Enmig del carregós debat sobre el nom i la unitat de la nostra llengua (no s’acabarà mai?) és habitual que, quan algú diu allò de ‘menorquí sí, català no’, algú altre demani per què no es diu això mateix del castellà. A Extremadura, a la Pampa o als carrers de Ciutat de Mèxic, se sol dir, tothom té clar que parla la mateixa llengua, sense perjudici de les formes pròpies en el vocabulari, la fonètica, l’entonació i la sintaxi. Per què, llavors, no s’aplica el mateix criteri al català? Idò resulta que sí, que entre els parlants del castellà també hi ha hagut intents de secessionisme lingüístic que són la mar d’entretinguts.

Meliana és una petita localitat de l'àrea metropolitana de València on el PP governa còmodament amb 10 dels 17 regidors. Aquesta situació allibera els populars de la necessitat de pactar amb Vox –que no hi té representació–, però, alhora, els impedeix responsabilitzar la formació ultra de les mesures més polèmiques. Així i tot, el seu ajuntament serà el primer del País Valencià que oferirà un curs de llengua basat en les normes secessionistes de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, una entitat alternativa a l'oficial i estatutària, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En lloc de col·laborar amb 3.500 euros amb la històrica Fundació Sambori, que des de fa anys organitza un concurs literari escolar, millor subvencionar una entitat que nega la unitat del català com l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. I en lloc d'ajudar la campanya per a la Promoció del Llibre Valencià, recompensar el treball de l'Escolania Nuestra Señora de los Desamparados amb 8.000 euros. Aquesta és la nova mesura del Partit Popular i Vox, que han decidit esmenar el pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per al 2024.

El full de ruta de Vox passa per promoure el castellà i una versió secessionista del valencià que negui la unitat del català. Fins ara ja havien impulsat la doble denominació de la ciutat de València, en castellà i en valencià en una forma contrària a la normativa, i havien anunciat la modificació de la llei de plurilingüisme per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular de les escoles a les vuit comarques on històricament el català ha estat present residualment. Doncs ara s'hi sumen dues iniciatives més. Una és la proposta que l'Ajuntament d'Alacant sol·liciti a la Generalitat que la ciutat sigui inclosa entre les localitats on s'aplica l'exempció de català. I l'altra, una proposició no de llei perquè les Corts demanin a la conselleria d'Educació que reconegui els títols de valencià impartits per les entitats secessionistes de Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i que aquests siguin equivalents als oficials i serveixin per impartir classe en català als centres educatius.

"Combatre el pancatalanisme cultural que pretén furtar-nos la nostra singularitat, la identitat pròpia i separar-nos dels nostres compatriotes d'Espanya". Aquest ha estat un dels principals objectius que s'ha fixat el vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport del nou govern valencià, Vicente Barrera, que ha comparegut aquest dimecres a les Corts per explicar el programa polític del seu departament per als pròxims quatre anys.

València tindrà una doble denominació bilingüe. En la versió suposadament en valencià optarà per la forma Valéncia –amb accent tancat en la e i no obert com estableix la normativa– i en la versió en castellà per Valencia. La mesura, aprovada amb els vots del Partit Popular i Vox en la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l'Ajuntament de València, suposarà assumir les secessionistes Normes del Puig –alternatives a les oficials– i els criteris d'entitats contràries a la unitat del català com són Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El canvi es culminarà quan l'aprovi el ple de l'Ajuntament i el ratifiqui la Generalitat Valenciana. Ara bé, perquè això passi, caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe favorable, circumstància molt dubtosa.

"Exigim que la llengua valenciana tingui el mateix estatus d'oficialitat que la resta de llengües cooficials de l'Estat. Sense xantatges, ni costos innecessaris per als espanyols". Aquesta ha estat la petició més rellevant de la declaració institucional que el govern valencià de PP i Vox ha aprovat aquest dimarts. Es tracta d'un acord que el Consell ja va anunciar el 18 d'agost, però que s'ha fet públic avui amb motiu de la represa de l'activitat de l'executiu després de les vacances d'agost.

Només han fet falta unes poques setmanes i la concessió de les primeres entrevistes perquè els membres del nou govern valencià de PP i Vox hagin enarborat dues de les grans banderes que presumiblement presidiran la gestió del Consell durant els pròxims quatre anys. Es tracta del secessionisme lingüístic i la denúncia del suposat expansionisme català que s'estaria covant al País Valencià.

Sense guerres ni referèndums. La separació de txecs i eslovacs va ser tan pacífica i amistosa que es va batejar com el 'divorci de vellut'. Era l’1 de gener del 1993 i Txecoslovàquia deixava de ser un país i passava a la paperera de la història. Des de llavors, Txèquia i Eslovàquia mantenen una relació estreta, afavorida per una cultura i llengua semblants, i des de l’1 de maig del 2004 comparteixen, a més, carnet del club de la Unió Europea i l’OTAN. La separació dels dos territoris es va començar a gestar amb la desaparició del Mur de Berlín, que en aquelles terres va obrir la porta de l’anomenada Revolució de Vellut, en què es van posar en relleu les diferències i els sentiments nacionalistes que la llarga dictadura comunista havia soterrat, com en tants països més de l’òrbita soviètica.

Els esforços del govern valencià per augmentar la presència de la llengua pròpia a les aules acabarà als tribunals. L’Associació de Defensa del Castellà, una entitat que té el suport del PP i C’s, i la Diputació d'Alacant, on governa el Partit Popular, han anunciat que portaran el decret de plurilingüisme als jutjats perquè consideren que discrimina els castellanoparlants. Per al sociòleg Vicent Flor, aquests col·lectius "intenten reobrir el conflicte lingüístic, ja que en veritat, el que demanen és llibertat per no aprendre valencià”.