El primer quart del segle XXI ha deixat una empremta profunda en el sistema educatiu balear. Canvis demogràfics accelerats, desigualtats creixents, debats lingüístics, noves oportunitats formatives i una universitat que ha evolucionat en dimensió i ambició científica han configurat un escenari ben diferent del d’inicis de mil·lenni. Aquest reportatge mira enrere per entendre el present i projectar-se en el futur.

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha assegurat que no creu que es repeteixi un moviment com la marea verda de fa deu anys per les seves polítiques educatives perquè al PP "alguna cosa hem après". Durant la seva intervenció als berenars informatius d'Europa Press a Madrid, ha destacat que el "tarannà" del conseller d'Educació, Antoni Vera, i la seva aposta pel diàleg continu faciliten molt la feina i el consens dins el món educatiu illenc.

Aquest divendres de Sant Miquel fa deu anys de la marea verda que va sortir als carrers de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en protesta per les polítiques lingüístiques i educatives impulsades per l'aleshores president del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, que en aquell moment militava al PP (ara ho fa a Ciutadans, partit pel qual és europarlamentari, però tot indica que s'haurà de cercar aviat una nova marca per anar fent). Bauzá i el seu govern decret havien implantat per decret un invent anomenat TIL, sigles de Tractament Integral de Llengües, que segons deien pretenia promoure un ensenyament públic trilingüe (català, castellà i anglès) i lliure d'adoctrinaments. A la pràctica, significava un arraconament del català com a llengua vehicular de l'ensenyament, una pretensió d'educar les criatures en la ideologia vertadera de la sana unitat d'Espanya i un deteriorament de l'educació pública en favor de la privada. 

El 29 de setembre de 2013 (29-S) més de 100.000 persones varen sortir als carrers d’arreu de les Balears per protestar contra la política educativa del Govern de José Ramón Bauzá. Pares, infants i docents, de totes les ideologies es varen unir sota el lema ‘Contra la imposició, defensem l’Educació’. Les retallades en el nombre de docents i la implantació a la força del TIL i de la Llei de símbols varen precipitar la vaga indefinida dels mestres, que va començar el 16 de setembre. La manifestació del 29-S va ser la cúspide de la reivindicació. Ara, deu anys després, tot el moviment i les sinergies que es varen originar estan atenuades, però es mantenen latents, a l’espera de com procedeixi el nou Executiu del PP i Vox. 

Aquest dijous fa nou anys que més de 100.000 persones varen omplir els carrers de Palma per protestar contra el decret de llengües de José Ramón Bauzá, el TIL. La protesta del 29 de setembre de 2013 va precipitar el final de la norma, que intentava arraconar el català a les aules. Moltes persones han recordat avui aquell dia, entre elles José Ramón, qui s'ha mostrat orgullós per haver posat fi "per primera vegada a España al sistema d'immersió lingüística en català". Lluny de fer cap anàlisi autocrítica, Bauzá ha carregat contra els manifestants. "Avui fa nou anys que el nacionalisme balear va sortir al carrer per intentar coaccionar-me perquè no eliminàs el sistema d'immersió lingüística a l'escola", ha dit en rigorós castellà. Ara bé, en cap moment recorda que aquella manifestació sí que va posar fi al seu intent.

"Tsunami verd contra la imposició del trilingüisme", titulava l'ARA Balears la crònica principal del diari del dilluns 30 de setembre del 2013, l'endemà de la mobilització per l'educació en català que va fer història a les Balears. Avui es compleixen nou anys d'aquella marea verda va treure més de 100.000 illencs al carrer arreu de l'Arxipèlag i que va col·lapsar el centre de Palma contra el TIL de José Ramón Bauzá.

Aquest 29 de setembre es compleixen vuit anys de la mobilització massiva per l'educació que va treure als carrers de Palma 100.000 persones de verd per reclamar l'ús del català a les aules. Amb motiu d'aquesta efemèride, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha aplegat aquest dimecres diversos representants de la comunitat educativa per fer balanç de què ha canviat des d'aleshores.

