El batle de Selva, Joan Rotger (PP), està imputat per possibles delictes de malversació i prevaricació per la compra d'un solar a Caimari que es feia servir, fins ara, com a aparcament. Aquest dijous un jutjat d'Inca ha admès a tràmit la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció que va engegar els tràmits jurídics després de rebre la denúncia de MÉS per Mallorca, el Pi i el PSOE del municipi.

Si no hi ha sorpreses d'última hora, la reforma del Codi Penal hauria de superar aquesta mateixa setmana la prova del cotó al Congrés de Diputats. El PSOE i Unides Podem, pel que fa als desordres públics, i els socialistes i els republicans, en referència a la malversació, han presentat aquest dilluns les esmenes que haurien de trobar els vots necessaris en la majoria de la investidura. La triple dreta, Junts i la CUP ja han comunicat que no s'hi sumaran, els primers per veure-les excessives i els independentistes perquè interpreten que són insuficients. Quins són definitivament els canvis?

Un cop el PSOE ha rebutjat la proposta d'Esquerra per modificar la malversació de manera que decaigui el delicte de les causes relacionades amb l'1-O, els republicans s'enfronten aquest dilluns a un dilema: acceptar la proposta dels socialistes i Unides Podem sobre la malversació, malgrat que penalitzi actuacions com la de l'1-O, o mantenir la seva proposta tot i que això pugui comportar que finalment no hi hagi acord i, per tant, cap rebaixa en un delicte que afecta desenes de dirigents polítics que van participar en el referèndum del 2017. A continuació analitzem quines són les propostes que hi ha damunt la taula i quins són els possibles finals d'una qüestió que aquest mateix dilluns viurà una jornada clau amb el debat en ponència de les esmenes a la reforma del Codi Penal.

La proposta d’Esquerra per a la malversació no s’incorporarà com estava al Codi Penal. Tal com va explicar l’ARA , el PSOE tenia la intenció d’esmenar el text dels republicans i aquest diumenge ha fet pública la seva contraproposta. Com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ARA, els socialistes i Unides Podem plantejaran aquest dilluns a la ponència que ha de debatre les esmenes a la reforma del Codi Penal un text alternatiu que afegeix un nou tipus penal a la malversació perquè també es penalitzi la desviació irregular de fons dins la mateixa administració pública. És a dir, a diferència de la proposta d’Esquerra, per cometre un delicte de malversació no serà imprescindible el lucre personal. D’aquesta manera, els socis de coalició interpreten que els fets de l’1-O sí que podrien ser imputables per malversació, tot i que amb unes penes més baixes: amb la redacció que proposen el PSOE i Unides Podem, la pena màxima seria de 4 anys de presó i 6 d’inhabilitació.

Rodrigo Pérez Vila, el professor acomiadat del Conservatori acusat de corrupció, ha declarat a Fiscalia aquesta setmana, segons ha pogut confirmar l'ARA Balears. El Diari de Mallorca i l'Última Hora han publicat aquest horabaixa que Vila s'havia lliurat a la prefectura de la Policia Nacional, on hauria confessat que és l'autor d'un frau que suma desenes de milers d'euros públics. Fonts de la Policia Nacional, per la seva banda, desmenteixen que Vila s'hagi personat a cap comissaria, tot i que no volen afegir res més sobre si ha declarat o on ho ha fet.

L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) va detectar a l'octubre possibles "irregularitats" en la justificació d'un paquet d'expedients de subvencions del 2020 vinculats amb una mateixa persona, segons ha reconegut a l'ARA Balears el director de la institució, Mateu Malondra. Quan varen analitzar els expedients, varen trobar que les justificacions de les subvencions "no quadraven", i varen enviar tota la informació i la documentació a l'Advocacia de la Comunitat. Malondra ho ha definit com un possible cas de "malversació". L'Advocacia, per part seva, després d'analitzar el cas, l'ha enviat a la Fiscalia, segons el director de l'IEB.

Els honoraris i viatges dels observadors internacionals del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 serien pràcticament la totalitat de les despeses executades –177.304,90 euros– pel govern de Carles Puigdemont per fer possible el referèndum de l’1 d’octubre. Juntament amb 19.602 euros invertits en la traducció a l’anglès de la web www.cataloniavotes.eu a través del Diplocat, sumen els 196.906 euros que el ministeri d’Hisenda ha acreditat que va pagar la Generalitat. Així ho va traslladar en un informe, avançat per TV3, al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de la votació.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sostenia des de fa mesos que Hisenda podia acreditar que no s'havia gastat NI un euro de fons públics en el referèndum de l'1 d'octubre. I, a més, el magistrat instructor Pablo Llarena comptava amb els informes en aquest sentit que Hisenda havia enviat al febrer al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, a requeriment del 24 de novembre del jutge Juan Antonio Martínez Sunyer.

No ha calgut cap convocatòria oficial del referèndum previst per al setembre, ni tan sols un anunci o una declaració pública d’algun dels dirigents del govern de Carles Puigdemont. La Fiscalia Superior de Catalunya va obrir ahir una investigació per esbrinar si la Generalitat ja ha posat en marxa els preparatius per fer efectiva la votació prevista per després de l’estiu. A diferència de l’estratègia seguida amb la consulta del 9-N, en què la fiscalia va reaccionar un cop ja s’havia dut a terme la votació, aquest cop el ministeri públic té la intenció d’anticipar-se a qualsevol moviment que efectuï l’executiu català. L’objectiu, segons fonts consultades per l’ARA, és evitar que la votació -prohibida pel Tribunal Constitucional (TC)- es materialitzi, a diferència del que va passar el 9 de novembre del 2014.

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha decretat l'ingrés a presó incondicional de l'exministre ucraïnès de Finances Yuriy Kolobov que ha estat detingut a la localitat alacantina d'Altea i que està reclamat per un tribunal de Kíev per haver malversat presumptament prop de set milions d'euros en fons públics.

L'expresident de França, Jacques Chirac, de 79 anys i malalt d'Alzheimer, ha estat declarat culpable aquest dijous per malversació de fons públics i condemnat a dos anys de presó, segons publica el diari francès Le Monde.