Daniel García Veira (Carballo, 1997) és biòleg i ecòleg marí. A l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), hi investiga el paper de les praderies de posidònia oceànica en la protecció marina.

Els elefants, amb el seu aspecte gegantí, les orelles com pàmpols, els magnífics ullals de marfil i aquesta trompa tan característica, ens atreuen des de ben petits: els infants els veuen com un animal simpàtic i proper. I a conseqüència de la seva força, la seva capacitat natural d’aprendre i una vida longeva, ha sigut domesticat en algunes regions del món. Tot i que altres animals també tenen una boca o nas allargat (des d’algunes papallones fins a ossos formiguers), els elefants són els únics proboscidis vius. N’hi ha tres espècies, encara que la majoria de nosaltres no els distingim i, com a molt, parlem d’elefants africans i elefants asiàtics.

La dorsal del Pacífic Oriental, que s'estén a uns 3.200 km de la costa nord-americana, és una zona volcànica activa per les dues plaques tectòniques que es troben al fons de l'oceà Pacífic. Té diverses fumaroles hidrotermals, que són obertures al fons marí que es creen quan l'aigua del mar i el magma sota l'escorça terrestre es troben. La ciència havia demostrat que alguns cargols i musclos podien viure al voltant d'aquestes esquerdes, però ara, un equip internacional d'investigadores ha identificat vida a sota de l'escorça terrestre dels volcans. Entre els habitants d'un dels llocs més extrems del planeta hi ha bacteris i cucs de mig metre de llarg, anomenats cucs tubulars gegants (Riftia pachyptila).

Es necessita molta energia per fer créixer un nadó, només cal preguntar-li a qui hagi estat embarassada. Però justament ara els científics han descobert la quantitat exacta d'energia. En un estudi publicat a la revista Science, investigadors australians calculen que un embaràs humà exigeix gairebé 50.000 calories alimentàries al llarg de nou mesos. Això equival a uns 50 pots de mig litre de gelat i és molt més del que esperaven els investigadors.

Normalment, associem els virus a malalties. I molt sovint és així. Així com uns altres microorganismes, com els bacteris, poden viure amb simbiosi amb nosaltres i la gran majoria no són tòxics, els virus, per la seva naturalesa, solen causar-nos problemes de salut. Un tipus de virus, anomenat retrovirus, és especialment perillós, perquè còpies del seu genoma poden inserir-se en el nostre i això, per exemple, pot causar càncer. Per sort, poques vegades aquest “polissó” genètic es transmet a la descendència. Però hem tingut una relació molt llarga amb aquests virus i, després de mil·lennis d’evolucionar plegats, el genoma humà ha acabat contenint restes d’infeccions pretèrites en forma de seqüències d’ADN viral barrejat amb el nostre, que reben el nom tècnic de retrotransposons. Això no representa cap problema, perquè aquest ADN normalment no porta informació genètica (és part del que abans s’anomenava ADN brossa) i, per tant, no influeix en les funcions normals de les cèl·lules. Però s’acaba de descobrir un exemple que desmenteix aquesta màxima: el genoma humà conté una seqüència viral que no tan sols no és “silenciosa”, sinó que és necessària per a la formació dels nervis.

La història de Barcelona hauria estat molt diferent sense el mar i sense l'activitat portuària. No tal sols en el sentit econòmic, social o polític, sinó també dietètic. Els canvis al litoral català van marcar el consum de mol·luscs: durant l'època romana les ostres van dominar-ho tot sense pràcticament rivals, després van venir els musclos i, finalment, les tellines. Els canvis paisatgístics al litoral hi van tenir molt a veure.

La UIB ha repetit a la convocatòria de juliol de Selectivitat una de les preguntes de l'examen de Biologia que ja va formular el mes de juny. Es tracta d'una qüestió que va provocar molta polèmica i indignació entre els alumnes i el professorat, que consideraren que estava basada en els principis competencials de la LOMLOE. El tema és, però, que els estudiants que enguany s'han presentat a Selectivitat han cursat segon de Batxillerat segons la LOMQE. Serà a partir del curs vinent quan les proves ja s'adaptaran completament a la llei educativa vigent.