MÉS per Menorca ha informat aquest divendres que no donarà suport a la primera llei d'educació balear si aquesta suposa una rebaixa de les hores lectives de català en els centres. Segons el partit ecosobiranista, la nova proposta "no inclou cap mesura per a blindar una presència mínima del català a l'escola" i deixa les hores lectives en mans del Decret de Mínims.

El conseller d'Educació, Universitat i Recerca del Govern balear, Martí March, ha parlat aquest dijous al programa Al Dia d'IB3 Ràdio sobre l'avantprojecte de llei d'educació que si es compleixen les previsions s'aprovarà l'estiu del 2021. Davant la polèmica i discrepàncies que ha rebut aquest text, March ha afirmat que "dir que aquesta proposta de llei educativa s'assembla al TIL és un insult a la intel·ligència".

La primera llei d'educació balear s'aprovarà l'estiu del 2021, si es compleixen les previsions, segons ha anunciat el conseller Martí March aquest dimecres a la presentació de l'avantprojecte de llei. Però aquesta llei, que arriba dues dècades després que es transferissin les competències d'ensenyament a les Balears, no blinda una presència mínima del català com a llengua vehicular a l'escola, i això amenaça de reobrir la polèmica sobre les llengües en l'ensenyament a les Balears. Tot i això, la dreta, per part seva, ja ha acusat el Govern d'imposar el català.

L’origen del llibre ‘Llengües i escola a Europa’ té a veure amb el TIL del Govern de José Ramón Bauzá. En plena controvèrsia per l’incendiari decret de trilingüisme impulsat pel Partit Popular durant la legislatura 2011-2015, el Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears va demanar a Bartomeu Quetgles Pons (Bunyola, 1951), professor de la institució des de fa més de quaranta anys i expert en Educació Comparada, que descrivís en un document la situació lingüística als sistemes escolars d’arreu d’Europa. Quetgles va submergir-se tant en el tema que, uns anys després, n’ha publicat un llibre voluminós i completíssim a Lleonard Muntaner Editor, ple de dades, d’estadístiques i de comparatives.

A tres dies perquè es compleixin cinc anys del 29-S, la manifestació més multitudinària de la història de les Illes Balears, José Ramón Bauzá torna a la càrrega. En una intervenció en el ple del Senat d'aquest dimecres, ha criticat que el model de trilingüisme que s'estava debatent no és "exclusiva, ni patent, ni té el 'copyright' de Ciutadans" i ha reivindicat que, quan ell era president de les Illes Balears, el Partit Popular ja va aplicar el mateix model l'any 2011 "garantint el trilingüisme".

L’informe crític i no vinculant del Consell Consultiu respecte del Decret de llengües no variarà en excés el contingut d’una de les apostes estrella del Govern. Així es desprèn de la reacció de la presidenta, Francina Armengol, que va assegurar que “el dictamen ens interessa i aprofundirem en el seu estudi, però aquest Govern té una política clara en aquest tema”.

El Consell Consultiu ha dictat, de manera unànime, un informe que critica, per qüestions de forma i alguna també de fons, el Decret de llengües que el Govern vol aplicar a partir del curs que ve.

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha proposat a Palma un pacte nacional per a l'Educació que inclogui l'anglès com a llengua vehicular a tot l'Estat. El pla, ha afegit, serà "condició 'sine qua non'" per a qualsevol formació que vulgui negociar amb ells després del 26-J. Rivera ha reconegut que el seu pla no es diferencia del Tractament Integral de Llengües (TIL) que va intentar imposar el PP a Balears, la legislatura passada. Amb tot, ha assegurat que la seva implantació "no s'improvisarà" i que anirà acompanyada de la suficient dotació pressupostària, inclosa la formació del professorat. El líder de Ciutadans ha assegurat que no s'intentaria implementar en un termini de tres mesos, sinó que es faria una planificació "a quatre anys vista".