'I tu, jugues en català'? és el lema clar i suggeridor de la nova campanya dirigida a pares i infants que acaba de llançar la Conselleria de Cultura a través de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears.

La directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà, ha estat l'encarregada d'entregar, aquest dijous, els premis territorials de Mallorca de la novena edició del concurs literari Ficcions, organitzat per l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC) i en el qual han participat 2.903 alumnes de 341 centres educatius dels territoris de parla catalana.

El Govern ha nomenat Montserrat Berini com a nova directora general de Transparència i Bon Govern. Berini havia ocupat, fins ara, la Secretaria General de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria. La Consellera de Presidència, Pilar Costa, és qui ha proposat el seu nom com a nova directora general, ja que amb la remodelació que viu el Govern, ha assumit la direcció general, que fins fa unes setmanes pertanyia a Cultura.

La remodelació de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports continuarà a mig fer tres setmanes després de la dimissió de l'anterior titular del departament, Ruth Mateu, i el cessament de nou càrrecs. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, el Consell de Govern d'aquest divendres només aprovarà la designació de Guillem Fullana com a secretari general de la conselleria i confirmarà Marta Fuxà com a directora general de Política Lingüística.

L'Institut d'Estudis Catalans va generar un sonor terrabastall quan va anunciar que la nova 'Gramàtica de la llengua catalana' eliminaria la major part dels accents diacrítics. Va ser un dels canvis més polèmics d'una norma que es va aprovar el 23 de novembre i que aquest dimarts serà presentada a Palma.

El Govern ha resolt concedir ajudes a 19 sol·licitants per donar suport a 34 actuacions encaminades a fomentar l'ús de la llengua catalana en la societat. La Direcció General de Política Lingüística hi ha destinat 129.878 euros.

Les direccions generals de política lingüística dels governs del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears cooperaran per tal de compartir estratègies que permetin impulsar l'ús de la llengua catalana i defensar-se de les polítiques de l'Estat que resultin perjudicials per a l'idioma compartit.

La millor campanya publicitària feta en català durant el 2016 a les Illes Balears tindrà premi. En concret, 10.000 euros. Aquesta serà la recompensa que s'emportarà el guanyador del primer concurs convocat per la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, el qual s'emmarca en la línia d'ajudes a la promoció de la llengua pròpia que realitza la Direcció General de Política Lingüística.

El mes de juliol es va fer la primera presa de contacte, però ara el Govern, a través de la Direcció General de Política Lingüística, comença a preparar l’entrada a la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, en les sigles en anglès). La institució va ser creada el 2007 i està formada majoritàriament per governs d’àmbit estatal, però sobretot autonòmics i regionals, amb l’objectiu de promoure a escala europea les llengües d’abast mitjà o menys difoses i establir un punt d’encontre per tenir accés directe a programes, iniciatives i informació sobre política lingüística, a més de crear punts de sinergia entre tots aquests idiomes.

Tal com va passar amb les ajudes per a la premsa diària escrita en català a les Illes Balears, el Govern obre la convocatòria de subvencions, en aquest cas, per a la premsa local i especialitzada escrita en català de periodicitat no diària.

Damunt la taula de Marta Fuxà hi ha còpies del document que ha de marcar la política lingüística de Balears d’aquí a cinc anys. Entre les actuacions a fer, Fuxà creu que s’haurà de legislar l’ús del català al món empresarial.

Obtenir el certificat d’un nivell de català és possible als principals territoris de llengua catalana i, a més, poden ser convalidats i homologats entre ells. Així és com s’estableix en cadascun d’aquests territoris -Illes Balears, País Valencià i Catalunya- a través dels departaments de Política Lingüística i la seva legislació, en què es marquen aquelles titulacions que són equivalents als certificats de coneixements de català. Això significa, posem per exemple, que un menorquí amb el certificat de català de nivell C2 expedit per la Universitat de les Illes Balears, a qui es demana el certificat C2 com a requisit o mèrit per treballar a l’administració pública a Catalunya, el títol li servirà perfectament, sense necessitat d’haver de tornar a fer una prova, en aquest cas expedida per la Generalitat de Catalunya.