La capacitat ordinària d'acollida de menors migrants a les Balears creixerà fins a les 434 places. Així es desprèn de l'esborrador del reial decret que aquest dimecres s'havia de traslladar a les autonomies durant la conferència sectorial d'Infància, però que finalment s'ha suspès per falta de quòrum, ja que la majoria dels territoris governats pel PP no hi han assistit.

Les institucions de les Illes treuen pit de les instal·lacions que han muntat com a recursos d'emergència per acollir els migrants que arriben amb freqüència a les costes de Mallorca –com l'antic quarter de Son Tous, que ja acull menors. Mentre el Govern i l'executiu espanyol celebren l'obertura d'aquest tipus de recursos, l'entitat Prosocial, que lluita per defensar els drets socials, recorda que les persones que arriben amb pastera a les Illes "fugen de guerres, persecucions i situacions de fam", per la qual cosa "se'ls ha d'oferir la màxima protecció". Per això, l'entitat apunta que a la presentació de la proposta de condicionar Son Tous per a joves migrants, Vox va argumentar que l'equipament reuniria poques comoditats i tindria efectes dissuasius per a les altres persones que tinguessin la intenció de migrar. Les intencions de l'extrema dreta varen aixecar les alarmes de Prosocial que exigeix a l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) el tancament del centre perquè, a parer seu, "Son Tous no pot ser un recurs d'aïllament i marginació; ni l'acollida de menors, un càstig".

L’entitat Prosocial ha expressat la seva preocupació per la polèmica sorgida aquest estiu per l’arribada de menors migrants procedents de les Canàries a les Illes Balears, després que el Govern i els consells insulars rebutjassin acollir-los. Segons l’organització, el debat s’ha convertit en una confrontació política centrada en el nombre d’infants i joves a atendre, sense tenir en compte la seva situació d’"extrema vulnerabilitat".

Les entitats i els col·legis professionals que treballen amb persones migrants a les Illes Balears han llegit aquest divendres una declaració amb la qual volen manifestar la seva preocupació per la resposta institucional davant l’arribada de persones per via marítima irregular i la redistribució de menors estrangers no acompanyats a l’estat espanyol.  

Davant el rebuig del Govern d'acollir menors migrants sol·licitants d'asil que ara són a les Canàries, la secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, ha recalcat que les responsabilitats de les administracions estan "molt definides" en els marcs competencials i ha advertit que " qui decideix fer-ne cas omís haurà d'assumir-ne les responsabilitats".

La Conselleria de Famílies i Afers Socials ha facilitat a l'Estat les dades sobre els menors migrants acollits a les Balears i ha assegurat que, malgrat que només hi ha places per a 56 infants i joves, les Illes n'acullen 573 –els consells insulars són els que tenen les competències de menors i els que han aportat la informació. "Aquesta xifra suposa un 1.023% respecte a les places específiques per a l’acollida d’aquests infants i joves", ha lamentat l'Executiu en una nota de premsa –el termini per fer arribar la informació acabava aquest dilluns–, on també diu que recorrerà davant del Tribunal Constitucional el reial decret llei que en regula el repartiment "per evitar l'acollida de menors d'altres comunitats".

La nina de tres anys que juga amb la plastilina reclama ser atesa com una filla ho faria amb una mare. Però Virgínia –funcionària de 46 anys, soltera i sense parella– no l’ha parit. A 41 anys va sentir la crida de la maternitat, però no la clàssica. “No volia tenir fills biològics i no havia format una família, però volia llevar-me les ganes i, alhora, ajudar”, explica. Podia conciliar i va decidir acollir temporalment un nin. “Com que no tenia experiència, em vaig estrenar en tots els sentits. Volia intentar-ho, que els pares d’acolliment siguem un pont és un avantatge. Donam una llar i oferim un futur a aquests nins”, explica.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres un programa d'acolliment i cura de moixos lactants i animals malalts a les cases dels residents que ho desitgin. Cort es farà càrrec del subministrament d'aliments, medicines i tots els útils d'alimentació necessaris per al benestar de l'animal.

La crisi de l'habitatge s'acarnissa amb els sectors més vulnerables de la població, i les dones que han patit violència masclista no en són una excepció. Els preus de compra i lloguer de Palma, i del conjunt de les Illes, impedeixen a –almenys– la meitat de dones que viuen a centres d'acollida municipal continuar amb el seu projecte de vida i recuperar la seva independència perquè no es poden permetre pagar una casa, segons estima la sociòloga i tècnica de l'àrea d'Igualtat de l'Ajuntament, Lourdes de la Cruz. "No poden sortir del servei d'acollida, tot i haver acabat el procés, perquè no hi ha habitatges que es puguin permetre", ha lamentat De la Cruz aquest dimarts, amb motiu de la presentació de l'Informe anual sobre la violència contra les dones del 2022.

Un total de 32 infants sahrauís varen arribar aquest dissabte als diferents aeroports de les Balears per passar l'estiu amb les famílies d'acollida. Concretament, n'han arribat 27 a Palma, 4 a Eivissa i un a Menorca.

