Si agafam certa distància respecte de les activitats que feim habitualment, algú arribarà a la conclusió que n’hi ha de ben rares. A mi em passa sovint. De cop, crec que em trob en una situació del tot surrealista i em sent estranya, perquè no em trob còmoda si tot no té un sentit. De fet, ser racional fins a la irracionalitat podria ser la primera cosa normal que en realitat és rara.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat part del decret que regula el currículum d’Educació Primària i obliga el Govern a modificar la regulació de l’assignatura de Religió. En concret, la sentència deixa sense efecte l’article 8 de la norma.

La fixació per la mort que es té des de certes interpretacions dels credos religiosos i ara des de l’anomenada agenda ultra –el conservadorisme més o menys ranci– no deixa de ser preocupant i reveladora. Segons la religió cristiana se’ns vindria a dir que la nostra vida no ens pertany, i que per tant no està bé voler morir o posar-hi fi quan sensatament vulguem. La vida és una mena de regal diví, del qual només som dipositaris, com un llibre meravellós que no és nostre i que hem de tornar més o menys intacte al Bibliotecari de Dalt. Això potser és així, o podria ser-ho, però la veritat és que no en tenim cap certesa que les coses responguin a aquests paràmetres. Al final, Déu no es manifesta, sinó que ho fan els sacerdots. 

L’assignatura de Religió a les Balears consolida una tendència a la baixa entre l’alumnat de l’escola pública, mentre que als centres concertats registra un increment. Segons les dades dels darrers quatre cursos, el total d’estudiants matriculats ha passat de 63.148 el curs 2022-2023 a 59.561 el 2025-2026, una reducció de prop de 3.600 alumnes (-5.68%). La davallada és especialment significativa a la xarxa pública, que ha passat de 24.518 alumnes a 19.552 en els darrers cursos, és a dir, 4.966 estudiants menys, un descens del 20%. Aquesta disminució afecta de manera notable la presència de l’assignatura de Religió a les aules públiques, on cada vegada hi ha menys estudiants interessats. En canvi, els centres concertats evolucionen en sentit contrari: passen de 38.630 a 40.009 alumnes, un increment de 1.379 estudiants, un augment del 3,5%.

Després del sorprenent triomf doble de les correctes El 47 i La infiltrada, la 40a edició dels premis Goya tindrà lloc sense cap misteri. Los domingos s’imposarà sobre la resta perquè és la millor pel·lícula entre les candidates. La directora Alauda Ruiz de Azúa utilitza l’anunci de l’adolescent Ainara de convertir-se en monja de clausura per disseccionar les dinàmiques familiars que hi ha a sota i que en desencadenen la decisió. El pare és un vidu més preocupat per recuperar la convenció del matrimoni que no pas per satisfer les necessitats emocionals de les seves filles. Davant tindrà la seva germana, convençuda que la neboda està malgastant la seva vida.

La decisió de la Conselleria d’Educació d’impulsar un curs de formació a docents titulat El rol de la Religió en l’educació sexual i afectiva: noves perspectives ha encès el debat sobre la possible introducció d’ideologia moral religiosa en l’educació, especialment a la pública. Tot i ser una formació oficial, la iniciativa genera preocupació entre sindicats i associacions de mestres, que denuncien el risc de condicionar la perspectiva dels alumnes sobre afectivitat i sexualitat a partir d’una visió confessional i moral concreta, un fet que consideren incompatible amb els principis de neutralitat i pluralisme que regeixen el sistema educatiu i que fixa àmpliament la legislació vigent –la LOMLOE (llei orgànica i d'obligat compliment) menciona el terme 'afectivosexual' en vuit ocasions.

El predicador salafista acusat de captar i adoctrinar joves per a la gihad al voltant d’una mesquita d’Inca, Tarik C., ha assegurat davant el tribunal que la Policia va manipular proves contra ell i que li va introduir a l’ordinador un vídeo fals en què es promou el terrorisme mentre era a la presó.

En el curs 2025-2026, dotze centres educatius d’arreu de les Illes Balears imparteixen l’assignatura de Religió Islàmica, amb un total de 5 professors i 727 alumnes inscrits. Cal recordar que aquesta matèria no s’ofereix automàticament, sinó que requereix una demanda mínima: als centres públics es necessita que almenys deu famílies la sol·licitin, mentre que als concertats es pot denegar si contradiu el seu ideari propi. L'impartiment de Religió Islàmica a les aules de les Balears es regula mitjançant un acord amb la Comissió Islàmica d’Espanya, que va caducar l’any 2023. Des de llavors, la Conselleria d’Educació treballa amb les parts implicades per assolir una nova entesa.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha assegurat que el seu departament acatarà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) que reconeix el dret d'una nina a rebre religió islàmica en un col·legi de Palma i ha avançat que s'està estudiant el text i cercant l'encaix d'aquesta de la resolució. Vera ha expressat el seu respecte pel pronunciament de l'alt tribunal al mateix temps que ha avançat que el conveni amb la Comissió Islàmica en aquesta matèria està en procés de revisió. La sentència obre la porta al fet que l'ensenyament de religió islàmica, que ja es dona en alguns centres de les Balears, s'estengui també a Palma.

