Després d’onze anys de regidor i set de batle de Maó, Héctor Pons Riudavets (Maó, 1990) fa balanç del mandat més difícil que ha patit fins ara a l’Ajuntament. En minoria i amb el suport condicionat dels seus antics socis d’Ara Maó, l’únic batle socialista de Menorca afronta l’any que resta de legislatura amb la urgència de solucionar els problemes que arrossega el subministrament d’aigua i l’objectiu decidit de fer passes per facilitar l’accés a l’habitatge a les famílies en un context de tanta dificultat. Però en aquests mesos també es cou el futur del port.

La Policia Nacional ha detingut a Maó un camell per la mort d'una dona a qui va vendre droga. Segons ha informat el cos, els fets van passar el 9 d'abril, quan diverses patrulles van acudir a una telefonada del 091, en què s'indicava que, en un habitatge del municipi, s'havia localitzat una dona morta i que podria haver patit una reacció adversa a una substància estupefaent.

Un home acusat de matar-ne un altre a Maó la matinada del dia de Nadal del 2023 ha acceptat aquest dilluns vuit anys de presó per homicidi, mentre que un segon individu ha acceptat sis mesos de presó per no aturar l'agressió.

Ciutadella i Maó, els dos majors municipis de Menorca, resisteixen a l’ofensiva dretana que ha arrasat la resta d’ajuntaments i el mateix Consell de l’illa, on l’antiga consellera de Vox hi té un paper fonamental. A any i mig de les pròximes eleccions, els dos municipis es mantenen amb majories progressistes, una tendència només compartida en part amb es Mercadal, on governa el nacionalista Joan Manel Palliser (Entesa de l’Esquerra) amb el suport estratègic del PP local que, a dins mateix del govern municipal, ningú no discuteix. La fórmula funciona i ni tan sols el terratrèmol provocat per la recent condemna penal del fins ara número u dels populars, Tóbal Pons, l’ha alterada. Desposseït de la primera tinença d’alcaldia, Pons continua formant part del govern, mentre que el PSOE a l’oposició ja ha canviat de portaveu.

Les Illes es varen tenyir de blau el 2023. El PP va créixer amb gairebé cent regidors, va ser la força més votada a la meitat dels pobles de Mallorca i va aconseguir el poder de les principals institucions –el Govern, el Consell Insular i Palma– gràcies a Vox. Però no de totes: les formacions progressistes varen resistir en una quinzena de municipis de l’illa. Els més grans, Inca, Manacor i Pollença, s’han convertit en un estendard de l’oposició i un potencial focus de desgast per al Govern. La presidenta Marga Prohens ha optat per una estratègia de diàleg obert amb aquests ajuntaments, però també ha emprat aquest acostament per desgastar l’esquerra al Parlament.

L'ensulsiada de pedres d'un tram de la costa del Muret ha afectat part de la fàbrica de Gin Xoriguer, situada en el port de Maó. Els fets han tingut lloc a primera hora del matí quan els Bombers de Menorca han rebut un avís del 112 sobre el despreniment que no ha provocat cap ferit, segons han informat fonts del servei d'Emergències.

Nou intent per retirar símbols franquistes a les Balears. El Govern espanyol ha aprovat els criteris que definiran del nou Catàleg estatal de símbols i elements contraris a la memòria democràtica. En aquest marc, el diputat Vicenç Vidal ha confirmat que el seu partit ja ha sol·licitat la inclusió del monument de la Feixina, a Palma, i del monòlit de l'Esplanada de Maó, a Menorca, una proposta que "en principi, veuen amb bons ulls" des del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.

Com qui baixa al carrer a cantar als seus veïns, Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) va emocionar aquest dissabte tot Maó. Tres anys després de la seva retirada oficial dels escenaris, tornà al Principal per sumar la seva veu a les missions humanitàries de la Fundació Clarós i deixar ben clar que el vici de cantar mai no el deixarà, per molts anys que passin.

El govern del Consell de Menorca no pensa fer cas a la Unesco. Tot i el pronunciament del màxim organisme internacional en la preservació del patrimoni, que recomana deixar de banda el viaducte de Rafal Rubí i consensuar una solució viària a nivell per a aquesta cruïlla de la carretera general entre Maó i Alaior, l’equip presidit per Adolfo Vilafranca ha anunciat aquest divendres que tirarà endavant amb el projecte.

