El vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha confirmat aquest dijous les acusacions contra el diputat de Sa Unió i president del Consell de Formentera, Llorenç Córdoba, i ha assegurat que volia "condicionar l'estabilitat del Govern" que se li pagàs un sobresou de 4.000 euros. Segons Costa, Córdoba no actuava "pels interessos de Formentera i els seus ciutadans, sinó en funció dels seus interessos personals". Sa Unió de Formentera va decidir aquest dimecres expulsar el president del Consell insular i demanar-li la dimissió del Consell de Formentera. Córdoba, però, s'hi ha negat. "Vaig demanar diners per compensar les despeses parlamentàries", ha assegurat el diputat en declaracions a Ràdio Illa, en què ha negat les acusacions del seu partit.

El Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears prendrà part de les conferències prèvies de la cimera europea de turisme prevista per als dies 30 i 31 d'octubre a Palma. En el marc de la seva participació es lliurarà una carta oberta amb un seguit de mesures orientades a repensar el model turístic balear. Jaume Garau, representant del col·lectiu, ha explicat que la carta és la primera passa en el procés d'impulsar un debat ciutadà per arribar a un consens ampli sobre el full de ruta que ha de seguir aquesta comunitat per reorientar-se cap a un creixement sostenible.

L'última llengua que va aconseguir l'estatus d'oficial a la Unió Europea (UE), a la qual aspiren ara el català, l'euskera i el gallec, ha sigut l'irlandès, i li ha costat déu i ajuda. El camí cap a l'anhelada oficialitat va començar al carrer a principis dels 2000, amb manifestacions populars i una campanya multitudinària per pressionar Dublín perquè la demanés. Finalment, el govern irlandès va fer la petició al Consell de la Unió Europea —on hi ha representats tots els estats membres— i el 2005 va aconseguir el sí unànime dels Vint-i-set, condició indispensable per obtenir el segell d'oficial.

NADAL. Fa vint anys que vaig haver de canviar el tió pel nieuwjaarsbrief. L’Erasmus ja les té, aquestes coses. L’avió del dia 25 al matí és ple de parelles mixtes.

El 23 d’octubre es va liquidar, oficialment, Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Tot i que va ser el 24 de març del 2017 quan el partit va anunciar la fi de la seva vida política a causa de la llosa d’un deute de 22,5 milions, no va ser fins a aquesta tardor quan formalment s’ha finalitzat el procés de liquidació. Del deute, la majoria en mans dels bancs, només en recuperarà alguna cosa el BBVA perquè és qui tenia la hipoteca de la seu central de Barcelona, al carrer Nàpols -segons la informació concursal a què ha tingut accés l’ARA-. El BBVA, que havia prestat tres milions d’euros a Unió, recuperarà el que pugui cobrar de la venda de la seu. La resta d’entitats financeres no en veuran ni un euro. En total, d’acord amb l’informe concursal, pels préstecs a Unió La Caixa haurà perdut nou milions d’euros; el Santander gairebé quatre milions; Ibercaja un milió; el Sabadell 800.000 euros; el Banco Popular 500.000, i Kutxabank 400.000.

L'exlíder d'Unió Ramon Espadaler serà el número 3 de la llista per Barcelona del PSC a les eleccions del 21-D. La incorporació del també exconseller d'Interior a la candidatura dels socialistes s'emmarca en l'acord que el partit de Miquel Iceta ha tancat amb Units per Avançar -formació sorgida de l'extinta UDC- per intentar aglutinar el catalanisme moderat als comicis d'aquest desembre.

L'endemà de la segona derrota consecutiva amb menys de tres mesos, Josep Antoni Duran i Lleida es resisteix a fer un pas enrere. Aquest dilluns, l'endemà dels zero diputats, no ha sortit ni a donar explicacions en roda de premsa després de la reunió del comitè de govern. Al seu lloc, han estat el secretari general, Ramon Espadaler, i la portaveu, Montserrat Surroca, els qui han donat coneixement de les decisions que s'han pres en el si de la direcció del partit. Unió ha fixat un consell nacional pel proper 16 de gener per iniciar el procés per renovar els càrrecs del partit que culminarà amb un congrés el 16 d'abril. Segons el secretari general, el partit no vol prendre decisions "precipitades".