El doctor Jaume Flexas, catedràtic de Fisiologia Vegetal del Departament de Biologia de la UIB, és l'investigador més rellevant de tot l'estat espanyol en l'àmbit de Ciència de les Plantes i Agronomia. Així ho constata el rànquing Research.com, que també valora la UIB com la cinquena universitat de l'Estat en aquesta mateixa disciplina.

Fins ara, per trobar els gens específics involucrats en un càncer, la comunitat científica ha comparat el genoma de persones que pateixen aquesta malaltia amb les que no. "Però això és com comparar un Fiat 600 amb un Ferrari: ajuda, perquè tots dos són cotxes, però per entendre l'enginyeria real que s'hi amaga també caldria incloure en la comparació els cotxes de cavalls", planteja el professor d'investigació Icrea i catedràtic de genètica de la UPF Arcadi Navarro. Amb la malaltia humana, diu, passa igual. Perquè hi ha espècies que també pateixen càncers o que no en pateixen mai i que viuen molts més anys que els humans. "Per identificar allò que ens fa únics, no podem només mirar-nos entre nosaltres perquè, en essència, som massa iguals", argumenta l'investigador. Per això, el consorci internacional Zoonomia proposa ampliar el focus i, per fer-ho, ha publicat aquest dijous a la revista Science el recurs comparatiu de genomes –el conjunt de gens que ens formen– de mamífers més gran del món. Amb el recull de tot el material genètic de 240 espècies, els investigadors han aconseguit identificar les diferències que hi ha en l'ADN, concretament en les regions reguladores d'aquest ADN, i que poden arribar a desencadenar malalties o disfuncions greus.

Un nou estudi publicat a la revista Diversity i desenvolupat per un equip científic del Grup d'Ecologia d'Angiospermes Marines de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha demostrat que les praderies de la fanerògama marina Cymodocea nodosa i la macroalga Caulerpa prolifera, espècies dominants a la llacuna costanera de la mar Menor, són capaces d'eliminar grans quantitats de nitrogen inorgànic del medi.

La primera imatge de Testosterona (Arpa) és força impactant. Carole Hooven, codirectora del departament de biologia evolutiva humana de la Universitat de Harvard, observa un grup de ximpanzés. El mascle dominant s'endú una femella i li pega amb un bastó. Va passar a Uganda el 1999 i és, en part, l’origen del llibre en què Hooven analitza la testosterona i com marca el comportament dels homes tant en el sexe com en l'esport o la política. La biòloga deixa clar que no som com els ximpanzés, però que la testosterona té molt a veure amb l’agressivitat i amb el desig sexual. Algunes afirmacions del llibre són força controvertides, i Hooven admet que ha trobat resistències, però deixa clar que la testosterona es pot controlar i no eximeix ningú de les seves responsabilitats: “A diferència dels ximpanzés, podem aprendre sobre el nostre origen evolutiu i els mecanismes bioquímics del nostre cos. Això ens dona un poder sobre nosaltres mateixos que cap ximpanzé pot tenir”, assegura. 

La Universitat de les Illes Balears és la primera institució del món que disposarà d'un banc de mostres biològiques de càlculs renals amb finalitats d'investigació biomèdica. La creació d'aquesta infraestructura, clau per a la recerca i la docència, ha estat impulsada pel Laboratori de Recerca en Litiasi Renal de la UIB i l'ha aprovada la Direcció General d'Acreditació de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears.

Existim gràcies a la memòria i sobrevivim gràcies a l’oblit. Aquesta frase lapidària, que prové de la literatura i no de la ciència, sintetitza una gran veritat neurològica. La pèrdua de memòria ens destrueix com a individus. Ho saben molt bé els familiars de persones amb Alzheimer. En canvi, la capacitat d’oblidar en certa mesura els mals records ens permet viure una vida més plàcida. Hi ha casos, però, en què experiències negatives generen uns records tan intensos que no només no es poden oblidar sinó que poden produir trastorns com l’estrès posttraumàtic. Però, ¿i si aquests records es poguessin atenuar artificialment? Això és el que han aconseguit fer en ratolins d’una manera especialment precisa investigadors del Centre de Neurociència de Sistemes de la Universitat de Boston encapçalats pel neurocientífic Steve Ramirez. Els resultats de la seva recerca s’han publicat en dos articles a les revistes Nature Communications Biology i Nature Communications.

