Antonio i María continuen sent, un any més, els noms més habituals entre els residents a les Illes Balears, segons les dades publicades aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i actualitzades l’1 de gener del 2025.

Un dels titulars que sempre es repeteix amb l’entrada al nou any és la dels primers naixements. Els pares afortunats, amb el nin d’uè en braços, solen respondre la mateixa pregunta: què nom? I és que el nom és un element lingüístic, una simple paraula, que pareix que se’ns enganxa a l’ADN. Hi ha gent que considera que els noms poden vincular-se a la personalitat de la persona: “Les Maries són tranquil·les, els Joans són moguts”. Per manca d’evidències, emperò, ens limitarem a parlar dels noms des d’un punt de vista (socio)lingüístic.

Els noms que durant dècades havien definit la identitat de les Balears –com Tomeu, Sebastià, Joana o Francisca– pràcticament han desaparegut els darrers anys. Les estadístiques publicades per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (Ibestat) confirmen un gir profund en les preferències de les famílies, que opten cada vegada més per noms d'ús general a la resta de l'Estat, com Sofía, Martina i Hugo, entre d'altres. El canvi reflecteix no només l'impacte de les modes i la globalització sinó també un progressiu distanciament del repertori tradicional que havia marcat el paisatge onomàstic de les Illes.

L’Institut d’Estudis Eivissencs ha llençat la campanya 'I tu, com et dius?', amb la finalitat d’ajudar la ciutadania a normalitzar fàcilment noms, llinatges, noms de cases i malnoms. Aquesta iniciativa, que té el suport de la Universitat de les Illes Balears, de l’Institut d’Estudis Baleàrics i del Govern de les Illes Balears, ofereix assessorament tant per adequar la grafia dels noms i llinatges a la normativa de la llengua catalana com per fer constar oficialment hipocorístics (Toni, Fina, Pep...). Des de l’any 2011, en què es va modificar la Llei del registre civil, es poden registrar legalment diminutius, noms abreujats i formes populars del nom.

Marc ha estat any rere any el nom més triat pels pares de nins nascuts a les Balears en les dues darreres dècades, i el 2024 no ha estat l'excepció. Durant l'any passat fins a 111 nadons es varen registrar amb aquest nom.

Manacor va canviant de noms així com els anys passen i les distintes cultures, arribades sobretot ara fa vint anys, van conformant un teixit que té tant d’heterogeni com de curiós i enriquidor. Curiosament, tot i que la percepció pugui fer pensar una altra cosa, els noms de pila normalitzats en català van a poc a poc guanyant terreny, suportats sobretot pels diminutius mallorquins i els nouvinguts de Catalunya com Aran o Nil.

Estiu del 1979. Foto en blanc i negre. Un home jove vestit de diumenge, amb una filla de mesos a coll, posa davant la càmera sense mirar l’objectiu. Darrere d’ells s’obre una vall frondosa amb un santuari al mig. El pare mira la nena i sembla que li estigui dient: “Mira, tot això és la vall de Coaner. Abans que tu nasquessis, jo sempre venia a córrer per aquí i parava a beure aigua fresca de la font. I pensava: si mai tinc una filla, li posaré el nom d’aquest paratge que tant m’agrada. Doncs bé, aquí et tinc”.

Marc i Martina van ser entre 2020 i 2023 els noms més triats pels pares de les Balears per als seus fills i filles. Així ho determina l'estadística de noms i llinatges més freqüents que ha actualitzat aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Segur que en més d'una ocasió us heu trobat cridant el nom d'un fill quan en realitat volíeu dir el del seu germà. Aquesta mena de confusió és "molt comuna" sobretot entre noms de familiars, explica Eulàlia Solís, neuropsicòloga de Guttmann Barcelona-Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació.

