Els socialistes de Palma i MÉS per Palma han denunciat que les noves bases per crear una borsa de 150 conductors de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) suprimeixen el requisit lingüístic del català i redueixen la presència de dones establerta d'un 40% a un 25%.

El PP i Vox eliminaran el requisit de català dels llocs de feina de l'Ajuntament de Palma que considerin oportuns. El ple de Cort ha aprovat aquest dimecres analitzar abans de l'1 de juliol la situació de tots els llocs de feina municipals per avaluar quins requereixen el requisit del català i en quins es pot rebaixar a mèrit. De l'anàlisi, a proposta de Vox, en sortirà un nou barem d'acreditació de la llengua. El criteri s'aplicarà en l'accés a la funció pública, la promoció interna, els concursos de trasllat i els canvis de destinació. El PP i Vox hi han votat a favor i tots els partits d'esquerres (PSOE Palma, MÉS per Mallorca i Unides Podem), en contra. De la mateixa manera, han ratificat el canvi del domini www.palma.cat per www.palma.es.

L'Ajuntament de Palma analitzarà abans de l'1 de juliol la situació de tots els llocs de feina municipals per avaluar quins requereixen el requisit del català i en quins es pot rebaixar a mèrit. El nou barem d'acreditació de la llengua s'aplicarà en l'accés a la funció pública, la promoció interna, els concursos de trasllat i els canvis de destinació. Vox ha presentat aquest dimecres la proposta en la comissió prèvia al ple, i s'aprovarà la setmana que ve amb els vots del PP a favor, i els de l'oposició, en contra. De la mateixa manera, ratificaran el canvi del domini www.palma.cat per www.palma.es.

El Partit Popular i Vox han fet marxa enrere en la seva iniciativa perquè el coneixement del català sigui menys valorat que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública valenciana. La rectificació l'ha avançat el diari digital Valencia Plaza i l'han confirmat a l'ARA fonts presents en les reunions entre els dirigents de la conselleria de Sanitat i els representants dels treballadors que aquests dies negocien la futura norma.

El coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.

El Consell rebaixarà el valor del coneixement del valencià per treballar en la sanitat pública. Així ho ha avançat aquest divendres el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, que ha informat que la competència lingüística en català continuarà sent un mèrit, però puntuarà menys.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat a 50 diputats estatals del Grup Parlamentari Socialista i de Sumar –via el PSIB i MÉS per Mallorca– que interposin un recurs d'inconstitucionalitat contra el Decret llei 5/2023 que elimina el requisit del català per als professionals sanitaris del sistema públic de salut. "En el decret hi concorren motius de possible inconstitucionalitat i consideram imprescindible que el Tribunal Constitucional s'hi pronunciï", ha assenyalat el membre de la junta directiva de l'OCB Antoni Llabrés. Per una banda, l'entitat ha explicat en un comunicat de premsa que la figura del decret llei no està justificada a bastament, tal com preveu l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia. "No es tracta d'un cas d'extraordinària i urgent necessitat", ha argumentat Llabrés. "No s'hi conté una definició explícita i raonada de la situació, com exigeix la jurisprudència constitucional, que pugui legitimar l'actuació del Govern", diu la nota de l'OCB, que també lamenta que la utilització del decret llei "substitueix el Parlament", pel fet que aquesta figura no comporta totes les garanties del tràmit parlamentari.

"Demanam que el català, per a l'accés a la funció pública, sigui un mèrit i no un requisit, i que només en els llocs de feina on realment s'hagi d'usar el català en l'elevat nivell –atenció presencial directa als ciutadans– pugui ser un requisit", ha explicat el coordinador de Vox a l'Ajuntament de Palma, Fulgencio Coll, aquest matí. Aquesta és una de les propostes que el grup municipal durà al proper ple de Cort, que es farà el dijous 28 de setembre.

La formació política Més per Menorca considera que la decisió del Govern balear d'eliminar el requisit del català perquè els professionals sanitaris puguin accedir a una plaça posa de manifest l'obsessió del PP per la llengua catalana.

La decisió del Govern del PP d'eliminar el català com a requisit a la sanitat pública ha provocat una allau de reaccions polítiques i d'entitats defensores de la llengua, i el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears no és indiferent als efectes que pot tenir aquesta mesura. "Com a col·legi és una decisió que esperàvem i que sabíem que es faria perquè estava en el programa electoral del PP", explica el president, Carles Recasens, qui considera que "l'eliminació del català no és la mesura principal per atreure metges" a les Balears. "Desconeixem l'impacte real de la iniciativa i si això implicarà que s'atreguin més professionals", assenyala Recasens. "El que sí que creiem és que tot aquest debat que s'ha generat arran de l'anunci desvia el tema del punt on hauria d'estar: ens manquen metges i s'han de posar mesures per atreure'ls", diu el president.

