Hi ha estratègies que no funcionen perquè, senzillament, parteixen d'una mala teoria basada en una anàlisi errònia. I hi ha estratègies que no funcionen no perquè no siguin bones estratègies, sinó perquè, simplement, han estan mal executades. L'estratègia republicana, per resumir-ho molt, d'"eixamplar la base" crec, contra el que opinen els que avui n'estan fent estelles, que forma part de les segones, no pas de les primeres.

Un 37,29% dels electors convocats a exercir el dret han passat ja per les urnes a les Balears fins a les 14 h d'aquest diumenge, cosa que significa que han votat un 6,34% més que a les darreres eleccions generals, el 19 de novembre del 2019. Ja s'havia intuït aquesta gran participació en les primeres hores, perquè totes les imatges i cròniques procedents dels col·legis electorals parlaven de coes i centenars de persones que omplien tots els espais públics habilitats per a les eleccions d'aquest 23 de juliol.

Aquest podria ser un resum de l’evolució de la segregació escolar a Catalunya: maig del 2008, el Síndic de Greuges publica el seu primer informe sobre la problemàtica; maig del 2023, la segregació escolar continua sent uns dels problemes més greus del nostre sistema educatiu. Hem perdut 15 anys.

Alguns dels partits illencs s’han mostrat decidits en les darreres setmanes a anar a la recerca del vot estranger, és a dir, persones amb una nacionalitat diferent de l’espanyola que resideixen en un municipi de les Balears. Principalment, han estat el PP, a través de la presidenta del partit, Marga Prohens, i la batlessa d’Andratx, Estefanía Gonzalvo, i MÉS per Mallorca, que ha organitzat trobades a diversos territoris de l’illa amb una alta proporció de població estrangera, per animar-los a inscriure’s per votar i conèixer les línies estratègiques del partit.

Tot i que no s’hi val a fer generalitzacions fàcils, sí que es pot dir que sovint les eleccions es perden més que no pas es guanyen. Vull dir que, amb les excepcions que calguin, en un marc de gran desconfiança cap a la política com l’actual, el comportament electoral implica que, més que no pas per mèrits propis, els que guanyen les eleccions ho fan per demèrit dels adversaris. Per exemple, es perden per incapacitat de mobilitzar el propi electorat, que s’acaba quedant a casa disgustat. O perquè creix el vot de càstig. O el de la por. O el vot ressentit, pel fet que hom s’ha sentit desatès o fins i tot enganyat. Resta el vot d’adhesió incondicional, però cada vegada més reduït.

Els estrategs d’ERC tenen una teoria que diu que la calma els dona vots i el rebombori els en pren. Això explicaria la prudència pertinaç de Pere Aragonès i les declaracions previsibles, sense suc ni bruc, dels seus portaveus, obsedits en no cometre errors. Aquesta manera de fer fa que les enquestes els afavorexin, però no gaire, i que el plus presidencial no acabi de consolidar la figura d’Aragonès. Últimament, però, la contenció s’ha trencat amb dues exhibicions de fatxenderia: la del conseller Cambray, d’Educació, que ha intentat fer un cop d’autoritat desafiant els sindicats de mestres; i la de Gabriel Rufián, que ha carregat contra la diplomàcia paral·lela de Waterloo. Tots dos han hagut de rectificar. Rectificació a mitges, tot sigui dit. Rufián s’ha disculpat per les formes, i Cambray s’ha empassat algunes decisions unilaterals per acontentar els vaguistes, tot i que, amb murrieria, s’ha mantingut ferm en l’afer del calendari, per mirar de posar en evidència que és aquesta qüestió, i no cap altra, la que explica la fúria dels sindicats.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha demostrat avui que no pensa canviar d'estratègia pel que fa a Catalunya. En una entrevista a Onda Cero el cap de l'executiu ha recordat que es tria un govern autonòmic i que, per això, n'hi ha prou amb la majoria absoluta d'escons. "Ara bé, per legitimar coses il·legals no em valen ni vots ni escons", ha indicat, i ha avisat que qualsevol "il·legalitat" es durà al TC.