MÉS per Mallorca ha lamentat aquest divendres que els ciutadans de Palma tornin a pagar pel cas de Son Espases. Segons han informat, la portaveu del govern municipal Mercedes Celeste (PP) va relacionar aquest dijous el nou Pla general amb la devolució d'un dipòsit de cinc milions d'euros als propietaris d'uns solars situats devora l'Hipòdrom de Son Pardo. La formació ecosobiranista diu que aquesta és una informació que va ser "distorsionada de manera intencionada" per part de la regidora i que "no té res a veure amb els fets". Segons expliquen, l'origen del pagament del dipòsit, que ara s'ha de retornar, prové d'un avançament que el PP de Catalina Cirer va demanar als propietaris dels terrenys de Son Pardo. Així, diuen, la intenció de Cirer era disposar d'aquests doblers per pagar el solar de l'hospital Son Espases. "Un fet del tot insòlit i irregular, ja que un pagament per aprofitament dels terrenys s'acostuma a fer una vegada se n'ha aprovat el Pla parcial", comenten.

L'Ajuntament de Palma retornarà 5,3 milions d'euros, més els interessos de demora, per la desclassificació del sòl urbanitzable en la zona de Son Pardo on el Govern va projectar la passada legislatura amb el govern central construir la Ciutat de la Justícia.

En un principi era una manifestació de suport convocada pels sindicats SUP i AUGC a sis policies nacionals que aquest divendres al matí declaraven a la Ciutat de la Justícia com a investigats per vexar i maltractar la Paula, una noia que van detenir a Via Laietana durant les protestes contra la sentència del Procés el 2019. Llavors la Paula tenia 21 anys. Més que una mostra d'escalf cap als acusats (només un ha declarat presencialment), la concentració s'ha convertit en un clam contra l'amnistia, contra Pedro Sánchez, a qui han titllat de "traïdor", i contra Carles Puigdemont, el nom del qual feien rimar constantment amb la paraula presó. "Si els amnistiaran", comentava un policia sobre la causa que afecta fins a 13 companys seus. Després, però, deixava clar que ell no hi estava d'acord, "ni per als independentistes ni per als polis". Encara no està clar l'abast de l'amnistia ni si hi entrarà la Paula –que a part de ser denunciant està acusada de desordres públics aquella mateixa nit–, ni els policies que l'haurien vexat.

Unes mateixes imatges, dues versions contràries. Els prop de 10 minuts de gravacions de la sala Apolo de la nit de l'1 de desembre mostren un home de 50 anys i una jove de 23 "interactuant" en una "escena lúdica" en què hi ha tocaments consentits, segons la defensa de Saül Gordillo, mentre l'acusació manté que les imatges demostren que hi va haver una agressió sexual i en cap cas consentiment. Aquest matí han declarat al jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona l'exdirector de Catalunya Ràdio i la primera de les dues denunciants, una periodista del digital Principal que va interposar una denúncia contra el que llavors era el seu cap per una agressió durant la nit del sopar d'empresa.

L'Audiència Provincial de Pamplona va condemnar el 27 d'abril del 2018 a cinc anys de presó els membres de la Manada per abusar sexualment d'una jove de 18 anys als Sanfermines de dos anys abans. El tribunal va dictaminar en aquella primera sentència que els fets no havien estat una violació en grup sinó un abús sexual, una rebaixa en la consideració dels fets que va provocar una cadena de manifestacions ciutadanes en moltes ciutats. Cinc dies després, quan els carrers encara bullien per una sentència que es quedava curta, un exmilitar de 43 anys de Barcelona amic de la Legió va utilitzar el wifi de la seva veïna per entrar en un fòrum i fer córrer una imatge del DNI de la víctima de la Manada. A Foroparalelo.com, amb més de 120.000 seguidors, hi van aparèixer també dades personals de la jove i una captura del vídeo de la violació acompanyades de missatges vexatoris del condemnat, Eric C.T., cap a la víctima. Aquest dimecres l'home ha reconegut els fets i ha acceptat dos anys de presó i pagar una indemnització de 20.000 euros a la noia.

La Ciutat de la Justícia reviu la situació de fa uns mesos: un grup de menors estrangers no acompanyats (MENA) han tornat a passar la nit a l'edifici de la fiscalia perquè la Generalitat no els ha pogut oferir un allotjament. Segons la fiscalia i el deganat –que és el responsable de l'espai–, la situació s'ha produït tant dimarts com dimecres a la nit, però el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha assegurat que, de moment, només ha sigut dimecres. Tot i això, aquest dijous al vespre l'ARA ha pogut comprovar que encara hi ha nois a la planta baixa de l'edifici de la fiscalia de la Ciutat de la Justícia, on hi ha l'espai de guàrdia de la fiscalia de menors i del jutjat de menors.

Dimarts vinent, 8 de novembre, l'exjugador del Barça i ara del Besiktas Adriano Correia acudirà a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet per declarar en el cas de presumpte frau fiscal a la Hisenda espanyola. El futbolista ja ha retornat els 641.000 euros que va defraudar durant els anys 2011 i 2012. El brasiler declararà al jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, i, segons fonts de la defensa, intentarà demostrar que no hi va haver cap tipus d'irregularitat i sol·licitarà en conseqüència que s'arxivi la causa.

Nou episodi a la Ciutat de la Justícia. Dimarts va arrencar la fase d’instrucció del presumpte cas d’espionatge de Sandro Rosell al soci fundador de Mediapro Jaume Roures. El 5 de febrer passat, l’empresari català va presentar una querella contra l’expresident blaugrana per espionatge industrial, atac a la intimitat i furt amb agreujant de confiança. Una querella que anava també contra l’executiu del Barça Joan Carles Raventós, el mateix club, l’empresa de Rosell Bonus Sport Marketing –que l’expresident es va vendre el 2011– i Robert Cama, antic responsable informàtic de Mediapro, i que segons Roures va intervenir el seu correu electrònic i va accedir a centenars de correus entre el 2009 i 2011, que després facilitava a Rosell, en un entramat en què també participava Raventós.