Si Unió no va obtenir representació parlamentària el 27-S no va ser pas per la cobertura que en va fer Televisió Espanyola, si s'ha de jutjar per les paraules de la seva portaveu i diputada a Madrid, Montserrat Surroca. Dimarts a la tarda, a la comissió de RTVE, la diputada va interpel·lar el president de l'ens, José Antonio Sánchez, i va agrair-li el seguiment "equilibrat, adequat i ajustat" de la cadena a Ramon Espadaler, que es va "complementar" parant atenció al president del comitè de govern, Josep A. Duran i Lleida.

Per veure tots els resultats en l'interactiu especial 27-S, clica aquí.

Unió proposa inserir una disposició addicional a la Constitució que reconegui Catalunya com a nació (consulta el programa electoral) i que aquest nou encaix se sotmeti a consulta ciutadana. Aquesta aposta per modificar quirúrgicament la carta magna hauria d'assegurar un pacte fiscal per Catalunya –a l'estil d'un concert econòmic– i el blindatge en les competències de llengua, cultura i educació. El cap de llista, Ramon Espadaler, insisteix, en aquesta campanya, que és la via factible per clarificar les competències i evitar contenciosos als tribunals (el darrer, la suspensió de la llei de l'Agència Tributària catalana). Asseguren que és la via per "resoldre" la qüestió catalana si s'aconsegueix pactar aquests punts amb el PP i el PSOE després de les eleccions generals.

A mitjans dels anys 90, Josep A. Duran i Lleida va plantejar a dirigents d’Unió la possibilitat de convertir el partit en la marca blanca. Vint anys després, mentre el líder d’UDC busca vots per al 27-S assegurant que són dipositaris del “gran patrimoni del catalanisme polític” de CiU, ex alts càrrecs de la formació democratacristiana parlen per primer cop d’aquell intent de desvincular-se de Convergència per aliar-se amb els populars.

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha comparat aquest dimarts el 'Telenotícies' de TV3 amb el No-Do, el noticiari franquista. Ho ha fet des del seu compte de Twitter –i ha estat repiulat pel compte oficial d'Unió–, queixós del tracte fet al migdia a la presentació del que serà número dos dels democristians el 27-S, per darrere de Ramon Espadaler, l'exfiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez SolMartín Rodríguez Sol. Duran demana en el seu tuit que es miri el tractament de la notícia de l'elecció de Xavier García Albiol com a candidat del PP i la de Rodríguez Sol com a dos d'Unió. "Que la gent més jove recuperi el No-Do. Catalunya en blanc i negre", conclou.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest dijous que Espanya necessita líders polítics que "creguin en la força de la unió i no en la disgregació", que només "debilita" a l'hora de fer front als "reptes" com el atur, la desigualtat, la pobresa i la manca d'oportunitats".

La ruptura entre CDC i d'UDC s'ha materialitzat aquest dijous al ple del Congrés en una votació en la qual, per primera vegada, els portaveus adjunts dels dos partits, Carles Campuzano (CDC) i Josep Sánchez Llibre (UDC), han marcat el sentit del vot dels subgrups, i en la qual s'ha estrenat també la seva nova distribució. El portaveu de CDC, Pere Macias, ha ocupat el seient que fins ara tenia Josep Antoni Duran i Lleida –absent a la votació–, a la filera immediatament superior a la que es reserva per als membres del govern espanyol. Al seu costat, Carles Campuzano, que exerceix com a portaveu adjunt, i els seients de dos diputats més de CDC, Jordi Xuclà i Imma Riera.

Nou desafiament dels crítics d'Unió a la cúpula del partit. Aquest dijous s'ha presentat a Barcelona la plataforma Hereus UDC 1931 amb la presència d'Antoni Castellà, Núria de Gispert, Joan Rigol i Mercè Jou, que pretén aglutinar "militants i exmilitants" del partit per tal de donar suport a la llista que prepara el president de la Generalitat, Artur Mas, de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S. La plataforma s'ha activat aquest mateix matí i ja hi ha dos centenars de persones que s'hi han incorporat.

Convergència i Unió han escenificat aquest Sant Joan al Congrés la seva ruptura. En rodes de premsa separades, convocades també pels caps de premsa respectius, han donat els detalls dels canvis en el seu grup a la cambra alta, que ara passa a anomenar-se grup català de Convergència i d'Unió, amb la preposició "de" per marcar la rutpura. L'encarregat d'explicar-ho per part de CDC ha estat Pere Macias, que ha tancat files amb tota la resta de diputats del seu partit, excepte l'escó buit que ha deixat Jordi Jané al Congrés. Recollim els detalls de la nova relació en 7 claus: