Cada 31 hores s’acaba un xalet nou en sòl rústic a Mallorca. Això implica que són cinc per setmana en espais que haurien d’estar destinats a usos agraris o naturals, segons denuncia Terraferida. Si s’hi afegeixen les dades disponibles d’Eivissa, ens trobam que entre les dues illes cada dia s’acaba una nova casa en rústic. Un procés accelerat de transformació del territori que ja no és puntual sinó estructural. Els ecologistes demanen aturar-ho en sec a Mallorca i les Pitiüses, com va fer Menorca fa més de 20 anys, i decretar inedificable el sòl rústic, considerat “la joia de la corona de la terra”, diu el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover.

Mallorca té 55.256 habitatges construïts en sòl rústic, 15.817 dels quals podrien ser contraris a la normativa urbanística vigent, segons les dades del projecte Cases que no existeixen, presentat aquest dilluns al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. La investigació, liderada per l’urbanista Miquel Rosselló Xamena, posa xifres a un fenomen sovint invisible en el debat públic: la proliferació d’habitatges en sòl rústic.

L’associació Amics de la Vall de Coanegra ha presentat al·legacions contra el projecte d’una segona planta d’emmagatzematge d’energia amb bateries de liti prevista en una parcel·la rústica de Santa Maria del Camí. El col·lectiu rebutja la iniciativa i qüestiona que pugui tramitar-se com a projecte d’interès industrial estratègic.

L'organització ecologista Terraferida ha denunciat aquest dimarts el procés d'urbanització rural que sofreix Mallorca, on s'han urbanitzat 15 quilòmetres quadrats entre el 2015 i el 2025, una superfície equivalent a tot l'arxipèlag de Cabrera.

Les obres visades a les Balears varen augmentar un 27,9% el 2025 respecte del 2024, un creixement impulsat, en part, per les legalitzacions extraordinàries d'edificacions en sòl rústic aprovades pel Govern, segons ha apuntat aquest dimarts el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears.

El sector primari de les Illes està ofegat per problemes que amb els anys s’han agreujat. La sequera, les alertes sanitàries, la permissivitat de les administracions per consentir usos impropis del sòl rústic i la manca de relleu generacional en són alguns. Els pocs treballadors que queden al sector primari cerquen maneres de sobreviure mentre que el debat sobre la importància de l’agricultura, la pesca i la ramaderia per preservar el territori i la sostenibilitat ambiental de les Balears és cada vegada més present.

A principis del segle XXI, el camp de les Balears encara arrossegava les conseqüències de l’èxode rural que va patir principalment a la segona meitat del segle XX. L’expansió del turisme de masses va reclutar molts de treballadors del sector primari. A més de la pèrdua de mà d’obra, durant el primer quart de segle els pagesos han hagut de fer front a la crisi del model agrari tradicional, a la desigualtat de preus amb la Península, a la pèrdua de sòl rústic i als fenòmens meteorològics adversos, entre altres problemàtiques.

L’artificialització del territori de les Balears ha augmentat un 65% en menys de 30 anys (1990-2018).Aquesta és una de les conclusions més contundents que es desprenen de l’anàlisi de les dades del sistema europeu que segueix l’evolució dels usos del sòl, el Corine Land Cover, realitzat per la geògrafa Marta Pieras. Segons l'especialista, les xifres retraten “una situació de consum de territori desbocat, que reflecteix un model molt preocupant". Entre 1990 i 2018, la superfície ocupada per zones urbanes, infraestructures i àrees vinculades a l’activitat turística ha crescut de manera sostinguda, mentre que els cultius i el paisatge s’esvaeixen a marxes forçades, segons la mateixa anàlisi.

L'Agència de Defensa del Territori de Mallorca ha executat l’enderrocament de diverses edificacions, instal·lacions i pavimentacions aixecades en una finca rústica i destinades a refugi d’animals, després de constatar que no disposaven de cap llicència urbanística municipal. Segons ha informat l’Agència, aquestes construccions ocupaven una part important del terreny i no havien obtingut cap permís per a la seva implantació.

