida pel cineasta suec Ruben Östlund, guanyador de la Palma d’Or de Canes en dues ocasions i reconegut amb premis europeus per diversos llargmetratges.

Hi va haver un temps que el cinema s’agafava amb les mans i es confiava en les recomanacions d’altres persones, perquè l’algoritme no existia, ni se l’esperava. Sortir de casa, anar al videoclub i llogar una pel·lícula és un hàbit que sembla que es va extingir amb el segle XX, però també hi ha qui resisteix, en aquest cas per amor al setè art. A Sant Antoni de Portmany tenen aquest privilegi gràcies al videoclub Torres, que regenten cinc germans des del 1982, juntament amb una botiga d’electrònica i el cine Regio, que el seu padrí va inaugurar l’any 1931.

La cultura feta a les Balears al llarg dels darrers cent anys s’ha encarregat sovint de parlar de la transformació del territori. Moltes vegades ha estat de manera conscient, com en els casos de nombrosos autors i músics, de Guillem Frontera a Joana Gomila, passant per alguns dels artistes que s’aplegaren al voltant del Taller Llunàtic. D’altres, però, establir aquesta conversa sobre el canvi que ha patit la fesomia de les Illes requereix la intervenció d’observadors atents i engrescats, com ha estat el cas de les investigadores i professores de la Universitat de les Illes Balears Magdalena Brotons i Maria Sebastián. Des de l’any 2020 s’han dedicat a trescar entre les localitzacions mallorquines que serviren d’escenari cinematogràfic al llarg del segle XX, una tasca que ha derivat en la publicació del llibre digital Mallorca filmada, la transformació del territori a través del cinema (Lleonard Muntaner Editor).

Les ‘Cinema Lliure Talks’ ja són aquí i, per primera vegada, arriben en format presencial. L’equip de Cinema Lliure presenta aquesta oportunitat única de gaudir i conversar sobre cinema amb professionals de la indústria amb un format que inclou la projecció d’un o diversos films i un col·loqui amb els seus creadors i creadores. En aquesta tercera edició de les ‘Talks’, es podran veure els llargmetratges L’Edat Imminent, amb el Col·lectiu Vigíl·lia i el seu actor protagonista, i Salve Maria, amb la muntadora Aina Calleja, i els curtmetratges La Farsa, Guaret i Catalina i Magaluf, amb Guillem Miró, Josep Alorda i Maria Pujalte.

El cicle de cinema 'Ulls de Dona', organitzat per l’Estudi General Lul·lià, inicia el pròxim dilluns, dia 17 de novembre, i fins al dijous dia 20, la seva segona edició, centrada en com viuen els adolescents les seves relacions afectives i sexuals.

El Festival de Cinema Documental de Mallorca, MajorDocs, ha presentat aquest dilluns la programació completa de la seva setena edició, que tindrà lloca del 25 al 29 de novembre a Palma amb el so com a eix central. El reconegut cineasta britànic Ben Rivers serà el convidat d’honor del certamen.

La direcció de l'OUT! Mostra de Cinema LGTBI+ de les Illes Balears ha comunicat la decisió de "fer una pausa indefinida" després de vuit edicions marcades per la "incertesa constant" davant de "la dificultat de finançament any rere any, la falta d'estabilitat i el cansament acumulat".

Quan algú conta que un bebè va plorar durant tres mesos des que va néixer, és inevitable pensar: “Oh, pobret”. Segurament, també és inevitable que el progenitor que ho explica repliqui amb un: “Pobreta, la nina? Nosaltres, son pare i sa mare, sí que érem pobrets!”. Tomeu Obrador, el pare de la criatura plorim, diu que anava tan adormit per la vida que quasi compra una enciclopèdia sencera a un venedor. Durant la conversa amb ell, descobrirem si la nina, avui directora de cinema i propietària de la llibreria Call Vermell de Felanitx, Antonina Obrador, ha heretat de son pare el sentit de l’humor.