Cada Setmana Santa des de fa vint-i-quatre anys se celebra el MIC, el torneig de futbol base més important del món. Aquesta última edició ha reunit més de 400 equips, amb una representació de pràcticament 40 països. Un d'aquests equips ha estat el Xakhtar Donetsk d'Ucraïna, els integrants del qual durant set dies, gràcies a la pau de la Costa Brava i la pilota, han pogut desconnectar una mica del calvari en què viuen immersos des de fa més de dos anys a causa de la invasió russa del seu país.

Escombrar les racions que els russos no es van menjar, els vidres trencats i els mobles destruïts va ser una tasca esgotadora. En els quatre mesos i mig que les forces de Vladímir Putin van ocupar aquesta població de l'est d'Ucraïna, les tropes van fer servir el bar de la localitat com una mena de base. Després d'aquest període, i abans de marxar, ho van desmantellar gairebé tot. Hi va haver una cosa, però, que va quedar quasi intacta: les pintades a les parets que molts soldats russos van fer durant els mesos d'ocupació. El nom del poble és Velika Komixuvakha i, abans de la invasió, en aquest bar la gent només hi anava a beure i a menjar. Com en la immensa majoria de bars del món.

Aquest reportatge comença amb una nota d’aclariment.

"El míssil ha colpejat casa nostra. Els nens estaven dormint. Estem tots ensangonats. No tenim finestres, res". Això és el que diu una dona d'Uman, una ciutat al centre d'Ucraïna que aquesta matinada de divendres ha patit l'atac de les tropes russes. Moscou ha llançat una nova onada massiva de míssils, la més massiva dels últims mesos, que ha afectat diverses ciutats, també la capital, Kíiv, i ha deixat almenys 26 víctimes mortals, entre les quals cinc criatures.

Les patates fregides més cares del món costen 200 dòlars la ració.

Invasió russa d’Ucraïna. Any dos. La guerra continua. 

Una dona m’explica una escena que resumeix un any de guerra: la mare d’un soldat que, la nit de Nadal, va parar taula per a dos perquè es volia convèncer que el seu fill tornaria del front. Va acabar menjant sola.

"El president de la Rada –el Parlament ucraïnès– ho resumeix bé: 'Votam aquí i al mateix temps miram al cel'. Això val per a tots els ciutadans, que fan la seva vida normal però mirant al cel amb la sensació d'amenaça". Amb aquestes paraules ha definit el diputat illenc al Congrés dels Diputats, Pere Joan Pons, el viatge a Ucraïna que va fer diumenge passat, fins dimarts, com a membre de la delegació de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).

L’Eva està encantada de la vida. Des de la sala d’accés a l’estació de tren de Münster, ciutat de més de 300.000 habitants a l’oest d’Alemanya, espera la seva mare, que arriba del poble de Lienen-Kattevenne, a 23 kilòmetres de distància. Aquest estiu es veuran molt més. Normalment el trajecte d'anada i tornada costa 12,80 euros, però des de l’1 de juny i fins al 31 d’agost són vàlids uns nous tiquets mensuals que cobreixen, a tot el país, tots els serveis metropolitans, de rodalies i regionals en busos, tramvies, metros, ferrocarrils i trens per tot just 9 euros durant tot el mes. 

Un dia més, i des de la retirada de la rodalia de Kíiv, a finals de març, tots els esforços militars russos continuen centrats a la província de Lugansk, una de les dues que integren el Donbass, la part més oriental d'Ucraïna, amb l'intent de la conquesta definitiva de la ciutat de Severodonetsk. L'administració de Kíiv ha admès aquest dimarts que els invasors ja en controlen gairebé el 70%, inclosos la majoria dels assentaments rurals que l'envolten. Encara que estratègicament no és de vital importància, sí que ho és des del punt de vista simbòlic per al Kremlin, ja que permetria a Vladímir Putin reivindicar una primera victòria en una de les zones en disputa amb els rebels pro-russos des del 2014. De fet, el ministre d'Afers Exteriors de Putin, Serguei Lavrov, va reconèixer aquest extrem dilluns al vespre, en afirmar que Severodonetsk és ara una "prioritat incondicional" per a Rússia.

