Investigadors del grup Gravity de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han participat en la detecció de la fusió que va produir un forat negre final amb més de 225 vegades la massa del sol. El senyal, designat GW231123, va ser vist durant la quarta campanya d’observació (O4) de la xarxa LVK el 23 de novembre de 2023.

Els investigadors Rafel Jaume Amengual i Joan-René Mérou Mestre, de l'Institut de Computació Aplicada i Codi Comunitari (IAC3) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han realitzat una estada de recerca de tres mesos a l'observatori d'ones gravitacionals de la col·laboració científica LIGO a Livingston (Louisiana, EUA) durant la qual han participat en tasques relacionades amb la millora de la sensibilitat de l’observatori per detectar els senyals de les ones gravitacionals.

Van caldre milers de científics, els instruments més sensibles que s'han desenvolupat mai i dècades de recerca perquè el setembre del 2015 els físics poguessin confirmar que, un cop més, Einstein tenia raó. Aquell dia es van detectar per primer cop ones gravitacionals, ondulacions de l’espai-temps que arriben a la Terra procedents dels esdeveniments més violents que es produeixen a l’Univers, com ara explosions i col·lisions d’objectes supermassius. El premi Nobel de física n’havia predit l’existència a la seva Teoria General de la Relativitat, però fins a aquell moment, no s’havien pogut identificar.

Els investigadors del grup Gravity de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha registrat un "esdeveniment excepcional", segons ha qualificat la doctora en Física i investigadora principal del grup, Alícia Sintes, que va tenir lloc fa 600 milions d'anys llum. Es tracta d'un sistema binari, format per la fusió d'un objecte compacte desconegut i una estrella de neutrons, que podria tractar-se d'un forat negre primordial. Sintes ha qualificat aquest objecte d'"extraordinari". Té una massa solar de 3,6, la qual cosa desafia els models actuals de poblacions de forats negres i estels de neutrons segons els quals no podrien existir objectes en l'interval d'entre tres i cinc masses solars. Fins ara, els estels de neutrons detectats tenen menys de tres masses solars, mentre que els forats negres en tindrien més de cinc. "Posaria la mà al foc que és un forat negre, el problema és explicar com s'ha format. Aquests objectes no són fàcilment explicables amb els coneixements actuals que tenim d'evolucions estel·lars", ha assegurat Sintes. "Hem vingut per revolucionar els conceptes usuals que tenim del cosmos", ha remarcat.

El municipi de Sant Lluís ha obert una votació telemàtica per donar nom a un carrer a la qual opta la investigadora Alícia Sintes, que guanyà part del premi Nobel de física l'any 2017 per la detecció de les ones gravitacionals.

Investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han participat en el descobriment de la fusió d'un forat negre amb un "objecte misteriós", d'una mida aproximada de 2,6 masses solars. Aquest senyal de gravetat es va detectar a la Terra el mes d'agost del 2019 i el van batiar amb el nom de GW190814.

La UIB ha tornat a participar en la detecció d'ones gravitacionals. Aquest cop ha estat per la fusió de forats negres de massa estel·lar, "el primer senyal significatiu" registrat pel detector Virgo, ha explicat la Universitat en un comunicat. També ha estat la primera detecció realitzada per tres detectors i ha estat amb la participació de la Col·laboració Científica LIGO i la Col·laboració Virgo.

La col·laboració científica LIGO, en què participa la UIB, i tres dels físics que la van impulsar, Rainer Weiss, Kip S. Thorne i Barry C. Barish, han estat distingits amb el premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per "les seves aportacions a la detecció directa de les ones gravitacions, en les quals es basa la nova astronomia", segons ha explicat el jurat. D'aquesta manera, l'estudi rep un nou guardó després d'haver estat reconegut com el descobriment de l'any 2016 per la revista 'Science'.

El Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha estat partícip, per tercera vegada, de la detecció d'ones gravitacionals a l'univers a través de la col·laboració científica LIGO. Aquestes deteccions –ja van suposar el descobriment de l'any per a la revista 'Science'– permeten corroborar a la comunitat científica les teories d'Albert Einstein.

La detecció d'ones gravitacionals ha estat nomenat descobriment de l'any per la revista 'Science'. En aquesta descoberta hi va participar el Grup de Relativitat i Gravitació (GRG) de la Universitat de les Illes Balears (UIB). De fet, va ser l'únic grup d'investigació a l'Estat que va col·laborà amb l'èxit científic.

Haver de partir de la ciutat on t’has criat i has estudiat per trobar un lloc de feina digne és, per a cada vegada més gent, una realitat crua que obliga a desentendre’s de les utopies i assaborir la realitat. Per a altres és una oportunitat de conèixer i d’enriquir-se. Ara bé, tots coincideixen que si es vol tornar s’ha de poder fer amb la seguretat de tenir unes condicions com les que trobes fora.

El grup de recerca de la Universitat que va col·laborar en la confirmació que existeixen les ones gravitacionals predites fa 100 anys per Einsten rebrà, durant quatre anys, 175.000 euros del Govern. El rector de la UIB, Llorenç Huguet, i el conseller d'Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, han signat aquest dimecres un conveni de quatre anys que permetrà els investigadors "consolidar aquesta línia d'investigació".

La Universitat de les Illes Balears torna a detectar ones gravitacionals. D'aquesta manera, s'està més a prop de ratificar la teoria que Albert Einstein va formular fa 100 anys. A partir de la fusió de forats negres, els investigadors de la col·laboració científica LIGO –en què la UIB és l'única universitat de l'Estat que hi participa– han fet aquest nou descobriment. La fusió es va produir fa 1.400 milions d'anys i l'anàlisi d'aquestes ones permetrà acostar-se més a entendre l'origen de l'univers.