Caminar per Palma, i també per molts de municipis de les Balears, s'ha convertit en una cursa d'obstacles. Els cotxes envaeixen les voreres fins a impedir-hi el pas dels ciutadans. Vianants Mallorca ha publicat fa uns dies un vídeo a Instagram que mostra les dificultats amb les quals es troba una mare amb un cotxet per passejar el seu fill pel seu barri, ubicat entorn del carrer d'Isidre Llaurador. Amb aquestes imatges, l'entitat denuncia que aquesta problemàtica "vergonyosa" es repeteix a altres barris i municipis i reclama que "sobren cotxes i falta planificació".

'Porto Solea', 'Bar de Mosa', 'Campanei', o 'Cala Miloa' o 'Cala Mi Lord', 'Cala Santani'. Aquestes són algunes de les respostes que ha transcrit en un vídeo a les xarxes l'agència de màrqueting Ximbomba en col·laboració amb el compte d'Instagram Mallorca Viral, que ha demanat als turistes quins pobles han visitat, i que llança la següent pregunta als usuaris: saben pronunciar els noms d'aquests pobles? Al vídeo, en clau d'humor, les respostes que donen els entrevistats per referir-se als municipis i localitats que han visitat són especialment curioses.

García és el llinatge predominant a nou municipis de Mallorca. Després de segles on els pobles tenien uns llinatges característics i molt marcats, i quasi amb el llinatge d'una persona podies saber de quin municipi era, la globalització pareix que també ha arribat als llinatges dels mallorquins, amb un clar exemple: García.

“Quan vaig arribar, l’any 2008, potser feia 10 o 12 informes cada any. I ara en dec fer entre 150 i 170 anuals”. Els informes de què parla Joan Carles Lladó, tècnic de patrimoni de l’Ajuntament d’Andratx, són els que ha de redactar per respondre les sol·licituds de llicència d’obra a béns catalogats del municipi. Una de les principals tasques a la qual dedica una part important de la seva jornada laboral és supervisar que en qualsevol intervenció que es vulgui realitzar a un bé catalogat, tant si és un element etnogràfic com si és un edifici sencer, es compleixen els criteris de protecció i conservació. I és una tasca que requereix temps, coneixement i la col·laboració de tots els implicats.

Barcelona, malgrat que és la ciutat més habitada de Catalunya, no és la població més gran del país. De fet, ni tan sols ho és de la seva demarcació. Tremp, amb una superfície de 302,8 quilòmetres quadrats i 6.015 habitants, és el municipi amb més superfície de Catalunya. Però quina és la població de la demarcació de Barcelona amb més extensió? Doncs es tracta de Sant Mateu de Bages, que tan sols té 637 habitants, però compta amb una superfície de 102,9 km². El terme municipal de la capital té 101,3 km².

Un 27% de l'aigua potable que es perd a Mallorca és a causa de les fuites. El president de la institució insular, Llorenç Galmés, ha considerat que aquestes dades són "molt preocupants" i ha informat que hi ha municipis que n'arriben a perdre "fins a un 60%". Per això, el Consell de Mallorca ha donat llum verda a 74 projectes presentats per ajuntaments i mancomunitats per un import de 19,1 milions d'euros per millorar l'eficiència del cicle de l'aigua, millorar-ne les xarxes i solucionar-ne les fuites.

Un 25 de gener de 1284 a Girona li era reconeguda la facultat d’autogovernar-se. Des de llavors i durant més de set segles, Girona ha tingut un ens institucional permanent gestionant el dia a dia dels seus habitants. De les prop de 1.000 llars comptades en els primers recomptes del segle XV als prop de 110.000 gironins i gironines de l’actualitat. Enmig han passat dinasties, models d’estat, ideologies i formes de govern diverses, però l’Ajuntament, en un format o altre, ha existit i ha liderat el futur dels seus veïns i veïnes. Com Girona, centenars de viles i pobles del nostre país. Centenars de viles i pobles que veuen com els últims anys se’ls ha anat escanyant la capacitat de finançament i d’inversió des de l’Estat, cosa que ha afectat clarament la qualitat dels serveis públics i directament el dia a dia de la ciutat i d’aquells que hi viuen. Uns ajuntaments que any a any han d’oferir més serveis amb uns costos més elevats però amb una capacitat econòmica similar.