¿Ha canviat definitivament el curs de la guerra al Donbass, la part més oriental d'Ucraïna? En els darrers dies i hores hi ha evidències que així podria ser. Ho afirmen des de fonts militars de Kíiv fins a aliats tan entusiastes del president Volodímir Zelenski com el primer ministre britànic, Boris Johnson, que aquest divendres ha assegurat en una entrevista amb Bloomberg que Rússia està fent un "lent però palpable progrés". La situació, de fet, és tan compromesa que els invasors estarien molt a prop d'encerclar completament una de les ciutats clau de la zona, Severodonetsk, la més gran de la província de Lugansk, de 150.000 habitants, que l'artilleria russa està convertint en una segona Mariúpol. Kíiv, de fet, admet que el 90% de la província de Lugansk és ja en mans dels russos.

El president de Finlàndia, Sauli Niinistö, ha anunciat aquest diumenge formalment la decisió de sol·licitar l'adhesió a l'OTAN. “És un dia històric. S'està començant una nova era", ha afirmat el president finlandès en una conferència de premsa. La proposta serà traslladada al Parlament i, si la Cambra l'aprova, la sol·licitud ja podrà ser traslladada a l'Aliança. "Finlàndia maximitzarà la seva seguretat, i això no és en perjudici per a ningú", ha dit el president amb referència a la reacció de Rússia, que no veu amb bons ulls l'entrada de Finlàndia a l'OTAN.

Prop de 1.000 alumnes de Primària de Marratxí participaren divendres en una manifestació en contra de la invasió russa d'Ucraïna, sota el lema 'Escoles de Marratxí per la pau'. Els alumnes anaven vestits de groc i blau, els colors de la bandera d'Ucraïna. La concentració es va fer a la plaça de la Cabana i varen marxar fins al CEIP Ses Cases Noves, i durant el recorregut llançaren consignes en favor de la pau i en contra de la guerra, segons explica l'Ajuntament de Marratxí en una nota.

La declaració de la candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Unesco ha quedat en suspens després de l'ajornament del 45è comitè que havia de celebrar-se a Kazan (Rússia) del 19 al 30 de juny, a causa de la invasió russa a Ucraïna.

El Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia ha anunciat aquest dissabte que ha prohibit l'entrada al país del primer ministre britànic, Boris Johnson; de la secretària d'Exteriors del Regne Unit, Liz Truss; del secretari de Defensa, Ben Wallace, i de deu càrrecs més de Downing Street.

El ministeri de l'Interior ucraïnès ha revelat que 169 membres de la Guàrdia Nacional van ser fets presoners per l'exèrcit rus en la batalla per la planta nuclear de Txernòbil, que va patir el terrible accident nuclear de 1986.

El Parlament balear ha donat llum verda aquest dimarts a la convalidació del decret llei aprovat pel consell de govern extraordinari del passat 30 de març, sobre les 25 mesures i els 106 milions d'euros totals del pla de xoc per pal·liar els efectes econòmics i socials de la invasió russa d'Ucraïna. El decret s'ha tirat endavant sense cap vot en contra, tot i que Gent per Formentera ha estat l'únic partit fora de l'Executiu que hi ha votat a favor. La resta de partits s'han abstingut, tal com van anunciar aquest dilluns, malgrat que el PP havia demanat en un primer moment intervenir en el torn en contra del debat, però ha estat per tenir opció a la rèplica als partits que hi votaven a favor. D'altra banda, els grups que formen al Pacte, amb 28 vots a favor i 27 en contra, han denegat l'opció que aquest decret es tramiti com a projecte de llei i inclogui propostes dels altres grups parlamentaris.

El Consell de Mallorca invertirà 60 milions d'euros en els municipis de Mallorca. Amb aquest pla de xoc –presentat aquest dilluns a l'Assemblea de Batles–, la institució insular pretén pal·liar els efectes socials i econòmics provocats per la guerra d'Ucraïna, informa el Consell de Mallorca en una nota.