"En política no sempre tenim la raó i si hi ha dubtes és important rectificar; no passa res". Així justifica el batle de Palma, José Hila, la paralització del canvi de nom de 12 carrers batejats durant el franquisme. La modificació, anunciada el 22 de març, ha estat com una bolla de neu que s'ha convertit en una autèntica allau de polèmica per a l'Ajuntament. L'escriptor Arturo Pérez-Reverte hi ha ficat cullerada insultant Hila -l'ha qualificat d'"idiota"-; diaris estatals com l'ABC i El Mundo han duit les crítiques a Cort a portada; les televisions privades de Madrid hi han afegit una bona dosi de salsa, i el PP, Cs i Vox ho han aprofitat per atacar l'equip de govern municipal. L'Ajuntament ha aguantat fins que fonts del Govern han filtrat que revisarà el cens de noms i homenatges públics vinculats a la dictadura franquista, però aquest projectil de foc amic l'ha fet cedir.

La Federació d'Associacions de Veïns de Palma ha criticat en el ple de l'Ajuntament de Palma que només 3 dels 12 nous noms de carrers i places que s'han canviat perquè tenen un origen franquista s'hagin dedicat a dones. La portaveu de l'entitat veïnal de Son Rapinya, Marisa Bonache, ha lamentat que Cort "incompleixi" l'objectiu marcat pel pla d'igualtat per incrementar la representativitat de les dones als carrers.

Des de l'any 2000 es permet inscriure els nens amb el cognom de la mare en primer lloc, si així ho demanen els progenitors en el moment del registre. Si no hi ha consens, el del pare té preferència. Però a partir del 30 de juny, a l'hora d'inscriure un nounat, els pares estaran obligats a especificar l'ordre dels cognoms en un termini de tres dies. Si no ho fan, el Registre Civil el decidirà "tenint en compte l'interès superior del menor". Podrà utilitzar criteris com ara "l'ordre alfabètic, el sorteig o l'estètica, és a dir, la combinació que soni millor", segons diu la llei que s'aplicarà a partir del 30 de juny.

L'Espanyol ha culminat la primera fase del projecte 'Glòria als Herois', que compta amb la col·laboració del diari La Grada i que té com a finalitat donar nom a les portes del Power8 Stadium. Després d'un mes sencer de votacions online, amb prop de 32.000 aportacions de propostes, s'han reunit els noms dels 98 millors jugadors de la història del club, que ha decidit deixar cinc portes sense nom per a un futur. Està previst que al llarg d'aquest estiu s'instal·lin les referències d'aquestes portes amb els seus noms.

A Catalunya hi ha 31 mascotes que s'anomenen Mas; 17 que porten el nom de Rajoy; 255 el de Franco; 102 el de Napoleó, i 81 el de Mao. Així ho revela un estudi elaborat per l'Arxiu d'Identificació d'Animals de Companyia (AIAC), del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. El personatge de la reialesa el nom del qual és més utilitzat com a mascota és Letícia, amb 181 animals registrats, mentre que en el cas dels futbolistes destaca Messi (701), per davant de Guti (98) i Cristiano (10). També és rellevant la presència del nom de Shakira (317).

La Xina és un dels països on segueixen amb fal·lera tots els partits del Barça, coneixen tots els jugadors i estan al dia de l'actualitat del club. Però per als xinesos la pronunciació occidental no és fàcil, i en la seva cultura els noms són descriptius de virtuts o característiques de la persona. Així, sovint bategen els jugadors més populars amb noms que per a ells són més entenedors.

Cada dia que passa costa més recordar els noms que formen part de la primera plantilla del Premià a Tercera Divisió. El darrer classificat de la Lliga, en el seu intent desesperat per sortir del descens, segueix donant altes i baixes a futbolistes, fins i tot sense estar-hi d'acord el seu nou entrenador, Jaume Creixell. El club ha decidit prescindir dels serveis de Cristòbal, Èric, Romero i Ivan Diaz. En el cas de Diaz, el futbolista va signar com un dels noms "mediàtics" de l'equip i va debur en Lliga el 21 de novembre. Un mes després, el jugador ja no forma part de l'equip.