La xifra de nins sahrauís que venen a les Balears a passar els mesos de juliol i agost ha disminuït notablement en els darrers anys perquè fan falta famílies que els vulguin acollir. Segons dades de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes, abans de la crisi financera del 2008 a les Illes s'acollien 200 nins, fins que arribà la pandèmia del covid se'n rebien 95 i l'any passat la xifra va baixar fins a 29. "Ens falten famílies. N'hem de continuar cercant desesperadament per acollir el màxim de nins", diu la presidenta de l'Associació, Catalina Rosselló.

Des del seu pis de Palma, Maria Àngela Thomàs Andreu, de 83 anys, ensenya amb orgull les fotos de l’àlbum de la seva etapa al Sàhara Occidental. El desembre de 1974 tenia 33 anys quan aterrà a Al-Aaiun, capital de l’aleshores encara colònia espanyola. Ho feu amb els seus quatre fills petits per acompanyar el seu home, Bernat Vidal Garcias, militar de professió, natural de Llucmajor. Aquella nova destinació era el càstig imposat a Vidal per pertànyer a la Unión Militar Democrática (UMD). Es tractava d’un reduït grup d’oficials que, a les acaballes del franquisme, s’organitzaren per democratitzar l’exèrcit.

Encara no es coneixen de res, ni saben quina cara fan: només els n'han dit el nom i que tenen vuit anys. Però quan els presenten per primera vegada, s'abracen com si fes molt de temps que esperaven veure aquella personeta. És el cas d'Agnes –francesa, però resident a Mallorca–, que s'acaba de trobar amb Hiba, la nina del Sàhara Occidental que passarà l'estiu a casa seva. Aquesta és una de les més de 40 famílies que han participat enguany en el programa de Vacances en Pau –després d'estar dos anys aturat per culpa de la pandèmia–, de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí, i que han rebut aquest dijous els infants que acolliran fins a principis de setembre.

Més de 40 anys després d’abandonar el Sàhara Occidental, ara Espanya ha decidit deixar enrere la neutralitat històrica per alinear-se amb el Marroc i donar suport a la proposta d'autonomia al Sàhara Occidental. Un moviment que es pot convertir en un fangar per al president Pedro Sánchez, tant dins del Congrés com fora. El gir de prendre partit per la proposta marroquina pot suposar un conflicte amb Algèria en el pitjor moment possible: la majoria de gas que rep Espanya és d'origen algerià, i la dependència d'aquest país ara s'accentua amb la guerra d'Ucraïna

El 2006 una cinquantena de socialistes de tot Espanya es reuniren a la seu del partit, Ferraz, per parlar del Sàhara. L’exbatle de Santa Margalida, en aquell moment regidor, Miquel Cifre, fou un dels representants de les Balears per petició dels que aleshores eren els secretaris generals del PSIB a Mallorca i a les Illes, Francina Armengol, i Francesc Antich, respectivament. “En aquell temps ja es parlava d’autonomia, i no vaig sentir ningú allà que defensàs el poble sahrauí, que es complissin les resolucions de les Nacions Unides”, recorda Cifre.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, està marcant distància amb la decisió del cap de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, d'avalar l'autonomia del Sàhara Occidental sota la tutela del Marroc, un gir històric en la política exterior. "L'esforç ha de ser per aconseguir el Sàhara lliure", ha reclamat aquest dimarts en la sessió de control del Parlament. A aquesta proclama s'hi ha afegit l'intergrup parlamentari balear 'Pau i llibertat per al Sàhara', que aglutina tots els grups polítics representats, menys Vox, i que ha signat aquest dimarts un manifest en què "lamentam el canvi de posicionament de la presidència del govern respecte del consens mantingut fins ara". Així i tot, no pot ser una declaració institucional, ja que l'absència de l'extrema dreta impossibilita la unanimitat de la Cambra.

Van néixer al mig del desert, als inhòspits camps de refugiats d’Algèria, i van venir a les Balears i Catalunya de petits, primer a passar les vacances d’estiu i després acollits per famílies que els van donar l’oportunitat d’estudiar. Ara ho deixen tot per anar a combatre per una terra que no han pogut trepitjar mai i que només coneixen gràcies a les històries que els explicaven els seus avis. Joves sahrauís d’arreu d’Europa estan tornant ara als campaments després que el Front Polisario declarés la guerra al Marroc la setmana passada per haver-se saltat l’alto el foc signat el 1991. Quan ells encara no havien nascut.

Nafi Brahim és un jove sahrauí que va arribar a Mallorca fa 20 anys i que ara se'n torna al seu país a combatre contra l'exèrcit del Marroc, que aquest divendres va entrar al sud del Sàhara Occidental per trencar el bloqueig del Polisario a la frontera mauritana. En un vídeo publicat pel Partit Comunista a les Illes Balears, Brahim explica entre plors que ha decidit unir-se a l'exèrcit sahrauí i fa una crida perquè altres joves com ell que visquin a Espanya també ho facin.

La comissió d'Urologia de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears viatjarà aquest dissabte cap als campaments de refugiats sahrauís d'Algèria per dur-hi a terme un programa de visites i intervencions quirúrgiques.

Viuen en una casa a la Vileta on regna el silenci i hi ha espai per jugar. Però avui el dia ha sortit encapotat i Ndata prefereix allargar-se damunt el sofà, amb el mòbil a les mans, i enviar-se àudios de WhatsApp amb les seves amigues que, com ella, han vingut de vacances a Mallorca.

L’estiu de 1987 quinze infants varen arribar a Mallorca amb arena encara dins les sabates. Era la primera vegada que un grup de sahrauís venia a passar les vacances fora de casa seva a través de la mediació de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí.

El Parlament condemnarà “qualsevol activitat estrangera en el territori del Sàhara Occidental realitzada sense l'autorització de l'Administració sahrauí” i farà “un prec” a les associacions empresarials balears “per tal que evitin la comercialització de productes i recursos naturals procedents del Sàhara Occidental que incompleixin la jurisdicció internacional”. Són alguns dels punts destacats de la proposició no de llei (PNL) que han registrat aquest dijous PSIB, MÉS, Podem i El Pi.

El viatge a Tindouf (Algèria) està organitzat per l'intergrup Pau al Sàhara i la Comissió d'Enllaç i està compost per representants del Parlament de les Illes Balears: diputats dels partits polítics PP, PSOE, El Pi i Podem, així com un regidor de l'Ajuntament de Palma, una representant del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i la presidenta i la coordinadora de l'associació Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears.

"Sí que es parla dels refugiats sahrauis, però hi ha un bloqueig des del govern d'Espanya i de mitjans de comunicació del drama que estam vivint". Qui ho diu és Hassana Aalia, un jove activista sahraui condemnat per un tribunal militar de Rabat a cadena perpètua per haver format part del Campament de la Dignitat. Pendent d'un recurs davant l'Audiència Nacional que li doni finalment asil polític, Hassana ha participat aquest dilluns en la conferència 'Sahrauis: els nostres refugiats', al Col·legi d'Advocats de Balears, convidat per l'Associació Amics del Poble Sahraui de Mallorca.