"De quin segle és l'església gòtica de Sant Miquel de Campanet?" i "Quin esport practica l'exbatle Francesc Aguiló?" són algunes de les preguntes incloses a les partides de trivial de temàtica local que aquest poble fa quinze anys que organitza per les festes de Sant Victorià. Els responsables de les partides cada any s'han de buidar el cap per fer preguntes noves de les diferents categories, que van des de la història i la geografia local fins a la llengua catalana i la literatura vinculada a Campanet, els esports o altres qüestions de caire més general. La primera edició es va fer a l'interior del bar Sa Pujada, però en l'actualitat els campaneters juguen a un lloc molt més gran: la plaça de Son Bordoi. Tanmateix, però, ja ha tornada petita per acollir no només la gran quantitat de grups participants, sinó també un nombre creixent de persones que hi van a badocar, perquè la Nit de Trivial ja s'ha convertit en tot un espectacle.

Si un visitant aliè a la realitat política catalana hagués trepitjat Catalunya l’octubre del 2017 i no hi hagués tornat fins avui, potser pensaria que s’hauria equivocat de lloc. Sis anys després del referèndum de l’1 d’Octubre, la política catalana ja no viu l’efervescència d’aquella època i d’uns temps en què semblava que moltes coses podien canviar. Com si fos el riu d’Heràclit, el temps sembla haver fet que l’aigua de les disputes territorials hagi fluït i, de retruc, el corrent s’hagi emportat líders, partits o estratègies, en un moviment acompanyat per les implacables accions polítiques i judicials dels poders de l’Estat i per les trifulgues estratègiques dels principals actors independentistes.

Malgrat que ha perdut un escó respecte de les eleccions generals de novembre de 2019, Vox ha guanyat vots a la meitat dels municipis de les Balears. Tot i que l'increment és de 1.093 vots, l'extrema dreta n'ha sumat més a 32 de 67 municipis de les Illes. Entre ells, Algaida, Campanet, Manacor, Inca i Santa Maria, que són considerats feus de l'esquerra i on, de fet, actualment hi ha batles i batlesses progressistes.

Amb el 90% de l'escrutini superat, les Balears són blaves: el PP ha estat la força més votada a 53 de 67 municipis. Precisament el partit de dretes ha guanyat a les localitats que sumen més habitants, com Palma –amb el 34% dels vots–, Calvià (35%) i Manacor (33,10%), però també als més petits, com Banyalbufar (34%), Escorca (66%) i Estellencs (44%).

La participació a les 18 h ha augmentat respecte del 2019 a les Balears, encara que hi ha dotze municipis on menys gent ha anat a votar en compració amb fa quatre anys. El descens més acusat s'ha produït als pobles de Santa Eugènia, amb una davallada del 5,51%; Búger (-3,8%) i Estellencs (-2,8%).

920.000 persones de les Illes Balears ja tenen el seu batle del PP, després de la constitució de tots els ajuntaments que s'ha fet aquest dissabte. Això implica un 78% de la població, que equival a, pràcticament, quatre de cada cinc illencs. En total, els populars han arribat a les 33 batlies, i dues més que es donaran al llarg de la legislatura a partir dels pactes de govern assolits a Santa Margalida, amb Convergència, i a Porreres amb El Pi. Es confirma l'hegemonia municipal del partit de Marga Prohens, que ha arrasat a Eivissa, on liderarà els cinc consistoris, i només a Sant Josep de sa Talaia no ho farà amb majoria absoluta.

"He donat llibertat als municipis per arribar a acords en funció de les circumstàncies", ha dit aquest dilluns la candidata del PP al Govern, Marga Prohens, en referència a les possibles aliances amb Vox a les diferents administracions. Prohens acaba d'iniciar els contactes amb els partits per preparar la seva investidura i ha donat llum verda als cinc municipis de les Balears on el PP necessita Vox per formar un govern amb majoria absoluta, malgrat que ha reiterat en nombroses ocasions que ella governarà en solitari.