Les Illes Balears afronten en els darrers mesos una nova amenaça que pot afegir una allau d’instal·lacions industrials, ferro i formigó al ja malmès sòl rústic. Als xalets que van urbanitzant a poc a poc foravila i als parcs solars que l’han anat desfigurant en els darrers anys, ara s’hi afegeix un concepte més: els camps de bateries de liti que diferents promotors, principalment fons d’inversió i empreses del sector energètic, impulsen arreu. Segons les dades confirmades a l’ARA Balears pel Govern, ja se n’estan tramitant 34 projectes, 18 dels quals es projecten específicament dins sòl rústic, mentre que la resta ho fa en sòl industrial o urbà.

Els propietaris d’una desena de terrenys rústics a les perifèries urbanes de municipis com Palma i Calvià, i també a Eivissa, ja s’han mogut per poder aprofitar la requalificació automàtica promoguda pel Govern de Marga Prohens i que els pot generar plusvàlues de més del 2.000%. La Llei d’obtenció de sòl ha fet que diferents amos i promotors s’asseguin a taula per negociar i intentar posar en marxa projectes davant una ocasió única d’aconseguir aprofitaments urbanístics milionaris, amb el pretext de construir nous habitatges. Es tracta d’operacions que, en alguns casos, ja s’han anunciat mitjançant ofertes públiques de compravenda. En d’altres, encara circulen pels despatxos. La majoria són extensions de territori que no s’estrenen ara en el mercat immobiliari, sinó que ja han estat objecte d’intents de requalificació pels seus actuals propietaris.

El Govern de Marga Prohens es prepara per dur al Parlament una nova llei agrària que, sota el paraigua de la modernització i la diversificació, obre una nova etapa en la relació entre el camp i el turisme. Si s’aprova, la norma permetrà que totes les explotacions agràries –gestionades per algú amb carnet d’agricultor– puguin oferir fins a deu agroestades. L’esquerra ja n’havia autoritzades sis, però el salt quantitatiu i qualitatiu ara és més profund, perquè no es tracta només de turisme rural: la llei també facilitarà la construcció de naus agrícoles, algunes vinculades a activitats turístiques o complementàries, i la instal·lació més àmplia de plaques solars al sòl rústic.

Aquest dissabte passat el BOIB publicà l’aprovació de la modificació de les normes subsidiàries a l’Ajuntament de Sineu per tal d’incloure una regulació més específica de la ramaderia intensiva dins del terme municipal. Ara hi ha un període de 30 dies per presentar-hi al·legacions.

Unió de Pagesos ha recordat al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural que "el sòl rústic s'ha de dedicar a la producció d'aliments i tot allò que no sigui així, en serà un ús impropi". El sindicat agrícola ha reaccionat així després que Simonet asseguràs a una entrevista de l'ARA Balears que no creu "en la prohibició sistemàtica de plaques solars i xalets".

Aquesta és la darrera setmana en què es recolliran signatures contra la nova llei del sòl 4/2025, la normativa del PP i Vox que permetrà fer pisos al sòl rústic de Palma. Aquesta mobilització ciutadana té com a objectiu exigir a l'Ajuntament de Palma que aturi aquest projecte que suposaria la macrourbanització de Ciutat.

L’enginy administratiu que el PP havia preparat per tal de reduir la protecció del territori i permetre ampliar la carretera, la cabuda de les platges i la implantació d’equipaments, habitatges, allotjaments i restaurants en el sòl rústic de Menorca se n’ha anat en orris. Tal com ja havien advertit el PSOE i, especialment, Més per Menorca a l’oposició, la secretària del Consell Insular ha tombat tot l’entramat del govern popular en concloure que la modificació de 95 de les 140 disposicions del PTI que promovia “és indiciari que s’està alterant el model territorial. No constitueix cap modificació puntual. Se’n canvien de manera substancial els objectius i principis fonamentals”, raona. El document, a més, és ple de “contradiccions” i s’hauria d’esmenar tant que l’informe tècnic i el de Secretaria demanen que “es revisi a fons”, perquè “no s’ajusta a l’ordenament ni al marc legal vigent i no es pot dur a ple”. Així de clar.

El GOB ha demanat aquest dilluns la retirada del projecte actual del tren sa Pobla-Alcúdia, que considera "insostenible, socialment injust i jurídicament feble" i n'ha exigit una reformulació completa amb participació ciutadana i respecte pel territori. L'entitat n'ha exigit la retirada en el marc del període d'exposició pública.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha assegurat que l'Ajuntament protegirà les àrees de transició que envolten Son Sardina i que no s'hi construirà habitatge.