La diputada del PSIB Patricia Gómez ha assegurat que el català "mai no ha estat un problema per a la contractació de professionals", obviant el fet que els socialistes varen intentar eximir del requisit de la llengua pròpia les categories deficitàries la legislatura passada, quan ella mateixa era consellera. En un comunicat, Gómez ha demanat que es pensi en els drets dels ciutadans i els usuaris perquè es puguin dirigir a l'administració en qualsevol de les dues llengües cooficials. La socialista també ha argumentat que, per tenir més professionals sanitaris, són necessaris uns salaris atractius per als metges, infermeres i auxiliars que ja hi treballen.

La portaveu del grup parlamentari Vox, Idoia Ribas, ha celebrat aquest dilluns que el Govern hagi eliminat el requisit del català a la sanitat pública i ha assegurat que és "gràcies al fet que Vox ha exigit aquesta mesura de manera prioritària per acordar la formació de Govern". "Aquest despropòsit ja és història", ha dit en una roda de premsa que el partit d'extrema dreta ha convocat de manera urgent després que l'Executiu hagi anunciat el decret llei que fulmina la llengua pròpia en el sistema de salut. Segons Rivas, des que el català va tornar a ser requisit fa cinc anys, "la manca de personal s'ha cronificat i ni tan sols hi ha professionals suficients per atendre adequadament la població".

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha carregat contra el Govern per haver eliminat el requisit del català a la sanitat pública i ha assegurat que aquesta mesura "vulnera els drets dels ciutadans catalanoparlants de les Balears" de poder utilitzar la llengua pròpia en l'àmbit sanitari. "Cada vegada que el PP ha fet polítiques contra la llengua catalana, s'ha topat amb una societat mobilitzada, disposada a defensar-la", ha recordat l'entitat en un comunicat de premsa. Segons l'OCB, l'eliminació del català com a requisit "no s'adiu amb l'article 143 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que reconeix el dret dels ciutadans a dirigir-se a l'administració en qualsevol de les llengües oficials". "Sense una capacitació lingüística adient del personal sanitari, l'exercici normal del dret d'opció lingüística esdevé paper banyat", continua la nota.

El català com a requisit per a metges i infermeres a les Balears ja és història, tal com recull l'acord de governabilitat del PP amb Vox. L'Executiu ha aprovat aquest dilluns en un Consell de Govern extraordinari el decret llei que fulmina la llengua pròpia com a requisit i la rebaixa a la categoria de mèrit, i que és el segon en els dos primers mesos de la legislatura. Així ho ha anunciat la consellera de Salut, Manuela García, que ha fet tota la intervenció davant els mitjans de comunicació en castellà. "El requisit lingüístic passa a ser un mèrit per al personal sanitari", ha assenyalat García, i ha argumentat que aquesta mesura "és un clamor per als sindicats [sanitaris], que pensen que té un caràcter dissuasiu".

Mentre les primeres amenaces fruit de les aliances PP-Vox a les Balears i València ja anuncien la intenció d'eliminar el requisit de català per als funcionaris (aquest mateix dilluns ho ha fet en la seva investidura Marga Prohens, en referència als metges a les Balears), l'InformeCat de la Plataforma per la Llengua afirma que el 81,8% dels habitants del País Valencià i el 67,6% dels de les Illes Balears creuen que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic sí que haurien de saber català. I si els funcionaris són de les administracions autonòmica i local, encara és més majoritari el consens: el 89% dels valencians entrevistats i el 75% dels illencs hi són favorables. És el que afirmen dues enquestes encarregades a dues empreses d'estudis d'opinió per la mateixa Plataforma. La realitat, però, és ben diferent: una enquesta de la Generalitat Valenciana indica que avui en dia un 24,6% dels seus treballadors no atenen en valencià els usuaris que els parlen en aquesta llengua.

La Conselleria de Salut i Consum ha anunciat aquest dimarts que, després de depurar-se les dades del procés d'estabilització a la sanitat, un total de 248 places quedaran finalment exemptes del requisit lingüístic. A més, ha rebaixat de 15 a 11 les categories deficitàries (eren 49 en total), és a dir, aquelles on el nombre d'aspirants amb l'acreditació de coneixement del català no ha cobert les places oferides.

"De manera imminent, en els pròxims dies", se sabran quines categories del darrer procés d'estabilització a la sanitat, i quantes places exactes, quedaran exemptes del requisit lingüístic. Així ho han apuntat des de la Conselleria de Salut, després que el portaveu del Govern, Iago Negueruela, apuntàs que encara es treballa en la fórmula jurídica per fer marxa enrere en l'exempció generalitzada.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha mostrat la seva preocupació per les possibles conseqüències de l'aplicació del decret del requisit lingüístic que ha de regular els nivells del coneixement de català que la Generalitat i els ajuntaments del País Valencià exigiran als treballadors públics.

La moratòria del català al decret d'estabilització dels treballadors públics continua aixecant pols. El sindicat STEI assegura que en les meses de negociació amb els sindicats no es va acordar que els interins que optin a la plaça fixa tinguin dos anys per acreditar el coneixement lingüístic. "És mentida que la part social acordàs aquesta excepció. Ens han enganat", diu contundent el secretari d'administració autonòmica del sindicat, Mateu Moyà, que va participar d'aquestes negociacions i en la signatura de l'acord.