<![CDATA[Ara Balears - lluita]]> 10 <![CDATA[Desig]]> En aquest primer article de l’any el desig empeny a escriure. En acabar l’any, fem balanç de la vida, de la nostra i la del món que habitam. En començar-ne un altre, formulem desitjos, en general desitjos de canvi. Tot i que també hi pot haver desitjos, immutabilitat i certesa en una realitat, però l’únic que ens deixa clar és precisament que l’únic cert és la incertesa i el canvi. 

]]> <![CDATA[Paradoxes generatives]]> Aquest estiu de guerres contra poblacions civils i comèdia dels governants, contra els quals arribem a creure que només podem actuar virtualment o al carrer un dia assenyalat, a estones m’he sentit com Stefan Zweig: no tant aclaparada pel seu món d’ahir –amb la caiguda d’un imperi, dues guerres mundials, l’exili i la censura–, com enrabiada pel nostre, el de la meva generació. Per l’adolescència dedicada a unes lluites que hem de continuar bregant; per la joventut confosa amb la globalització i espantada per les crisis econòmiques i el canvi climàtic imminent; per la pandèmia i els neofeixismes, i l’ocupació de part de la virtualitat i les intel·ligències artificials; i per la constatació madura que ens hem sotmès i treballem per un sistema que, no només no ens ha semblat just i humà des del començament, sinó que ens explota amb l’excusa de garantir uns drets (habitatge digne, sanitat pública, jubilacions, viatges de la Imserso) als quals ja no tindrem accés en el futur ni que ho vulguem. 

]]> <![CDATA[Amb tots vostès, el guerrer olímpic més gran de tots els temps: Mijaín López]]>

Mijaín López, el fill de camperols cubans que aixecava caixes de fruites, pot cridar als quatre vents que és el millor lluitador olímpic. I qui vulgui, podrà afegir que potser és el millor atleta de tots els temps, ja que mai abans un home o una dona havia guanyat cinc cops la mateixa prova individual. Cinc ors en cinc Jocs. En el cas de López, en lluita grecoromana. A punt de fer 42 anys, va plorar com un nen després de derrotar el xilè Yasmani Acosta. Després d’imposar-se amb certa facilitat, sempre portant la iniciativa, es va treure les vambes i les va deixar al centre de la pista. Era el seu últim combat i s’acomiadava de la millor manera, emocionat, acompanyat del seu etern equip d’entrenadors, liderat per Raúl Trujillo. Per celebrar l'or, Mijaín ha fet volar pels aires en una clau de lluita a Trujillo.

]]> <![CDATA[Els gegants coberts d’oli d’oliva que porten milers d’anys lluitant]]>

Aquest podria ser l’esport més antic del món. Tant, que les fronteres actuals poc tenen a veure amb els seus orígens. Les proves arqueològiques més antigues ens diuen que l’any 2500 abans de Crist ja existia la lluita amb oli. Hi ha una tomba d’un lluitador a l’Antic Egipte que ens demostra com aquesta lluita es practicava a l’ombra de les piràmides. Però també es practicaven als jardins de Babilònia. Quan els perses van envair a uns i altres, passant per Mesopotàmia i Egipte, s’endurien aquesta lluita cap a casa. I encara avui en dia l’Iran és un dels països on es practica aquest combat. De fet, aquest racó del planeta és ple de relats èpics clàssics amb lluitadors untats d’oli, com el gran Rustam.

]]> <![CDATA[L'Orgull per a qui el lluita: milers de persones clamen pels drets LGTBI amb el crit de "no és una festa, és una protesta"]]>

La lluita pels drets LGTBI ha tret més de 2.000 persones als carrers de Palma aquest dimarts, 28 de juny. El crit de "no és una festa, és una protesta" ha tornat a deixar clar quin tipus de protesta vol el col·lectiu: "L'orgull no es ven, l'orgull és de la gent". Encapçalada per Ben Amics, la manifestació del Dia internacional de l'orgull i l'alliberament LGTBI+ ha començat a la plaça d'Espanya i ha davallat pel carrer dels Oms per continuar el recorregut fins a arribar a la plaça de Cort.

]]> <![CDATA[Lluites i resistències pel dret a la ciutat]]> Aquest divendres passat La Perifèrica presentava a la sala Sabotage del Jonquet el seu projecte documental Signes a l'arena. Un documental que estrenaran la primavera de l'any que ve sobre la revolució cultural i musical dels anys 80 a Mallorca i que ens recordava l'exposició Vida i color, Palma i els anys 80 des de la mirada de Toni Socias, que es va fer al Solleric el 2019 i que era un recorregut per la Palma que es reinventava a través de l'art i la transgressió en la Palma dels primers anys de la democràcia. Dissabte l'Ateneu Elèctrica de Palma ocupava l'espai públic de la plaça Quadrado per fer una jornada de ràdio al carrer. I també aquesta setmana ens arribava l'anunci de la trobada Memòria i Futur al solar de la Casa del Poble, una trobada popular de suport als Amics de la Casa del Poble i Stop Desnonaments Mallorca pel 15 de maig i de l'aniversari (i obituari) de Sobrassada de Peix, les jornades contraculturals autogestionades a Manacor, on s'han combinat en les diverses edicions la creació artística, la poesia, l'autoedició, la fotografia, el punk...

]]> <![CDATA[Gent sense casa, cases sense gent]]> Si hagués de triar el millor eslògan immobiliari del 2021, seguint el criteri del portal Idealista, votaria el del moviment social per l’habitatge. Un enginyós rodolí que ens interpel·la frontalment. “Gent sense casa, cases sense gent, com s’entén?” Em temo que, malgrat que l’apariat segueix els seus consells (simple, original, enganxós, creïble i emotiu), no seria del gust de cap cercador de pisos amb pretensions de think tank. El real estate, un neologisme d’importació per designar el mercat immobiliari, ha construït hàbilment un relat de les cases com a inversió (“actiu”, “producte”, “valor”) i del tràfic com una necessitat incontestable (“reactivar”, “recuperar”, “rendibilitzar”). No diuen res de la demolició moral, dels seus efectes buldòzer sobre vides humanes aixafades. Ja no hi naixem i morim, a les cases, però encara hi fem niu o patim la síndrome del buit quan les cries es fan grans i volen soles. Deia Ginzburg a La ciutat i la casa que “es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d’un mateix”. La mateixa idea amb què arrenca La casa, el poema inèdit de Joan Margarit: “Ens protegeix i guarda el que hem sigut”.

]]> <![CDATA[Una mare conilla s'enfronta a una serp per salvar la seva cria en una lluita espectacular]]> Un vídeo on es veu una conilla lluitant amb una serp s'ha convertit en un autèntic fenomen viral. Penjat a YouTube ara fa una setmana, acumula ja més de 5,2 milions de visites. El vídeo, filmant en el que sembla el jardí d'una casa privada, mostra la baralla entre els dos animals i demostra la determinació d'una mare per salvar la seva cria.

]]> <![CDATA[ETA assegura que ja ha desmantellat les estructures derivades de la lluita armada]]>

A través d'un comunicat que demà diumenge publicarà íntegrament el diari 'Gara', ETA assegura que ja ha "desmantellat" les "estructures" derivades de la lluita armada. Aquesta "profunda transformació", segons el comunicat, té a veure amb el "trànsit del cicle de la confrontació armada a la confrontació democràtica".

]]>