L’Ajuntament de Calvià va enviar als centres educatius del municipi una moció de Vox contra l'ensenyament de religió islàmica. El text es va aprovar en el ple amb els vots del PP. Segons ha pogut saber l’ARA Balears a través de diverses fonts, no era un correu ordinari. L'1 de juliol es va remetre a través de la seu electrònica municipal l’acta del ple en el qual l’Ajuntament va validar el text. Els centres que la volguessin llegir s’havien d’identificar i generar un avís de lectura. Però molts no la varen ni obrir. Altres la varen llegir i esborrar de manera automàtica. En tot cas, cap ajuntament no té competències sobre el que s’ensenya a les escoles del territori. Les funcions municipals se centren a assegurar-ne el manteniment i pagar-ne els subministraments.

Dejunis, silicis, passejar amb una creu carregada a l'esquena o dur una corona d'espines. Aquestes són algunes de les vies que han fet servir diverses figures místiques per assolir el que es coneix com estat d'èxtasi, la connexió amb la divinitat. Religioses com Elisabet Cifre de Colonya, Joana Oliver Andreu i sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, entre moltes altres, són algunes de les figures que recull l'escriptora Rosa Planas (Palma, 1957) en el llibre Místiques mallorquines (Lleonard Muntaner), un volum amb què vol apropar aquestes dones i la seva transcendència a l'actualitat, donar visibilitat a unes figures que han estat oblidades i divulgar una dimensió desconeguda de la cultura religiosa mallorquina. "Hi ha tota una part de simbolisme que avui sembla abandonada i que cal recuperar", reivindica Planas.

Des de les grades de l'estadi Josep Marquès assenyala un xalet que hi ha darrere de les banquetes, a l'altra banda del terreny de joc. "Érem allà ballant perquè havíem guanyat una Lliga amb l'Atlètic Terrassa, vaig mirar al rellotge i em vaig adonar que era l'hora d'anar a missa. Devia estar fatal [a causa de l'alcohol ingerit], però hi vaig anar", recorda a l'ARA Litus Ballbé (Terrassa, 1985). "No era una obligació, em venia de gust. Anava encara amb el xandall, devia fer pudor i em vaig posar al final de l'església", segueix relatant.

Una història molt peculiar està darrere de la creació i veneració de Santa Maria de la Panada. Ara fa 45 anys del moment en què un grup d'amics, de manera completament improvisada, durant una conversa amb to humorístic, varen crear aquesta figura religiosa que té presència tant a Mallorca com a la Sardenya.

Mai no hi ha hagut un papa mallorquí, ni sembla probable que n’hi hagi cap en el futur. De fet, ni tan sols hi ha hagut un mallorquí com a bisbe de Mallorca des del 1947, fa gairebé vuitanta anys. Això no vol dir que no hi hagi unes quantes connexions històriques entre el Vaticà i l’illa: papes que abans de ser-ho varen estar a càrrec d’aquesta diòcesi –o fins i tot després–; algun papa que va haver d’acceptar per força l’hospitalitat illenca, i algun mallorquí que va arribar ben a dalt a la cúpula de l’Església catòlica. Recordam aquests vincles quan està a punt de tenir lloc un conclave per elegir un nou pontífex. Són fonts per a aquest recorregut els estudis de Marià Carbonell, Pere Xamena i Francesc Riera, Joan Rosselló, Llorenç Lliteres i Sebastià Garcias Palou.

Mar Griera (Sabadell, 1978) és catedràtica de sociologia i directora del grup d'investigació ISOR sobre sociologia de la religió.

“La mort ha estat vençuda i la vida triomfa en Crist ressuscitat. Al·leluia, al·leluia, al·leluia! Bon dia de Pasqua”. Aquestes varen ser les paraules que l’equip de comunicació del Govern va triar per felicitar les festes de Setmana Santa en diverses xarxes socials. Un enfocament del tot religiós de la festivitat que no és anecdòtic. Tant l’Executiu de Marga Prohens com altres institucions governades pel PP, com són el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, han reforçat el caràcter catòlic de les tradicions i han arribat a exhibir imatges de sants en edificis institucionals, esborrant la frontera entre l’Església i la laïcitat de l’Administració.