Entre els milers de milions d’espècies diferents de microbis que habiten aquest planeta, els bacteris són dels més abundants. També són, a més, una de les primeres formes de vida que van aparèixer, molt abans que els animals. Estan compostos d’una sola cèl·lula que, de mitjana, no sol fer més d’un parell de micròmetres de llargada, és a dir, dues mil·lèsimes de mil·límetre. Per això cal un microscopi per poder-los observar. Però una troballa ha canviat la manera que tenim d’entendre aquests organismes: un estudi publicat a la revista Science revela que n’existeix un que és cinc mil vegades més llarg que la resta i que, malgrat la seva mida, havia passat desapercebut fins ara.

Els unicorns són éssers mitològics que la tradició medieval representava amb cos de cavall i una banya recta que els sortia del mig del front. Tot i que s’esmenten en descripcions zoològiques gregues, ningú els ha pogut veure mai, atès que, com a tals, no existeixen. Es considera que, possiblement, les primeres descripcions es deguin a la confusió amb animals reals exagerats o mal descrits, com el rinoceront o el narval, un cetaci emparentat amb els dofins i les orques que té un gran ullal que sobresurt per davant de la cara com una única banya. En altres cultures també existeixen descripcions similars d’aquests éssers mitològics, com en la xinesa, on se’ls anomena xiezhi.

El premi Nobel de fisiologia o medicina s’ha atorgat fins ara a 224 persones, 12 de les quals (un 5,4%) han sigut dones. La biòloga alemanya Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, 1942) va ser el 1995 la sisena d’aquesta exclusiva llista. Si a l’estadística s’hi afegeixen la resta de premis Nobel científics, els de química i física, la xifra de guardonats puja a 631, entre els quals hi ha 23 dones (un 3,6%). Nüsslein-Volhard va ser la desena dona a rebre’n un. El motiu del guardó va ser el descobriment dels gens que fan que una sola cèl·lula es converteixi en un ésser viu complex. Els experiments que li van permetre identificar els 120 gens que dirigeixen el desenvolupament embrionari els va fer als anys setanta amb mosques de la fruita, però més endavant es va veure que els mecanismes generals del procés servien per explicar el desenvolupament de la resta d’animals. 

El biòleg Stephen Jay Gould escrivia el 1994 que la nostra espècie, en lloc de dir-se Homo sapiens, s’hauria de dir Homo narrator. Som criatures que expliquem contes, la narrativa és natural en nosaltres, és la manera que tenim d’organitzar els nostres pensaments, argumentava. Gairebé trenta anys després, les dades acumulades no fan més que confirmar la intuïció de Gould, fins al punt que la visió narrativa del món podria estar imbricada en el mateix funcionament del cervell. El neurocientífic Óscar Vilarroya explora amb profunditat aquesta idea al seu llibre Somos lo que nos contamos (Ariel).

Són com arbres, però sota la mar. Són refugi, font d’aliment, zona d’amagatall i el sustent de molts altres animals. També són arquitectes i bioconstructors. Donen vida als anomenats boscos submarins i aporten complexitat estructural als ecosistemes aquàtics. “Si a un bosc li lleves els arbres, què en queda?”, exposa la biòloga de Save the Med Patricia Puerta. Segons el coordinador d’Àrees Marines Protegides de WWF, Óscar Esparza, el món alberga uns 5.500 tipus de coral diferents. De les 200 espècies que troben recer a la Mediterrània, a la zona de les Balears n’hi ha al voltant de 20 que estan en perill.

Tursiops ha confirmat aquest dimarts que l'increment del renou submarí fa que la presència de dofins a Eivissa i Formentera, en zones com es Freus, disminueixi fins a tres vegades durant juliol i agost, quan la contaminació acústica registra valors 31 vegades més alts.