“Un dels nostres grans referents i millors ambaixadors, considerat el major polític de la nostra història contemporània i un dels grans estadistes d’Espanya”, ha afirmat aquests dies la presidenta del Govern, Marga Prohens, amb motiu de l’obertura de l’exposició sobre el polític illenc Antoni Maura, que es podrà visitar fins al 10 de maig al Museu de Mallorca. La mostra es titula Maura, sí, en contraposició al lema ‘Maura, no’ amb el qual se li va enfrontar pràcticament tot l’espectre ideològic del seu temps. Maura, sí? O Maura, no?, ens demanam aquí mentre repassam les llums i les ombres de qui, certament, ha estat la figura més destacada de les Illes a la política de l’Estat.

El Museu de Mallorca obre aquest dimarts i fins al 10 de maig una exposició dedicada a la figura del polític mallorquí Antoni Maura amb motiu del centenari de la seva mort. La iniciativa està a càrrec de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i ofereix un recorregut per la vida i la trajectòria política de Maura a través de set panells temàtics.

Poeta, autor del poema La Balanguera, que esdevindria himne de Mallorca, amfitrió i animador d’aquella tertúlia de luxe que es reunia els diumenges a ca seva: Can Alcover, a Palma, amb les figures més destacades de la cultura mallorquina de l’època. Teòric de l’art, home que va patir la mort de la primera esposa i quatre dels seus cinc fills... La figura de Joan Alcover és àmpliament recordada quan es compleixen cent anys del seu traspàs, el 25 de febrer del 1926. Potser no sigui tan conegut, però, el seu vessant polític, aquell que el dugué a ser diputat a Madrid a les files del seu amic Antoni Maura, per a després evolucionar cap al catalanisme, amb la llengua com a element vertebrador del que ara en deim Països Catalans.

Castellanització, nacionalisme espanyol, anticatalanisme, antimarxisme, antifeminisme, negacionisme o euroescepticisme. Aquests trets que caracteritzen l’actual ultradreta no són cap novetat a la història de les Balears. Des dels escriptors de les Illes que es passaren al castellà per ser la llengua de prestigi amb la poderosa monarquia hispànica, fins a l’arraconament de l’idioma i la cultura pròpies al franquisme, abunden els exemples d’aquestes posicions reaccionàries. No ja des de l’exterior, que per descomptat és així, sinó en el nostre àmbit.

La coordinadora autonòmica de Ciutadans, Patricia Guasp, aspira a liderar la formació taronja en un procés de primàries que va iniciar aquest dimarts a Alacant, i que culminarà els pròxims 11 i 12 de gener amb la votació dels afiliats. Tal com ha explicat en una entrevista amb IB3, Guasp s'emmiralla en l'expresident del govern espanyol, Antoni Maura, que va liderar el Partit Conservador en els inicis del s.XX: "Després d'ell, seria la primera illenca a liderar un partit estatal".

Fou “el polític més rellevant” de la seva època i “un exemple ètic”, a dir del catedràtic d’Història Contemporània Javier Tusell: va voler reformar des de dalt el sistema polític corrupte del moment –sense aconseguir-ho–, va intentar concedir l’autonomia a les darreres colònies espanyoles –sense èxit– i va concitar odis i suports, fins al punt de generar una opció amb el seu llinatge: el maurisme. El Churchill mallorquí –com ell, canvià de partit i era pintor aficionat– fou designat cinc vegades president del govern espanyol: la darrera, el 14 d’agost del 1921, aquest dissabte fa cent anys.

L’Holocaust -ara de nou recordat pel 75è aniversari de l’alliberament dels supervivents d’Auschwitz- fou, tal vegada, la monstruositat més esfereïdora de la història. Però sense arribar a aquests extrems, els jueus havien patit durant segles a les Illes Balears la discriminació, quan no la persecució, per part dels seus veïns. I una part dels descendents, conversos al cristianisme per força, també han sofert l’aïllament, el menyspreu i els insults de la resta dels mallorquins. Els llibres de Laura Miró Bonnín La contemporaneïtat xueta i de Miquel Segura i Aguiló Xuetes 5.0, l’edició especial de Dins el darrer blau de Carme Riera en el 25è aniversari i un nou espectacle que prepara Iguana Teatre, amb el lema L’estigma, tornen a aquesta nafra vergonyosa del nostre passat.

"No hi ha hagut gaire més problemes que qualsevol dia normal". Així ha celebrat el regidor de Mobilitat de Cort, Joan Ferrer, el primer dia de restriccions als vehicles al gir d'Antoni Maura des del passeig Marítim després de parlar amb la Policia Local sobre els efectes d'aquesta nova normativa.

L'olor de pintura recent –a les nou del matí els operaris ja senyalitzaven la zona– indica que alguna cosa ha canviat entre el passeig Marítim i el carrer Antoni Maura. Hi ha curiositat, entre alguns conductors; indignació, entre d'altres, i menys caos del que es podria esperar. Alarmisme, molt; incidents, pocs. Des d'aquest dimarts l'Ajuntament ha restringit la circulació a l'entrada del carrer Antoni Maura. Només busos, taxis, motos, mercaderies, bicicletes i ACIRE s'hi poden endinsar.