A diferència del que passa amb altres institucions de caràcter insular o autonòmic, que tenen capacitat de triar el calendari de les sessions constitutives, els ajuntaments tenen data fixada per llei, i en aquests comicis serà dia 17 de juny. Tots els ajuntaments han de constituir el nou ple aquest dia, i també triar el batle en la mateixa sessió.

El jurista José Antonio Martín Pallín ja ho assenyalava en un article a l’ARA del novembre passat: el perill que comporta per a la democràcia i per al bon funcionament de les administracions el que s’anomena lawfare o guerra judicial, que consisteix en presentar denúncies sense base ni proves i de mala fe. Aquesta praxi nefasta la va aplicar el poder judicial als protagonistes del Procés, i s’ha aplicat a polítics renovadors, de Podem a Madrid, de Compromís al País Valencià, de MÉS a Palma i dels comuns a Barcelona. Hi ha el lawfare polític, com el que el jutge Sergio Moro va infligir a Lula da Silva, al Brasil; i també hi ha el que podem anomenar lawfare urbà, i és al que es recorre per parar iniciatives urbanes que van a favor del bé comú, reforcen els drets de la ciutadania i regulen les expectatives de lucre dels poders econòmics.

Un mapa elaborat per El País a partir de dades del Ministeri d'Hisenda mostra quants doblers inverteixen els ajuntaments d'Espanya en els seus veïns i revela que Calvià és el municipi de tot l'Estat d'entre 50.000 i 200.000 habitants que més gasta per persona. A l'anàlisi no només s'hi inclou aquest càlcul, sinó que també s'ha comptabilitzat la despesa mitjana per habitatge. La infografia s'ha elaborat amb les bases de dades de liquidacions pressupostàries consolidades que publica l'Estat anualment i s'han escollit les xifres del 2018 fins al 2021.

Anar d’Ariany a Vilafranca amb cotxe són menys de vint minuts, però per arribar-hi amb transport públic el trajecte suposa dos transbords i un mínim d’una hora. Això, en el cas que les arribades i sortides dels busos coincideixin, però quasi mai no és així a causa de les poques freqüències que s’ofereixen i s’acaba convertint en una hora i 43 minuts de viatge. Són dos dels molts municipis de Mallorca que no disposen d’un servei de transport públic que faciliti el trasllat al poble de veïnat –n’hi ha 42 en total–, però l’exemple no ha estat escollit de manera aleatòria.

Són diversos els municipis que l'any passat hagueren d'aplicar restriccions a causa de la sequera. Artà, Campos o Deià, en són exemples, mentre que Palma decretà la prealerta i comprà més aigua dessalada per evitar buidar els aqüífers. No obstant això, només 8 dels 67 municipis de les Balears tenen aprovat el Pla de gestió sostenible de l'aigua, un document que precisament ha de preveure les actuacions i activitats per reduir la demanda d'aigua, millorar-ne l'eficiència i evitar el deteriorament dels recursos hídrics disponibles en el futur. Així, els únics que en tenen són Inca, Manacor, Sant Llorenç des Cardassar, ses Salines, es Castell, Maó, Eivissa i Formentera.

Vox s'estén a les Balears, però a un ritme menor del que la direcció autonòmica tenia planejat. Les intencions inicials eren arribar a les 40 llistes municipals o fins i tot superar-les, cosa que significaria duplicar les 21 que es van presentar el 2019. Així i tot, finalment seran 28 les candidatures, amb opcions a arribar a "dues o tres més", principalment Sóller i Esporles, expliquen fonts del partit. La problemàtica es troba en els territoris amb menys població, ja que tenen més difícil penetrar-hi per l'alta tradició partidista que tenen, com podria ser el cas d'Ariany o Costitx, històricament governats per El Pi. Una altra dificultat afegida, segons reconeixen, és complir amb els paràmetres de paritat.