El de Maó és el port natural més gran del món, després de Pearl Harbor. Ho acrediten els seus prop de 6 km de llargària amb una fondària màxima de 30 metres. Es troba als peus d’una ciutat bastida dalt d’un turó. Des de la vorera dels seus penya-segats es té una visió completa de l’espai, des de la Colàrsega fins a la punta de Sant Felip. “Es Mahón, una ciudad hermosa y galante”, afirma un més que solemne himne, escrit el 1904 amb motiu de la visita del rei Alfons XIII, que els seus habitants d’ara entonen cofois a l’inici de les festes de Gràcia, la primera setmana de setembre. I té molt de sentit. En l’actualitat, Maó és per a moltes persones la ciutat més cosmopolita de l’illa de Menorca. Passejant pels seus carrers es respira un profund sabor mediterrani, on trobam present l’herència anglesa, fruit de la seva dominació durant bona part del segle XVIII. Però, un parell de mil·lennis enrere, en època romana, el Portus Magonis era la zona zero d’una activitat econòmica que esperonava el desenvolupament de la ciutat, Magona, que finalment rebé la categoria de municipi amb el títol de Municipium Flavium Magontanum. No obstant això, la capitalitat de l’illa l’ostentava Ciutadella des d’un principi. Tot canvià el mes de febrer del 1722, per ordre del cèlebre governador britànic Richard Kane. Amb l’excusa d’unes desavinences amb el batle general, traslladà els tribunals i, per tant, la capitalitat, de Ciutadella a Maó, ciutat que embellí i de la qual regulà l’expansió urbana. Un segle més tard, el port de Maó acollí la primera base dels Estats Units d’Amèrica a l’estranger, del 1825 al 1845.

Quasi 4.000 docents, 1.533 dels quals destinats a Menorca, es veuen obligats cada curs a sortir de la seva illa per fer classe. Els professors interins han d’itinerar uns anys fins que aconsegueixen estabilitzar el seu lloc de feina i troben plaça fixa a un centre prop de casa. Un repte que s’ha agreujat aquests darrers anys amb la crisi de l’habitatge i que empeny molts professionals a demanar excedències i fer feina a l’ensenyament privat o a altres sectors per tal de no haver de canviar abruptament el seu lloc de residència.

Un total de 183 cavalls participen en la cavalcada de les festes de Gràcia a Maó, que s'ha iniciat aquest diumenge horabaixa i que presideix com a genet el mateix batle de la ciutat, el socialista Héctor Pons.

Un policia local de Maó va fer retirar ahir diumenge una bandera palestina d’una multitudinària rua reivindicativa, amb més de 500 persones, poques hores després d’acabar el jaleo de les festes a Sant Climent.

Les administracions de Menorca acumulen almenys una dotzena d’edificis buits i sense ús o a l’espera d’una futura reconversió, alguns dels quals ja fa més de 20 anys que estan tancats, un temps que ha agreujat el seu deteriorament. Els projectes públics per donar-los una segona vida tarden tant com els de construcció de nous immobles que millorin la prestació dels serveis als quals estan destinats, i la ciutadania en pateix les conseqüències.

L’aigua de Maó continua sense ser potable un any després de la crisi que esclatà arran de la greu avaria a la planta de Malbúger. Les darreres analítiques difoses per l’oposició així ho demostren. Les xarxes de Malbúger, Turó, Sant Climent i el Grau-Cala Llonga marcaven encara al maig nivells de concentració de nitrats superiors als 50 mil·ligrams per litre, el topall màxim fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per considerar la potabilitat de l’aigua.

El dia 24 de juny, la boia que registra la temperatura de l'aigua de Maó va arribar als 29,3 °C, i aquest dilluns la de la Dragonera ha assolit els 30,55 °C, unes xifres rècord que, segons assegura el meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Miquel Gili, "no s'havien registrat mai en el mes de juny". La Mediterrània 'bull' a una temperatura entre cinc i sis graus per damunt de l'habitual per a aquesta època de l'any. De fet, Gili explica que la Mediterrània és la mar "més càlida del món".

La primera obra que veuen els visitants de l’exposició Cindy Sherman. The Women, que acull la galeria Hauser & Wirth Menorca –des d’aquest dilluns, 23 de juny, fins al pròxim mes d’octubre–, podria ser una actualització del cèlebre quadre Caminant sobre el mar de boira, de Caspar David Friedrich. En un sol instant, amb una sola obra de la fotògrafa Cindy Sherman (Nova Jersey, 1954) és possible viatjar de les passions i inquietuds de principis de segle XIX a la seva lectura en clau contemporània. L’art ja no ens parla de cercar-li un sentit a l’existència ni ens guia cap a l’imperi de les emocions. Ara ens força a reflexionar sobre la identitat i les seves representacions.

Menorca va registrar aquest dimecres a les 18.30 hores una nova apagada elèctrica, concretament a la zona nord de Maó (Cala Llonga i la Mesquida), on els 869 clients d'Endesa varen quedar sense subministrament elèctric.

350 persones han embussat aquest migdia el centre de Maó amb proclames i cotxes de cartró per tal de reivindicar que es posin límits a l’entrada de vehicles i així “Menorca no perdi l’encant de seguir sent una illa diferenciada”.