L'Ajuntament de Manacor ha editat una guia amb informació bàsica del poble i adreçada als nouvinguts, amb l'objectiu d'ajudar-los a integrar-se en el municipi. En concret, el llibret recull els principals punts d'interès i informació sobre els processos d'empadronament, d'obtenció de la targeta sanitària i escolarització, entre d'altres. Amb 20 pàgines dividides en 15 capítols, el document recull des d'informació sobre els cursos de català que ofereix l'Escola Municipal de Mallorquí com els horaris i les línies del transport públic, passant per una agenda cultural.

L'arribada de menors estrangers no acompanyats a les costes de Mallorca ha passat de ser un fet anecdòtic a una realitat. En tres anys, aquesta xifra s'ha disparat un 400%: mentre que el 2019 van arribar-ne 36, el 2022 van ser 193. El perfil majoritari és d'un al·lot, d'origen algerià i d'entre 16 i 17 anys. L'administració competent a l'hora d'acollir-los, l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (Consell de Mallorca), ha hagut de fer front a aquest augment, que s'ha consolidat, amb un increment de 40 places de primera acollida. En aquests moments, un dels principals reptes és aconseguir més famílies d'acollida per a aquests perfils, atès que fins ara només n'han aconseguit per a set menors, cinc dels quals eren africans.

Les víctimes de violència masclista de Mallorca passen de tenir a la seva disposició 40 places d'acollida a 101 i, a més, la meitat hauran de ser unifamiliars. D'aquesta manera, la Direcció Insular d'Igualtat del Consell de Mallorca pretén intensificar la prevenció en violència de gènere i fomentar la independència i l'autonomia de les usuàries. Aquesta és la principal mesura del programa Aurora, que han presentat aquest dimarts el conseller de Presidència, Javier de Juan i la directora insular d'Igualtat i Diversitat, Rosa Cursach.

L'ocupació actual del Centre de Benestar Social de Son Reus és el doble que el 2021 i el 2020. Mentre que el màxim aleshores va ser de 53 cans, a hores d'ara n'hi ha 113 en acollida. L'increment va començar aquesta tardor i és fruit del creixement d'entrades que hi ha hagut en els darrers mesos, segons ha explicat aquest dimecres el regidor de Benestar Animal i president d'Emaya, Ramon Perpinyà, en la presentació de la campanya 'Adopta, amb responsabilitat', que s'incorpora als busos de l'EMT.

Les famílies que acullin persones refugiades de la guerra d'Ucraïna rebran un mínim de 200 euros mensuals. El Consell de Govern ha aprovat, a petició de la Conselleria d'Afers Socials, una línia d'ajuts per tal que aquestes famílies puguin cobrir les despeses bàsiques.

“No vol sortir. Cada dia li dic que vengui amb mi a la platja, però només vol estar a casa, amb el mòbil, i dormir. Tan sols surt per anar a comprar alguna cosa i a l’escola”, lamenta Mbathio Ndiaye sobre l’adolescent de 17 anys que té acollida des de fa tres mesos, Koubera Sana. La dona, d’origen senegalès, creu que és fruit del seu passat. Sana és el que es coneix com a menor estrangera no acompanyada (MENA). Va estar quatre anys fent feina en una casa a Algèria per estalviar i pagar-se el viatge en pastera fins a Europa. “Allà va estar quatre anys tancada. Si sortia, els policies...”, comenta sense acabar la frase. “Jo li he dit que aquí és lliure de sortir, que hi ha policies, però que no són dolents com allà”, defensa l’acollidora davant la mateixa jove, que amb prou feines respon les preguntes de l’entrevista.

L'Ajuntament de Felanitx ha iniciat aquest dilluns un curs de castellà per als refugiats d'Ucraïna que es troben en acollida al municipi. Segons fonts del Consistori, ells mateixos usuaris demanaren aprendre la llengua i, una vegada qualificat el nivell de castellà, se'ls oferirà la possibilitat d'aprendre català.

Un total de 170 famílies de Mallorca ja s'han ofert per acollir persones desplaçades d'Ucraïna a través del telèfon que ha habilitat l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), el 900 100 444, segons ha informat el Consell de Mallorca aquest divendres. Es tracta de 120 famílies interessades a acollir a casa seva infants o joves que arriben tots sols a Mallorca, mentre que 50 estan disposades a acollir persones adultes i/o famílies. També hi ha habilitat un directori web (ucraina.imasmallorca.net) amb informació sobre com es pot ajudar les persones desplaçades, donacions i voluntariat.

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) ha presentat aquest dijous el programa ABRIC, una iniciativa pionera, implantada per ara només al País Basc, que té com a objectiu oferir l'entorn més adequat i òptim a tots els nins, nines i adolescents en règim d'acolliment temporal que tinguin dificultats conductuals i necessitats especials relacionades amb les seves emocions. Així, l'IMAS fa una passa més en l'especialització dels seus programes d'acolliment familiar.