Anys enrere, en mirar per la finestra des d’un avió, Mallorca es veia clapada de nit. Les taques de llum de Palma, l’aeroport i la costa contrastaven amb una discontinuïtat de clapes fosques. La més grossa, a més de la serra de Tramuntana, era el Pla. Les considerables extensions de terra fèrtil sense ús residencial mantenien a les fosques la darrera frontera de l’expansió urbanística a l’illa.

El GEN-GOB ha presentat al·legacions al Projecte de Llei Agrària de les Illes Balears perquè considera que el text desvirtua l'objectiu de fomentar l'activitat agrícola i afavoreix usos turístics i urbanístics del sòl rústic. L'entitat sosté que la norma pot consolidar la terciarització del camp i dificultar la competitivitat de la pagesia, a més de generar desigualtats entre illes, especialment en el cas d'Eivissa, sotmesa a una elevada pressió turística.

Els assentaments il·legals en sòl rústic, vinculats a la demanda incessant de mà d’obra i a l’emergència d’habitatge posen a prova les administracions públiques de les Illes Balears. Malgrat que caravanes, casetes i construccions precàries s’han fet habituals als afores dels pobles i per camades i camins de foravila, cap cens no permet saber ara mateix quants assentaments hi ha a Mallorca ni quantes persones hi viuen.

‘Si no teniu casa, ni doblers per fer-la (...) posau una caravana / enmig d’un quartó / o ampliau una caseta / sense permís per fer-ho’, canten els Ànimos Parrec. La cançó Veniu a es Pla, ja s’ha convertit en un himne a una terra que no atura d’acumular transformacions al marge de la legalitat. Amb aquesta lletra, Julià Picornell ironitza sobre la proliferació d’habitatges irregulars i assentaments en sòl rústic del Pla de Mallorca.

Tenir 14.000 metres quadrats de sòl rústic comú ja no bastarà, per si sol, per poder-hi aixecar una casa de més de 100 metres quadrats. Si el projecte de llei agrària aprovat pel Consell de Govern acaba superant la tramitació parlamentària, construir un nou habitatge a foravila de grans dimensions (la majoria dels que es fan ho són) quedarà vinculat a una obligació agrària que s’haurà de mantenir durant 15 anys.

L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) considera que el projecte de llei agrària aprovat pel Consell de Govern recull part de les seves reivindicacions, però reclama que el text incorpori més garanties per protegir el sòl agrari i donar un suport més decidit a la producció ecològica.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha tornat a posar límits a una de les vies que els propietaris de sòl han fet servir històricament per intentar obtenir drets urbanístics sobre terrenys rústics: argumentar que la realitat física ja els ha convertit, de fet, en ciutat. Però, que hi arribin serveis, que una carretera els envolti o que la urbanització s'hagi anat aproximant a la finca no basta, per si mateix, per convertir-la en sòl urbà consolidat, segons una sentència recent del TSJIB.

Pollença tramita actualment 360 expedients per legalitzar cases i elements constructius en sòl rústic. Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) en té 235 entre mans, tot i que n’ha descartat 26 per incomplir els requisits. No hi ha cap xifra global, perquè els consells, tot i tenir l’obligació de vetllar pel sòl rústic, s’han desentès del procés i no el supervisen. “Ho fan directament els ajuntaments”, han respost a l’ARA Balears fonts dels governs insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa. Però, si dos municipis importants sumen més de 500 expedients, queda clar que l’amnistia en rústic que va aprovar el Govern de Marga Prohens ha tingut una acollida molt important. La mesura ha servit per retratar l’agonia del sòl rústic, i “el fracàs complet com a societat”, en paraules del gerent d’Urbanisme de Pollença, Tomeu Antich, a l’hora de fer complir la llei i la disciplina en el territori rural, fonamental per a la biodiversitat, l’agricultura, la generació de paisatge i la preservació de la cultura.

L'entitat ecologista Terraferida considera que el debat sobre l'aigua a les Balears no es pot limitar a la construcció de noves dessaladores, tal com planteja el Govern. El seu portaveu, Jaume Adrover, sosté que el problema és anterior: el model territorial ha permès durant dècades que el creixement urbanístic dispers i els habitatges en sòl rústic hagin incrementat la pressió sobre uns aqüífers que són un bé públic. "No conec cap lloc del planeta on es faci un consum tan abusiu d'aigua com aquí a causa dels xalets en sòl rústic", afirma Adrover, que vincula aquesta situació amb l'expansió de l'habitatge unifamiliar fora dels nuclis urbans.

