El batle de Palma, José Hila, i el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, han descobert una placa d'homenatge al religiós i intel·lectual Josep Massot i Muntaner, conegut com el pare Massot, a la seva casa natal de Palma. L'acte ha estat emmarcat en la commemoració, aquest divendres, del Dia de record de les víctimes de la Guerra i Civil i el franquisme, ja que Massot és considerat un dels pares de la historiografia de la Guerra Civil a Mallorca.

"Cal demanar-li que retiri les paraules sobre Josep Massot i Muntaner". Així ha acabat la primera contestació que la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha donat aquest dimarts al líder de Vox a les Balears, Jorge Campos, després que aquest titlés al monjo intel·lectual de "separatista".

Si tan sols pensam en tres monuments colossals de la nostra cultura com són el Diccionari català-valencià-balear, les Rondalles mallorquines i el Cançoner popular de Mallorca –tots tres de l’històric segell Moll–, els devem a dos capellans i a un seminarista: Antoni Maria Alcover, Rafel Ginard i Francesc de Borja Moll. En ocasió de la mort del savi Josep Massot i Muntaner, monjo, recordam la gegantina aportació realitzada pels religiosos al llarg dels segles.

No passa sempre que la gent parli amb les mateixes paraules sobre una persona. Passa, però, en el cas del pare Josep Massot i Muntaner, que va morir a Montserrat el 24 d’abril a 80 anys. “Infatigable”, “generós”, “de país”, “exigent”, “cohesionador”. Una persona que confiava en els investigadors joves, que sempre estava disposat a donar una mà, conscient de la necessitat de crear xarxa, d’unir voluntats. “La part més humana de Massot i Muntaner ha fet que no només sigui admirat per la seva tasca, sinó també estimat per tots els que hi han pogut ser a prop”, diu la historiadora de la literatura Margalida Tomàs, que fou amiga i mà dreta de Massot i Muntaner, especialment en el projecte més personal de l’historiador, la revista Randa.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha visitat aquest dimarts el monestir de Montserrat per assistir a la missa pel pare Josep Massot i Muntaner, que va morir diumenge passat a 80 anys. La presidenta, segons ha informat Europa Press, n'ha volgut destacar el "llegat inabordable". "El pare Massot era una gran persona, un gran intel·lectual, una gran amant de la llengua catalana i de la cultura pròpia, un gran pensador i una persona que ens ha divulgat com ningú".

Després d’una vida llarga, intensa i productiva, consagrada a la fe, l’estudi de la història i la defensa i la promoció de la cultura i la llengua catalanes, Josep Massot i Muntaner, el pare Massot, va morir aquest diumenge a la matinada al monestir de Montserrat, on havia ingressat de jove durant la convulsa i excitant dècada dels 60. Tenia vuitanta anys i al seu darrere deixa un impressionant llegat com a historiador, amb una bibliografia de prop d’un centenar de títols, però també com a editor i empresari, gràcies a la seva tasca de més de cinquanta anys al capdavant de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i de les revistes Randa i Serra d’Or. Com passa amb totes les etiquetes que fan fortuna, a la cultura catalana se sol abusar del terme planià “homenot”, però a Massot li escau. Va ser un homenot, un gegant de rondalla en versió erudit.

Ens ha deixat Josep Massot i Muntaner (1941-2022), un monjo savi. Que la seva mort hagi coincidit amb la festa del llibre no pot ser un simple atzar. Sempre va viure envoltat i dedicat a la lletra impresa. El seu somriure tímid amagava una determinació de ferro, una capacitat incansable de fer feina, de cremar-se les seves emblanquinades celles en un mar de lletres. Ell sol simbolitzava la continuïtat de Montserrat com a cenacle cultural mil·lenari, com a refugi llibresc. Ell i els seus amics Hilari Raguer –un altre historiador erudit de primeríssim nivell, al qual ha sobreviscut només un any i mig– i Lluís Duch, l’antropòleg i filòsof mort el 2018.

El filòleg, editor i historiador mallorquí Josep Massot i Muntaner ha mort aquest diumenge a 80 anys, segons l'Abadia de Montserrat, on era monjo i on en va dirigir les Publicacions. Massot va publicar desenes de llibres i articles sobre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya -del qual va ser conservador-, la Guerra Civil, la llengua i la literatura catalanes i l'Església. Savi i erudit, va ser un símbol de catalanitat i un activista cultural que va impulsar treballs de recerca, estudis filològics i homenatges sobre autors històrics catalans. El 2012 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 1996, la Creu de Sant Jordi, entre altres guardons.

“En Josep és la generositat personificada”. L’historiador David Ginard i Féron parla, amb aquesta alegria, d’un dels seus grans mestres: Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941), un historiador, frare, editor, estudiós i intel·lectual inclassificable.En paraules de Ginard, és “la figura intel·lectual més completa de la Mallorca contemporània, i diria que del conjunt dels territoris de parla catalana”. Fa poc ha fet 80 anys i, per celebrar-ho, arriba a les llibreries el títol Josep Massot i Muntaner. El combat per la història, una edició de Lleonard Muntaner inclosa en la col·lecció En diàleg. L’historiador britànic Paul Preston en firma el pròleg.