El GOB ha demanat aquest dijous als ajuntaments de les Balears que informin de quantes construccions en sòl rústic s’han pogut legalitzar a través del mecanisme de silenci administratiu positiu, després que el Govern hagi eliminat aquesta via amb la nova Llei de mesures urgents per a projectes estratègics.

L’Ajuntament de Petra ha precintat aquesta setmana la construcció d’un habitatge fet amb dues cabines de tràiler i ubicat en sòl rústic. L'infrahabitatge està situat a l’entrada del municipi des de la carretera de Felanitx i consta de dos remolcs de camió de gran tara connectats interiorment, una façana amb porta i dues finestres i una coberta feta amb resina.

Cada 31 hores s’acaba un xalet nou en sòl rústic a Mallorca. Això implica que són cinc per setmana en espais que haurien d’estar destinats a usos agraris o naturals, segons denuncia Terraferida. Si s’hi afegeixen les dades disponibles d’Eivissa, ens trobam que entre les dues illes cada dia s’acaba una nova casa en rústic. Un procés accelerat de transformació del territori que ja no és puntual sinó estructural. Els ecologistes demanen aturar-ho en sec a Mallorca i les Pitiüses, com va fer Menorca fa més de 20 anys, i decretar inedificable el sòl rústic, considerat “la joia de la corona de la terra”, diu el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover.

Mallorca té 55.256 habitatges construïts en sòl rústic, 15.817 dels quals podrien ser contraris a la normativa urbanística vigent, segons les dades del projecte Cases que no existeixen, presentat aquest dilluns al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. La investigació, liderada per l’urbanista Miquel Rosselló Xamena, posa xifres a un fenomen sovint invisible en el debat públic: la proliferació d’habitatges en sòl rústic.

L’associació Amics de la Vall de Coanegra ha presentat al·legacions contra el projecte d’una segona planta d’emmagatzematge d’energia amb bateries de liti prevista en una parcel·la rústica de Santa Maria del Camí. El col·lectiu rebutja la iniciativa i qüestiona que pugui tramitar-se com a projecte d’interès industrial estratègic.

L'organització ecologista Terraferida ha denunciat aquest dimarts el procés d'urbanització rural que sofreix Mallorca, on s'han urbanitzat 15 quilòmetres quadrats entre el 2015 i el 2025, una superfície equivalent a tot l'arxipèlag de Cabrera.

Les obres visades a les Balears varen augmentar un 27,9% el 2025 respecte del 2024, un creixement impulsat, en part, per les legalitzacions extraordinàries d'edificacions en sòl rústic aprovades pel Govern, segons ha apuntat aquest dimarts el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears.

El sector primari de les Illes està ofegat per problemes que amb els anys s’han agreujat. La sequera, les alertes sanitàries, la permissivitat de les administracions per consentir usos impropis del sòl rústic i la manca de relleu generacional en són alguns. Els pocs treballadors que queden al sector primari cerquen maneres de sobreviure mentre que el debat sobre la importància de l’agricultura, la pesca i la ramaderia per preservar el territori i la sostenibilitat ambiental de les Balears és cada vegada més present.

A principis del segle XXI, el camp de les Balears encara arrossegava les conseqüències de l’èxode rural que va patir principalment a la segona meitat del segle XX. L’expansió del turisme de masses va reclutar molts de treballadors del sector primari. A més de la pèrdua de mà d’obra, durant el primer quart de segle els pagesos han hagut de fer front a la crisi del model agrari tradicional, a la desigualtat de preus amb la Península, a la pèrdua de sòl rústic i als fenòmens meteorològics adversos, entre altres problemàtiques.

L’artificialització del territori de les Balears ha augmentat un 65% en menys de 30 anys (1990-2018).Aquesta és una de les conclusions més contundents que es desprenen de l’anàlisi de les dades del sistema europeu que segueix l’evolució dels usos del sòl, el Corine Land Cover, realitzat per la geògrafa Marta Pieras. Segons l'especialista, les xifres retraten “una situació de consum de territori desbocat, que reflecteix un model molt preocupant". Entre 1990 i 2018, la superfície ocupada per zones urbanes, infraestructures i àrees vinculades a l’activitat turística ha crescut de manera sostinguda, mentre que els cultius i el paisatge s’esvaeixen a marxes forçades, segons la mateixa anàlisi.